Select Page
C’est parti (amb noves activitats)

C’est parti (amb noves activitats)

Benvinguts a l’assignatura ”C’EST PARTI” del programa d’ensenyament UNED-Sènior. En aquesta guia us proporcionem la informació necessària sobre el curs.

Aquest curs va adreçat a totes aquelles persones que ja tenen alguna noció de francès, encara que sigui molt bàsica.

La finalitat que es persegueix és la de poder expressar-se amb una certa fluïdesa en situacions d’àmbit quotidià i de poder entendre de manera general informacions, orals i escrites, que ens trobaríem en un àmbit domèstic i funcional, com per exemple anar a comprar, demanar alguna informació concreta (dia, lloc, preu d’un espectacle), expressar gustos, preferències, etc.
La llengua que presentarem, per tant, serà de caire pràctic i d’ús quotidià.

També tractarem tots aquells aspectes socioculturals que van immersos en l’ús d’aquesta llengua i de la seva cultura com podrien ser per festivitats , costums, països que formen part del mon de la Francophonie, cançons …

Per assolir tot això, treballarem la Comprensió i Expressió Oral (CO i EO), i la Compressió i Expressió Escrita (CE i EE). A partir dels diferents temes tractats, (es presenten en l’apartat 5. Continguts), en cada sessió es duran a la pràctica activitats d’aquestes quatre competències.
Per tal d’orientar l’alumne sobre aquest curs, us deixem a continuació la guia didàctica. Primer s’indiquen breument les condicions necessàries de l’estudiant per cursar l’assignatura, després, els objectius del curs, la seqüenciació dels continguts tractats, els tipus d’activitats previstes i l’avaluació del curs.

Objectius

1) Poder llegir pàgines d’Internet per informar-se i, si s’escau, comprar bitllets de tren/ avió; una entrada al cinema o en qualsevol altre espectacle o esdeveniment.
2) Ser capaços de desenvolupar-se en diferents comerços.
3) Saber iniciar una petita conversa, tant a nivell familiar com informatiu, i concloure-la adequadament.
4) Consultar sense impediments de comprensió ofertes de viatges, reservar allotjaments (hotels o apartaments), ja sigui per escrit o de manera oral (conversant amb l’interlocutor).
5) Ser capaços d’orientar-se dins una ciutat o poble i demanar informació a qualsevol oficina de turisme sobre els diferents llocs d’interès, serveis i activitats.
6) Saber reservar taula en un restaurant, demanar un menú o plat de la carta i saber preguntar sobre els ingredients dels plats.
7) Saber expressar-se en una consulta mèdica si es viatja i també en una farmàcia.
8) Redactar correus electrònics per demanar informació o parlar amb coneguts.
9) Expressar oralment una idea, una opinió.
10) Aplicar els trets fonològics del francès a la producció oral.
11) Conèixer aspectes sòcio-culturals de la cultura francòfona en general.

Metodologia

El curs estarà dividit en 15 sessions de 2 hores cadascuna (30 hores en total).
Durant les classes s’utilitzaran recursos digitals als quals podran tenir accés després els alumnes, i si s’escau fotocòpies per poder realitzar activitats escrites.
L’expressió oral es treballa tant en petits grups classe com en la totalitat del grup (depèn de l’activitat).
La comprensió oral i l’expressió escrita es treballa a partir del temari.
En cada sessió, es proposaran exercicis, que podran ser digitals o per escrit, per tal de poder consolidar el que s’ha explicat.

PROGRAMA

SÉANCE 1 :
• Bienvenue ! Saluer, se présenter et prendre congé
• Motivations pour apprendre le français : situation de cette langue dans le monde.
• Demander et dire son e-mail. L’alphabet
• La possession, le verbe avoir.
• L’accentuation en français et l’intonation.
• Les consignes de la classe. Tutoiement / Vouvoiement
• Les pronoms personnels sujet / les pronoms toniques
• Les numéros de 0 à 100 en France, en Belgique et en Suisse.

SÉANCE 2 :
• Demander ses coordonnés : nationalité, numéro de téléphone fixe et portable.
• Le verbe être
• La marque du masculin et féminin à l’oral et à l’écrit.
• Nommer les pays. Les articles définis et indéfinis.
• Dire le lieu où l’on habite et les langues parlées. Les verbes en ER.
• Echanger des informations personnelles. L’interrogation 1
• La liaison et l’élision.
• Les nombres de 100 à 1000 000
• La Tour Eiffel en chiffres.

SÉANCE 3
• Présenter sa famille. Les adjectifs possessifs
• Dire la profession.
• Décrire et caractériser une personne : le physique, l’apparence et le caractère
• Emploi de C’est / Il-Elle est pour décrire et présenter quelqu’un
• Prendre contact par téléphone
• Les formules de politesse
• Le pronom on.
• Les lettres finales muettes.

