Select Page
Cultura i societat en època moderna

Cultura i societat en època moderna

El món modern va fomentar les bases sobre les quals vivim avui dia. Des de l’aparició del Renaixement i l’Humanisme com a motors de canvi, entre els segles XVI i XVIII es van viure una sèrie de transformacions socials, polítiques i culturals que, algunes d’elles, encara són visibles avui dia.
En aquest curs proposem una aproximació a les transformacions culturals i socials de la primera època moderna: el Renaixement, Itàlia, Constantinoble, la societat estamental, la demografia històrica, la formació dels estats moderns, la Revolució Militar, la Reforma, les guerres d’Itàlia, l’imperi de Carles V, Enric VIII d’Anglaterra (les seves dones i la religió), les guerres de religió a França, la primera globalització… Tots aquests són aspectes que es veuran, s’explicaran, s’analitzaran i es relacionaran amb la història general.

Objectius:

• Analitzar de manera crítica moments del passat.
• Aprendre sobre moviments culturals, polítics i socials d’època moderna.
• Diferenciar els objectius, dinàmiques i profunditat de cada fet analitzat.
• Abordar la complexitat de sistemes polítics i socials d’època moderna, sense entrar en mitologies creades.
• Gaudir amb la narració de fets històrics.

Metodologia:

Classe magistral amb lectura de documents

 

PROGRAMA

• Introducció a l’Edat Moderna
• Renaixement i Humanisme
• Demografia i societat estamental
• El model econòmic en època moderna
• La formació de l’estat modern
• La Revolució Militar
• La Reforma i la Contrareforma
• L’Imperi otomà
• La política del segle XVI
• La primera globalització

Bibliografia

ELLIOTT, J.H. Imperios del mundo atlántico. Gran Bretaña y España en América, 1492-1830. Madrid: Taurus, 2006
FLORISTÁN, A.(dir.) Historia moderna universal. Barcelona: Ariel, 2002 (reedición, 2019)
GREENGRASS, M, La Destrucción de la cristiandad : Europa 1517-1648, Barcelona: Pasado & Presente, 2015.
HSIA, R. P-C. El mundo de la renovación católica, 1540-1770. Madrid: Akal, 2010
MACKENNEY, R. La Europa del siglo XVI. Expansión y conflicto. Madrid: Akal, 1996
MARKS, ROBERT B., Los orígenes del mundo moderno. Una nueva visión, Barcelona, Editorial Crítica, 2007.

Dia i hores:

Dijous de 16:00 a 18:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 25
octubre: 2, 9, 16, 23 i 30
novembre: 6, 13, 20 i 27
desembre: 4, 11 i 18
gener: 8 i 15

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professor Tutor:

Víctor J. Jurado Riba

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es

Art i religió en l’antic Egipte (II)

Art i religió en l’antic Egipte (II)

Aquest curs es presenta com una activitat transversal en la qual farem un recorregut per alguns dels principals monuments de l’antic Egipte des d’una perspectiva pluridisciplinària: d’una banda, ens centrarem en el vessant artístic; de l’altra, intentarem comprendre aquestes obres d’art tenint en compte les creences religioses dels antics egipcis.

Partim de la idea de la comprensió i el gaudi del patrimoni històric i artístic, analitzem les fonts disponibles, siguin primàries o secundàries. La conservació extraordinària del patrimoni arquitectònic, arqueològic i documental egipci permet posar en relació les obres amb les mentalitats. La característica principal de les dades conservades fa que el món religiós i el funerari prevalguin per sobre de la documentació del món civil, de la mateixa manera que les obres referides al faraó i a les elits predominen per sobre dels objectes d’art relatius a la vida quotidiana del poble.

Emmarcarem les obres en el moment històric en què es van crear, en aquest cas ens centrarem en el Regne Nou, el Tercer Període Intermedi i les èpoques en les quals Egipte va estar sota les dominacions estrangeres (libis, nubis, assiris, perses, grecs i romans). I farem especial èmfasi en la mirada femenina, per tal d’incorporar la perspectiva de gènere en la nostra presentació i conèixer algunes de les dones que van deixar empremta a la cultura egípcia.

Una part de la informació documental i gràfica es basa en l’experiència directa de treball arqueològic al jaciment d’Oxirrinc (Egipte).

