Select Page
IA i/o ÈTICA. Dilemes d’un futur present

IA i/o ÈTICA. Dilemes d’un futur present

El curs explora la intersecció entre la Intel·ligència Artificial (IA) i l’Ètica. Al llarg del curs, els participants obtindran una comprensió profunda de l’ètica com a fonamentació de les morals, que possibilitarà un apropament crític als dilemes que ens planten les situacions o trobades amb la IA. S’abordaran temes com l’ètica en la recopilació de dades, el desenvolupament de models d’IA, la presa de decisions automatitzades, l’automatització laboral, la salut, la seguretat, la justícia, l’educació, la creativitat, la política i el futur de la IA. A més, s’analitzaran casos concrets i es fomentarà la discussió per desenvolupar una perspectiva informada i reflexiva sobre els desafiaments ètics al camp de la IA i el seu impacte a la societat. El curs està dissenyat per fomentar la reflexió crítica i promoure la presa de decisions ètiques a l’ús de la IA.

Objectius:

• Familiaritzar-se amb els conceptes bàsics de la intel·ligència artificial i la seva aplicació a diversos camps.

• Reconèixer i comprendre els desafiaments morals i ètics associats amb el desenvolupament, implementació i ús de la intel·ligència artificial.

• Avaluar l’impacte social i ètic de la intel·ligència artificial en àrees com l’ocupació, la salut, l’educació o la justícia entre d’altres.

• Estudiar casos d’estudi reals que il·lustrin dilemes ètics en el camp de la intel·ligència artificial i participar-hi en discussions crítiques.

Metodologia:

La metodologia de les sessions de l’assignatura combina:

• Part expositiva: Cada sessió començarà amb una part expositiva, en la qual es presentaran els conceptes clau i les teories fonamentals relacionades amb el tema de la sessió. S’utilitzarà un llenguatge formal i es proporcionaran exemples clars i rellevants per a facilitar la comprensió dels estudiants.

• Materials multimèdia: Per a complementar la part expositiva i enriquir l’experiència d’aprenentatge, s’utilitzaran materials multimèdia, com a imatges, gràfics, vídeos i animacions. Aquests recursos visuals ajudaran a visualitzar els conceptes abstractes i a proporcionar exemples pràctics relacionats amb els temes tractats.

• Debat i discussió: Després de la part expositiva, es fomentarà la participació dels estudiants a través de debats i discussions. Es plantejaran preguntes i es donarà espai perquè els estudiants comparteixin les seves opinions, plantegin dubtes i generin un diàleg enriquidor. Això permetrà aprofundir en els temes, explorar diferents perspectives i promoure el pensament crític.

• Anàlisi de casos i estudis de recerca: En algunes sessions, es presentaran casos d’estudi i estudis de recerca rellevants per a il·lustrar l’aplicació pràctica dels conceptes teòrics. S’analitzaran els resultats i les implicacions d’aquests casos, estimulant així la capacitat dels estudiants per a connectar la teoria amb la pràctica.

• Lectures complementàries i referències bibliogràfiques: Es proporcionaran lectures complementàries i referències bibliogràfiques perquè els estudiants aprofundeixin en els temes tractats en cada sessió. Aquestes lectures els permetran explorar diferents enfocaments, perspectives i estudis rellevants, i ampliar la seva comprensió del tema.

La combinació d’aquestes metodologies, que inclouen la part expositiva, l’ús de materials multimèdia, el debat i la discussió, així com l’anàlisi de casos i estudis de recerca, garantirà una experiència d’aprenentatge dinàmica, interactiva i enriquidora per als estudiants.

PROGRAMA

Sessió 1: Introducció a l’IA i l’Ètica (2 hores)

• Definició d’IA i la seva rellevància ètica.
• Ètica, moral i altres conceptes de filosofia pràctica.

Sessió 2: Ètica a la Recopilació de Dades (2 hores)

• Privadesa i consentiment informat.
• Biaixos en les dades i les seves implicacions ètiques.

Sessió 3: Ètica al Desenvolupament de Models d’IA (2 hores)

• Biaixos algorítmics.
• Fairness a la IA.

Sessió 4: Ètica a la Presa de Decisions d’IA (2 hores)

• Ètica a la presa de decisions autònomes.
• Responsabilitat i rendició de comptes a la IA.

Sessió 5: Ètica a l’Automatització de Treball (2 hores)

• Impacte laboral de la IA.
• Consideracions ètiques a l’automatització.

Sessió 6: Ètica a la IA i la Salut (2 hores)

• Ètica a l’atenció mèdica assistida per IA.
• Privadesa de les dades de salut.