SÉANCE 4 :
• Dire et demander ce qu’on aime.
• L’accord et le désaccord : moi aussi / moi non plus, moi si, moi non.
• Les loisirs : le verbe faire / jouer du
• La forme négative
• La soirée
• Les saisons, les mois.
• Le son (y) et (u)
• La France et ses symboles

SÉANCE 5 :
• Se débrouiller dans une ville : demander le chemin et indiquer la direction
• Les lieux de la ville, les déplacements
• La situation dans l’espace : quelques prépositions
• L’impératif
• Dire le pays où on habite : les prépositions en, à, au, aux pays
• Les formules de politesse au conditionnel
• Le verbe aller et les articles contractés.
• Le futur proche.
• Un week-end à Bruxelles.

SÉANCE 6
• Acheter un billet de train. Les questions 2
• Le verbe venir
• Inviter, accepter et refuser une invitation
• Fixer un rendez-vous
• Les indicateurs de temps 1
• Les verbes pouvoir et vouloir au présent
• Rédiger des cartes postales, des mails et des messages courts amicales
• Destinations touristiques Françaises

SÉANCE 7
• Problèmes de santé. Lexique de la santé et des médicaments.
• L’impératif 2 : forme affirmative et négative
• Le présent continu
• La place de l’adverbe
• La modification de l’adjectif : un peu, assez, très, extrêmement.
• Conseiller : il faut, devoir et pouvoir +infinitif (p. 86 Inspire )
• Les voyelles nasales

SÉANCE 8
– Parler de ses activités/ décrire son quotidien
– Les verbes pronominaux au présent
– La fréquence : jamais, parfois, souvent, toujours.
– Les moments de la journée
– Le verbe finir, sortir, partir et dormir au présent.
– Les fêtes et les traditions en France. Quelques curiosités.

SÉANCE 9 et 10
– Demander et donner des informations sur les aliments : savoir faire des achats.
• L’expression de la quantité 
• Les articles partitifs
• Le pronom en
• Demander / donner le prix et réagir.
• Le lexique des aliments et des différents types de commerces.
• Faire une recette : les ustensiles de cuisine et les appareils électroménagers
• Réserver une table dans un restaurant et commander un menu ou un plat à la carte.
• Savoir demander des renseignements sur les plats.

SÉANCE 11
• Faire du shopping : lexique des vêtements, accessoires et chaussures
• Caractériser un vêtement / accessoire.
• La place de l’adjectif
• Donner une appréciation positive ou négative.
• Le verbe essayer.
• Les adjectifs et les pronoms démonstratifs
• Écrire une petite annonce pour vendre un vêtement.

SÉANCE 12 :
• Communiquer de façon simple dans des échanges commerciaux : hôtellerie, l’aéroport, logement.
• Résoudre des problèmes à l’hôtel
• Lexique des transports, station-service, hôtel et logement.
• Prononciation s / z
• «L’échange des maisons» 
• La Francophonie

SÉANCE 13 et 14
• Savoir parler de son expérience et raconter des événements passés
• Le passé composé avec avoir et être (forme affirmative et négative)
• Les expressions temporelles : déjà, pendant, encore, il y a
• Rédiger une courte biographie.
• La passionnante vie de Coco Chanel
• La comparaison, les expressions comparatives.
• Introduction à l’imparfait
• La météo
• Vocabulaire sur les vacances et la plage.
• La ville de Montréal.

SÉANCE 15
• Excursió

Bibliografia

• Inspire 1. Version Espagne. Edition Hachette
• Génération Lycée 1. Edition Santillana Français. Didier Français Langue Étrangère.
• Vite et Bien A1 – A2 Méthode rapide pour adultes. Edition Clé International
• Français.com, méthode de français professionnel et des affaires. Edition Clé International
• Grammaire en dialogues. Edition Clé International
• Grammaire progressive du français. Niveau intermédiaire. Edition Clé International
• Grammaire pratique du français. Edition Hachette

SITES WEB
• http://www.wordreference.com
• http://www.rfi.fr
• http://www.tv5monde.com
• http://www.scoop.it/t/passion-fle
• http://www.lepointdufle.net
• https://www.francaisavecpierre.com/
• http:// lyric gaps

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 23 i 30
octubre: 7, 14, 21 i 28
novembre: 4, 11, 18 i 25
desembre: 2, 9 i 16
gener: 13 i 20

Idioma:

Català / Francès

Lloc:

Aulari CRTTT – Escola de Teixits
Plaça Indústria, sn
03860 Canet de Mar (Barcelona)

Professor Tutor:

Maroua El Ouazzani Satori

Inscripcions:

Com formalitzar la matrícula i el pagament.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Canet de Mar
Edifici Vil·la Flora
Gavarra, s/n
03860 Canet de Mar (Barcelona)
93 795 46 25
info@canet.uned.es

