Select Page
Religió egípcia: art, déus i rituals

Religió egípcia: art, déus i rituals

En general, s’acostuma a pensar que la cultura occidental enfonsa les seves arrels al món grecoromà. Considerem els estats primaris que van sorgir al Pròxim Orient antic com a expressions exòtiques d’unes cultures més lligades al Neolític que al món modern. Tanmateix, tant els grecs com els romans reconeixien -en el cas d’Egipte- una saviesa que havia resultat fonamental en el seu propi desenvolupament religiós i cultural. Egipte, el país més pietós del món, en paraules del grec Herodot, era una cultura africana amb un particularíssim sentit de la representació, lligada al pensament màgic, que va impressionar profundament els grecs, les primeres escultures dels quals segueixen cànons egipcis. Les idees religioses del país del Nil sobre l’eternitat i la relació entre els humans i els déus van determinar sense cap mena de dubte el sorgiment posterior del Cristianisme. No en va la figura de Jesús posseeix certes reminiscències de la figura del faraó egipci i d’Osiris, el déu que mor, reneix i marca el camí als difunts.

En aquest curs ens endinsarem en la cosmovisió egípcia, requisit imprescindible per comprendre les seves idees religioses i funeràries, les quals van ser expressades a través d’unes representacions pictòriques, escultòriques, arquitectòniques, mitològiques i literàries que, malgrat els mil·lennis que ens separen, ens segueixen fascinant, generació rere generació.

Objectius:

• Analitzar les creences dels antics egipcis confrontant-les amb les nostres, tenint en compte que, a través del coneixement del passat, comprenem millor la modernitat.
• Reflexionar sobre l’absoluta certesa de la vida després de la mort en els egipcis, a què responia aquest convenciment, sent conscients que totes les societats precientífiques s’han relacionat amb el món invisible d’una manera similar, però absolutament diferent de la de les societats científiques.
• Aprofundir en les creences egípcies sobre l’origen del món, sobre el paper dels déus i del Més Enllà, i comprendre’n la necessitat que sentien d’adequar la manera de procedir dels vius al món invisible.
• Conèixer l’expressió artística dels antics egipcis, en qualsevol de les seves expressions.
• Ser conscients de la necessitat de comunicació i representació figurativa de l’ésser humà, des de les albors de la història.
• Saber identificar les diferents etapes de la història egípcia i les expressions artístiques més senyeres.
• Debatre sobre les diferents qüestions tractades a les classes.

Metodologia:

Durant les sessions, un cop exposat el tema, s’estimularà la reflexió comparativa entre els aspectes que ens uneixen i que ens separen de l’antiga societat egípcia, cosa que ajudarà a la comprensió de les cosmovisions respectives, però també a la presa de consciència de la unitat del gènere humà més enllà d’èpoques i de cultures.

Complementarem l’exposició amb petits vídeos divulgatius i una presentació de diapositives. Es facilitarà el treball personal i l’ampliació de coneixements més enllà de la sessió a l’aula amb una selecció de textos, webs, vídeos i bibliografia que seran enviats via telemàtica.

PROGRAMA

1. Kemet i Desheret: geografia sagrada i cosmogonies.
2. La representació de la realitat: ¿existeix l’art egipci?
3. Les primeres divinitats del Predinàstic.
4. La piràmide: només el faraó puja al cel.
5. La piràmide: només el faraó puja al cel.
6. Mòmies egípcies: el pietós art de l’embalsamament.
7. L’aixovar funerari: l’equipament per al Més Enllà.
8. Textos fonamentals de la literatura egípcia.
9. El temple de Karnak: el centre del món.
10. Les divinitats del cel: Hathor i Horus.
11. Isis i les divinitats d’aspecte humà.
12. La momificació animal.
13. Ibis, cocodrils i hipopòtams: les manifestacions zoomorfes dels déus.
14. La revolució religiosa d’Amenhotep IV.
15. L’esclat de la pietat popular al Regne Nou.

