Select Page
La verdad entre el mythos y el logos. Un viaje epistemológico por la Grecia Antigua

La verdad entre el mythos y el logos. Un viaje epistemológico por la Grecia Antigua

T’atrau la història de les idees? T’agradaria comprendre com va néixer la manera de pensar que encara avui dona forma a la nostra cultura? Aquest curs t’invita a viatjar als orígens del pensament filosòfic occidental, explorant com els primers pensadors grecs van passar dels mites que narraven el món a les explicacions racionals que intentaven comprendre’l.

El nostre objectiu és recórrer el camí que va dels presocràtics fins a Aristòtil, descobrint com cada autor va intentar respondre a grans preguntes: Què és la veritat? Què significa conèixer? Com podem comprendre la realitat?

El fil conductor serà aquesta apassionant transició del mythos —el relat simbòlic— al logos —la raó argumentativa—, una transformació que va marcar el naixement de la filosofia.

L’assignatura combina la lectura guiada de textos clàssics, el diàleg i la reflexió compartida, en un ambient participatiu i obert. No es requereix formació prèvia, només curiositat intel·lectual i ganes de pensar plegats.

Objectius:

Explorar l’evolució del pensament epistemològic grec des dels presocràtics fins a Aristòtil, comprenent el trànsit del mythos al logos com el naixement de la reflexió racional sobre la veritat i el coneixement.
• Analitzar les concepcions del coneixement i la veritat en els filòsofs presocràtics.
• Comprendre la problemàtica sofística i el sorgiment del relativisme.
• Examinar la figura de Sòcrates i el seu mètode dialèctic com a cerca racional de la veritat.
• Estudiar la teoria del coneixement i les Idees en Plató.
• Analitzar la crítica aristotèlica a Plató i la sistematització del saber en Aristòtil.
• Fomentar el pensament crític i la discussió filosòfica mitjançant l’anàlisi de textos i el diàleg reflexiu.

Metodologia:

El curs es desenvoluparà en modalitat participativa, combinant exposició teòrica, lectura comentada de textos clàssics i discussió col·lectiva.
No hi haurà exàmens.
La participació activa, la lectura reflexiva i el diàleg filosòfic seran els principals instruments d’aprenentatge.
Es fomentarà la comparació de postures, l’anàlisi crítica i la formulació de preguntes filosòfiques pròpies.
Cada sessió inclourà fragments de lectura dels textos originals (en traducció), seguits de debat guiat.

PROGRAMA

Mòdul I: El sorgiment del logos (Presocràtics)
• El pas del mythos al logos. Context cultural i naixement de la filosofia a Grècia.
• Els milesis (Tales, Anaximandre, Anaxímenes): la recerca de l’arché.
• Heràclit i Parmènides: l’ésser i el devenir.
• Empèdocles, Anaxàgores i els atomistes: pluralitat, necessitat i atzar.
• El problema del coneixement en els presocràtics: percepció, raó i veritat.

Mòdul II: El desafiament sofístic i la resposta socràtica
• Els Sofistes: Protàgores i Gòrgies. El relativisme del saber.
• Sòcrates: el mètode maièutic i la recerca racional de la veritat.
• Ètica i coneixement en Sòcrates: la virtut com a saber.

Mòdul III: Plató i el coneixement de l’intel·ligible
• Introducció a la teoria de les Idees: el món sensible i el món intel·ligible.
• El Mite de la Caverna i la dialèctica com a camí cap a la veritat.
• El coneixement com a reminiscència: Menó i Fedó.

Mòdul IV: Aristòtil i la sistematització del saber
• Ruptura i continuïtat amb Plató: la crítica al món de les Idees.
• La teoria de la ciència en Aristòtil (Analítics, Metafísica).
• Veritat, experiència i causa: l’epistemologia aristotèlica.
• Síntesi general: del mythos al logos — llegat epistemològic de la Grècia antiga.

Bibliografia

Bibliografia bàsica
• Heràclit. Fragments.
• Parmènides. Poema sobre la natura.
• Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit. Fragments i testimonis.
• Plató. Apologia de Sòcrates, Menó, Fedó, República, Teetet.
• Aristòtil. Metafísica, Analítics Posteriors, Ètica a Nicòmac.