Memòria i cinema: la repressió franquista (1936-1950)

Memòria i cinema: la repressió franquista (1936-1950)

Aquest curs ofereix una mirada crítica i educativa sobre la complexa i persistent repressió exercida pel règim franquista, tot posant en relleu la seva naturalesa multidimensional. Es proposa analitzar la diversitat de formes, àmbits i intensitats amb què la dictadura va desplegar la violència i el control social, polític i ideològic, tant durant com després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). L’anàlisi se centra principalment en el període comprès entre la victòria franquista de 1939 i la dècada de 1950, quan la repressió va assolir els seus moments més intensos, però sense obviar-ne les prolongades conseqüències, que es van estendre fins al final del règim el 1975.

La repressió franquista no es va limitar a l’àmbit militar o judicial, sinó que va ser una estratègia sistemàtica de dominació que afectà totes les dimensions de la vida col·lectiva i individual: des de les execucions i empresonaments fins a la depuració de funcionaris, la marginació política i econòmica, la censura cultural, la persecució d’altres llengües i identitats nacionals, i la repressió de gènere i moral. Aquesta repressió va tenir com a objectiu eliminar qualsevol oposició real o potencial al nou ordre imposat, alhora que pretenia reconstruir la societat segons els valors del nacionalcatolicisme i l’autoritarisme.

En aquest context, el curs proposa l’ús del cinema com a eina central de transmissió, reflexió i construcció de memòria històrica. El cinema, tant de ficció com documental, esdevé un recurs pedagògic poderós que permet explorar no només els fets històrics, sinó també les seves interpretacions, silencis i relats col·lectius. A través de l’anàlisi de pel·lícules clau sobre la Guerra Civil i la postguerra, els i les participants podran apropar-se a les experiències de les víctimes de la repressió franquista i comprendre les diferents formes que aquesta va adoptar: des de la violència directa i la persecució política fins a la repressió econòmica, ideològica, cultural i simbòlica.

Així, el curs no només busca oferir coneixement històric rigorós, sinó també promoure una actitud crítica envers el passat i els mecanismes de construcció de la memòria. Amb aquest enfocament, es vol contribuir al desenvolupament d’una ciutadania compromesa amb la defensa dels drets humans, la justícia social i la memòria democràtica.

Objectius

• Explorar el paper del cinema com a eina educativa i de transmissió de la memòria històrica, utilitzant pel·lícules de ficció i documentals per analitzar i reflexionar sobre episodis clau de la Guerra Civil i la postguerra.
• Visibilitzar les víctimes de la repressió franquista, abordant-ne la diversitat de perfils i les formes específiques de repressió que van patir: militar, política, ideològica, econòmica, cultural, lingüística i de gènere.
• Fomentar el pensament crític respecte als processos de construcció de memòria col·lectiva i als silencis històrics, posant en qüestió els discursos oficials i promovent una comprensió més inclusiva i plural del passat.
• Contribuir a la formació d’una ciutadania compromesa amb la defensa dels drets humans, la justícia social i la memòria democràtica, tot enfortint els valors democràtics a través del coneixement històric i la reflexió ètica.

Metodologia

• Selecció curada i projecció de fragments cinematogràfics representatius i reconeixement dels principals elements característics de cada proposta.
• Selecció curada i lectura de fragments literaris característics i reconeixement dels principals elements característics de cada proposta.
• Qüestionament i reflexió, conjunta amb l’alumnat, sobre la significació històrica i artística de les fonts artístiques emprades.

Adreçat a

Obert al públic en general

 

PROGRAMA

Alçament Nacional i la repressió de les idees: S’introdueix el context històric dels primers mesos de guerra. Es posa el focus en la persecució de mestres, intel·lectuals i opositors a la ideologia nacional-catòlica. Es treballa la repressió cultural i ideològica i l’impacte sobre la població civil, especialment en l’educació.
Films: La lengua de las mariposas (José Luis Cuerda, 1999), Mientras dure la guerra (Alejandro Amenábar, 2019), Palabras para un fin del mundo (Manuel Menchón, 2020).

Lluita, derrota republicana i l’exili: fronteres, camps i desarrelament. S’explora el paper dels joves al front, els bombardejos de població civil, la retirada cap a l’exili, les condicions als camps de refugiats del sud de França i la deportació republicana als camps nazis. S’aborden temes com la desconnexió identitària, la fam, la por i el dol col·lectiu.
Films: Ebre, del bressol a la batalla (Roman Parrado, 2016), Èxode. De la batalla a la frontera (Roman Parrado, 2019), Josep (Aurel, 2022), El fotografo de Mauthausen (Mar Targarona, 2018), Un cel de plom (Miquel Romans, 2023)

