Select Page

Un cervell orquestrat per a jugar i decidir

«Els homes han de saber que el cervell és el responsable exclusiu de les alegries, plaers, riure i diversió, i la pena, aflicció, desànim i les lamentacions. I gràcies al cervell, de manera especial, adquirim saviesa i coneixements, i veiem, sentim i sabem el que és repugnant i el que és bell, la qual cosa és dolent i el que és bo, que és dolç i el que és insípid… I gràcies a aquest òrgan ens tornem bojos i delirem, i les pors i terrors ens assalten… Hem de suportar tot això quan el cervell no està sa… I en aquest sentit sóc de l’opinió que aquesta víscera exerceix en l’ésser humà el major poder»

Sobre les malalties sagrades (segle IV a. C.), Hipòcrates

La relació entre cervell i conducta és una de les qüestions de gran importància filosòfica que s’han plantejat al llarg de l’adquisició del coneixement humà, constituint-se com un dels reptes de major envergadura i transcendència. Com és possible que d’un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats electrofisiológiques i immerses en complexos processos de comunicació química pugui emergir una conducta, un procés cognitiu o un estat mental?

En l’ésser humà, l’encèfal compta amb uns vuitanta-sis mil milions de neurones interconnectades a través de 100 bilions de connexions sinápticas. Una complexitat d’enormes dimensions, si tenim en compte que supera amb escreix a les estimacions realitzades sobre el nombre d’estrelles que conformen la via làctia. Avui dia se sap que el sistema nerviós controla i regula la majoria de les activitats de l’organisme. La informació del nostre entorn és captada per diferents tipus de receptors sensorials distribuïts ordenadament pel nostre cos. Aquests recullen i envien la informació perquè sigui processada i integrada pel nostre sistema nerviós central. D’igual forma, constantment s’estan posant en marxa els acurats plans motors que es desenvolupen en el nostre cervell i que finalment comporten a la coordinació de diversos grups musculars per a permetre un determinat moviment. L’encèfal rep, integra, processa la informació i envia diferents senyals per a regular múltiples funcions en l’organisme, des de la posada en marxa de la pròpia conducta fins a la regulació de diferents mecanismes homeostàtics i dels sistemes endocrí i immunològic. El sistema nerviós no sols estableix un pont d’unió entre la informació provinent del mitjà i la resposta que l’organisme realitza per a adequar-se a les demandes canviants de l’entorn, sinó que ens converteix en el que som, subjeu a les nostres emocions, a la resolució de problemes, a la intel·ligència, al pensament, a capacitats tan humanes com la presa de decisions o el joc, entre altres.
Els cadells de llop saltironen entre ells en agressions ritualitzades motivades pel seu instint. Tenen unes regles per al joc violent integrades en els seus gens. Els éssers humans no tenim gens per al futbol o per a jugar a videojocs i els nostres adolescents poden jugar amb complets estranys pel fet que han après un conjunt equivalent d’idees sobre aquestes activitats lúdiques que són compartides i necessàries per a existeixi una cooperació en l’espècie humana. A pesar que l’acte de jugar podria ser consubstancial a la cultura humana, resulta important analitzar-ho tenint com a marc de referència la perspectiva de com ha evolucionat el nostre sistema nerviós. En aquest context cobra especial importància l’ús de videojocs en tant que es convertit en un tret cultural vertebral de la societat en la qual vivim amb un profund calat en diferents àmbits. Milloren els videojocs la nostra cognició? Què ha de succeir en el sistema nerviós perquè aquestes millores cognitives arribin a produir-se?
Durant el joc prenem decisions, però és important tenir present que el nostre cervell comença a prendre decisions en el moment que ens aixequem al matí. A pesar que els éssers humans tendim a centrar la nostra atenció en les decisions complexes, com a qui votarem en les pròximes eleccions o per què diagnòstic ens decantem per a decidir un tractament que sigui adequat, tots els animals necessiten prendre decisions. Es tracta d’un procés bàsic àmpliament conservat des d’un punt de vista filogenètic.
Sovint les nostres decisions semblen inconsistents o fins i tot irracionals, semblen no estar fonamentades en el que podria ser una avaluació assenyada i reflexiva de les circumstàncies i de les opcions que teníem a la nostra disposició. Es tracta d’una espècie ceguesa a la qual ens hem d’enfrontar cada dia.
És necessari tenir present que el cervell s’ha anat esculpint al llarg de l’evolució per a fomentar la supervivència i la reproducció de la nostra espècie. Els nostres cervells reflecteixen aquest passat, sobre la base d’uns mecanismes que eren essencials per a la supervivència en els nostres avantpassats homínids però que avui dia no resulten necessaris per a donar resposta a les necessitats de la societat en la qual vivim. No obstant això, influeixen en les decisions que prenem. D’aquesta manera, sovint no som conscients que moltes de les nostres decisions estan seguint unes certes regles simples i eficients orquestrades per l’evolució. Els resultats d’aquestes decisions no semblen racionals en el context del món que vivim, encara que semblarien més racionals si els examinéssim des de la perspectiva de com ha evolucionat el nostre sistema nerviós.
La finalitat d’aquest curs és doble, d’una banda, es pretén analitzar el joc tenint com a marc de referència la perspectiva de com ha evolucionat el nostre sistema nerviós i, d’altra banda, es pretén analitzar els mecanismes neurales subjacents a la presa de decisions que ens ajudaran a entendre com i perquè prenem les decisions que prenem. Es pretén presentar al cervell com un element clau per a la presa de decisions les capacitats motores de la qual, perceptives i cognitives han evolucionat per a fonamentar les decisions que determinen les nostres accions en el dia a dia.
El curs proporcionarà els elements claus i la perspectiva necessària perquè aquelles persones amb curiositat sobre el funcionament del cervell humà puguin reflexionar sobre com és possible que d’un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats i organitzades dins d’un teixit pugui emergir una conducta, un procés cognitiu, un estat mental o fins i tot la pròpia consciència del que som.