Bibliografia complementària
• BURNET, J., ROIG, H. i SOCIETAT CATALANA DE FILOSOFIA, 2013. La Filosofia grega: de Tales a Plató. Barcelona: Societat Catalana de Filosofia, Institut d’Estudis Catalans.
• CORNFORD, F.M., 1984. De la religió a la filosofia. Barcelona: Ariel.
• GUTHRIE, W.K.C. i MEDINA GONZÁLEZ, A., 1984. Història de la filosofia grega. Madrid: Gredos.
• JAEGER, W., 1946. Paideia: Els ideals de la cultura grega. FCE.
• XENOFONT, 1993. Records de Sòcrates. Econòmic. Banquet. Apologia de Sòcrates. Madrid: Gredos.
• KIRK, G.S., RAVEN, J.E., SCHOFIELD, M. i GARCÍA FERNÁNDEZ, J., 2014. Els filòsofs presocràtics: història crítica amb selecció de textos. Barcelona: Gredos.
• NUSSBAUM, M., 1986. The Fragility of Goodness: Luck and Ethics in Greek Tragedy and Philosophy.
• REALE, G., 1997. Història del pensament filosòfic i científic I: Antiguitat i Edat Mitjana. Herder.
• VERNANT, Jean-Pierre. 2009. Mite i societat a la Grècia Antiga. Madrid: Siglo XXI.
• VERNANT, Jean-Pierre. 2011. Els orígens del pensament grec. Barcelona: Paidós.

Dia i hores:

Dimecres de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

Febrer: 11, 18 i 25
Març: 4, 11, 18 i 25
Abril: 8, 15, 22 i 29
Maig: 6, 13 i 20
Juny: 3

 

Idioma:

Castellà

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professora Tutora:

Belén González Barros. Professora i tutora de la UNED Barcelona

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Fenòmens socials contemporanis explicats des de l’Antropologia

Fenòmens socials contemporanis explicats des de l’Antropologia

Aquest curs aspira a dotar als i a les participants dels elements i instruments que la perspectiva antropològica aporta per a una comprensió més profunda d’alguns dels principals fenòmens socioculturals del món contemporani. Partirem de fer una aproximació a com l’antropologia s’atansa a la diversitat humana i la forma de “mirar” que té. I a partir d’aquest punt en aproximarem a qüestions fonamentals la natura, les urbs, l’organització política, les relacions de poder, els moviments migratoris, les formes d’organització econòmica o el pensament religiós. Tanmateix, la mirada que ens ofereix l’Antropologia Sociocultural d’aquests fenòmens contemporanis ens permetrà construir ponts amb fenòmens socials anteriors i amb les pròpies experiències viscudes, així com visualitzar les connexions entre el que passa a la nostra societat i en d’altres llocs del planeta.

Objectius:

Els principals objectius són:
• Presentar la diversitat humana (social i cultural) com a característica essencial de l’ésser humà i, alhora, com a valor a preservar.
• Aprofundir en el coneixement d’alguns dels fenòmens socioculturals rellevants de l’actualitat.
• Traçar les continuïtats, discontinuïtats i innovacions que en aquests fenòmens s’observen.
• Destacar la necessitat de reconèixer la complexitat de tota realitat social, emfatitzant en la diversitat de discursos, representacions, percepcions i vivències que d’un mateix fet es generen.
• Dotar d’elements i instruments que permetin analitzar críticament els fenòmens socioculturals, tot prestant especial atenció al procés de construcció dels discursos i representacions dominants sobre aquests.
• Transmetre la importància del relativisme cultural en l’anàlisi de les societats i cultures humanes.
• Familiaritzar-se amb alguns dels principals conceptes mètodes i teories de l’Antropologia sociocultural.
• Valoritzar les experiències viscudes i els seus protagonistes.
• Capacitar en l’anàlisi de la informació que els múltiples suports i formats actuals ofereixen (premsa, televisió, internet, xarxes socials, etc.).
• Fomentar la reflexió, el diàleg i l’intercanvi d’idees.

Metodologia:

El curs es troba dividit en 15 sessions de caràcter presencial de dues hores cadascuna (30 hores en total).

Les sessions es basaran en dinàmiques participatives; entenent que la participació sempre ha de ser activa. En aquest sentit, la docència fugirà del format de la classe magistral, sense que això sigui una renúncia a la transmissió de coneixements propis de la disciplina.

