Select Page
Les dones a la Mediterrània a l’època antiga: Egipte, Grècia i Roma

Les dones a la Mediterrània a l’època antiga: Egipte, Grècia i Roma

Les dones a la Mediterrània antiga van tenir rols complexos i diversos que variaven segons la cultura i el context social. Una visió arqueològica feminista permet examinar els aspectes sovint invisibles o subestimats del seu paper en societats com l’Egipte faraònic, la Grècia clàssica i Roma. A través de la interpretació de les evidències materials —ja siguin inscripcions, relleus, artefactes o restes arquitectòniques—, a partir de l’arqueologia feminista proposem reconstruir la vida de les dones més enllà dels estereotips que sovint apareixen en les fonts clàssiques redactades per homes.

PROGRAMA

Tema 1: Introducció a l’arqueologia social, materialista, històrica i feminista
Objectiu: Presentar els fonaments teòrics de l’arqueologia social materialista i històrica, i introduir el feminisme com a perspectiva crítica en l’arqueologia.
• Presentació dels objectius del curs i mètodes d’estudi.
• Introducció a la perspectiva arqueològica feminista i com s’aplica a l’estudi de les dones en l’antiguitat i debat sobre les limitacions i els biaixos de l’arqueologia tradicional.
• Discussió sobre les fonts històriques i materials disponibles: inscripcions, relleus, textos clàssics i artefactes.
Tema 2: L’economia i les classes socials en les societats de l’antiguitat
Objectiu: Comprendre com les estructures econòmiques definien les classes socials a l’Egipte faraònic, la Grècia clàssica i Roma.
Contingut: Anàlisi de les relacions de producció, divisió del treball i classes socials. Discussió sobre com aquestes estructures van afectar els rols de gènere i el poder de les dones en cada cultura.
Tema 3: L’arqueologia feminista: Metodologies i pràctiques per estudiar les dones a l’antiguitat
Objectiu: Explorar les metodologies específiques de l’arqueologia feminista per investigar les experiències de les dones.
Contingut: Tècniques i metodologies feministes aplicades a l’arqueologia. Anàlisi de casos que exemplifiquen com la perspectiva feminista redefineix la comprensió del passat.
Tema 4: El paper de les dones a Egipte: Religió, poder i estructura social
Objectiu: Examinar la situació de les dones a l’Egipte antic, amb èmfasi en la seva relació amb la religió i el poder.
Contingut: Anàlisi de les sacerdotesses, les reines i altres figures femenines en les esferes religiosa i política. Discussió sobre com l’estructura de classes i el poder es manifestaven en l’Egipte antic.
Tema 5: La vida quotidiana de les dones a Egipte des de l’arqueologia materialista feminista
Objectiu: Investigar com l’arqueologia material ens permet reconstruir la vida quotidiana de les dones egípcies.
Contingut: Estudi dels espais domèstics i les restes materials associades a les activitats femenines. Reflexió sobre les limitacions de l’arqueologia per entendre la vida de les dones comunes.
Tema 6: Les dones a la Grècia clàssica: Rol social i religiós en un sistema patriarcal
Objectiu: Entendre el paper de les dones en una societat altament jerarquitzada com la Grècia clàssica.
Contingut: Anàlisi dels rols de les dones en la família, el culte religiós i les festes públiques. Discussió sobre la influència de les classes socials en les limitacions i privilegis de les dones gregues.
Tema 7: Espais femenins i claus socials en la Grècia clàssica
Objectiu: Explorar els espais físics i socials assignats a les dones a la Grècia clàssica, com a reflex de les estructures de poder.
Contingut: Estudi dels espais domèstics, temples i festivals dedicats a les deesses. Reflexió sobre com l’arqueologia feminista aporta noves interpretacions de l’esfera femenina.
Tema 8: Dones en la societat romana: Matrones, llibertes i esclaves
Objectiu: Examinar les diverses classes i rols de les dones en la societat romana.
Contingut: Discussió sobre les matrones de l’elit, les llibertes i les esclaves, posant èmfasi en com l’estatus social afectava la vida i els drets de les dones romanes.
Tema 9: Poder i influència de les dones en el sistema polític romà
Objectiu: Analitzar la capacitat de les dones romanes per influir en les esferes de poder, especialment dins la família i la política imperial.
Contingut: Casos de figures femenines influents. Reflexió sobre com l’arqueologia materialista feminista pot revelar les dinàmiques de poder.
Tema 10: Conclusió i debat: Aportacions de l’arqueologia feminista a la comprensió de les dones a l’antiguitat
Objectiu: Integrar els coneixements adquirits i reflexionar sobre el futur de l’arqueologia feminista.
Contingut: Debat obert sobre com l’arqueologia feminista ha enriquit la comprensió de la història de les dones a la Mediterrània i com les perspectives de classe i poder poden seguir contribuint a aquest camp d’estudi.