Objectius:

• Reflexionar sobre la necessitat de connexió amb el Més enllà de les societats humanes, siguin de qualsevol època històrica.
• Aprofundir en les creences egípcies sobre l’origen del món conegut, sobre el paper dels déus i el Més enllà, i en la seva necessitat d’adequar la conducta dels vius al món invisible.
• Conèixer l’expressió artística dels antics egipcis, en qualsevol de les seves varietats: pintura, escultura, ceràmica, arquitectura i diverses artesanies.
• Ser conscients de la necessitat de comunicació i representació artística de l’ésser humà, des de les albors de la història.
• Saber identificar les diferents etapes de la història egípcia i les seves representacions artístiques més assenyalades.
• Debatre sobre les diferents qüestions tractades en les classes.

Metodologia:

Durant les lliçons, una vegada exposat el tema, s’estimularà la reflexió comparativa entre els aspectes que ens uneixen i que ens separen de l’antiga societat egípcia, cosa que ajudarà a la comprensió de les respectives cosmovisions, però també a la presa de consciència de la unitat del gènere humà més enllà d’èpoques i de cultures.

Complementarem l’exposició amb petits vídeos divulgatius i una presentació de diapositives. Es facilitarà el treball personal i l’ampliació de coneixements més enllà de la lliçó a l’aula amb una selecció de textos, webs, vídeos i bibliografia que seran enviats en un document telemàtic.

Es realitzarà una avaluació continuada, amb control d’assistència i tenint molt en compte l’actitud d’aprenentatge i la participació activa en les lliçons.

 

PROGRAMA
Aquest curs inclou 15 lliçons i cadascuna es desenvoluparà en dues hores, per tal de completar les 30 hores lectives.

1. El faraó com a divinitat: Hatshepsut i Deir el-Bahari
2. Les creences en el més enllà dels personatges privats: les tombes tebanes
3. En què creia el poble egipci? El poblat de Deir el-Medina i la religió popular
4. Els temples de milions d’anys
5. Els canvis artístics i religiosos en el Tercer Període Intermedi
6. L’art a la Baixa Època i les divinitats estrangeres
7. Els déus Horus i Hathor: Edfu i Dandara
8. Les deesses humanes: Isis i el temple de Filae
9. Les divinitats zoomorfes: Kom Ombo i el Faium
10. Els animals sagrats i la momificació animal
11. Egipte en època grecoromana: Alexandria
12. L’escriptura egípcia: el desxiframent dels jeroglífics
13. Les divinitats grecoromanes
14. El sincretisme religiós i l’aparició del cristianisme
15. Com sabem tot això? El jaciment d’Oxirrinc.

Bibliografia
ASSMANN, J., Egipto. Historia de un sentido. Madrid: Abada Editores, 2005.
AUFDERHEIDE, A.C., The scientific study of mummies. Cambridge University Press, 2003.
BARD, K., Introducción a la arqueología del antiguo Egipto, ed. Almuzara, 2023.
CASTEL, E. Diccionario de mitología egipcia. Madrid: Aldebarán Ediciones S.L., 1995.
CASTEL, E. Signos y símbolos de lo sagrado. Madrid: Aldebarán Ediciones S.L., 1999.
DD. AA., Los tesoros del Museo Egipcio. Barcelona: Ed. Folio, 2000.
ESTRADA, F., Entender y amar el arte egipcio. Tiempo de Historia, Barcelona: Ed. Crítica, 2012.
HORNUNG, E., El uno y los múltiples. Concepciones egipcias de la divinidad. Madrid: Ed. Trotta,1999.
IKRAM, S., Muerte y enterramiento en el antiguo Egipto, Ed. Nun. 2022.
KEMP, B. J., El Antiguo Egipto anatomía de una civilización. Barcelona: Ed. Crítica, 1992.
LÓPEZ, J. Cuentos y fábulas del antiguo Egipto. Madrid: Trotta, publicaciones de la Universidad de Barcelona (Pliegos de Oriente, 9), 2005.
MIEROOP, M. van de, Historia del Antiguo Egipto: 3200 a. C.-395 d. C. Ed.Trotta, 2025.
NAUNTON, C. Cuaderno de notas de los egiptólogos. Barcelona: Blume, 2020.
PADRÓ, J., Secretos del antiguo Egipto. Barcelona: Planeta, 2020.
PARRA, J.M. La historia empieza en Egipto. Eso ya existía en tiempos de los faraones. Barcelona: Ed. Crítica, 2011.
PARSONS, P. La ciudad del pez elefante: la vida de los griegos en el antiguo Egipto. Barcelona: Debate, 2009.
PINCH, G., La magia en el antiguo Egipto. Ed. Nun, 2025.
QUIRKE, S. La religión del antiguo Egipto. Madrid: Ed. Oberon, 2003.
REDFORD, D.B., Hablan los dioses. Diccionario de la religión egipcia. Barcelona: Ed. Crítica, 2003.
ROBBINS, G. Las mujeres en el antiguo Egipto. Madrid: Akal, 1996.
TEFNIN, R. “Élements pour une sémiologie de l’image égyptienne”. CdÉ 66 (1991): 60-88.
WILKINSON, R. H., Los Templos del Antiguo Egipto. Barcelona: Destino, 2002.
WILKINSON, R.H., Como leer el arte egipcio. Barcelona: Ed. Crítica, 2004.

