Select Page
Introducción a la astronomía

Introducción a la astronomía

El món de l’astronomia i de les ciències de l’espai està en evolució contínua i cada dia s’adquireixen nous coneixements sobre el nostre planeta i sobre el Sistema Solar, així com sobre la nostra galàxia i el cosmos en general, tant del seu passat, com del seu present o probable futur.

El curs intentarà apropar tota aquesta informació a les persones interessades, i en facilitarà la comprensió.

Objectius:

– Conèixer la història de l’astronomia.
– Saber més sobre el nostre planeta, el Sol, la Lluna i el Sistema solar.
– El cel profund i l’evolució de l’Univers
– Explicar com poder conèixer el cel nocturn a simple vista.
– Conèixer l’observació mitjançant telescopis
– Acostar-se als principis de l’astronàutica, la seva història i els seus reptes de futur.

Metodologia:

La metodologia de les classes tractarà de ser participativa, amb lectures senzilles recomanades d’una sessió a la següent (excepte la primera), i una breu exposició de l’alumnat sobre el llegit i après -i els seus dubtes sobre el llegit i sobre la sessió anterior si alguna cosa no els va quedar clar- en la primera mitja hora de la classe.

Després d’això, una exposició amb power point sobre les matèries que s’indiquen en el programa. I en la mesura en què això sigui possible, tractar de conèixer l’instrumental astronòmic directament, en la mateixa aula.

PROGRAMA

I. HISTÒRIA DE L’ASTRONOMIA:
Arqueoastronomia
El coneixement del cel al món antic: Pròxim Orient, Índia, Xina i Egipte
L’astrologia no és ciència.
L’astronomia al món grec i romà
L’astronomia visigoda i àrab
El renaixement de la ciència a Europa
L’astronomia als segles XVI i XVII: Copèrnic, Tycho Brahe, Johannes Kepler, Galileo Galilei, Christian Huygens, Giovanni Cassini i Isaac Newton
Els segles XVIII i XIX: Edmund Halley, Charles Messier, La saga dels Herschel: pare, fill i filla. Descobriment d’Urà, Neptú i Plutó.
El segle XX: El descobriment del cel profund. La teoria de la relativitat. Radioastronomia.
Dones i astronomia: d’Hipàcia a l’actualitat

II. INTRODUCCIÓ A L’ASTRONOMIA:
Coordenades celestes
Sobre el canvi d’hora
Les unitats de distància astronòmica: el desplaçament cap al vermell
Els moviments de la Terra: rotació, translació, precessió i nutació
Magnitud i mida aparent dels objectes del cel
Distàncies i velocitats
Moviment aparent dels cossos celestes al cel

III. EL SOL I LA LLUNA:
Les seves característiques físiques i orbitals
Els rellotges de Sol
Els eclipsis de Sol i de Lluna
Els tres grans eclipsis totals o anulars de Sol visibles des d’Espanya (dos d’ells des de Catalunya) a l’agost de 2026, l’agost de 2027 i el gener de 2028
La influència de la Lluna (mites)

IV. EL SISTEMA SOLAR:
Origen
Els planetes rocosos
Els planetes nans
Els cossos menors (asteroides i cometes). Riscos per a la Terra. Asteroides amb noms de ciutats de la comarca.
Els planetes gasosos i els seus principals satèl·lits naturals
Els cossos transneptunians

V. LES ESTRELLES:
Què són les estrelles: classificació, color, composició i evolució estel·lar, l’espectre, magnitud i el seu cicle de vida
Estrelles dobles, múltiples i variables
Les estrelles noves i les supernoves
Què són les constel·lacions i les diferents constel·lacions al llarg de l’any

VI. GRANS ESTRUCTURES AL COSMOS:
La Via Làctia: història i estructura actual (disc, bulb i halo)
La pols interestel·lar i les nebuloses d’emissió i reflexió. Les nebuloses planetàries i els romanents de supernoves.
Els cúmuls estel·lars oberts i globulars

VII. L’UNIVERS MÉS ENLLÀ DE LA NOSTRA GALÀXIA:
Classificació de les galàxies lluminoses: el·líptiques, espirals i lenticulars
Agrupacions de galàxies i estructura de l’Univers a gran escala
La matèria fosca
L’energia fosca

VIII. DE LA GRAN EXPLOSIÓ AL GRAN CRUIXIT? O UNA EXPANSIÓ ETERNA?:
Evolució de l’Univers, des dels seus primers mil·lisegons fins als possibles finals
Nocions de física de partícules
La constant de Hubble
El temps de Planck

IX. PLANETES EXTRASOLARS:
Història de com es van descobrir
Com es descobreixen i com es poden observar
Astrobiologia: La vida al cosmos i les zones d’habitabilitat. Projecte SETI.

X. OBSERVANT EL CEL NOCTURN:
El cel a simple vista
L’astrolabi
Els telescopis: història, tipologia i ús. Què es pot veure i com amb cada tipus de telescopi?
Fotografia celeste
Principals aplicacions per conèixer més fàcilment el cel
Grans observatoris i astronomia a Catalunya i a Espanya
Els estudis de ciències de l’espai a la comarca del Baix Llobregat: l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) – UPC
Taller pràctic amb telescopis

XI. ASTRONÀUTICA:
Aeronàutica i astronàutica: diferències
Història de l’astronàutica russa i de la nord-americana
L’Agència Espacial Europea
Altres agències espacials
De la Terra a la Lluna (i més enllà!)
Tornarem a la Lluna? Anirem a Mart?
Els satèl·lits artificials
L’Estació Espacial Internacional: història, composició i com i quan observar-la.