Un primer recurs per assolir aquest equilibri entre la participació activa i la transmissió, es troba en la mateixa elecció dels fenòmens tractats. L’actualitat dels fets garanteix un coneixement previ per part de l’alumnat que convida a participar; i, alhora, l’interès que aquests desperten, facilita la introducció de la perspectiva científica per al seu anàlisi.

De la mateixa manera, la utilització durant les sessions de materials audiovisuals (documentals, films…), escrits i les pròpies experiències/coneixements dels alumnes al respecte, permetran un ritme més dinàmic i distés però alhora vehicular la transmissió de conceptes, teories… en ser analitzats com a material etnogràfic.

Tanmateix, en algunes de les sessions, es treballaran documents de caire científic (però amb consonància al nivell de l’alumnat) que s’analitzaran conjuntament amb el doble objectiu de familiaritzar-se amb aquests tipus de materials i dotar de les eines analítiques per abordar-los.

L’esquema de qualsevol de les sessions podria ser:
• breu presentació del fenomen;
• una primera aproximació des de la perspectiva antropològica;
• visionat de material audiovisual o textual;
• reflexió conjunta sobre aquest material;
• aprofundiment etnogràfic en el fenomen, establiment de connexions entre la visió macro del fenomen i les experiències personals però també entre aquests i fenòmens anteriors (i en cas d’haver-hi, també amb les vivències personals en els fenòmens anteriors)

PROGRAMA

El programa es presentarà dividit en diversos blocs (alguns dels quals englobaran més d’una sessió) en els que reflexionarem sobre diverses temàtiques a partir de l’estudi etnogràfic de diferents fenòmens socioculturals.

  1. L’Antropologia i l’estudi de l’altre: quan l’altre pot ser un mateix. Abordarem novament la qüestió del relativisme cultural per capbussar-nos en els processos d’alterització i alhora entendre com “mira” l’antropologia.
  2. La cerca de justícia com a universal. A partir d’aquest plantejament inicial ens endinsarem en l’àmbit del jurídic i la diversitat de formes que existeixen per assolir la justícia. Ens detindrem en una mirada contrastada d’algun exemple de dret vindicatori.
  3. Els moviments migratoris. Transcendirem l’anàlisi dels elements comuns a tot desplaçament, per abordar les problemàtiques compartides que es generen en les societats d’origen i en les receptores. Tanmateix portarem a terme l’anàlisi crític i la desconstrucció del concepte “immigrant”.
  4. La religió a occident. Establirem una doble aproximació: per una banda, cap a com ha anat variant la/les religions que s’han practicat a les nostres societats; i per l’altra, la relació que aquesta canvis en la religiositat guarden amb els produïts a les nostres societats.
  5. L’urbanisme: molt més que aixecar cases. Analitzarem a partir d’alguns casos propers el paper que l’urbanisme juga a les nostres societats per “endreçar el nostre món”.
  6. Els espais públics. Ens aproximarem al món de l’espai públic com a escenari privilegiat de tot tipus de relacions socials.
Bibliografia

Hi ha una bibliografia bàsica en què s’ofereix una visió general de l’Antropologia:
• BOHANNAN, P. (1992) Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid: Akal.
• COPANS, J. (1999) Introducción a la Etnología y a la Antropología. Madrid: Acento.
• EMBER, C. R.; EMBER, M. (1997) Antropología cultural, Madrid: Prentice Hall.
• HARRIS, M. (1998) Introducción a la Antropología General. Madrid : Alianza.
• LLOBERA, J. R. (1999) Manual d’antropologia social, Barcelona: Edicions de la UOC.

També hi haurà una bibliografia específica conformada durant el curs que estarà relacionada amb alguns dels temes presentats i que es treballarà a l’aula.

Dia i hores:

Dijous de 9:00 a 11:00 i d’11:30 a 13:30 hores 

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 12, 19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 9, 16, 23 i 30
maig: 7, 14 i 21
juny: 4

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professors Tutors:

Miguel Doñate Sastre – Raúl Márquez Porras. Antropòlegs socials

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Els gèneres del cinema

Els gèneres del cinema

Sens dubte, el cinema ha sigut el gran art del segle XX. El més popular i el que ha generat un imaginari més influent en les persones. Un art que s’expressa amb pel·lícules. Unes pel·lícules que han evolucionat des dels temps del cinema mut, com també ha evolucionat la música que hi ha en elles. Una evolució en el camí dels canvis en la indústria, en els gustos de la gent i dels canvis culturals i socials.