Repressió, silenci i supervivència sota el franquisme: Es treballa la repressió política a través de l’empresonament, els afusellaments, el treball forçat i els “topos”. La sessió mostra el silenci imposat a víctimes i familiars, i posa èmfasi en el caràcter sistemàtic del franquisme com a règim de terror institucionalitzat.
Films: Companys, procés a Catalunya (Josep Maria Forns, 1979), La voz dormida (Benito Zambrano, 2011), Silencio roto (Montxo Armendáriz, 2001), La trinchera infinita (Jon Garaño, Aitor Arregi i José Mari Goenaga, 2019)

Educació, propaganda i infància: el control de les consciències. El fenomen dels infants evacuats, especialment els “nens de Rússia. El paper de l’educació i la propaganda franquista com a eines d’adoctrinament. S’analitza la construcció d’un relat nacional-catòlic i la seva transmissió a través de l’audiovisual.
Films: Ispansi (Carlos Iglesias, 2011), Raza (Rafael Sáenz de Heredia, 1941), Los girasoles ciegos (José Luis Cuerda, 2008), Pa negre (Agustí Villaronga, 2010).

Bibliografia

• BREU, Ramon i PANYELLA: Tractar la memòria a l’aula a través del cinema. Memorial Democràtic, Eines Memòria, 7, Barcelona, 2015.
• JUAN PAYÁN, MIGUEL: La historia de España a través del cine. Editorial Cacitel, Madrid, 2007.
• PRESTON, PAUL: El holocausto español. Odio y exterminio en la Guerra Civil y después. Debate, 2011.
• RICHARDS, MICHAEL: Un tiempo de silencio La guerra civil y la cultura de la represión en la España de Franco, 1936-1945. Editorial Crítica, Barcelona, 1999.
• SÁNCHEZ-BIOSCA, Vicente: Cine y Guerra Civil española. Del mito a la memoria. Alianza Editorial, Madrid, 2006.

Dia i hores:

Dilluns de 19:00 a 20:30 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

setembre: 15, 22 i 29
octubre: 6, 13 i 20

Modalitat:

Presencial

Preu:

30€

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils

Ponent:

Xesco Montañez Zarcero. Historiador i cinèfil

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a cursos i activitats

Per a més informació:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils
Tel. matí: 93 753 96 60
Tel. tarda: 93 753 01 57

 

L’Àndalus. La porta d’entrada de la Ciència a Europa. Científics destacats

L’Àndalus. La porta d’entrada de la Ciència a Europa. Científics destacats

El curs pretén repassar -més enllà dels tòpics recollits en els llibres de text- aspectes de la història social i política de la península ibèrica des del segle VIII fins al segle XV; i també ser una guia inicial en el transvasament cap a Europa que es produeix a través de l’Àndalus, tant de la ciència oriental (persa o babilònica) com de la ciència dels antics (grecs i llatins). A part de l’art i literatura, potser camps més coneguts per tots nosaltres d’aquesta època -que també estudiarem-, observarem el quefer dels nostres avantpassats en els camps de la filosofia, astrologia, matemàtiques, física, cuina, enginyeria, i més disciplines.

Objectius

Presentar diversos aspectes que configuren l’islam. Des d’un repàs de conceptes i incorporacions de nous; passant per una petita introducció de l’expansió de l’islam on debatrem si obeeix a una mera conquesta o a un fet conjuntural que arrela gràcies al fàcil missatge ideològic que transmet. Aclarirem si el trencament ideològic de l’islam durant l’època medieval té ressò en la pràctica actual religiosa i social en algunes societats islàmiques passades i presents.

Metodologia

Classes teòriques combinades amb debats participatius i visualització de vídeos. No es preveu cap activitat extra al cicle de sessions.

Adreçat a

Obert al públic en general

 

PROGRAMA

dilluns, 27 d’octubre
Presentació. Vocabulari bàsic. Qui governa el món a nivell polític i científic dels segles X-XIII? Reflexions entorn l’origen del nom “l’Àndalus”. Diverses teories sobre l’arribada dels musulmans a la Península. Discussions sobre: “envair”, “conquerir”, “ocupar”, “colonitzar”. Situació social de la Península Ibèrica abans l’arribada dels musulmans. Els primers musulmans en arribar-hi. Quants i com?

dilluns, 3 de novembre
Etapa de l’emirat i etapa del Califat: situació històrica, social i política. Debatrem sobre: Ciència àrab o ciència islàmica? La Ciència al servei de l’islam? L’islam com a fre del desenvolupament científic? Científics destacats.

dilluns, 10 de novembre
La fitna de l’Àndalus. El sistema de pàries durant els Regnes de Taifes. Científics destacats. La dinasties africanes al rescat de l’islam en la Península. Origen de les dinasties. Els seus valors religiosos. Científics destacats.

dilluns, 17 de novembre
El Regne nassarita de Granada. Científics i cal·lígrafs destacats. Els poemes de l’Alhambra. Cloenda

Bibliografia

​L’extracte de les propostes bibliogràfiques és de caràcter general. Si algun alumne decideix aprofundir en un tema determinat, al final de cada classe disposaré d’una selecció bibliogràfica específica.