Bibliografia

CASTRO MARTÍNEZ, P. (2015). Representaciones Figurativas, Mujeres y Arqueologia.
CASTRO MARTÍNEZ, P. (2015) Investigaciones en Arqueología Social: Teoría y Métodos.
CONESA NAVARRO, P., GUALDA BERNAL, R M. y MARTINEZ GARCÍA,J. (2019). Género y mujeres en el Mediterráneo Antiguo. Iconografías y Literaturas.
DESROCHES NOBLECOURT, Ch. (1999). La mujer en tiempos de los faraones.
GONZÁLEZ SERRANO, PILAR. (2011). Iconografía de la vida cotidiana en Grecia.
LÓPEZ LÓPEZ, A. y MARTÍNEZ LÓPEZ, C. (1990)La mujer en el mundo mediterráneo antiguo.
MIRÓN PÉREZ, Mª DOLORES. (2014). Entre la casa y el ágora; género, espacio y poder en la polis griega.
PAVÓN TORREJON, P. (2022).250 mujeres de la antigua Roma.
PICAZO GURINA, M. (2018). Dones i comunitats familiars a la ciutat grecorromana.
SÁNCHEZ ROMERO, M. (2019). La construcción de los discursos sobre las mujeres en el pasado: las aportaciones de la arqueología feminista.
MIRÓN PÉREZ, Mª DOLORES. (2010) Mujeres y poder en la Antigüedad clásica: Historia y Teoría Feminista

Dia i hores:

Dimecres de 16:00 a 18:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

febrer: 12, 19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 2, 9 i 30
maig: 7, 14, 21 i 28
juny: 4

Idioma:

Català, castellà

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professor tutor:

Lluís Torrens Campillo

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 654 53 33
info@santboi.uned.es

 

Introducció a l’astronomia

Introducció a l’astronomia

Introducció a l’astronomia explica, de manera amena i senzilla, sense tecnicismes d’astrofísica, malgrat que algun concepte es comenta, què és el que veiem al cel nocturn, així com quins són els objectes o cossos celestes que es troben a l’Univers i la seva estructura.

PROGRAMA
  1. Conceptes previs. Unitats de distància astronòmiques. Els moviments de la Terra: rotació, translació, precessió i nutació. Magnitud i mida aparent dels objectes del cel.
  2. L’esfera celeste. Els moviments aparents dels objectes del cel i del Sol. Coordenades astronòmiques.
  3. El Sistema Solar, conceptes bàsics. El Sol, la Lluna, els planetes, els planetes nans, els satèl·lits naturals i els cossos menors.
  4. Estrelles i constel·lacions. Què són les estrelles, el color, l’espectre, magnitud, denominació i vida. Estrelles múltiples i variables. Què són les constel·lacions i els asterismes. Les diferents constel·lacions al llarg de l’any.
  5. El cel profund. Els catàlegs astronòmics. Cúmuls, què són i tipus; nebuloses, què són i tipus; galàxies, què són i tipus. Agrupacions de galàxies i estructura de l’Univers.
  6. Observar el cel. Si és a ull nu, saber-se orientar en el cel i poder trobar estrelles i constel·lacions a partir d’altres. Si és amb instruments òptics, saber quins són aquests i com funcionen.
Bibliografia

Llibres:
Bourge, P. Lacroux, J. Dupont-Bloch, N. (2008). Guía práctica del astrónomo
amateur. Ediciones Omega
Bourge, P. Lacroux, J.(2007). Observar el cielo a simple vista o con prismáticos.
Larousse Editorial
Diversos autors (2006). Universo. Pearson Educación
Hawking, S. W. (1988). Historia del tiempo. Editorial Crítica
Hawking, S. W. (2005). Brevísima historia del tiempo. Editorial Crítica
Henarejos, P. (2005). Paseos por las estrellas. Tikal ediciones
Levy, D. H. (2006). Observar el cielo. Editorial Planeta
Ridpath, I. Tirion, W. (2002). Guía de las estrellas y planetas. Ediciones Omega
Sagan, C. (1980). Cosmos. Editorial Planeta

Documentals:
Cox, B. Universo. (2021). BBC
Cox, B. (2010). Maravillas del Sistema Solar. BBC
Cox, B. (2011) Maravillas del Universo. BBC
Sagan, C. (1980). Cosmos, un viaje personal
Tysson de Grasse, N. (2014), Cosmos, una odisea de tiempo y espacio.