En aquesta assignatura proposem fer un passeig per la història del cinema i de la música del cinema a través dels seus gèneres, des del cinema de terror als musicals. Un passeig centrat en el cinema nordamericà, el principal referent cinematogràfic de tots nosaltres i amb els exemples més comuns per tots coneguts o recordats.

En aquest curs, doncs, oferim dues mirades complementàries al coneixement del cinema: la imatge, a través d’una mirada purament visual cinematogràfica als diversos gèneres cinematogràfics, i la música, a través d’una mirada a aquests mateixos gèneres cinematogràfics però des d’un punt de vista de l’evolució de les seves bandes sonores.

L’assignatura es desenvoluparà en sessions alternes –cinema, música de cinema- amb una sessió final conjunta.

Objectius:

• Realitzar una panoràmica global de la història dels gèneres cinematogràfics i de les seves composicions musicals i de les seves principals fases de desenvolupament històric i musical.
• A través dels diversos gèneres, realitzar un recorregut pels principals moviments i estils cinematogràfics i musical-cinematogràfics.
• Identificar els canvis estilístics motivats pels avanços de les èpoques en la realització cinematogràfica.
• Aprendre a saber interpretar (llegir, comprendre) el cinema des del visual i el cinema des del musical durant el transcurs d’un visionat fílmic.

Metodologia:

Utilitzarem els quatre tipus més corrents de metodologia:
• Expositiva: exposició del tema a tractar en la sessió mitjançant lliçó magistral amb el suport d’un gran nombre d’exemples audiovisuals.
• Demostrativa: a través del visionat de diverses seqüències, descobrirem característiques pròpies del tema a tractar i les relacionarem amb el seu context.
• Per descobriment: Estimular que els alumnes descobreixin conceptes desconeguts i interpretacions noves sobre història del cinema i història de la música cinematogràfica.
• Interrogativa: les preguntes directes als alumnes permetran qüestionar-nos noves
argumentacions.

 

 

PROGRAMA

1. El cinema de terror
2. La música del cinema de terror
3. El western cinematogràfic
4. La música del western
5. El cinema negre
6. La música del cinema negre
7. El cinema de ciència ficció
8. La música del cinema de l’espai
9. El musical cinematogràfic
10. La música del musical cinematogràfic
11. El cinema bèl·lic
12. La música del cinema bèl·lic
13. El cinema històric
14. La música del cinema històric
15. Sessió conjunta. Tema a determinar

Bibliografia

Música de cinena
ADORNO – EISLER, El cine y la música, Madrid, Fundamentos, 1981.
BAZIN, André ¿Qué es el cine?, Madrid, Rialp, 2000.
BREU, Ramon La historia a través del cine, Barcelona, Graó, 2012.
BUHLER – NEUMEYER (eds.), Music and Cinema, Middletown (Co), Wesleyan University Press, 2000.
BURT, George The Art of Film Music, Boston, Northesastern University Press, 1994.
CAPARRÓS LERA, Josep Maria 100 películas sobre historia contemporánea, Madrid, Alianza, 1996.
CASETTI, Francesco Cómo analizar un film, Barcelona, Paidós, 1998.
CHION, Michel La música en el cine, Barcelona, Paidós, 1997.
COLÓN PERALES, Carlos, INFANTE DEL ROSAL, Fernando,LOMBARDO ORTEGA, Manuel Historia y teoría de la música en el cine, Sevilla, Alfar, 1997.
COUSINS, Mark Historia del cine, Barcelona, Blume, 2011.
CUETO, Roberto Cien bandas sonoras en la historia del cine, Madrid, Nuer, 1996.
CUETO, Roberto El lenguaje invisible. Entrevistas con compositores del cine español, Madrid, 33 Festival de Cine de Alcalá de Henares-Comunidad de Madrid, 2003.
DICKINSON, Kay (ed.), Movie Music. The “Film” Reader, Londres, Routledge, 2003.
FEUER, Jane El musical de Hollywood, Madrid, Verdoux, 1992.
GUBERN, Romà Historia del cine, Barcelona, Anagrama, 2016.
LACK, Robert La música en el cine, Madrid, Cátedra, 1999.
LATINI,Giulio L’immagine sonora. Caratteri essenziali del suono cinematográfico, Roma, Artemide, 2006.
NIETO, José Música para la imagen. La influencia secreta, Madrid, SGAE, 1996.
OLARTE, MATILDE (ed.), La música en los medios audiovisuales, Salamanca, Plaza Universitaria Ediciones, 2005.
PADROL, Joan Pentagramas de película, Madrid, Nuer, 1998.
SÁNCHEZ NORIEGA, José Luis Historia del cine (teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión), Madrid, Alianza Editorial, 2006.