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 25
octubre: 2, 9, 16, 23 i 30
novembre: 6, 13, 20 i 27
desembre: 4, 11 i 18
gener: 8 i 15

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professores Tutores:

Núria Castellano i Solé i Isabel García Trócoli

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es

Literatura i cinema fantàstic

Literatura i cinema fantàstic

L’aparició de l’anomenada novel·la gòtica del segle XVIII va ser decisiva a l’hora d’impulsar la literatura fantàstica. A través de novel·les com El castillo de Otranto o El monje es va anar construint i codificant un imaginari de possibilitats que combinava la imaginació creativa amb el mite, la superstició i el folklore. Un imaginari que no va parar de renovar-se i transformar-se amb les successives aportacions d’escriptors com E.T.A Hoffmann, Edgar Allan Poe o Henry James…

El cinema es converteix aviat en el millor medi natural capaç d’heretar tots aquests universos literaris d’inquietud i portar-los a la pantalla amb un llenguatge expressiu propi.

Aquest curs pren com a punt de partida alguns dels grans referents de la literatura gòtica i fantàstica per analitzar-los des de la seva construcció cinematogràfica. Es tracta, en definitiva, d’una proposta que sense defugir l’anecdòtic es fonamenta en el llenguatge i en la posada en escena; el cinema com a escriptura i alquímia que reprodueix la seva pròpia visió del fantàstic amb les imatges en moviment.

Objectius:

• Estudiar els principals arquetips del fantàstic des de la mirada dels cineastes més representatius del gènere.
• Posar una especial atenció en el llenguatge cinematogràfic. S’analitzaran els moviments de càmera, la configuració de l’espai, els enquadraments, el color …

Metodologia:

Classes magistrals, projecció i anàlisi de seqüències.

PROGRAMA
1. Definició de fantàstic. Superstició i ficció creativa. La por com emoció lúdica.
2. La novel.la gòtica. Horace Walpone. Matthew G.Lewis. Anne Radcliffe. El gòtic en el cinema.
3. Mary Shelley i el modern Prometeu. Frankenstein: De James Whale a Kenneth Branagh.
4. Edgar Alan Poe. El cicle Roger Corman.
5. Fantasmes victorians. Henry James: Un altre pas de rosca. Arquitectures malignes: The Haunting (1963), La leyenda de la mansión del infierno (1973), El resplandor (1980).
6. Els vampirs. Origens. La literatura vampírica: Sheridan Le Fanu i John William Polidori. Dràcula de Bram Stoker. Els vampirs en el cinema: de Nosferatu (1922) a Nosferatu (2024).
7. Metamorfosi. Robert Louis Stevenson i L´estrany cas de Dr. Jekyll y Mr. Hyde. Els homes llop. La dòna pantera I el cinema de Jacques Tourneur.
8. La pantalla diabòlica. Satanàs (1934), La semilla del diablo (1968), El exorcista (1973), La profecía (1976), El corazón del ángel (1987).
Bibliografia
CALMET, Agustin (1991) Tratado sobre los vampiros. Mondadori, Madrid.
CARROLL, Noël (2005) Filosofia de terror o paradojas del corazón. A.Machado libros, Madrid.
CESERANI, Remo (1999) Lo fantástico. A.Machado libros, Madrid.
LATORRE, José Maria (1987) El cine fantástico. Colección Dirigido por… , Barcelona.
LENNE, Gérard (1974) El cine “fantástico” y sus mitologías. Editorial Anagrama, Barcelona.
LOSILLA, Carlos (1993) El cine de terror. Ediciones Paidos, Barcelona.
LLOPIS, Rafael (2013) Historia natural de los cuentos de miedo. Ediciones y Talleres de Escritura Creativa Fuentetaja.
LOVECRAFT, H.P (1984) El horror en la literatura. Alianza, Madrid.
PORCEL, Pedro. (2018) Cine de terror 1930-1939. Un mundo en sombras. Desfiladero Ediciones.
TRIAS, Eugenio (1982) Lo bello y lo siniestro. Seix Barral, Barcelona.
VEGA, Pilar (2017) Maravilloso y fantástico: dos ámbitos de escritura. Editorial Fragua, Madrid.