Dia i hores:

Dimecres de 16:00 a 18:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

febrer: 12, 19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 2, 9 i 30
maig: 7, 14, 21 i 28
juny: 4

Idioma:

Català, castellà

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professor Tutor:

José Luis Martínez Martínez

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 654 53 33
info@santboi.uned.es

 

Intel·ligència artificial i ètica. Dilemes d’un futur present

Intel·ligència artificial i ètica. Dilemes d’un futur present

L’assignatura explora la intersecció entre la Intel·ligència Artificial (IA) i l’Ètica. Al llarg del curs, els participants obtindran una comprensió profunda de l’ètica com a fonamentació de les morals, possibilitant un apropament crític als dilemes que ens planten les situacions o trobades amb la IA.

S’abordaran temes com l’ètica en la recopilació de dades, el desenvolupament de models d’IA, la presa de decisions automatitzades, l’automatització laboral, la salut, la seguretat, la justícia, l’educació, la creativitat, la política i el futur de la IA. A més, s’analitzaran casos concrets i es fomentarà la discussió per desenvolupar una perspectiva informada i reflexiva sobre els desafiaments ètics al camp de la IA i el seu impacte a la societat.

L’assignatura està dissenyada per fomentar la reflexió crítica i promoure la presa de decisions ètiques a l’ús de la IA.

PROGRAMA

TEMA 1. La societat rural des de l’època medieval al segle XX. Introducció a les bruixes
– Marc socioeconòmic
– Etimologia de la paraula bruixa
– Períodes de la cacera de bruixes
– Grans tractats justificatius de la cacera
– Procés judicial
– St. Boi, terra de bruixes
TEMA 2. Els monestirs, primers apotecaris
TEMA 3. Plantes populars dels nostres camps i boscos
TEMA 4. Els remeis populars catalans de les nostres àvies
TEMA 5. Olis vegetals. Propietats i aplicacions
TEMA 6. Ungüents i tintures
TEMA 7. L’art de la destil·lació
TEMA 8. Licors de la Catalunya rural

Bibliografia

SALRACH, JOSEP MARIA, Sociedad rural y mercados en la Cataluña rural, Universitat Pompeu Fabra
SIMON TARRÉS, ANTONI, Cataluña en el siglo XVII .la revuelta campesina y popular de 1640.
https://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/download/52313/60011
TELLO, ENRIC, La conflictividad social en el mundo rural catalán, del Antiguo Régimen a la Revolución liberal, 1720-1833. NOTICIARIO DE HISTORIA AGRARIA. n.” 13 • 1997
A. MORENO, T. DOMENECH, J. GUNZBERG, J. PLANAGUMA, Las crisis demográficas en Cataluña en los siglos XIV al XVII. Algunas reflexiones, Universidad de Barcelona
SERRA ASSUMPTA, Masia i família pagesa a Catalunya entre el segle xvi i el començament del xx, CATALAN HISTORICAL REVIEW, 9: 169-180 (2016), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona
VIDAL I BENDITO, TOMAS, Èxode rural i problemàtica demespacial a Catalunya (1860-1970)
https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/99519
MONIQUE SIMMONDS / MELANIE-JAYNE HOWES / JASON IRVING, Guia del jardí sobre plantes medicinals. Remeis casolans i plantes guaridores de la A a la Z, Cossetania Edicions
MARIA MANONELLES FERNÀNDEZ, NÚRIA DURAN, RAMON PASCUAL LLUVIÀ, Guia de plantes medicinals dels països catalans: 5 (Guies de camp), Cossetania Edicions
NATACHA FILIPPI, GUILLEM FIGUERAS, Plantes i paisatge a l’Espluga de Francolí, Fundació Carulla
FRA VALENTI SERRA, Tornar als remeis de sempre, Edicions Morera
Remeis populars de les Guilleries les comarques gironines, Museu Guilleries
El món de les lavandes, Parc de les Olors
WINTON, CHARLES J., ACEITES VEGETALES: OBTENCIÓN – REFINACIÓN – PROPIEDADES – USOS, Editorial Pan América
CLERGEAUD LIONEL & CHANTAL, Aceites vegetales, Amyris Ediciones
JOSE EMILIO PARDO GONZALEZ, MANUEL ALVAREZ ORTI, ADRIAN RABADAN GUERRA, Obtención y caracterización de aceite de frutos secos virgen, AMB Ediciones
PAU CASTELL GRANADOS, Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV i XVI), Universitat de Barcelona
OTERO DE LA GANDARA, Notas para la historia de la destilación, Editorial Tebar
AA.VV, Como hacer tus aguardientes y licores, Editorial Susaeta
OTRAS FUENTES: receptari tradicional elaborat a partir de les aportacions orals de la cultura popular de la *Conca de Barberá de Tarragona
J. Sprenger y H. Kramer. ‘Malleus maleficarum’
J. SPRENGER Y H. KRAMER. Malleus maleficarum. El martillo de los brujos. Circulo latino SL Editorial
TRINIDAD, Alfonso, Caza de brujas, la auténtica historia de los jueces de la verdad, Ediciones Luciérnaga
MAS FONT, Jordi, Brujas por querer ser mujeres, Libros Indie
MICHELET, Jules, La bruja, Ediciones Akal
GARCIA QUERA, Oriol, Bruixes 1617, l’any del diluvi, Rafael Dalmau Edicions
ALCOBERRO, Agustí, Judici a una bruixa catalana, La història de l’Anna Boixadors i la persecució de les dones al segle XVII, Ed. La Campana
GUILLAMET, JOAN, Bruixeria a Catalunya
FERRAN, JOSEP i FERRANDO, TRINITAT, els remeis de l’àvia