Bibliografia

ALEGRE, S., Isis. La grande, la maga, la de los mil nombres. Madrid: Dilema, 2022.
ALEGRE, S., Dioses, mitos y rituales en el antiguo Egipto: una panorámica de las creencias religiosas en el Egipto faraónico. Madrid: Dilema, 2018.
ASSMANN, J., Egipto. Historia de un sentido. Madrid: Abada Editores, 2005.
BARD, K., Introducción a la arqueología del antiguo Egipto, Almuzara, 2023.
CASTEL, E., Signos y símbolos de lo sagrado. Madrid: Aldebarán Edicions, 1999.
ESTRADA, F., Entender y amar el arte egipcio. Tiempo de Historia, Barcelona: Crítica, 2012.
HORNUNG, E., El uno y los múltiples. Concepciones egipcias de la divinidad. Madrid: Trotta,1999.
IKRAM, S., Muerte y enterramiento en el antiguo Egipto. Nun, 2022.
KEMP, B. J., El Antiguo Egipto: anatomía de una civilización. Barcelona: Crítica, 1992.
LÓPEZ, J. Cuentos y fábulas del antiguo Egipto. Madrid: Trotta, publicaciones de la Universidad de Barcelona (Pliegos de Oriente, 9), 2005.
NAUNTON, C., Cuaderno de notas de los egiptólogos. Barcelona: Blume, 2020.
PARRA, J.M., La historia empieza en Egipto. Eso ya existía en tiempos de los faraones. Barcelona: Crítica, 2011.
PARRA, J.M., Momias. La derrota de la muerte en el antiguo Egipto. Barcelona: Crítica, 2021.
QUIRKE, S., La religión del antiguo Egipto. Madrid: Oberón, 2003.
QUIRKE, S., Ra, el dios del Sol. Madrid: Oberón, 2003.
REDFORD, D.B., Hablan los dioses. Diccionario de la religión egipcia. Barcelona: Crítica, 2003.
REEVES, N., El falso profeta de Egipto. Akhenatón. Madrid: Oberón, 2002.
ROBBINS, G., Las mujeres en el antiguo Egipto. Madrid: Akal, 1996.
TEFNIN, R. “Élements pour une sémiologie de l’image égyptienne”. CdÉ 66 (1991): 60-88.
WILKINSON, R. H., Los Templos del Antiguo Egipto. Barcelona: Destino, 2002.
WILKINSON, R.H., Como leer el arte egipcio. Barcelona: Crítica, 2004.

Dia i hores:

Dijous de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 18 i 25
octubre: 2, 9, 16, 23 i 30
novembre: 6, 13, 20 i 27
desembre: 4, 11 i 18
gener: 15

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professora Tutora:

Isabel García Trocoli. Llicenciada en Història, màster en Egiptologia

    Places exhaurides

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

Més òpera i altres històries

Més òpera i altres històries

Presentem la segona entrega del curs L’òpera i altres històries. Mantenim el mateix format, amb òperes del gran repertori que no vam treballar en la primera edició. No cal haver fet el primer curs per fer aquest segon.

Una aproximació als grans temes de l’univers operístic a través de les seves obres mestres. El drama i la música, l’acció i les emocions, els cantants i la veu, compositors i llibretistes, estils, períodes històrics… tot a la recerca d’aquell no-sé-què d’afegit que ens dóna l’opera, que fa que sigui una mica més que la suma de les arts que la integren.

El curs es planteja de manera molt pràctica, amb l’objectiu de fer de l’òpera una experiència viscuda. Cada sessió va dedicada a una gran òpera, a partir de la qual treballem i coneixem els diferents continguts propis de cada estil, compositor i època.
Les obres les triarem per la seva representativitat, fixant-nos especialment en el repertori programat durant la temporada 25-26 a casa nostra, tant al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, com al cicle Òpera a Catalunya. Completarem el programa amb obres significatives dels estils i períodes que no haguem treballat amb les obres citades.