Dia i hores:

Divendres de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 19 i 26
octubre: 3, 10, 17, 24 i 31
novembre: 7, 14, 21 i 28
desembre: 5, 12 i 19
gener: 16

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Salvador Bernabé Ridorsa

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Relacions internacionals i anàlisi de conflictes actuals

Relacions internacionals i anàlisi de conflictes actuals

El món d’avui sembla incomprensible i se’ns presenta cada vegada més embogit per la violència, l’enfrontament i la polarització. La diplomàcia és l’eina fonamental per a unes relacions internacionals pacífiques, que inverteixin en concòrdia, comprensió mútues i col·laboració multilateral. En canvi, ni l’Organització de les Nacions Unides sembla tenir la força per a empènyer aquest món cada vegada més convuls, i que no sembla haver après de la història del segle XX. Aquest curs pretendrà endinsar-nos en les relacions internacionals contemporànies, però també conèixer les possibilitats de la diplomàcia i l’abast de la conflictivitat actual, tot assumint que entre 2023 i 2025 ha començat una nova etapa històrica per al món.

Objectius:

• Conèixer la història contemporània i el tombant del segle XX al XXI.
• Comprendre les relacions internacionals i la diplomàcia global actual.
• Introduir-se en els conflictes internacionals, d’abast local i regional.
• Conèixer les grans àrees d’influència i l’evolució de les grans potències.
• Endinsar-se en què mou el món internacional d’avui i quines previsions de futur podem tenir.

Metodologia:

La metodologia de les sessions consistirà a una exposició teòrica d’aproximadament 75’, l’emissió d’algun vídeo expositiu i aclaridor o que predisposarà per al debat de màxim 15’, i espai per al diàleg, debat o preguntes de 30’. Es facilitarà bibliografia digitalitzada així com les presentacions de cada sessió.

 

PROGRAMA

1. Les relacions internacionals en la història contemporània
2. El món de la globalització: guerres i paus
3. La conflictivitat política i les desigualtats econòmica al món d’avui
4. Del multilateralisme al bilatetarlisme i l’unilateralisme
5. Reptes socials i demogràfics de la població mundial
6. Ciència, tecnologia i intel·ligències artificials
7. Els grans protagonistes internacionals: Estats Units, Xina, Rússia, Unió Europea
8. Les grans regions mundials: Àsia-Pacífic, Orient Mitjà, Nord d’Àfrica i Subsàhara, Índia i Pakistan, Amèrica Llatina.
9. Els principals conflictes mundials, regionals i locals del segle XXI
10. Previsions del futur nou ordre mundial a partir de 2025

Bibliografia

AVILÉS, J. , PARDO, R., SEPÚLVEDA, I., Las claves del muindo actual. Yna historia global desde 1989. UNED-Síntesis Editorial, Madrid, 2014.
HARARI, Y.N., 21 lecciones para el siglo XXI, Ed. Debate, Madrid, 2019.
KENNEDY, P., Auge y caída de las grandes potencias. Plaza y Janés, Barcelona, 1989.
KINDER, H., HILGEMANN, W., HERGT, M., Atlas Histórico Mundial. De los orígenes a nuestros días. Ediciones Akal, Madrid 2007.
NEILA, J.L., MORENO, A., ALIJA, A., SÁENZ, J.M., SANZ, C., Historia de las relaciones internacionales, Alianza Editorial, Madrid, 2018.
PALMER, R., COLTON, J., Historia Contemporánea. Akal Editor, Madrid, 1981.
SEGURA, A., Señores y vasallos del siglo XXI. Una explicación de los conflictos internacionales. Alianza Editorial, Madrid, 2004.
SEGURA, Antoni. Señores y vasallos del siglo XXI. Una explicación de los conflictos internacionales. Alianza Editorial. Madrid. 2004.