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

febrer: 13, 20 i 27
març: 6, 13, 20 i 27
abril: 3, 10 i 24
maig: 8, 15, 22 i 29
juny: 5

Idioma:

Català, castellà

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professor Tutor:

Humbert Ruiz Gil

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 654 53 33
info@santboi.uned.es

 

Crisi de la democràcia: com hi hem arribat? Hi ha alguna sortida?

Crisi de la democràcia: com hi hem arribat? Hi ha alguna sortida?

Les nostres democràcies estan en crisi. Una crisi profunda, sistèmica. La confiança en els dirigents i les institucions minva, els partits nacional-populistes cada cop reben més vots i protagonisme, el debat cedeix pas a la crispació i l’insult. Més encara: les enquestes detecten que un percentatge significatiu de la població ―en especial, del jovent― comença a creure que un sistema autoritari podria resoldre millor els nostres problemes que no pas un de democràtic. O que els drets i les llibertats són prescindibles, un destorb que impedeix la interacció directa entre el líder i la voluntat popular.

Per què? Quines en són les causes? Un primer factor és l’increment sostingut de les desigualtats i la progressiva precarització de les capes mitjanes i populars. Pèrdua de poder adquisitiu, sí, però també creixent inseguretat laboral. I, sobretot, la percepció que la població jove tindrà un nivell de vida inferior al dels seus progenitors.

Però això no és tot. També assistim a un deteriorament dels lligams culturals i de la cohesió social. Escola, partits, sindicats i associacions de veïns perden protagonisme. Els valors, les idees i els estils de vida s’atomitzen. L’individualisme avança sense fre, però, paral·lelament, es reforcen els moviments identitaris. El resultat? La pèrdua de referents comuns. I, sense ells, el demos ―la noció de ciutadania, bàsica en democràcia― trontolla.

Per últim, som davant una crisi epistèmica: l’auge de les fake news i la manipulació, combinada amb l’augment exponencial de la informació i la lògica perversa dels algoritmes, fan que posem en dubte que existeixi una realitat i que hi hagi veritats i falsedats. I com pactar, o senzillament dialogar, si no ens posem d’acord sobre què és real, què és cert?

El resultat de tot plegat és la progressiva erosió dels drets i les llibertats personals. I, també, del diàleg, del debat. Si les coses no canvien radicalment, potser seguirem votant i escollint, sí. Però sense equilibri de poders, sense garanties, sense respecte a l’altre. Una democràcia convertida en una carcassa buida, en una porta oberta a l’autoritarisme i l’odi.

PROGRAMA

1. Presentació i objectius generals del curs. Primera aproximació al concepte i abast de democràcia representativa, tot diferenciant-lo del model grec clàssic.
2. Però, a què ens referim quan parlem de democràcia? Diferències i similituds entre els dos models clàssics de democràcia: el liberal i el republicà.
3. I si hi hagués un tercer model? La “democràcia deliberativa” de Habermas.
4. Democràcia, estat de dret i llibertats: són un tot o es poden dissociar?
5. Poder sense democràcia? Com i perquè les decisions clau es prenen, cada cop més, al marge de la voluntat de la ciutadania.
6. Democràcia sense drets ni llibertats? L’auge de règims polítics triats democràticament, però on no hi ha garanties que preservin l’equilibri de poders, els drets bàsics i les llibertats fonamentals.
7. Què es el populisme i, més concretament, el nacional-populisme i com i per què porta a l’erosió de drets i llibertats.
8. Les causes (I): l’erosió de les classes mitjanes i la fi de “l’ascensor social”.
9. Les causes (II): “No society”. La fi dels lligams socials i culturals.
10. Les causes (III): multiculturalitat i polítiques de la identitat: reforçament o crisi del demos?
11. Les causes (IV): fake news, pèrdua de les nocions de realitat i veritat i crisi de la democràcia.
12. L’impacte combinat de tots aquests factors en la democràcia i les llibertats.
13. La intel·ligència artificial: oportunitat o amenaça?
14. Possibles alternatives.
15. Conclusions.