Sessió 7: Ètica a la IA i la Seguretat (2 hores)

• Ciberseguretat i ètica.
• Armes autònomes i ètica.

Sessió 8: Ètica a la IA i la Justícia (2 hores)

• Justícia algorísmica.
• Biaixos a la justícia i l’aplicació de la llei.

Sessió 9: Ètica a la IA i l’Educació (2 hores)

• Ètica a l’educació assistida per IA.
• Biaixos en l’aprenentatge automatitzat.

Sessió 10: Ètica a la IA i la Creativitat (2 hores)

• Generació de contingut per IA i propietat intel·lectual.
• Implicacions ètiques a l’art i la creativitat.

Sessió 11: Ètica a la IA i la Política (2 hores)

• Influència de la IA a la política i la democràcia.
• Manipulació de l’opinió pública.

Sessió 12: Ètica a la IA i els Assistents personals (2 hores)

• La convivència domèstica amb les IA.
• Drets i afectes

Sessió 13: Ètica i Regulació de la IA (2 hores)

• Normatives i marcs legals.
• Desafiaments en la regulació de la IA.

Sessió 14: Casos d’estudi i discussió (2 hores)

• Anàlisi de casos reals de dilemes ètics a la IA.
• Debat i discussió en grup.

Sessió 15: La IA com a singularitat tecnocientífica (2 hores)

• Superintel·ligència i control ètic.
• Ètica a l’exploració espacial i la colonització.

Bibliografia

• “Ética de la inteligencia artificial” Adela Cortina. Editorial Dykinson. 2019

• “Artificial Intelligence: A Modern Approach” Peter Norvig y Stuart Russell. Athenaeum Uitgeverij. 2021

• Ética en la Inteligencia Artificial y en los Sistemas Basados en Datos.Fuente: Grupo de Expertos de la Comisión Europea sobre Ética en la Inteligencia Artificial (AI HLEG). Fecha: Publicado en abril de 2019.

• Reglamento de la Comisión Europea sobre la Inteligencia Artificial. Fuente: Comisión Europea. Fecha: Publicado en abril de 2021.

• Ética y Derechos Fundamentales en la Inteligencia Artificial: Implicaciones Jurídicas. Fuente: Parlamento Europeo. Fecha: Aprobado en febrero de 2021.

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 12, 19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 9, 16 i 30
maig: 7, 14, 21 i 28
juny: 4

 

Idioma:

Català / Castellà

Lloc:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professor Tutor:

Humberto Ruiz Gil

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es

Pantalla il·lustrada. Pintura i artistes al cinema

Pantalla il·lustrada. Pintura i artistes al cinema

Al llarg de 15 sessions, el curs “Pantalla Il·lustrada” explora les relacions entre la pintura i el setè art. Mitjançant una selecció de pel·lícules biogràfiques, analitzarem com el cinema ha representat els artistes i com ha recreat els processos creatius. De la monumentalitat de Miquel Àngel a la Capella Sixtina a l’univers íntim i turbulent de Goya, del fulgor de Van Gogh al simbolisme daurat de Klimt, viatjarem per les emocions i obsessions que van inspirar tant els artistes com els cineastes que els van retratar. Coneixerem la bohèmia de Toulouse-Lautrec, la solitud de Séraphine, el geni visceral de Picasso i la mirada allargada de Modigliani, i veurem com el surrealisme de Dalí i el dolor de Frida Kahlo van trobar al cinema un espai per expandir-se més enllà del llenç. També ens aproparem a la força expressiva de Jackson Pollock, als misteriosos ulls grans de Margaret Keane i a la ironia pop d’Andy Warhol. El curs culmina amb una mirada al novè art, el còmic, i com els seus dibuixants i vinyetes han saltat a la gran pantalla.

Objectius:

• Analitzar les representacions cinematogràfiques dels grans pintors, identificant com el cinema tradueix els seus estils, emocions i processos creatius en imatges en moviment.
• Desenvolupar una mirada crítica i apreciativa del cinema biogràfic de pintors, reconeixent l’ús de recursos narratius i visuals que permeten acostar-se al seu món interior i al seu llegat artístic.
• Estudiar l’impacte cultural d’aquestes pel·lícules, observant com reaviven l’interès pels artistes, reescriuen moments històrics i ofereixen noves perspectives sobre la seva obra.
• Explorar la construcció del mite de l’artista al cinema, des de la bohèmia i el dolor fins a la genialitat i la transgressió, entenent com les pel·lícules contribueixen a consolidar la seva imatge en la memòria col·lectiva.
• Valorar el diàleg entre cinema i còmic, analitzant com el novè art també ha trobat el seu espai en la pantalla gran, ampliant els límits de l’il·lustrat.