 

Objectius:

• Disposar de més recursos per a comprendre i gaudir de l’òpera
• Entendre l’òpera com a fenomen complex, històric i divers.
• Familiaritzar-se amb la pràctica de l’anàlisi dramàtic-musical, tant formal com expressiva
• Conèixer el propi estil d’escolta, i altres maneres d’escoltar.
• Verbalitzar emocions, sentiments i caràcters dramàtic-musicals
• Compartir coneixements, gustos i experiències dramàtic-musicals
• Ampliar coneixements en matèria de repertori, autors i gèneres
• Familiaritzar-se amb els grans temes de l’estètica musical i operística
• Participar activament en el curs.
• Familiaritzar-se amb alguns dels recursos musicals i operístics de la xarxa.

Metodologia:

Les sessions s’articulen al voltant de l’audició de fragments operístics triats per la seva representativitat, projectats en suport videogràfic. Els continguts del curs es van desplegant i compartint a partir d’aquests fragments, en un procés d’anàlisi i comentari que compta amb la participació continuada dels alumnes. Tot plegat es complementa amb exposicions introductòries per part del docent, pensades per a contextualitzar les obres, sense voluntat sistematitzadora.

La finalitat és concentrar tota l’acció del curs sobre l’experiència dramàtic-musical, per tal d’enriquir-la i intensificar-la, tot provant de convertir-la en vivència: oferir els recursos necessaris per a poder apreciar les òperes amb la màxima plenitud.

El programa del curs es presenta obert, i es va concretant al llarg de les setmanes amb les aportacions dels participants, els quals podran proposar temes o fins i tot presentar-los ells mateixos a classe, si ho desitgen.

 

PROGRAMA

El programa el concretarem quan es publiquin les programacions 25-26 del Liceu i d’Òpera a Catalunya.

Els continguts inclouran:
• La història de l’òpera, des de la Camerata Fiorentina fins Lady Macbeth de Minsk
• L’ideal operístic de la fusió de les arts, de Peri a Wagner.
• Grans òperes i grans compositors
• La veu i el cant en l’òpera.
• L’univers emocional i l’experiència estètica a l’òpera
• Aspectes formals bàsics dels gèneres operístics
• El bataclan operístic: dives i divos, posades en escena…

Bibliografia

Dia i hores:

Dimarts de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 16, 23 i 30
octubre: 7, 14, 21 i 28
novembre: 4, 11, 18 i 25
desembre: 2, 9 i 16
gener: 13

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Francesc Conesa Prior

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

Matemàtiques, un llenguatge universal per entendre el món

Matemàtiques, un llenguatge universal per entendre el món

D’on venen les xifres que utilitzem actualment? Per què hem deixat d’utilitzar les xifres romanes si encara transitem per una autopista (Barcelona-Girona) que segueix en part el traçat de la Via Augusta construïda pels romans? Com podem mesurar o estimar l’amplada d’un riu sense travessar-lo? I l’alçada d’un edifici? Per a què necessitem fórmules si podem descriure i explicar les situacions amb les paraules? És veritat que és més probable que la llesca de pa amb melmelada caigui del costat de la melmelada? El curs consta de quinze sessions, agrupades en cinc blocs: nombres, àlgebra, geometria, mesura i estadística i probabilitat. Cada bloc es desenvolupa en tres sessions, una d’història de les matemàtiques i les altres relacionades amb reptes o situacions del món actual que es resolen amb les matemàtiques que estan en joc en aquell bloc. Aquest curs és el cinquè de la sèrie iniciada amb Sentits matemàtics per entendre el món (curs 2021-2022) i continuada amb Reptes i situacions per a desenvolupar els sentits matemàtics (curs 2022-2023), Reptes i contextos per a desenvolupar el gust per les matemàtiques (curs 2023-2024), Gaudir amb les matemàtiques i entendre millor el món (curs 2024-2025). Pretén els mateixos objectius i serà impartit bàsicament pel mateix equip de professorat.