PROGRAMA

El cervell executiu.
Com el cervell pren les decisions.
El cervell lúdic.
Zombis, extraterrestres i superherois, una anàlisi dels efectes cerebrals dels videojocs.El cervell executiu.
Com el cervell pren les decisions.
El cervell lúdic.
Zombis, extraterrestres i superherois, una anàlisi dels efectes cerebrals dels videojocs.

Bibliografia General

CARLSON NR, BIRKETT MA. (2018). Fisiología de la conducta. Madrid: Prentice Hall.

DEL ABRIL A, AMBROSIO E, DE BLAS MR, CAMINERO A, DE PABLO JM & SANDOVAL E (eds) (2017). Fundamentos Biológicos de la Conducta. Madrid: Sanz y Torres.

FELTEN DL, O’BANION MK, SUMMO MAIDA M. (2017). Netter. Atlas de neurociencia. Barcelona: Elsevier.

MORGADO, I. (2012). Cómo percibimos el mundo. Una exploración de la mente y los sentidos. Barcelona: editorial Ariel.

PUELLES L, MARTÍNEZ S, MARTINEZ M. (2008). Neuroanatomía. Madrid: Panamericana.

PURVES D, AUGUSTINE GJ, FITZPATRICK D, KATZ LC, LaMANTIA AS, McNAMARA JO. (2018). Neuroscience. San Diego: OUP USA.

REDOLAR D. (2008). Cerebro y adicción. Barcelona: Editorial UOC.

REDOLAR D. (2011). El cerebro estresado. Barcelona: Editorial UOC.

REDOLAR D. (2012). El cerebro cambiante. Barcelona: Editorial UOC.

REDOLAR D. (2014). Neurociencia cognitiva. Madrid: Panamericana.

REDOLAR, D. (2019). Psicobiología. Madrid: Médica Panamericana.

VANDERAH TW, GOULD DJ. (2016). Nolte’s the human brain. Philadelphia: Elsevier.

Idioma:

Castellà

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dimarts de 11:30 a 13:30 hores

Novembre: 3,10,17 i 24 Desembre: 1 i 15

ATENCIÓ

La modalitat presencial o virtual de les classes dependrà de les disposicions derivades de l’evolució del Covid 19

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Diego Redolar. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es