– Al Kardabus, Ibn. “Historia de Al Andalus”. Ed. Akal. Madrid, 1986
– Bramon, Dolors. “Moros, jueus, i cristians en terra catalana: Memòria del nostre passat”. Ed. Pagès. Lleida, 2013
– Vernet, Juan. “Lo que Europa debe al Islam de España”. Ed. Acantilado. Madrid, 2006

Dia i hores:

Dilluns de 17:45 a 20:00 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

octubre: 27
novembre: 3, 10 i 17

Modalitat:

Presencial

Preu:

30€

 

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils

Ponent:

Jordi Belloso Rimbau. Filòleg i islamòleg

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a cursos i activitats

Per a més informació:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils
Tel. matí: 93 753 96 60
Tel. tarda: 93 753 01 57

 

La Dona a l’antic Egipte

La Dona a l’antic Egipte

Aquest curs està dedicat a totes aquelles persones interessades en la història de l’Antic Egipte i en el paper de la dona en les civilitzacions antigues. L’univers femení de l’antic Egipte s’obre davant nostre com un mirall fascinant de complexitats, contradiccions i rols inesperats. Us proposem un viatge al llarg de més de tres mil anys d’història, on les dones no foren meres figures secundàries, sinó protagonistes actives en la vida domèstica, econòmica, religiosa i política del seu temps. Amb una mirada crítica, abordarem les múltiples cares de la feminitat egípcia: des de les deesses primigènies fins a les poderoses reines com Hatshepsut o Cleopatra, des de les humils teixidores de Deir el-Medina fins als músics i ballarines que animaven els rituals als temples. Descobrirem com aquestes dones vivien, treballaven i morien, i com han estat interpretades —i a vegades malenteses— per la historiografia moderna. Aquesta proposta vol ser una invitació a redescobrir l’antic Egipte des de l’arqueologia feminista, oferint una visió acadèmica d’aquestes dones que, tot i el pas del temps, continuen captivant-nos amb la seva presència eterna. Us proposem un viatge a través de la feminitat egípcia que no només ens ajudarà a conèixer millor una civilització fascinant, sinó també a reflexionar sobre com es construeix la memòria històrica i quin lloc hi ocupen les dones.

Objectius

El curs “Les dones en l’Antic Egipte” té com a objectiu analitzar el paper de les dones en aquesta cultura des d’una perspectiva arqueològica feminista i materialista, examinant com les estructures de classe social, religió i poder polític influïen en les seves vides. A través de l’estudi crític d’evidències materials i fonts tradicionals, es busca oferir una comprensió més inclusiva de la història femenina en l’Antic Egipte, identificant la diversitat de rols exercits per les dones —des de les elits fins a les esclaves— i qüestionant les limitacions dels textos clàssics. El curs promou el desenvolupament d’habilitats d’anàlisi arqueològica, al mateix temps que estimula la reflexió sobre feminisme, classe i poder en el passat i el present, generant un espai de debat crític des del qual comprendre millor les experiències femenines al llarg de la història.

Metodologia

Les sessions són presencials, de caràcter teòric i amb l’ús de material visual, sonor i audiovisual. Es fomentarà la participació de l’alumnat mitjançant la lectura de fragments i l’intercanvi d’impressions i opinions. També es proposaran sortides que complementin i ajudin a comprendre els continguts del curs.

PROGRAMA
Bloc I – Mirades modernes i introducció a la feminitat egípcia
Coneixem qui va obrir les portes del passat i com s’ha interpretat el món femení egipci.
1. Revelant tombes, trencant barreres: les egiptòlogues pioneres
2. Ser dona a l’antic Egipte: marc històric i social
3. Dones i treball en les primeres etapes de la civilització egípcia

Bloc II – Poder femení i dona reial a l’Egipte faraònic
De la reina guerrera a les dones faraó: la dona com a figura política i simbòlica.
4. Ahhotep, la reina guerrera: el rol femení en temps de guerra
5. Nefertiti i el poder femení a Amarna
6. La dona faraó: Hatshepsut i la iconografia del poder femení
7. Dones reials: mares, esposes i filles del rei
8. Deesses i reines divinitzades: dones sagrades del Regne Nou

Bloc III – Religió, ritual i cos femení
El cos, el simbolisme i la presència femenina en els rituals i en l’art.
9. La dona i la religió: entre la devoció i el poder
10. Dones i art: iconografia del cos femení a l’antic Egipte

Bloc IV – Vida quotidiana i món privat
La dona com a pilar de la societat: drets, família, treball i comunitat.
11. El món femení a Deir el-Medina
12. La senyora de la casa: el rol central i invisible
13. La dona i la mort: el món funerari femení a Oxirrinco