Objectius:

En aquest curs es resolen les qüestions plantejades a la presentació i d’altres, a partir del desenvolupament dels sentits matemàtics. Entenem el sentit matemàtic com el conjunt de capacitats relacionades amb el domini en context de continguts numèrics i algebraics, geomètrics, mètrics i estocàstics, que permeten emprar aquests continguts d’una manera funcional i amb confiança en les pròpies habilitats. L’origen d’aquesta consideració arrenca d’apreciar que les matemàtiques són una ciència cultural, que permet pensar, entendre i actuar en els problemes de l’entorn que tenen a veure amb la quantitat, la forma, la grandària i la incertesa. A partir d’aquesta idea hem tornat a organitzar les quinze sessions del curs amb les mateixes parts que els cursos anteriors. L’hem dividit en cinc blocs: nombres, àlgebra, estadística i probabilitat, geometria i mesura. A la vegada, cadascun dels cinc blocs l’hem subdividit en tres sessions. A la primera sessió presentarem algun tema relacionat amb la història d’aquesta part de les matemàtiques, a la segona i a la tercera sessió tractarem algun aspecte rellevant, curiós o interessant o bé mirarem al nostre entorn buscant aquelles matemàtiques relacionades amb algun d’aquests cinc sentits. Per descomptat que totes les sessions seran diferents de les impartides els cursos 2023-2024 i 2024-2025. Les Matemàtiques estan per tot arreu ja ho veureu, no les acabarem pas. Ens agradarà compartir amb vosaltres aquesta visió del món a través de les ulleres matemàtiques, no us ho perdeu!

Metodologia:

Les sessions de dues hores s’organitzen de manera que a partir d’un repte, una pregunta o una curiositat, plantejat per la persona que imparteix la sessió, es va estirant el fil i s’exposen altres situacions que també hi estan relacionades. Les presentacions seran clares i pausades de manera que els assistents puguin fer preguntes i observacions al que s’està exposant. Per tal de promoure i facilitar la comprensió de les matemàtiques incloses en cada sessió, es faran pauses en el discurs i es proposaran activitats que els assistents puguin resoldre en parelles o trios, amb el suport de la persona que condueix la sessió. Cada sessió es clourà amb una breu síntesi de les matemàtiques treballades i del paper que han tingut al llarg del tema del dia. Cada divendres anterior a la sessió del dimarts de la setmana següent la persona que impartirà la sessió enviarà un correu als assistents per introduir-los de forma molt breu a la sessió i també per si el cas cal portar algun material “especial”, paper quadriculat, tisores, llapis de colors,… Després de cada sessió els assistents tindran accés a la presentació utilitzada i, si és el cas, també tindran l’opció a establir correspondència electrònica amb la persona que haurà impartit la sessió.    

PROGRAMA

EL SENTIT NUMÈRIC

16/09
Història dels nombres
1. Nombres negatius, des de quan i per a què
Iolanda Guevara Casanova
Els nombres negatius, tal com els coneixem ara, temperatures negatives, o bé dates que s’expressen amb nombres negatius i fins i tot en ascensors tenen una història amb molts obstacles, sobretot en el pas de donar sentit a quantitats negatives aïllades i manipular-les. En aquesta sessió presentarem alguns exemples fent un breu recorregut històric dins de la història dels nombres.

23/09
Situacions amb nombres
2. Quadrats màgics, quadrats grecollatins i altres recreacions numèriques
Joan Jareño Ruiz
La idea de situar nombres en una quadrícula o una estructura de manera que verifiquin certes propietats ha estat font per a la creació de moltes recreacions matemàtiques. De entre totes, destaquen els quadrats màgics (el més senzill dels quals ja es coneixia a la Xina fa prop de 1000 anys) on la suma dels nombres que hi ha en totes les files, columnes i diagonals ha de ser la mateixa i que ha tingut una llarga història fins al dia d’avui (La malenconia, quadre d A. Durer, Ramanujan, Sagrada familia, etc…). Més recent és la formulació dels anomenats quadrats grecollatins, establerts per L. Euler al segle XVIII, qui per cert va formular una conjectura que s’ha demostrat falsa i que dos segles més tard donarien lloc als coneguts sudokus.