Cinema
BALLÓ, J. y PÉREZ, J. (1997): La semilla inmortal. Los argumentos universales en el cine. Barcelona, Anagrama.
BAZIN, A. (1991): ¿Qué es el cine?. Madrid, Rialp.
BORDWELL, D. (1996): La narración en el cine de ficción. Barcelona, Paidós.
BURH, N. (1987): El tragaluz del infinito. Contribución a la genealogía del lenguaje cinematográfico. Madrid, Cátedra.
CABRERA INFANTE, G. (1997): Cine o sardina. Alfaguara. Madrid.
Canal + (1997): CINEMEDIA,  Enciclopedia del cine español, en CD Rom
CARRIÈRE, J.C. (1997): La película que no se ve. Barcelona, Paidós.
EISENSTEIN, S. M. (1989): Teoría y técnica cinematográficas. Madrid, Rialp.
FERNÁNDEZ, C. (1976): Iniciación al lenguaje del cine. Madrid, Ministerio de Cultura.
GARCÍA ESCUDERO, J.M. (1970): Vamos a hablar de cine, Madrid, Biblioteca básica Salvat.
GAUDREAULT, A. y JOST, F. (1995): El relato cinematográfico, Barcelona, Piados.
GUBERN, R.: (1995): Historia del Cine. Barcelona, Lumen.
HISTORIA 16. (1995): Cien años de cine. Madrid, Historia 16.
MARÍAS J. (1990): «Reflexión sobre el cine», discurso del Académico electo, leído en el acto de su recepción pública el día 16 de diciembre de 1990 en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
MÉNDEZ LEITE, F (1985): Historia del cine español en 100 películas. Madrid, Jupey.
MOIX, T. (1995): La gran historia del cine. Madrid, Blanco y negro.
PACHÓN RAMÍREZ, A. (1992): La música en el cine contemporáneo. Badajoz, Diputación Provincial.
PUDOVKIN, V. (1957): Lecciones de cinematografía. Madrid, Rialp.
SPOTO, D. (1984): Alfred Hitchcock. Barcelona, Ultramar.
TORRES, A. (1995): 100 años de cine. Madrid, Alianza editorial.
VALS GORINA, M. Y PADROL, J. (1996): Música y cine. Barcelona, Salvat.
VARIOS (1982): Historia universal del cine. Barcelona, Planeta.
VARIOS (1994): Historia del cine. Madrid, País Aguilar.

Dia i hores:

Dimecres de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 11, 18 i 25
març: 4, 11, 18 i 25
abril: 8, 15, 22 i 29
maig: 6, 13 i 20
juny: 3

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professors Tutors:

Xavier Cazeneuve i Descarrega. Historiador i divulgador de música de cinema.
Salvador Bernabé Ridorsa. Historiador de l’art especialista en cinema.

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

MirART medieval. Un mil·lenni ple d’innovacions artístiques

MirART medieval. Un mil·lenni ple d’innovacions artístiques

L’edat mitjana té mala fama. Moltes vegades la paraula medieval es pren com a sinònim de quelcom obscur, primitiu o bàrbar. Res no està més lluny de la realitat, ja que la riquesa cultural i l’heterogeneïtat del mil·lenni que abordarem és excepcional. El principal objectiu d’aquest curs és oferir un recorregut pels estils artístics i cultures del món medieval: paleocristià, bizantí, carolingi, otonià, visigòtic, mossàrab, islam, romànic i gòtic. 
No es tracta de desenvolupar una història de l’art exhaustiva, sinó de fer un recorregut visual per algunes obres d’art representatives de cada moviment, establint quines són les seves característiques generals. Utilitzarem les produccions artístiques com a mitjà per a comprendre el context històric i social al qual pertanyen.
Tot això ens permetrà estudiar un moment fonamental de la història d’Europa que cobreix un llarg període cronològic: del segle IV al XV. Es tracta d’una etapa apassionant que permet conèixer l’origen de les realitzacions artístiques posteriors. No es pot comprendre el Renaixement sense conèixer l’edat mitjana. En gran part, van ser els humanistes els responsables del qualificatiu “obscur” quan es parla de l’època medieval. Una etapa que tradicionalment s’ha dividit en alta edat mitjana (des de la caiguda de l’Imperi Romà fins a l’any 1000) i baixa edat mitjana per a la història europea dels segles XI al XV.
Els artistes de l’edat mitjana s’expressaven a partir de gèneres i disciplines diverses com: arquitectura, relleu, escultura exempta, pintura mural o sobre taula, il·lustració de manuscrits, mosaics… És un art pràctic i funcional. Sovint amb l’objectiu de ser una ofrena a Déu, o fer d’intermediari entre la divinitat i l’home, però també com a afirmació del poder terrenal. Amb predomini de peces de caràcter religiós, veurem també com hi ha interessants realitzacions laiques.