Bloc V – Continuïtats, retrats i política en època grecorromana
Dones entre dues cultures: memòria, representació i poder fins al final de l’Egipte faraònic.
14. Rostres femenins per a l’eternitat: els retrats del Fayum
15. Dones i política a l’època ptolemaica

Bibliografia
Bedman, T., & Martín Valentín, F. J. (2022). Hatshepsut: La reina que se convirtió en faraón. Fundación Instituto de Estudios del Antiguo Egipto.
Campillo Álvarez, A. (2010). Diosas, reinas y sacerdotisas de Egipto. Cátedra.
Capel, H., & Andrés, T. (Eds.). (1999). Las mujeres en el antiguo Egipto. Universitat de Barcelona.
Cooney, K. M. (2014). The Woman Who Would Be King: Hatshepsut’s Rise to Power in Ancient Egypt. Crown.
Cordón Solà-Sagalés, I. (2023). Ser dona a l’antic Egipte: de les tasques domèstiques al tron de faraó. Museu Egipci de Barcelona
Esteban, J. (2003). La mujer en el antiguo Egipto: realidad y mito. Ediciones Rialp.
Galán, J. M. (2005). Deir el-Medina: el poblado de los artesanos de las tumbas reales. Ediciones Encuentro.
González-Castiñeira, B. (2017). Esposas, madres y trabajadoras: el papel de la mujer en el Antiguo Egipto. Cuadernos de Arte de la Universidad de Granada
Graves-Brown, C. (2010). Dancing for Hathor: Women in Ancient Egypt. Continuum.
Guilhou, N. (2004). Les femmes dans l’Égypte pharaonique. Les Belles Lettres.
Meskell, L. (2002). Private Life in New Kingdom Egypt. Princeton University Press.
Pérez Díe, C. (1996). La mujer en el antiguo Egipto. Museo Arqueológico Nacional.
Robins, G. (1993). Women in Ancient Egypt. Harvard University Press.
Roth, A. M. (2005). Gender roles in ancient Egyptian society. En B. S. Lesko (Ed.), Women’s Earliest Records: From Ancient Egypt and Western Asia Brown University Press.
Tyldesley, J. (1995). Hatchepsut: The Female Pharaoh. Viking.
Valdesogo, M. R. (2020). La mujer en el antiguo Egipto: vida, costumbres y tradiciones. Almuzara.
Watterson, B. (1991). Women in Ancient Egypt. Amberley.

Dia i hores:

Dimecres de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

octubre: 8, 15, 22 i 29
novembre: 5, 12, 19 i 26
desembre: 3, 10 i 17
gener: 7, 14, 21 i 28

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils

Professor Tutor:

Lluís Torrens Campillo

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils
Tel. matí: 93 753 96 60
Tel. tarda: 93 753 01 57

La crisi de la democràcia: com hi hem arribat? Hi ha alguna sortida?

La crisi de la democràcia: com hi hem arribat? Hi ha alguna sortida?

Les nostres democràcies estan en crisi. Una crisi profunda, sistèmica. La confiança en els dirigents i les institucions minva, els partits nacional-populistes cada cop reben més vots i protagonisme, el debat cedeix pas a la crispació i l’insult. Més encara: les enquestes detecten que un percentatge significatiu de la població ―en especial, del jovent― comença a creure que un sistema autoritari podria resoldre millor els nostres problemes que no pas un de democràtic. O que els drets, les garanties i les llibertats són prescindibles, un destorb que impedeix la interacció directa entre el líder i la voluntat popular.

Per què? Quines en són les causes? Un primer factor és l’increment sostingut de les desigualtats i la progressiva precarització de les capes mitjanes i populars. Pèrdua de poder adquisitiu, sí, però també creixent inseguretat laboral, així com minva d’estatus. I, sobretot, la percepció que la població jove tindrà un nivell de vida inferior al dels seus progenitors.

Però això no és tot. També assistim a un deteriorament dels lligams culturals i de la cohesió social. Escola, partits, sindicats i associacions de veïns perden protagonisme. Els valors, les idees i els estils de vida s’atomitzen. L’individualisme avança sense fre, però, paral·lelament, es reforcen els moviments identitaris. El resultat? La pèrdua de referents comuns. I, sense ells, el demos ―la noció de ciutadania, bàsica en democràcia― trontolla.

Per últim, som davant una crisi epistèmica: l’auge de les fake news i la manipulació, combinada amb l’augment exponencial de la informació i la lògica perversa dels algoritmes, fan que posem en dubte que existeixi una realitat i que hi hagi veritats i falsedats. I com pactar, o senzillament dialogar, si no ens posem d’acord sobre què és real, què és cert?