Bibliografia
• Bourge, P., Lacroux, J., Dupont-Bloch, N. (2008). Guia pràctica de l’astrònom amateur (16a Edició). Edicions Omega.
• Comellas García-Llera, José Luis (2013). Guia del firmament (9a edició). Edicions Rialp.
• Galadí, David i Gutiérrez, Jordi (2001). Astronomia general: Teòrica i pràctica. Edicions Omega.
• Ridpath, I., Tirion, W. (2002). Estrelles i planetes (3a Edició). Edicions Omega.
• Sagan, C. (1980). Cosmos. Editorial Planeta.

Dia i hores:

Dilluns de 16:00 a 18:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 22 i 29
octubre: 6, 13, 20 i 27
novembre: 3, 10, 17 i 24
desembre: 1 i 15
gener: 12, 19 i 26

 

Idioma:

Castellà

Lloc:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professor Tutor:

Alfonso López Borgoñoz

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es

Pintura espanyola de Velázquez a Goya

Pintura espanyola de Velázquez a Goya

“Pintura espanyola de Velázquez a Goya” és una proposta per endinsar-nos en un dels períodes més apassionants de la història de l’art a la península Ibèrica: del Segle d’Or fins a l’inici del segle XIX.
Ens aproximarem a la pintura desenvolupada entre 1599, any de naixement de Diego Velázquez, i 1828, any de la mort de Francisco de Goya. Analitzarem no només les obres i els tallers, sinó també el context que les va fer possibles: la literatura artística, la sociologia de l’art, les condicions materials i socials dels i les artistes, les fonts, els viatges i els gèneres pictòrics més rellevants.
Aquesta mirada inclourà també una perspectiva de gènere, en continuïtat amb l’assignatura “Grans oblidades: dones artistes en la història de l’art”, per seguir qüestionant els relats dominants i fer visibles les absències.
No calen coneixements previs: el curs s’adreça a qualsevol persona interessada a conèixer millor aquest període clau de l’art espanyol.

Objectius:

• Conèixer la pintura dels segles XVII i XVIII a Espanya.
• Conèixer el context històric i l’evolució de la pintura espanyola en aquest període.
• Conèixer alguns dels autors que participen del canvi en la cultura visual al llarg de l’edat moderna a Espanya.
• Incorporar el discurs de gènere dins del discurs general de la història de l’art.
• Fer una aproximació a les fonts literàries de l’època.
• Analitzar els continguts iconogràfics de les obres seleccionades.
• Reflexionar sobre la relació entre la pintura i altres camps artístics de l’època, com la literatura, l’escultura o l’arquitectura, per a entendre el context cultural de manera més àmplia.
• Promoure l’anàlisi comparativa entre diferents gèneres pictòrics, com el retrat, la pintura religiosa, la pintura de gènere o el paisatge, per a entendre les seves característiques i funcions dins de la societat de l’època.

Metodologia:

El curs es troba dividit en 15 sessions de caràcter presencial de dues hores cadascuna (30 hores en total). Aquestes classes, de caràcter teòric, es guiaran amb material visual i/o audiovisual i es completaran amb lectures complementàries.

Al llarg del curs es preveu una sortida.

 

PROGRAMA

• Introducció al període històric. Literatura artística (vides, quaderns, cartilles, tractats). Encàrrecs i col·leccionisme. Clients i mecenes. Presència femenina en la producció artística i en el mecenatge: monges, reines, nobles i col·leccionistes.

• El pintor i la pintora en el Segle d’Or (formació, situació social i cultura). Temes i gèneres (retrat, natura morta, història, mitologia, pintura religiosa, vanitats, paisatge, pintura de gènere). Presència i absència de les dones en els circuits artístics. El cas de Josefa de Óbidos com a artista professional al segle XVII.

• La cort de Madrid. Bartolomé Carducho, Vicente Carducho, Eugenio Cajés. Caravaggisme a la cort; Juan Bautista Maíno, Pedro Nuñez. La formació de dones a la cort (el precedent d’Isabel de Valois i Sofonisba Anguissola).

• La ciutat de Toledo, centre avantguardista de la pintura: els precedents de la pintura d’El Greco. Juan Sánchez Cotán i Pedro Orrente.

• València i el comerç mediterrani: Francisco Ribalta.

• La ciutat cosmopolita de Sevilla. Francisco Pacheco, Juan de Roelas, Francisco Herrera “El Viejo” i Francisco de Zurbarán. Naturalisme devocional, art conventual i circulació cap a Amèrica.

• José de Ribera i el regne de Nàpols. Dones i cercles artístics napolitans en diàleg amb l’àmbit hispànic.

• Alonso Cano i l’inici de l’escola granadina. Art religiós en àmbits femenins: producció conventual i decoració devocional.

• Diego Velázquez. Evolució estilística, viatges, influències italianes i context de cort.