Objectius:

Els principals objectius són:
• Donar a conèixer la història de l’art de l’edat mitjana, des de la caiguda de l’imperi romà fins a l’inici de l’època moderna.
• Fer un recorregut per les principals obres d’art del moment.
• Establir quines són les característiques generals i particulars de cadascun dels estils a estudiar.
• Ser capaços de situar l’obra en el context històric, intel·lectual i cultural al qual pertany.
• Fer comprendre els interessos i maneres de procedir dels artistes del període a tractar.
• Fer una anàlisi formal de les obres d’art, però també des del punt de vista del contingut i el context en què foren creades.
• Adquirir els coneixements per entendre, comentar, analitzar i emetre judicis crítics i d’argumentació sobre l’obra d’art.
• Desenvolupar dots d’observació, descripció i anàlisi visual.
• Adquirir un cert vocabulari tècnic i artístic.
• Fomentar la reflexió, el diàleg i l’intercanvi d’idees.

Metodologia:

Les classes estaran reforçades amb suport gràfic (PowerPoint) i s’adrecen a totes aquelles persones apassionades per la cultura i l’art.
La durada del curs és de trenta hores distribuïdes en quinze sessions de dues hores. Totes les sessions són presencials i treballarem sempre a partir d’imatges.
La metodologia serà participativa i activa. Es pretén que els participants aportin la seva visió, coneixements i experiències sobre cada tema.

PROGRAMA

1. Presentació del programa. Contextualització cronològica, justificació, objectius i algunes qüestions generals. Art paleocristià.
2. Art bizantí.
3. Art carolingi i otonià.
4. Art asturià, visigòtic i mossàrab.
5. Art islàmic.
6. Arquitectura romànica.
7. Art romànic: arts figuratives (I).
8. Art romànic: arts figuratives (II).
9. Santa Maria de Ripoll.
10. Art cistercenc.
11. Arquitectura gòtica (I).
12. Arquitectura gòtica (II).
13. Escultura gòtica.
14. Art gòtic: arts figuratives (I).
15. Art gòtic: arts figuratives (II). Conclusions.

Bibliografia

Diccionaris
BORRÁS, G.M., y FATAS, G. Diccionario de términos de Arte y elementos de arqueología, heráldica y numismática. Madrid, Alianza, 1988.

Diccionario visual de términos arquitectónicos. Madrid, Cátedra, 2008.

Manuals
DURLIAT, M. El arte romanico. Torrejón de Ardoz, Akal, 1992
DUBY G. La época de las catedrales. Arte y sociedad, 980-1420. Madrid, Cátedra, 1995.
KRAUTHEIMER, R. Arquitectura paleocristiana y bizantina. Madrid, Cátedra, 1984.
SIMSON, O. von. La catedral gótica. Madrid, Alianza, 1995.
WHITE, J. Arte y arquitectura en Italia 1250-1400. Madrid, Cátedra, 1989.
YARZA, J. Arte y arquitectura en España: 500-1250. Madrid, Cátedra, 2004

Dia i hores:

Dijous d’11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 12, 19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 9, 16, 23 i 30
maig: 7, 14 i 21
juny: 4

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professora Tutora:

Anabel López Gómez. Historiadora de l’art

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Reinventa la teva alimentació. Com adaptar-se als canvis del cos i de la salut amb una nutrició adequada.

Reinventa la teva alimentació. Com adaptar-se als canvis del cos i de la salut amb una nutrició adequada.

