Select Page

Tragèdia (i comèdia) grega. Teoria i pràctica

Deia Aristòtil que la tragèdia representava de manera bella una acció gran tot provocant en el públic una purificació (katharsis). Nietzsche considerava que tota la veritat de la vida es trobava en la tragèdia i que només ella era capaç de transmetre’ns el dolor i la lluita (tràgica) de l’heroi davant d’allò que el supera i el marca. La tragèdia és, segons Jan Patocka, el lloc on es desperta la consciència de la problematicitat de la vida humana.
Les tragèdies d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides són clàssiques perquè aquesta dimensió tràgica -insuperable, segons Nietzsche- de la vida, afecta els éssers humans de tots els temps, que hi tenen sempre un diàleg renovat. Mai no s’han deixat de representar i constantment han estat revisitades per a seguir-ne escrivint: Sèneca, Shakespeare, Espriu, potser avui dia Wajdi Mouawad… Tornar a llegir els tràgics grecs ens permet reprendre i enriquir el diàleg amb nosaltres mateixos, però alhora ens obliga a introduir-nos en el context en què foren escrites aquelles obres, context sense el qual podríem “fer-ne el que vulguem”, cosa que potser també és legítima (o no, o depèn).
Per la seva banda, Bergson argumentava que la comèdia és més intel·ligent que la tragèdia perquè sap distanciar-se de la vida, perquè el riure implica un distanciament i un coneixement, que la tragèdia no té, per estar més lligada al patiment. En aquest sentit, és oportuna l’anècdota (potser falsa) segons la qual Plató, en ser preguntat sobre com era la vida atenenca del seu temps, va respondre que només calia llegir les comèdies d’Aristòfanes (on, per cert, el mestre de Plató és fortament ridiculitzat). Llucià, Molière, Russinyol, potser avui dia Woody Allen… tots ells ens fan riure (i pensar) a propòsit de la nostra realitat, ens fan riure’ns de nosaltres mateixos.
Benvinguts a la tragicomèdia de la vida, que espero que ens purificarà, divertirà i alimentarà la nostra capacitat de comprendre aquesta cosa estranya anomenada “ésser humà”.

PROGRAMA

1. Introducció històrica, cultural i literària
2. Èsquil. Lectura de Prometeu encadenat
3. Sòfocles. Lectura d’Antígona
4. Eurípides. Lectura de Medea
5. Aristòfanes. Lectura de Els núvols
6. Preparació de la lectura dramatitzada

Bibliografia General

Les obres d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes han estat objecte de nombroses traduccions i edicions monogràfiques. Els alumnes poden llegir les obres en qualsevol edició, tant en català com en castellà, segons la seva disponibilitat i preferència.
Pel què fa a bibliografia secundària, poden consultar-se les següents obres de referència:

ALLARDYCE, Nicoll: Historia del teatro mundial, Madrid: Aguilar, 1964.
DE ROMILLY, Jacqueline: La tragedia griega, Madrid: Gredos, 2011 [Versió e-book, Barcelona: RBA, 2019]
GUZMÁN, Antonio: Introducción al teatro griego, Madrid: Alianza, 2005.
NIETZSCHE, Friedrich: El naixement de la tragèdia, Martorell: Adesiara, 2011.
PANDOLFI, Vito: Història del Teatre (I), Institut del Teatre, Barcelona, 1989.

Idioma:

Català

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 15, 22, 29
Octubre: 6, 13, 20, 27
Novembre: 3, 10, 17, 24
Desembre: 1, 15
Gener: 12, 19

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Jordi Casasampera: Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es