• El barroc ple a Madrid. Francisco Rizi i els pintors del barroc ple: Juan Carreño de Miranda, Claudio Coello.

• La pintura a Sevilla en el Barroc final. Bartolomé Esteban Murillo i Juan Valdés Leal.

• Antonio Palomino i la pintura a Madrid a principis del segle XVIII. Reflexió sobre l’absència de dones artistes a les fonts canòniques.

• Pintura del barroc a Catalunya: Lluís Gaudin, Joan Gallart, Pau Priu, Antoni Viladomat i Francesc Tramulles.

• Francisco Bayeu i la cort de Carles III. El Grand Tour i el camí cap al neoclassicisme. Paper de les dones en l’intercanvi cultural i artístic europeu.
• Francisco de Goya. Retrat social, crítica, guerra i visió moderna de l’artista.

• Perspectives de gènere i dones artistes al segle XVII i XVIII: pràctiques artístiques femenines, dificultats d’accés a la formació i al mercat, artistes oblidades o silenciades per la historiografia. Relectura de fonts, genealogies invisibles i noves metodologies.

Bibliografia

La bibliografia compartida en aquesta guia és bàsica per tenir una visió general dels continguts de l’assignatura. En cada bloc, al llarg del curs, es facilitarà bibliografia específica dels temes tractats.

ANGULO INÍGUEZ, Diego: “Pintura del siglo XVII”, a Ars Hispaniae. Historia Universal del Arte Hispánico, Madrid, Editorial Plus Ultra, 1971.

BATICLE, Jeannine, Goya, Barcelona, Crítica, 1995.

BROWN, Jonathan: Imágenes e ideas de la pintura española, Madrid, Alianza Forma, 1980.

BROWN, Jonathan: La Edad de Oro de la pintura en España, Madrid, Nerea, 1990.

El siglo de oro de la pintura española. Biblioteca Mondadori, Fundacióm Amigos del Museo del Prado, 1991.

Fuentes y modelos de la pintura barroca madrileña. Madrid: Arco/ Libros, 2008.

GALLEGO, Julián: El pintor de artesano a artista, Granada, Universidad, 1976.

GALLEGO, Julián: Visión y símbolos en la pintura española del siglo de oro, Madrid, Ensayos de Arte Cátedra, 1991.

HELLWIG, Karin: La literatura artística española del siglo XVII. Visor, colección la Balsa de la Medusa, 1999.

MARTÍN GONZÁLEZ, Juan Jos? El artista en la sociedad española del siglo XVII, Madrid, Ensayos de Arte Cátedra, 1993 (2 ed.).

MORALES Y MARÍN, José Luis, Pintura en España. 1750-1808, Madrid, Cátredra, 1994.

MORAN TURINA, Miguel i PORTÚS PÉREZ, Javier: El arte de mirar. La pintura y su público en la España de Velázquez. Madrid, Istmo, 1997.

MUNÓZ GONZÁLEZ, Maria Jesús El mercado español de pinturas en el siglo XVII. Madrid: Fundación Caja Madrid, 2008.

PÉREZ SÁCHEZ, Alfonso E.: Pintura barroca en España, 1600-1750, Madrid, Manuales de Arte Cátedra, 1992 (2010).
PÉREZ SÁNCHEZ, Alfonso E.: De pintura y pintores. La configuración de los modelos visuales en la pintura española. Madrid, Alianza Forma, 1993.

STOICHITA, Victor I: El ojo mítico. Pintura y visión religiosa en el Siglo de Oro español, Madrid, Alianza Forma, nº. 139, 1996 (1995).

TORRAS TILL Santi: Pintura catalana del Barroc. L’auge col·leccionista i l’ofici de pintor al segle XVII. Girona, Universitat de Girona, 2012.

TRIADÓ TUR, Joan-Ramon: La pintura española. El Siglo de Oro. Barcelona, Carroggio, 1999.

VVAA: El siglo de oro de la pintura española. Biblioteca Mondadori, Fundación Amigos del Museo del Prado, 1991.

WALDMANN, Susann: El artista y su retrato en la España del siglo XVII. Una aportación al estudio de la pintura retratística española. Madrid, Alianza Forma (nº. 155), 2007.

Dia i hores:

Dilluns de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 22 i 29
octubre: 6, 13, 20 i 27
novembre: 3, 10, 17 i 24
desembre: 1 i 15
gener: 12, 19 i 26

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professora Tutora:

Vanessa Martín Nicolás

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es

Filosofia hermenèutica del fet religiós

Filosofia hermenèutica del fet religiós

El curs ofereix una aproximació filosòfica, fenomenològica i hermenèutica al fet religiós, entenent-lo com una experiència humana fonamental i complexa. A través d’una anàlisi rigorosa del sagrat, la mediació simbòlica, la diversitat de configuracions del diví i les seves interpretacions modernes, es busca comprendre la rellevància de la religió tant en les cultures com en la subjectivitat humana. El recorregut es completa amb una reflexió crítica sobre les principals teories modernes (marxisme, psicoanàlisi, filosofia analítica) i l’aproximació racional a l’actitud religiosa. L’enfocament serà interdisciplinari, però amb arrelament filosòfic i interès pel diàleg entre religió i raó.