El nostre cos, amb el pas del temps, experimenta canvis en la seva composició corporal, en la massa muscular, en la quantitat de menjar que s’ingereix, en l’activitat física que fem, i també en com absorbim els nutrients de forma òptima.
Hem de conèixer com saber adaptar la nostra alimentació a tots aquests canvis fisiològics naturals, per poder mantenir la energia, el benestar i adaptar-la a les malalties associades.
A través de les diferents sessions, aprendrem a reconèixer els principals canvis que experimenta el cos amb la edat, el metabolisme, per que és important ajudar a mantenir la massa muscular, què és la disfàgia o les diferents afectacions a nivell articular i com la nutrició específica per a cada situació, ajuda a prevenir o alleujar-ne els efectes.

Objectius:

• Conèixer els canvis fisiològics que es produeixen amb la edat i donar estratègies per adaptar l’alimentació i els hàbits de vida per millorar la salut i l’estat físic i cognitiu.
• Reconèixer les alteracions més freqüents relacionades amb aquesta etapa de la vida: la disfàgia, la sarcopènia o el desgast articular i com ajudar a tot aquest procés amb una alimentació adaptada a cada necessitat.
• Aprendre a dissenyar menús personalitzats adaptats a diferents textures i consistència per a cada situació concreta.
• Desenvolupar estratègies per potenciar una vida activa, social i conscient envers la pròpia salut.
• Conscienciar sobre l’alimentació sostenible: introduir conceptes de sostenibilitat alimentària per promoure pràctiques respectuoses amb el medi ambient.

Metodologia:

Metodologia expositiva, participativa i pràctica.

PROGRAMA

TEMA 1: Els canvis fisiològics i la nutrició al llarg de la vida.
TEMA 2: Canvis en el metabolisme, la sensació de gana i els problemes en la deglució.
TEMA 3: Principals problemes musculoarticulars amb l’envelliment (osteoporosi, artrosi, artrititis reumatoide) i necessitats nutricionals.
TEMA 4: Estratègies alimentaries i de l’activitat física per la perduda de massa muscular.
TEMA 5: Patologies comuns i necessitats nutricionals: diabetis, colesterol, hipertensió.
TEMA 6: Interaccions més comuns de fàrmacs i aliments.
TEMA 7: Alimentació conscient i benestar global amb elaboració del pla personal de millora d’hàbits.

Sortida a la exposició: MENJA, ACTUA, IMPACTA (Edifici CENTRE ESPLAI Carrer Riu Anoia 42-54- 08820 El Prat de Llobregat). Preu de l’entrada no inclòs en el curs.

Bibliografia

• Aesan – Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. (n.d.). https://www.aesan.gob.es/AECOSAN/web/home/aecosan_inicio.htm
• Diabetes a la Carta. (2021, October 1). Diabetes a la Carta. Diabetes a La Carta. https://diabetesalacarta.org/
• World Obesity Federation, World Obesity Atlas 2023. https://www.worldobesityday.org/assets/downloads/World_Obesity_Atlas_2023_Report.pdf
• Enfermedades Reumáticas. (2015, septiembre 4). Inforeuma; SER. https://inforeuma.com/enfermedades-reumaticas/
• de la Fragilitat, O. (s/f). Observatori de la Fragilitat. Observatori de la Fragilitat. Recuperado el 21 de octubre de 2025, de https://observatorifragilitat.csdm.cat/ca/
• Bartrina, J. A. (Ed.). (2023). Nutrición Comunitaria (4a ed.). Elsevier.
• Vara G, Ávila JM, Ruiz ER. Balance energético, un nuevo paradigma y aspectos metodológicos: estudio ANIBES en España. Rev Esp Nutr Comunitaria 2015; 21(supl. 1): 99-111. ISSN 1135-3074: renc.es/imagenes/auxiliar/files/RENC2015supl1ANIBES.pdf
• Materials de suport. (s/f). Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). Recuperado el 21 de octubre de 2025, de https://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/promocio/envelliment-saludable/materials-suport/

Dia i hores:

Dijous de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 12, 19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 9, 16, 23 i 30
maig: 7, 14 i 21
juny: 4

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professora Tutora:

Tania González Penadés. Dietista-Nutricionista d’Atenció Primària i Comunitària, docent especialitzada en salut i nutrició.

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es