30/09
Situacions amb nombres
3. Aritmúsica (La construcció numèrica de l’escala i una mica de geometria musical)
Joan Jareño Ruiz
Pitàgores va ser el primer que va establir un vincle directe entre música i matemàtiques. A la sessió visualitzarem aquest vincle construint l’escala musical a partir d’uns senzills càlculs amb fraccions i unes gotes d’harmonia,… També explorarem altres connexions, com els jocs combinatoris i geomètrics utilitzats per alguns compositors al llarg de la història.

EL SENTIT DE LA MESURA

07/10
Situacions amb mesura
4. Llegim matemàtiques… amb una mica de mesura
Joan Jareño Ruiz
Les relacions entre literatura i matemàtiques són més freqüents del que pensem: sigui pels protagonistes o el context de les històries, per les imatges literàries dels autors o per l’estructura de les obres. Una altra manera de “llegir matemàtiques”, és endinsar-se en el món de la bibliografia divulgativa. Farem un viatge per aquests dos mons, tot fent breus aturades en obres que tracten amb més detall aspectes relacionats amb la mesura.

14/10
Història de la mesura
5. Nombres nous i nombres antics necessaris per a mesurar
Iolanda Guevara Casanova
Quan prenem una mesura, fem servir una unitat i volem saber quantes vegades conté aquesta unitat, allò que volem mesurar. Algunes vegades, aquest procediment és senzill però en d’altres, es requereixen moltes divisions d’aquesta unitat per tal de poder obtenir un resultat exacte i en alguns casos, per més que dividim la unitat, no aconseguirem que mesuri exactament allò que volem mesurar. Aquí apareixen els nombres irracionals que van trigar molt en ser acceptats com a nombres i tenen una història molt interessant. Els trobem en situacions molt diverses relacionades amb mesures, construccions geomètriques, o resolució d’equacions. Mostrarem exemples d’algunes d’aquestes situacions.

21/10
Situacions amb mesura
6. Mesures inaccessibles utilitzant triangles
Mònica Blanco Abellán
Què ocorre quan volem prendre una mesura, disposem de l’instrument apropiat per a prendre-la, però no podem accedir a mesurar directament? Com es mesura l’amplària d’un riu si no hi ha un pont per a creuar d’una riba a una altra? i l’altura d’un edifici sense pujar fins al punt més alt per a tendir una corda i després mesurar la seva longitud? Des de fa segles la humanitat se les ha enginyat, utilitzant les matemàtiques, per a mesurar distàncies inaccessibles. Els procediments o resultats matemàtics que s’apliquen són diversos però en la majoria de casos els triangles juguen un paper primordial.

EL SENTIT ALGEBRAIC

28/10
Història de l’àlgebra
7. Cardano, Tartaglia Del Ferro i Fiore…més la vida de Abel i Galois
Santi Vilches Latorre
Aquell de febrer de 1512 després de la batalla els francesos van entrar a la ciutat de Brescia van massacrant els civils. Un d’ells era Nicolo Fontana que, amb 13 anys que va quedar gairebé mort. La història de la matemàtica no és aliena a la història dels fets que envolten els seus descobriments més rellevants. Durant la sessió parlarem de com Niolo Fontana, Fiore, Del Ferro, Cardano, Abel i Galois van omplir una pàgina inesborrable de la història de l’Àlgebra.

4/11
Situacions amb àlgebra
8. Creixement lineal i creixement exponencial
Iolanda Guevara Casanova
Moltes situacions o fenòmens de la vida quotidiana es caracteritzen perquè canvien d’un estat inicial a un estat final i aquests canvis són mesurables, es poden mesurar. Una ampolla d’aigua es buida a mesura que la fem servir, amb quina velocitat? Què passa si pleguem un paper per la meitat, quantes parts hem fet del paper? I si el tornem a doblegar? I si ho fem moltes vegades? Hi ha alguna expressió per descriure de forma abreujada aquest procés de plegar el paper?