Objectius:

• Comprendre el fenomen religiós des de la perspectiva de la fenomenologia i l’hermenèutica filosòfica.
• Identificar les estructures fonamentals del fet religiós: el sagrat, el misteri, les mediacions.
• Analitzar les principals configuracions del diví al llarg de la història de les religions.
• Examinar críticament les principals teories modernes sobre la religió (Hegel, Marx, Freud, Wittgenstein).
• Explorar les possibilitats d’una aproximació racional de l’actitud religiosa.
• Reflexionar sobre el lloc actual de la religió en la cultura contemporània i en l’autocomprensió de l’ésser humà.

Metodologia:

El curs combinarà classes magistrals, anàlisis de textos fonamentals, discussió crítica en grup i el visionat de material audiovisual. Es treballarà amb fragments seleccionats d’autors clau, propiciant la lectura reflexiva i el diàleg filosòfic. Les sessions inclouran moments d’exposició conceptual, intercanvi d’idees i exercicis interpretatius, a més d’activitats pràctiques com a debats i estudis de casos. Es fomentarà la participació activa dels estudiants a través d’activitats grupals i reflexions personals.

 

PROGRAMA
MÒDUL I: INTRODUCCIÓ I BASES METODOLÒGIQUES
Sessió 1 – Introducció general al cursPresentació del curs
• Què és el fet religiós?
• Introducció a la fenomenologia i l’hermenèutica filosòfica.

Sessió 2 – Història del pensament religiós
• Estudi positiu del fet religiós: dels orígens fins a la ciència moderna de la religió

Sessió 3 – El mètode fenomenològic aplicat a la religió
• Fenomenologia clàssica: Husserl, Otto, van der Leeuw
• Aplicació al fet religiós i comparació amb altres mètodes

MÒDUL II: COMPRENSIÓ HERMENÈUTICA DEL FET RELIGIÓS
Sessió 4 –S El sagrat com a àmbit de realitat
• El sagrat segons Otto i Eliade. Experiència numinosa.

Sessió 5 – El Misteri com a fonament
• El Misteri com a categoria última del sagrat

Sessió 6 – L’actitud religiosa humana i les mediacions
• L’estructura fonamental de l’actitud religiosa
• Ritus, mites i símbols com a mediacions

MÒDUL III: INTERPRETACIONS MODERNES DEL FET RELIGIÓS
Sessió 7 – La religió a la modernitat: Il·lustració, Hegel i crítica materialista
• La Il·lustració i la religió
• Concepció de Hegel
• Crítica materialista de la religió: Feuerbach, Marx i el socialisme científic

Sessió 8 – Interpretació psicoanalítica i crítica de Freud
• Freud: religió com a neurosi, pare idealitzat, culpa
• Avaluació crítica

Sessió 9 – Filosofia analítica i llenguatge religiós
• Wittgenstein i el gir lingüístic
• Crítica del neopositivisme i valor simbòlic/participatiu del llenguatge religiós

MÒDUL IV: CONFIGURACIONS HISTÒRIQUES DEL QUE ÉS DIVÍ
Sessió 10 – Formes històriques del que és diví: pobles orals, politeisme i dualisme
• Figures divines en pobles sense escriptura
• Politeisme i dualisme: sentit i estructura

Sessió 11 – Monisme, budisme i monoteisme profètic
• Monisme i unitat de la divinitat
• Budisme i el buit
• Monoteisme profètic: revelació i ètica

MÒDUL V: APROXIMACIÓ RACIONAL AL FET RELIGIÓS
Sessió 12 – Fonaments filosòfics de la religió: experiència i transcendència
• Experiència prefilosòfica i vivència religiosa
• Pannenberg i Rahner: transcendència, inacabament humà i religiositat

Sessió 13 – Experiència ontològica i relligació segons Zubiri
• Intel·ligència sentida i relligació
• Connaturalitat de la religió en l’ésser humà

Sessió 14 – L’encontre interpersonal i el Tu absolut en Levinás i Buber
• Alteritat humana i obertura a la transcendència
• Racionalitat de l’actitud religiosa com a resposta a l’enigma humà

MÒDUL VI: SÍNTESI I PERSPECTIVES
Sessió 15 – Recapitulació final i debat
• Resum del curs: fenomenologia, crítica i raonabilitat de la religió
• Reflexió sobre la vigència i el futur de l’experiència religiosa

 