El resultat de tot plegat és la progressiva erosió dels drets i les llibertats personals. I, també, del diàleg, del debat. Si les coses no canvien radicalment, potser seguirem votant i escollint, sí. Però sense equilibri de poders, sense garanties, sense respecte a l’altre. Una democràcia convertida en una carcassa buida, en una porta oberta a l’autoritarisme i l’odi.

En aquest curs farem un diagnòstic acurat de la situació i de les seves causes, però també intentarem explorar possibles vies per tal de revertir aquest deteriorament.

Objectius:

• Analitzar i debatre el concepte de democràcia representativa i els seus límits, mitjançant l’exposició i comprensió dels dos models clàssics: el liberal i el republicà
• Analitzar i debatre una tercera aproximació: el concepte de democràcia basada en la participació (Kelsen) i el “democràcia deliberativa”, de Jürgen Habermas
• Identificar i comprendre els nexes entre democràcia, divisió de poders, estat de dret i llibertats
• Entendre com i per què tots aquests elements passen necessàriament pel diàleg racional i el respecte
• Analitzar l’erosió de la democràcia davant el creixent divorci entre les demandes i aspiracions de la ciutadania i les institucions que realment tenen el poder
• Veure i comprendre quins són els trets principals del nacional-populisme i en què es diferencia tant de la democràcia com de les dictadures clàssiques
• Analitzar com i per què aquest tipus de populisme porta a l’erosió dels drets i llibertats
• Entendre com i per què l’erosió econòmica, però també la precarització, la incertesa, la manca d’oportunitats i el deteriorament de l’estatus de les capes mitjanes i populars porten a una pèrdua de suport a la democràcia i les llibertats
• Identificar les causes i l’abast de la progressiva pèrdua de vincles socials i culturals que estem experimentant, així com llur impacte sobre la democràcia i les llibertats
• Identificar i analitzar les repercussions que el creixent pluralisme cultural i l’auge de les polítiques de la identitat tenen sobre la mateixa noció de ciutadania, de demos
• Comprendre com i per què l’auge de la manipulació, la desinformació i les notícies falses, sumat a la lògica de polarització inherent als algoritmes presents a les xarxes socials i a la creixent dependència de la intel·ligència artificial, porten a qüestionar les nocions de realitat i veritat, així com a posar en dubte la ciència i la raó
• Identificar i analitzar els lligams estructurals entre la crisi de la noció de veritat i de realitat i l’erosió de les institucions democràtiques i del civisme
• Entendre com i per què la combinació de l’erosió de les classes mitjanes, la crisi dels lligams socials i l’erosió de la noció de realitat potencien la polarització i, sobretot, l’odi i l’antagonisme
• Copsar com i per què la política de l’odi i la confrontació és incompatible amb la democràcia i les llibertats
• Debatre possibles alternatives a l’atzucac actual

Metodologia:

Aquest curs alternarà l’exposició i la comprensió dels principals elements teòrics i conceptuals amb l’anàlisi de casos i exemples reals de crisi de la democràcia, auge dels nacionalpopulismes i de vulneracions sistemàtiques dels drets i llibertats fonamentals.

D’altra banda, l’enfocament serà marcadament interdisciplinar, tot combinant teories i aportacions de la sociologia, la ciència política, l’economia i la filosofia.

PROGRAMA

• 1a sessió: presentació i objectius generals del curs. Primera aproximació al concepte i abast de democràcia representativa, tot diferenciant-lo del model grec clàssic
• 2a sessió: però, a què ens referim quan parlem de democràcia? Diferències i similituds entre els dos models clàssics de democràcia: el liberal i el republicà
• 3a sessió: fonaments conceptuals d’una democràcia de qualitat: les aportacions de Kelsen i Habermas
• 4a sessió: democràcia, estat de dret i llibertats: són un tot o es poden dissociar?
• 5a sessió: nacionalpopulisme: què és i per què suposa una amenaça greu a la democràcia (malgrat presentar-se com a paradigma de la sobirania popular i les llibertats)
• 6a sessió: desigualtat, crisi de les classes mitjanes i de l’ascensor social
• 7a sessió: la crisi dels mecanismes d’integració social
• 8a sessió: les causes: democràcia sense poder? La ruptura de l’equilibri entre el poder polític i l’econòmic i comunicatiu
• 9a sessió: les causes: Postmodernitat i polítiques de la identitat
• 10a sessió: la (falsa) solució del màrqueting polític
• 11a sessió: les causes: comunicació i poder: un breu recorregut històric i conceptual
• 12a sessió: de la informació a la ignorància, i de la deliberació a la confrontació
• 13a sessió: la intel·ligència artificial: oportunitat o amenaça?
• 14a sessió: possibles alternatives (I): atacant les causes estructurals de la desafecció
• 15a sessió: possibles alternatives (II): atacant les causes estructurals de la manipulació i la distorsió de la realitat