11/11
Situacions amb àlgebra
9. Baldufes, copes i escultures giratòries
Santi Vilches Latorre
Quan érem petits ens apassionava jugar amb baldufes, fins i tot ara les baldufes són objectes que desperten els nostres instints juganers. En aquesta sessió, en format taller, jugarem amb baldufes virtuals, però abans les haurem de dissenyar utilitzant, el vostre enginy la vostra creativitat i un grapadet d’expressions matemàtiques senzilles. No oblideu portar llapis, paper, calculadora, i moltes ganes de passar-ho bé.

EL SENTIT GEOMÈTRIC

18/11
Història de la geometria
10. De la geometria euclidiana als mons fantàstics d’altres geometries
Santi Vilches Latorre
Dibuixeu una recta, dibuixeu un punt fora de la recta, intenteu dibuixar alguna recta paral·lela a la primera i que passi per el punt exterior. Quantes rectes podeu dibuixar amb aquesta condició? Euclides, uns quants segles abans de crist va dir que només se’n pot dibuixar una, òbviament. Però quan al 1825 János Boyai va intentar trobar-ne una demostració, el seu pare, el matemàtic Farkas Bolyai, li va escriure una carta dient: Per l’amor de Déu, t’ho prego, oblida-ho. Tem-ho com a les passions sensuals. Perquè, igual que elles, pot arribar a absorbir tot el teu temps i privar-te de la teva salut, de la pau d’esperit i de la felicitat a la vida. Però János no li va fer cas i va trobar la porta d’uns universos fantàstics.

25/11
Situacions amb geometria
11. Geometria decorativa: rosasses, frisos i mosaics
Joan Jareño Ruiz
Totes les cultures decoren: els objectes (ceràmiques, teixits, mobles…), els edificis (façanes, parets interiors, finestrals, reixats, terres…). La simetria i altres moviments en el pla, juguen un paper important per buscar harmonies visuals. La majoria de motius repetitius es poden classificar, segons la seva estructura geomètrica, en una quantitat força reduïda de models. Durant la sessió estudiarem tres tipus d’elements decoratius: rosasses, sanefes i mosaics.

2/12
Situacions amb geometria
12. Què hi ha al darrera d’una mirada matemàtica?
Santi Vilches Latorre
La fotografia és una finestra que comunica la realitat amb la matemàtica. Podem descobrir elements geomètrics, propietats matemàtiques , descobrir la bellesa de les coses que ens envolten i fins i tot podem fer trucs de cinema.
Porteu telèfon mòbil, i calculadora.

EL SENTIT ESTOCÀSTIC

9/12
Història de l’estadística i la probabilitat
13. Estadística i probabilitat: dues disciplines amb camins paral·lels
Iolanda Guevara Casanova
Les disciplines científiques sorgeixen sovint de la necessitat que ha tingut la humanitat d’entendre el món que l’envolta o també de necessitats més practiques com el repartiment de terres. L’activitat lúdica també ha estat, de vegades, el motor que ha impulsat el naixement d’alguna disciplina. L’estadística sorgeix de la necessitat de recopilar dades, ja siguin de població, de collites, d’impostos, etc. En canvi, la teoria de probabilitats neix per una qüestió lúdica com és l’estudi dels jocs d’atzar. El naixement d’ambdues disciplines va tenir lloc cap als segles XVII-XVIII. Veurem, en aquesta sessió, la relació entre ambdues disciplines, com es pot enganyar utilitzant estadístiques i com la probabilitat ens pot ajudar a entendre com, de vegades, ens falla la intuïció.

16/12
Situacions amb estadística i probabilitat
14. Quants peixos hi ha en un llac?
Pere Grima Cintas
L’estudi d’una població de forma exhaustiva és gairebé sempre impossible o inviable, ja que sovint hi ha milions de persones, objectes o esdeveniments a investigar. És aquí on la estadística esdevé una eina clau per a la recollida i anàlisi de dades. La estadística ens ensenya com seleccionar mostres representatives de la població, que puguin ser analitzades per inferir característiques de la població en general. Amb l’ajuda de tècniques estadístiques, podem analitzar les mostres per estimar les característiques d’interès amb marges d’error i nivells de confiança coneguts. Això ens permet obtenir informació útil de manera eficient, sense necessitat de recollir dades de totes les persones, objectes o esdeveniments de la població en qüestió.