Bibliografia
Antiseri, D., El problema del lenguaje religioso, Encuentro, Madrid, 1976.
Buber, M., Yo y Tú, Ediciones Nueva Visión, Buenos Aires, 1969.
— Eclipse de Dios, FCE, México, 1995.
Cabada, M., El humanismo premarxista de Ludwig Feuerbach, Akal, Madrid, 1975.
Derrida, J. – Vattimo, G. (eds.), La religión, Ediciones Trotta, Madrid, 1996.
Díaz Salazar, R. – Giner, S. – Velasco, P. (eds.), Formas modernas de religión, Editorial Trotta, Madrid, 1994.
Díaz, C., Ilustración y religión, Editorial Trotta, Madrid, 1991.
— Manual de historia de las religiones, Ediciones Península, Barcelona, 1998.
Díez de Velasco, F., Introducción a la historia de las religiones. Hombres, ritos, dioses, Alianza Editorial, Madrid, 1998.
Dilthey, W., Introducción a las ciencias del espíritu, Revista de Occidente, Madrid, 1966.
Domínguez, C., El psicoanálisis freudiano de la religión, Editorial Trotta, Madrid, 1991.
Duch, L., Religión y mundo moderno, PPC, Madrid, 1996.
Duméry, H., Fenomenología y religión, Editorial Ariel, Barcelona, 1968.
Eliade, M., Historia de las creencias y de las ideas religiosas, 4 vols., Ediciones Cristiandad, Madrid, 1978–1980.
— Lo sagrado y lo profano, Guadarrama, Madrid, 1967.
Eliade, M. – Kitagawa, J. M. (eds.), Metodología de la historia de las religiones, Paidós, Buenos Aires, 1967.
Estrada, J. A., Dios en las tradiciones filosóficas I–II, Editorial Trotta, Madrid, 1994–1996.
Evans-Pritchard, E. E., Las teorías de la religión primitiva, Siglo XXI, Madrid, 1976.
Feuerbach, L., La esencia del cristianismo, Sígueme, Salamanca, 1975; Edaf, Madrid, 1996.
Fierro, A., Sobre la religión. Descripción y teoría, Editorial Trotta, Madrid, 1977.
Fraijo, M. (ed.), Filosofía de la religión. Estudios y textos, Editorial Trotta, Madrid, 1994.
Frazer, J. G., La rama dorada. Magia y religión, FCE, México, 1969.
Freud, S., Obras Completas, vols. I–III, Biblioteca Nueva, Madrid, 1973.
Gesche, A., Dios para pensar, vol. I–II, Ediciones Sígueme, Salamanca, 1995–1997.
Girard, R., El chivo expiatorio, Anagrama, Barcelona, 1986.
— El misterio de nuestro mundo, Sígueme, Salamanca, 1982.
— La violencia y lo sagrado, Anagrama, Barcelona, 2005.
Hegel, G. W. F., Lecciones sobre filosofía de la religión, 2 vols., Alianza Editorial, Madrid, 1987.
Hume, D., Historia natural de la religión. Diálogos sobre la religión natural, Trotta, Madrid, 2003.
Isasi, J. M., Maurice Blondel. Una rigurosa filosofía de la religión, Mensajero, Bilbao, 1982.
James, E. O., Introducción a la historia comparada de las religiones, Cristiandad, Madrid, 1973.
Jüngel, E., Dios como misterio del mundo, Ediciones Sígueme, Salamanca, 1984.
Kierkegaard, S., Temor y temblor, Editorial Losada, Buenos Aires, 1958.
Kolakowski, L., Si Dios no existe…, Ediciones Encuentro, Madrid, 1985.
Küng, H., ¿Dios existe?, Ediciones Cristiandad, Madrid, 1979.
Levinás, E., El humanismo del otro hombre, Caparrós, Madrid, 1993.
— Totalidad e infinito, Ediciones Sígueme, Salamanca, 1987.
Lotz, J. B., La experiencia trascendental, Editorial Razón y Fe, Madrid, 1982.
Lubac, H. de, Por los caminos de Dios, Editorial Desclée, Buenos Aires, 1962.
Lucas Hernández, J. de S., Fenomenología y filosofía de la religión, BAC, Madrid, 2005.
— Dios, horizonte del hombre, Ediciones Sígueme, Salamanca, 1994/1998.
— Alcance significativo del lenguaje humano sobre Dios, Fundación Universitaria Española, Burgos, 1975.
Malinowski, B., Magia, ciencia, religión, Ediciones Ariel, Barcelona, 1993.
Mardones, J. M., ¿Adónde va la religión?, Ediciones PPC, Madrid, 1966.
— Para comprender las nuevas formas de religión, Verbo Divino, Estella, 1994.
— El retorno del mito, Ediciones Síntesis, Madrid, 2000.
Martín Velasco, J., Introducción a la fenomenología de la religión, PPC, Madrid, 1978.
— El encuentro con Dios, PPC, Madrid, 1976/1994.
— La religión en nuestro tiempo, Ediciones Sígueme, Salamanca, 1976.
— El fenómeno místico, PPC, Madrid, 1999.
Marx, K. – Engels, F., Sobre la religión, ed. H. Assmann y R. Mate, Sígueme, Salamanca, 1975.
Moreno, E., Historia descriptiva y filosófica de las religiones, 2 vols., Ariel, Barcelona.
Otto, R., Lo santo, Ediciones Trotta, Madrid, 1965.
Panikkar, R., Religión y religiones, Taurus, Madrid, 1965.
Pannenberg, W., Antropología en perspectiva teológica, Ediciones Sígueme, Salamanca, 1993.
Plé, A., Freud y la religión, Ediciones Guadarrama, Madrid, 1969.
Post, W., La crítica de la religión en K. Marx, Ediciones Ariel, Barcelona, 1972.
Rahner, K., Oyente de la palabra, Herder, Barcelona, 1965.
Ries, J., Lo sagrado en la historia de la humanidad, Ediciones Cristiandad, Madrid, 1988.
Ricoeur, P., Le conflit des interprétations, Seuil, París, 1969.
Sádaba, J., Lecciones de filosofía de la religión, Ediciones Trotta, Madrid, 1989.
Stenson, S. H., Sentido y no sentido de la religión, Ediciones Ariel, Barcelona, 1970.
Tillich, P., Filosofía de la religión, Paidós, Buenos Aires, 1973.
Torres Queiruga, A., La constitución moderna de la razón religiosa, Verbo Divino, Estella, 1992.
— El diálogo de las religiones, Editorial Trotta, Madrid, 1992.
Trías, E., Pensar la religión, Ediciones Destino, Barcelona, 1997.
Valverde, C., Los orígenes del marxismo, Ediciones Guadarrama, Madrid, 1974.
Velarde, J., El agnosticismo, Ediciones Rialp, Madrid, 1996.
Weil, S., Conocimiento sobrenatural, Editorial Trotta, Madrid, 2003.
— Intuiciones precristianas, Editorial Trotta, Madrid, 2004.
— La gravetat i la gràcia, Fragmenta Editorial, Barcelona, 2001.
Wittgenstein, L., Tractatus logico-philosophicus, Alianza Editorial, Madrid, 1973.
Zubiri, X., El hombre y Dios, Alianza Editorial, Madrid, 1984.
— El problema filosófico de la historia de las religiones, Fundación X. Zubiri, Alianza Editorial, Madrid, 1993.
— El problema teologal del hombre: Cristianismo, Alianza Editorial, Madrid, 1998.