Bibliografia

• Applebaum, Anne. El ocaso de la democracia, la tentación del autoritarismo. Barcelona: Debate, 2021.
• Bosch, Joaquim. Jaque a la democracia: España ante la amenaza de la deriva antidemocrática mundial. Barcelona: Ariel, 2024.
• Calvo Calvo, Lluís. El segrest de la política: per una democracia més enllà dels partits tradicionals. Barcelona: Anagrama, 2024.
• Castells, Manuel. Ruptura: la crisis de la democracia liberal. Madrid: Alianza, 2020.
• Coeckelbergh, Mark. Por qué la IA debilita la democracia y qué hacer al respecto. Madrid: Cátedra, 2024.
• Fukuyama, Francis. El liberalismo y sus desencantados: cómo defender y salvaguardar nuestras democracias liberales. Barcelona: Deusto, 2022.
• Godàs, Xavier. Fer política en l’imperi del jo: per què la societat individualista posa en risc la democràcia. Vic: Eumo editorial, 2024.
• Guilluy, Christophe. No society: el fin de la clase media occidental. Barcelona: Taurus, 2019.
• Habermas, Jürgen. Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Trotta, 2010.
• Habermas, Jürgen. Un nou canvi estructural en l’esfera pública i la política deliberativa. Barcelona: Edicions 62, 2023.
• Han, Byung-Chul. En el enjambre. Barcelona: Herder, 2012
• Han, Byung-Chul. Infocràcia: la digitalització i la crisi de la democràcia. Barcelona: La Magrana, 2022.
• Han, Byung-Chul. La expulsión de lo distinto: percepción y comunicación en la sociedad actual. Barcelona: Herder, 2022.
• Han, Byung-Chul. Psicopolítica: neoliberalismo y nuevas técnicas de poder. Barcelona: Herder, 2014.
• Harari, Yuval Noah. Nexus: una breu historia de les xarxes d’informació des de l’edat de pedra fins a la IA. Barcelona: Edicions 62, 2024.
• Kelsen, Hans. Esencia y valor de la democracia. Granada: Comares, 2002.
• Levitsky, Steven; Ziblatt, Daniel. Cómo mueren las democracias. Barcelona: Ariel, 2018.
• Lozano, Irene. Son molinos, no gigantes: cómo las redes sociales y la desinformación amenazan nuestra democracia. Barcelona: Península, 2020.
• Marshall, T. H. Ciudadanía y clase social. Madrid: Alianza Editorial, 2023.
• Mayos Solsona, Gonçal (i altres). La sociedad de la ignorancia. Barcelona: Península, 2011.
• Moreno Bobadilla, Angela (i altres). Fake news, desinformación y otros desórdenes informativos. Madrid: Fragua, 2022.
• Mounk, Yascha. El pueblo contra la democracia: por qué nuestra libertad está en peligro y cómo salvarla. Barcelona: Paidós, 2018.
• Mounk, Yascha. La trampa identitaria: una historia sobre las ideas y el poder en nuestro tiempo. Barcelona: Paidós, 2024.
• Piketty, Thomas. Una breu història de la igualtat. Barcelona: Edicions 62, 2021.
• Ramonet, Ignacio. La era del conspiracionismo: Trump, el culto a la mentira y el asalto al Capitolio. Buenos Aires: Siglo XXI, 2022.
• Rid, Thomas. Desinformación y guerra política: historia de un siglo de falsificaciones y engaños. Barcelona: Crítica, 2021.
• Rosanvallon, Pierre. El siglo del populismo: historia teoría, crítica. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020.
• Sala i Martín, Xavier. Entre el paradís i l’apocalipsi: l’economia de la intel·ligència articial. Barcelona: Rosa dels vents, 2025.
• Serrano, Pascual. Desinformación: cómo los medios ocultan el mundo. Barcelona: Península, 2020.
• Snyder, Timothy. El camino hacia la no libertad. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2018.
• Stengel, Richard. Guerras de la información: cómo perdimos la batalla de la desinformación y qué podemos hacer en el futuro. Barcelona: Roca editorial, 2021.
• Tezanos, José Felix. La sociedad dividida: estructura de clases y desigualdades en las sociedades tecnológicas. Madrid: Biblioteca Nueva, 2022.
• Urbán Crespo, Miguel. Trumpismos: neoliberales y autoritarios: radiografía de la derecha radical. Barcelona: Virus editorial, 2024.
• Wolf, Martin. La crisis del capitalismo democrático. Barcelona: Deusto, 2023.

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

octubre: 9, 16, 23 i 30
novembre: 6, 13, 20 i 27
desembre: 4, 11 i 18
gener: 8, 15, 22 i 29

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils

Professor Tutor:

Lluís Soler Alsina

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils
Tel. matí: 93 753 96 60
Tel. tarda: 93 753 01 57