13/01
Situacions amb estadística i probabilitat
15. Estadística i mètode científic: Els contrast d’hipòtesis
Pere Grima Cintas
Normalment les dades contenen una barreja del que anomenem senyal (una diferència respecte al que és habitual) i soroll (variabilitat aleatòria). Tan dolent és perdre’s el senyal com voler interpretar el que només és soroll. En aquesta sessió veurem com l’estadística ens ajuda a separar una cosa de l’altre i com això ens ajuda a prendre decisions amb un millor coneixement de la realitat.

Bibliografia
En cada sessió es donarà la bibliografia relacionada.

Dia i hores:

Dimarts de 11:30 a 13:30 hores 30 hores lectives

Calendari:

setembre: 16, 23 i 30 octubre: 7, 14, 21 i 28 novembre: 4, 11, 18 i 25 desembre: 2, 9 i 16 gener: 13  

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professors Tutors:

Mònica Blanco Abellán, Pere Grima Cintas, Iolanda Guevara Casanova (Coordinadora), Joan Jareño Ruiz, Santi Vilches Latorre.

     Places exhaurides

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Tragèdia (i comèdia) grega. Teoria i pràctica.

Tragèdia (i comèdia) grega. Teoria i pràctica.

Deia Aristòtil que la tragèdia representava de manera bella una acció gran tot provocant en el públic una purificació (katharsis). Nietzsche considerava que tota la veritat de la vida es trobava en la tragèdia i que només ella era capaç de transmetre’ns el dolor i la lluita (tràgica) de l’heroi davant d’allò que el supera i el marca. La tragèdia és, segons Jan Patocka, el lloc on es desperta la consciència de la problematicitat de la vida humana.

Les tragèdies d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides són clàssiques perquè aquesta dimensió tràgica -insuperable, segons Nietzsche- de la vida, afecta els éssers humans de tots els temps, que hi tenen sempre un diàleg renovat. Mai no s’han deixat de representar i constantment han estat revisitades per a seguir-ne escrivint: Sèneca, Shakespeare, Espriu, potser avui dia Wajdi Mouawad… Tornar a llegir els tràgics grecs ens permet reprendre i enriquir el diàleg amb nosaltres mateixos, però alhora ens obliga a introduir-nos en el context en què foren escrites aquelles obres, context sense el qual podríem “fer-ne el que vulguem”, cosa que potser també és legítima (o no, o depèn).

Per la seva banda, Bergson argumentava que la comèdia és més intel·ligent que la tragèdia perquè sap distanciar-se de la vida, perquè el riure implica un distanciament i un coneixement, que la tragèdia no té, per estar més lligada al patiment. En aquest sentit, és oportuna l’anècdota (potser falsa) segons la qual Plató, en ser preguntat sobre com era la vida atenenca del seu temps, va respondre que només calia llegir les comèdies d’Aristòfanes (on, per cert, el mestre de Plató és fortament ridiculitzat). Llucià, Molière, Russinyol, potser avui dia Woody Allen… tots ells ens fan riure (i pensar) a propòsit de la nostra realitat, ens fan riure’ns de nosaltres mateixos.

Benvinguts a la tragicomèdia de la vida, que espero que ens purificarà, divertirà i alimentarà la nostra capacitat de comprendre aquesta cosa estranya anomenada “ésser humà”.

Objectius:

• Introduir-se en la tragèdia i la comèdia gregues
• Analitzar algunes obres i els seus autors
• Aproximar-nos a la comprensió de l’ésser humà i la vida humana a partir d’aquestes obres
• Realitzar un petit exercici de lectura dramatitzada.

Metodologia:

El curs s’estructura en tres tipus de sessions: la classe magistral, el comentari en comú de les lectures seleccionades i la preparació de la lectura dramatitzada.