Metodologia:

Al llarg de sessions presencials i dinàmiques, combinarem teoria i anàlisi visual per a explorar com el cinema ha representat als grans artistes i els seus processos creatius.

Utilitzant fragments de pel·lícules de ficció, imatges de pintures icòniques i material documental, fomentarem un espai d’intercanvi i reflexió on els alumnes compartiran impressions, debatran sobre els enfocaments narratius i aprofundiran en els aspectes artístics, cinematogràfics, històrics i culturals que vinculen pintura i cinema.

PROGRAMA

1. Quan el cinema s’inspira en la pintura.

2. Miguel Ángel Buonarroti: La Capella Sixtina en moviment.

3. Francisco de Goya: Bellesa i foscor.

4. Vincent Van Gogh: Bogeria, gira-sols i nits estrellades.

5. Gustav Klimt: Petons i textures.

6. Henri de Toulouse-Lautrec: Nits de bohèmia i d’il·lusió.

7. Séraphine Louis: Silenci i solitud.

8. Pablo Picasso: Un geni amb mal geni.

9. Amedeo Modigliani: Rostres allargats i mirades eternes.

10. Salvador Dalí: Somnis i surrealisme.

11. Frida Kahlo: El dolor i l’autoretrat.

12. Jackson Pollock: Caos i esquitxades.

13. Margaret Keane: Ulls grans, veritat robada.

14. Andy Warhol: Quan fas Pop ja no hi ha stop.

15. Còmic el 9è art. Els dibuixants al cinema.

Bibliografia

Cerrato, Rafael. (2009). Cine y pintura. JC Clementine.
Ortiz, Áurea. (1995). La pintura en el cine. Paidós.
Zöllner, Frank. (2018). Miguel Ángel. Obra completa. Taschen.
Quiñonero, Juan Pedro. (2020). El cine comienza con Goya. Cátedra.
Natter, Tobias G. (2017). Gustav Klimt. Obras completas. Taschen.
Arnold, Matthias. (2012). Toulouse-Lautrec Big Art. Taschen.
Fernández Cuenca, Carlos. (1971). Picasso, en el cine también. Ed. Nacional.
Rojas, Carlos. (1984). El mundo mítico y mágico de Picasso. Planeta.
VV. AA. (2008). Dalí y el cine. Electa.
Cortanze, Gérard de. (2012). Frida Kahlo, La belleza terrible. Paidós.
Emmerling, Leonhard. (2009). Pollock Big Art. Taschen. 2009.
Perera, Margarita. (2010). Andy Warhol, Enciclopedia del arte. Tikal.
Revert, Jordi. (2023). Cine y cómic. Cátedra.

Dia i hores:

Divendres de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 13, 20 i 27
març: 6, 13, 20 i 27
abril: 10, 17 i 24
maig: 8, 15, 22 i 29
juny: 5

 

Idioma:

Català / Castellà

Lloc:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professor Tutor:

Pere Koniec

Places exhaurides

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es

Un viatge per la història moderna de Catalunya. Segles XV-XVIII

Un viatge per la història moderna de Catalunya. Segles XV-XVIII

Alguna vegada t’has preguntat què va implicar el canvi dinàstic als Trastàmara? Sabies que Catalunya va tenir una guerra civil entre 1462 i 1472? Què va fer esclatar la revolta dels Segadors a Catalunya? Com es va arribar al setge de Barcelona de 1714 i quines conseqüències va tenir? Aquestes són només algunes de les preguntes que respondrem al llarg del curs.

La Història Moderna de Catalunya és un període apassionant de canvis i resistències, d’institucions pròpies que fan del pactisme la seva arma i raó de ser i lluiten per mantenir les seves atribucions davant d’una monarquia amb tendències cada vegada més autoritàries i centralitzadores.

És en l’època moderna on s’enterren les arrels dels canvis culturals, dels símbols que perviuen avui en dia (des de l’himne a la Diada nacional), per la qual cosa conèixer el que va succeir a Catalunya entre els segles XV i XVIII permet entendre molt millor la societat actual.

Començarem amb les profundes crisis del segle XV (la Guerra Civil Catalana) que van construir un poble estretament vinculat a la seva legalitat i institucions. Explorarem el pols constant entre les institucions catalanes (Consell de Cent, Generalitat, Corts) i la Corona dels Àustria, un xoc de models de govern que pujaria de to durant el segle XVI sota els governs de Carles V i Felip II. El cor del curs rau en el segle XVII i la Guerra dels Segadors (1640-1652), la gran rebel·lió catalana.