 

Dia i hores:

Dimarts de 16:00 a 18:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 23 i 30
octubre: 7, 14, 21 i 28
novembre: 4, 11, 18 i 25
desembre: 2, 9 i 16
gener: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professor Tutor:

Samuel Segura Renau

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es

Vides paral·leles. Fotografia i feminisme

Vides paral·leles. Fotografia i feminisme

La fotografia va néixer com un avenç tecnològic; el feminisme, com un impuls cap a la igualtat. Tots dos en mans de la burgesia en l’inici, han evolucionat en paral·lel durant dos-cents anys i en l’actualitat són més vigents que mai.
En aquest curs farem un recorregut per la història del feminisme i de la fotografia per conèixer la vida i obra de les feministes i fotògrafes més rellevants. Analitzarem el paper de la dona com a subjecte actiu i passiu en la fotografia, sempre amb perspectiva de gènere. A més, veurem com les imatges poden normalitzar la violència contra les dones i com podem utilitzar la fotografia per a les reivindicacions feministes.

Objectius:

– Conèixer la història del feminisme.
– Entendre les fites més importants de la història de la fotografia.
– Conèixer la vida i obra de les feministes i de les fotògrafes més rellevants.
– Entendre el poder de la fotografia sobre la imatge de la dona i els estereotips.
– Sensibilitzar davant les violenicias a través de les imatges contra les dones.

Metodologia:

La metodologia didàctica utilitzada aporta una doble perspectiva:teòrica, a partir de la vida i obra de les activistes feministes i de les fotògrafes que coneixerem; i pràctica, a la qual ens acostarem mitjançant l’anàlisi de les imatges i textos que comentarem durant del curs.

Les sessions es desenvoluparan de manera participativa mitjançant la presentació dels diferents períodes i ones feministes, de les obres de les activistes feministes i de les fotògrafes, de les seves obres escrites i visuals, i la seva relació amb el context biogràfic i històric de cadascuna d’elles.

Es crearà una carpeta virtual compartida amb els materials del curs: textos, imatges, bibliografia i recursos audiovisuals del contingut tractat.
A més, realitzarem una visita a una exposició fotogràfica relacionada amb el curs.

 

PROGRAMA

1. Presentació del curs. El perquè d’unir feminisme i fotografia. El poder de la imatge i del feminisme sobre les dones. Virginia Wolf i Frances Benjamin Johnston.
2. Origen del feminisme i invenció de la fotografia, l’inici del paral·lelisme. D’Olympide de Gouges a Elizabeth Fullhame.
3. Seneca Falls i la dinovena esmena: fotògrafes i feministes pioneres americanes. D’Elizabeth Cady Stanton a Gertrude Käsebier.
4. Sufragistes angleses, feminisme socialista i fotògrafes europees, l’inici de la diversitat. De Millicent Garret Fawcett a Julia Margaret Cameron.
5. Feminisme d’entre guerres a Europa i fotografia de la Gran Depressió nord-americana. De Clara Campoamor a Dorothea Lange.
6. Guerra: feminisme revolucionari i fotògrafes de l’exili. De Simone de Beauvoir a Tina Modotti.
7. Històries de postguerra: la fotografia de carrer i el feminisme a casa. De Vivian Meier a Betty Friedman.
8. Revolució sexual, fotografia en color i art feminista. De Kate Millet a VALIE EXPORT.
9. Fotografia digital i feminismES (liberal, radical, negre, islàmic i àrab). D’Angela Davis a Cindy Sherman.
10. FeminismES i fotografia en lluita (ecofeminisme, feminisme postcolonial, llatinoamericà, de la diferència, lèsbic i transfeminisme). D’Ana Mendieta a Marcela Lagarde.
11. Ciberfeminisme, transversalitat i fotografia mòbil. De Donna Haraway a Annie Leibovitz.
12. Teoria Queer i postfotografia. De Judith Butler a Laia Abril.
13. Ètica fotogràfica i feminisme contra la violència visual masclista. De Yolanda Domínguez a Mónica Alario.
14. Les reivindicacions del feminisme actual i la fotografia denúncia.
15. Visita exposició i tancament del curs