 

 

PROGRAMA
1. Introducció històrica, cultural i literària
2. Èsquil. Lectura de Prometeu encadenat
3. Sòfocles. Lectura d’Antígona
4. Eurípides. Lectura de Medea
5. Aristòfanes. Lectura de Els núvols
6. Preparació de la lectura dramatitzada
Bibliografia
Les obres d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes han estat objecte de nombroses traduccions i edicions monogràfiques. Els alumnes poden llegir les obres en qualsevol edició, tant en català com en castellà, segons la seva disponibilitat i preferència.

Pel que fa a bibliografia secundària, poden consultar-se les següents obres de referència:

ALLARDYCE, Nicoll: Historia del teatro mundial, Madrid: Aguilar, 1964.
DE ROMILLY, Jacqueline: La tragedia griega, Madrid: Gredos, 2011 [Versió e-book, Barcelona: RBA, 2019]
GUZMÁN, Antonio: Introducción al teatro griego, Madrid: Alianza, 2005.
NIETZSCHE, Friedrich: El naixement de la tragèdia, Martorell: Adesiara, 2011.
PANDOLFI, Vito: Història del Teatre (I), Institut del Teatre, Barcelona, 1989.

Dia i hores:

Dimarts de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 16, 23 i 30
octubre: 7, 14, 21 i 28
novembre: 4, 11, 18 i 25
desembre: 2, 9 i 16
gener: 13

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Jordi Casasampera Fernández

    Places exhaurides

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Els jardins a Catalunya: patrimoni cultural i turisme verd

Els jardins a Catalunya: patrimoni cultural i turisme verd

Aquest curs pretén oferir una visió àmplia i integradora del jardí com a element patrimonial, històric, cultural i també com a recurs turístic. A través de 15 sessions, es proposa un recorregut temàtic per la història dels jardins a Catalunya, els seus estils, usos, figures rellevants i el seu paper en la societat contemporània. A més, es posarà atenció en el potencial del turisme de jardins i l’enfocament slow i sostenible.

Objectius:

• Conèixer l’evolució i les tipologies dels jardins a Catalunya. • Identificar els principals jardins d’interès patrimonial i turístic. • Valorar els jardins com a espai de cultura, salut i benestar. • Reflexionar sobre el futur dels jardins en clau de sostenibilitat

Metodologia:

El curs combinarà l’exposició teòrica amb l’anàlisi de casos pràctics, imatges, lectures i materials complementaris. Cada sessió inclourà moments de reflexió col·lectiva i diàleg amb l’alumnat. Es fomentarà la participació activa i l’intercanvi d’experiències personals relacionades amb els jardins. Hi hauria la possibilitat de fer alguna sortida per visitar algun jardí.  

PROGRAMA
1. Introducció: què és un jardí? 2. Història dels jardins a Catalunya (I): orígens i edat mitjana 3. Història dels jardins a Catalunya (II): del Renaixement al Romanticisme 4. Jardins modernistes i romàntics 5. Jardins noucentistes i d’autor 6. Jardins públics i de la ciutat industrial 7. Jardins domèstics i d’estiueig 8. Jardins de silenci: espirituals i funeraris 9. Jardins i literatura catalana 10. El jardí contemporani 11. Jardineria i sostenibilitat 12. Jardins com a espais terapèutics i socials 13. Jardins singulars i turisme de jardins a Catalunya 14. Turisme slow i experiències verdes 15. El futur dels jardins: reptes i oportunitats
Bibliografia
Es facilitarà bibliografia específica a classe.

Dia i hores:

Dimarts de 9:00 a 11:00 hores 30 hores lectives

Calendari:

setembre: 16, 23 i 30 octubre: 7, 14, 21 i 28 novembre: 4, 11, 18 i 25 desembre: 2, 9 i 16 gener: 13  

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professora Tutora:

Mireia Teixidó Sánchez. Tècnica especialista en jardineria i guia oficial de Catalunya, especialitzada en jardins i parcs urbans.

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es