Dia i hores:

Divendres de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 19 i 26
octubre: 3, 10, 17, 24 i 31
novembre: 7, 14, 21 i 28
desembre: 5, 12 i 19
gener: 16

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Xavier Garí de Barbarà. Dr. Història Contemporània, prof. Fac. Humanitats UIC.

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

Giorgio De Chirico y la pintura metafísica

Giorgio De Chirico y la pintura metafísica

A pesar que hagi passat més d’un segle des de la creació del qual es considera el primer quadre metafísic de Giorgio De Chirico -L’enigma d’una tarda de tardor (1910)-, el context cultural en el qual es va formar aquest artista italià nascut a Grècia i les fonts d’inspiració de la seva pintura metafísica, són encara poc coneguts fora de l’àmbit dels especialistes en l’art del segle XX.

D’altra banda, les obres metafísiques de Giorgio De Chirico continuen despertant en els espectadors sensacions de sorpresa i desconcert. El propi De Chirico, va fer del misteri el tema d’aquestes obres i al mateix temps, va envoltar d’un halo de misteri la gènesi de la seva pintura metafísica. Això va contribuir a forjar la imatge d’un geni aïllat, restant importància a les seves arrels culturals i a l’ambient en el qual va desenvolupar la seva Metafísica.

A més, malgrat la singularitat del llenguatge d’aquest artista, la Metafísica no s’identifica únicament amb De Chirico, sinó que -tal com apunta Maurizio Calvesi- es pot individuar “una altra” Metafísica amb Carlo Carrá, Giorgio Morandi i Alberto Savinio com a màxims representants.

Objectius:

El curs es proposa reconstruir el context cultural i la història de la “escola metafísica” sorgida a Itàlia en els anys deu del segle XX. Analitzarem l’obra de Carlos Carrá (1881-1966), Giorgio Morandi (1890-1964), Alberto Savinio (1891-1952) i, sobretot, del gran “mestre de l’Enigma”, Giorgio De Chirico (1888-1978).

Metodologia:

El curs es durà a terme en línia, i es fonamentarà en l’anàlisi del context, les fonts filosòfiques, literàries i pictòriques i les obres de la Metafísica a través dels seus principals exponents. Les sessions estaran plantejades per a afavorir el diàleg i l’intercanvi d’idees entre els qui assisteixin al curs en directe.

 

PROGRAMA

1) Introducció
2) Giorgio De Chirico (I)
3) Giorgio De Chirico (II)
4) De Chirico i els surrealistes
5) Carlo Carrá, Giorgio Morandi i Alberto Savinio (I)
6) Carlo Carrá, Giorgio Morandi i Alberto Savinio (II)

Bibliografia

CALVESI, Maurizio, La metafísica esclarecida. De De Chirico a Carrá, de Morandi a Savinio, Madrid, Visor, 1990 (edición original en italiano: La metafísica schiarita. Da De Chirico a Carrá, da Morandi a Savinio, Milano, Feltrinelli, 1982).
DE CHIRICO, Giorgio, Ebdòmero, Milano, Abscondita, 2003.
MATTIOLI ROSSI, Laura; FERGONZI, Flavio, La Collezione Mattioli. Capolavori dell’avanguardia italiana, Milano, Skira, 2003.
MARGOZZI, Mariastella; ROBINSON, Katherine (comis.), El mundo de Giorgio De Chirico. Sueño o realidad, catálogo de la exposición, [Barcelona], Fundación Bancaria “la Caixa” y Ediciones Invisibles, 2017.
TANZI, Carla (ed.), Memoria del futuro. Arte Italiano desde las primeras vanguardias a la posguerra, catalogo de la exposición, Milán / Madrid, Gruppo Editoriale Fabbri, Bompiani / Ministerio de Cultura – Centro de Arte Reina Sofía, 1990.

Dia i hores:

Dimarts de 16:00 a 17:30 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

setembre: 16 i 30
octubre: 7, 14, 21 i 28

Preu matrícula:

30€

Idioma:

Castellà

Modalitat:

Virtual en directe i diferit
Servei tècnic: 93 606 56 92

Ponent:

Michela Rosso. Historiadora de l’art

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es