Bibliografia

Bibliografia general
Ang T. Fotografía, la historia visual definitiva, trad Nuria Aparicio y José Luis López Angón, 2014.
Bouveresse, Clara. Women Photographers. 2020
Ferrer Valero, Sandra. Pioneras del feminismo: una historia de las primeres luchadoras. Barcelona: Principal de los libros. 2020
Friedewald, B., Women photographers: from Julia Margaret Cameron to Cindy Sherman, Munich: Prestel, 2014.
Lewis, Emma. Photography – A Feminist History: How Women Shaped the Art. 2021
Ludwig Museum (Köln). La Fotografía del siglo XX. Taschen, cop. 2002 McCann,
Hannah. El libro del feminismo. Madrid: Akal 2020
Morena Balaguer, Rebeca. Feminismos: la historia. Madrid: Akal. 2019.
Pérez Garzón, Juan Sisinio. Historia del feminismo. Madrid: los libros de la Catarata. 2011.
Rosenblum, Naomi. A History of women photographers. Abbeville Press, 2010.
Valera Menéndez, Nuria. Feminismo 4.0. Barcelona: Ediciones B, 2019.
Valera Menéndez, Nuria. Feminismo para principiantes. Barcelona: Ediciones B, 2019.

Bibliografia autores

Biarnés, Joana. Joana Biarnés: disparando con el corazón. Barcelona : Blume, 2017
Dujovne, A. Dora Maar: prisionera de la mirada, Madrid : Vaso Roto, cop. 2013. Durden M.
García Rodero, C. Cristina García Rodero : historia de una pasión, Madrid : La Fábrica, DL 2015. Janeczek, H. La Chica de la Leica, Barcelona : Tusquets, 2019.
Iturbide, Graciela. Graciela Iturbide. Barcelona: Lunwerg, 2011.
Lange, Dorothea. Photographs of a lifetime.
Leele, Ouka. Ouka Leele : antenas y raíces. Madrid : La Fábrica, 2008 Leibovitz, A. Vida de una fotògrafa: 1990-2005, Barcelona : Lunwerg, cop. 2009.
Maar, Dora. Dora Maar: la fotografía, Picasso y los surrealistas. L’Hospitalet de Llobregat : Centre Cultural Tecla Sala, 2002
Maier, Vivian. Vivian Maier: selfportraits. Brooklyn: PowerHouse Books 2013.
Miller, Lee. Lee Miller : creación y valentía. Barcelona : Galería de Arte Manuel Barbié, DL 2008
Moreno Oscar. Joana Biarnés, una entre todos. Barcelona: Cameo, DL 2016.
Muñoz, Isabel. Isabel Muñoz: la antropología de los sentimientos. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2018.
Sherman, Cindy. Cindy Sherman postcards. London: National Portrait Gallery, 2019. 4

 

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 23 i 30
octubre: 7, 14, 21 i 28
novembre: 4, 11, 18 i 25
desembre: 2, 9 i 16
gener: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professora Tutora:

Eli Pedrosa Tapias

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es

Història del teatre. De l’amfiteatre al Black Box: L’evolució escenogràfica del teatre

Història del teatre. De l’amfiteatre al Black Box: L’evolució escenogràfica del teatre

Aquest curs és una aproximació a la història del teatre des d’un enfocament particular: l’anàlisi de la posada en escena, amb una atenció especial al desenvolupament de l’escenografia i als canvis en l’arquitectura teatral. A través d’aquest enfocament, el curs pretén oferir una mirada global i transversal del teatre com a art de l’espai; una història en què cada transformació escènica ens parla d’una manera diferent d’entendre la representació, la ficció i l’experiència compartida amb el públic.

Objectius:

• Entendre l’evolució històrica del teatre a través dels seus espais escènics, arquitectures i dispositius escenogràfics.
• Analitzar com la configuració de l’espai escènic condiciona la relació entre actor, espectador i representació.
• Valorar l’escenografia com un llenguatge visual autònom dins de l’espectacle teatral.
• Fomentar el pensament escènic com a eina d’anàlisi històrica, cultural i artístic.

Metodologia:

Aquest curs se centrarà en aprendre la història del teatre a través d’imatges i vídeos que mostren com han canviat l’escenografia i els espais teatrals al llarg del temps. Veurem produccions de diferents èpoques per a entendre com eren els escenaris i com es representaven les obres a cada moment. També llegirem alguns textos teatrals per a imaginar com es podrien haver muntat, i farem activitats en grup on cada equip proposarà una posada en escena inspirada en un període històric. A més, realitzarem una visita a un teatre per a conèixer el seu interior, l’escenari, els bastidors i la part tècnica. Serà un curs visual, pràctic i participatiu.