Bibliografia

Applebaum, Anne. El ocaso de la democracia, la tentación del autoritarismo. Barcelona: Debate, 2021.
Bosch, Joaquim. Jaque a la democracia: España ante la amenaza de la deriva antidemocrática mundial. Barcelona: Ariel, 2024.
Castells, Manuel. Ruptura: la crisis de la democracia liberal. Madrid: Alianza, 2020.
Fukuyama, Francis. El liberalismo y sus desencantados: cómo defender y salvaguardar nuestras democracias liberales. Barcelona: Deusto, 2022.
Godàs, Xavier. Fer política en l’imperi del jo: per què la societat individualista posa en risc la democràcia. Vic: Eumo editorial, 2024.
Guilluy, Christophe. No society: el fin de la clase media occidental. Barcelona: Taurus, 2019.
Habermas, Jurgen. Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Trotta, 2010.
Habermas, Jürgen. Un nou canvi estructural en l’esfera pública i la política deliberativa. Barcelona: Edicions 62, 2023.
Han, Byung-Chul. En el enjambre. Barcelona: Herder, 2012
Han, Byung-Chul. Infocràcia: la digitalització i la crisi de la democràcia. Barcelona: La Magrana, 2022.
Han, Byung-Chul. La expulsión de lo distinto: percepción y comunicación en la sociedad actual. Barcelona: Herder, 2022.
Han, Byung-Chul. Psicopolítica: neoliberalismo y nuevas técnicas de poder. Barcelona: Herder, 2014.
Harari, Yuval Noah. Nexus: una breu historia de les xarxes d’informació des de l’edat de pedra fins a la IA. Barcelona: Edicions 62, 2024.
Kelsen, Hans. Esencia y valor de la democracia. Granada: Comares, 2002.
Lozano, Irene. Son molinos, no gigantes: cómo las redes sociales y la desinformación amenazan nuestra democracia. Barcelona: Península, 2020.
Marshall, T. H. Ciudadanía y clase social. Madrid: Alianza Editorial, 2023.
Mayos Solsona, Gonçal (i altres). La sociedad de la ignorancia. Barcelona: Península, 2011.
Moreno Bobadilla, Angela (i altres). Fake news, desinformación y otros desórdenes informativos. Madrid: Fragua, 2022.
Mounk, Yascha. El pueblo contra la democracia: por qué nuestra libertad está en peligro y cómo salvarla. Barcelona: Paidós, 2018.
Mounk, Yascha. La trampa identitaria: una historia sobre las ideas y el poder en nuestro tiempo. Barcelona: Paidós, 2024.
Piketty, Thomas. Una breu història de la igualtat. Barcelona: Edicions 62, 2021.
Ramonet, Ignacio. La era del conspiracionismo: Trump, el culto a la mentira y el asalto al Capitolio. Buenos Aires: Siglo XXI, 2022.
Rid, Thomas. Desinformación y guerra política: historia de un siglo de falsificaciones y engaños. Barcelona: Crítica, 2021.
Rosanvallon, Pierre. El siglo del populismo: historia teoría, crítica. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020.
Serrano, Pascual. Desinformación: cómo los medios ocultan el mundo. Barcelona: Península, 2020.
Snyder, Timothy. El camino hacia la no libertad. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2018.
Stengel, Richard. Guerras de la información: cómo perdimos la batalla de la desinformación y qué podemos hacer en el futuro. Barcelona: Roca editorial, 2021.
Tezanos, José Felix. La sociedad dividida: estructura de clases y desigualdades en las sociedades tecnológicas. Madrid: Biblioteca Nueva, 2022.
Wolf, Martin. La crisis del capitalismo democrático. Barcelona: Deusto, 2023.

Dia i hores:

Divendres de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 14, 21 i 28
març: 7, 14, 21 i 28
abril: 4, 11 i 25
maig: 9, 16 i 30
juny: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Lluís Soler Alsina​

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es