El clímax i desenllaç final és la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714). Analitzarem per què Catalunya es va jugar el seu destí alineant-se amb la causa austriacista, culminant amb el Setge de Barcelona i la posterior abolició de les seves lleis i institucions amb els Decrets de Nova Planta. Entendràs com aquesta derrota fonamental de 1714 no va ser un final, sinó que va redefinir per sempre la relació de Catalunya amb la resta d’Espanya.

Objectius:

• Conèixer el passat de Catalunya amb mirada crítica i curiosa.

• Fugir de generalitats i simplificacions per a l’accés a una Història a vegades compromesa i utilitzada com a arma fora de l’àmbit acadèmic.

• Analitzar la política, economia i societats catalanes en un important període de transició.

• Promoure el debat entre els alumnes.

• Desenvolupar el sentit crític de l’alumne respecte discursos actuals.

• Que l’alumne gaudeixi de la Història i de la seva narració.

Metodologia:

El curs consta de 15 sessions de 2 hores (30 hores en total). En elles es barreja l’exposició de continguts en format de classe magistral amb la lectura de documents manuscrits o editats, procurant afavorir el debat sempre que hi hagi ocasió.
Després de cada tema es realitzarà un joc als alumnes (format Kahoot o similar) per a emfatitzar les principals idees d’una forma dinàmica i interactiva.

PROGRAMA
  • Catalunya a finals del segle XIV. El Compromís de Casp (1412) i les seves conseqüències.
  • Alfons el Magnànim, els orígens del problema remença i la guerra civil catalana (1462-1472).
  • Ferran el Catòlic i el gran redreç: Inquisició, Consell de Cent i Consell d’Aragó.
  • La Catalunya de Carles V
  • La Catalunya de Felip II.
  • Els canvis econòmics del segle XVI.
  • Bandolerisme i cacera de bruixes.
  • Els inicis de la crisi de 1640 i la Guerra dels Segadors (1640-1652/1659).
  • La Catalunya de Carles II i els canvis econòmics de la segona meitat del XVII.
  • La Guerra de Successió a Catalunya (1705-1714) i el Decret de Nova Planta.
  • Els sistemes de defensa de la ciutat de Barcelona: un recorregut per la Coronela.
Bibliografia
  • ALBAREDA, Joaquim. La guerra de Successió i l’Onze de setembre. Barcelona: Empúries, 2000.
  • ALBAREDA, Joaquim. Vençuda però no submisa: la Catalunya del segle XVIII. Barcelona: Edicions 62, 2023.
  • BUYREU JUAN, Jordi. Institucions i conflictes a la Catalunya moderna. Barcelona: Rafael Dalmau, 2005.
  • CASALS, Àngel. L’Emperador i els Catalans. Granollers: Editorial Granollers, 2000.
  • DD.AA., Atles d’Història de Catalunya, Barcelona: Edicions 62, 1995
  • ELLIOTT, John H. La Revolta catalana, 1598-1640. Barcelona: Vicens-Vives, 1966
  • ESPINO, Antonio. Catalunya durante el reinado de Carlos II, Bellaterra: Monografies Manuscrits 5, 1999.
  • FERRO, Víctor. El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta. Vic: Eumo, 1987.
  • JANÉ, Oscar. Catalunya i França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700), Barcelona-Catarroja: Afers, 2006.
  • PÉREZ LATRE, Miquel. La Generalitat de Catalunya en temps de Felip II. Política, administració i territori, Barcelona-Catarroja: Afers, 2004.
  • PÉREZ LATRE, Miquel. Entre el rei i la Terra. El poder polític a la Catalunya al segle XVI. Vic: Eumo, 2004.
  • SIMON TARRÉS, Antoni. Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640, Barcelona: PAM, 1999.
  • SIMON TARRÉS, Antoni. 1640. Barcelona: Rafael Dalmau, 2016
  • TORRES, Xavier. Els bandolers (s. XVI-XVII), Vic: Eumo, 1991.
  • VILAR, Pierre. Catalunya dins l’Espanya Moderna. Barcelona: Edicions 62, 1966-1968, 4 vols

Dia i hores:

Dilluns de 16:00 a 18:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 9, 16 i 23
març: 2, 9, 16 i 23
abril: 13, 20 i 27
maig: 4, 11, 18 i 25
juny: 1

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professor Tutor:

Víctor J. Jurado Riba

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es