 

PROGRAMA

TEMA 1: Teatre grec – Origen arquitectònic i escènic del teatre occidental
• Espai escènic: theatron, orchestra, skené
• Ús del paisatge natural: teatres a l’aire lliure aprofitant l’acústica
• Màscares, coturns i vestuari com a part del disseny escènic
• Funció simbòlica i ritual de l’espai

TEMA 2: Teatre romà – Evolució monumental i tècnica
• Escena fixa i decorada: scaenae frons com a fons arquitectònic
• Innovacions tècniques: telons, tramoies i efectes mecànics
• Amfiteatre vs. teatre: formes de representació diferenciades
• Velarium i distribució del públic

TEMA 3: Teatre medieval – Espais mòbils i escenografia simbòlica
• Desaparició de l’edifici teatral clàssic
• Teatre litúrgic: altars com a escenaris
• Representacions a l’aire lliure: carros, mansions, simultaneïtat escènic
• Simbologia religiosa en la decoració escènica

TEMA 4: Renaixement – Redescobriment de la perspectiva i la màquina escènica
• Teatre a la italiana: caixa escènica, prosceni, telons
• Arquitectura renaixentista: Teatre Olímpic de Vicenza, Teatre Farnese
• Ús de decorats pintats i escenografies en perspectiva
• Tramoies i efectes visuals coordinats

TEMA 5: Commedia dell’arte i teatre popular itinerant
• Escenaris portàtils i estructures simples
• Absència d’escenografia pictòrica: ús expressiu de màscares i objectes
• Aprofitament de l’espai urbà com a escena
• Escenografia improvisada i funcional

TEMA 6: Teatre isabelí – Escenografia simbòlica en arquitectura circular
• Teatres com el Globe: estructura oberta, sense decoració pictòrica
• Ús escènic de balcons, trapes i galeries
• Decorat verbal i simbòlic: el text supleix l’escenografia
• Relació directa amb el públic i espai tridimensional

TEMA 7: Segle d’Or espanyol – Corrals de comèdies i escenografia funcional
• Arquitectura tancada i jerarquitzada socialment
• Escenografia austera, amb elements mòbils simples
• Ús del taulat, de bastidors i de telons rudimentaris
• Il·luminació natural i disposició de l’espai urbà

TEMA 8: Neoclassicisme – Regles i escenografia codificada
• Recerca de l’ordre, simetria i unitat espacial
• Decorats en perspectiva i escenografia estandarditzada
• Reformes teatrals inspirades en la raó i el control moral
• Teatres reformats per afavorir la claredat escènica

TEMA 9: Romanticisme – L’escenografia com a emoció visual
• Escenografia pictòrica i evocadora: ruïnes, tempestes, castells
• Major complexitat en la tramoies: canvis ràpids i efectes de boira
• Decorats teatrals que potencien el drama emocional
• Llum i ombra com a recursos expressius

TEMA 10: Realisme i naturalisme – Escenografia com a reproducció exacta
• Espais tancats i quotidians a escena
• Detalls hiperrealistes: mobiliari, portes, objectes reals
• La quarta paret i la mirada voyeurista de l’espectador
• Integració de tecnologia: gas, llum elèctrica, maquinària oculta

TEMA 11: Avantguardes – Trencament amb la tradició escènica
• Appia i Craig: escenografia abstracta i conceptual
• Ús expressiu de la llum i del volum escènic
• Constructivisme rus: estructures mòbils i utilitàries (Meyerhold)
• Brecht: escenografia com a crítica, antiil·lusionista i didàctica

TEMA 12: Teatre del segle XX – Del símbol a l’espai buit
• Artaud i l’espai sensorial: escenografia com a experiència violenta
• Grotowski i l’“espai pobre”: escenografia mínima, centrada en l’actor
• Teatre ambiental, circular i no convencional
• Happenings i ús de l’espai urbà o no teatral

TEMA 13: Tecnologia i multimèdia – Escenografia digital i virtual
• Integració de projeccions, pantalles i mapping
• Escenografia expandida mitjançant realitat augmentada
• Interactivitat escènica i ús de sensors
• Transformació de l’espectador en part de l’espai escènic

TEMA 14: Teatre contemporani – Escenografia híbrida, flexible i conceptual
• Fusió de mitjans: dansa, instal·lació, arts visuals i teatre
• Espais transformables, mòbils i adaptables
• Escenografies conceptuals que dialoguen amb el discurs dramàtic

Bibliografia

Oliva, C. (1992). Historia básica del arte escénico. Madrid: Ediciones Cátedra
Oliva, C., & Torres Monreal, F. (2000). Teoría y práctica del teatro. Madrid: Cátedra
Barroso, J. L. (2006). Historia del teatro universal
González Barrera, J. (1994). Arquitectura teatral y escenografía en España (siglos XVI-XVIII). Sevilla: Universidad de Sevilla
Craig, E. G. (1911). El arte del teatro. Madrid: Fundamentos (edición en español)
Jacquot, J. (Ed.). (1967). La escenografía en Europa. Madrid: Aguilar (colección Teatre)
Savarese, N. (1992). Il teatro all’antica: Architettura teatrale tra Rinascimento e Barocco. Roma: Bulzoni

Dia i hores:

Dimecres de 16:00 a 18:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 24
octubre: 1, 8, 15, 22 i 29
novembre: 5, 12, 19 i 26
desembre: 3, 10 i 17
gener: 14 i 21

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professora Tutora:

Laura Orri Sancha

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es