Select Page
Comunicació no violenta: Gestió pacífica de les relacions

Comunicació no violenta: Gestió pacífica de les relacions

La Comunicació Noviolenta és un model comunicatiu que pretén connectar amb les emocions i trobar els camins pacífics i correctes per a exercir serenament una de les capacitats primordials dels éssers humans: comunicar-se digna i reeixidament.

Objectius:

• Conèixer la noviolència com a teoria i pràctica per a relacions fecundes i gestió pacífica dels conflictes.
• Autoconeixement personal i saber què necessita un transmetre.
• Coneixement de les necessitats i desitjos de l’altre, i què acollir.
• Descobrir els errors de la comunicació.
• Trobar les oportunitats de la comunicació.
• Assumir les potencialitats de la metodologia noviolenta per a la comunicació més encertada i més assertiva.
• Protegir-se de les agressions comunicatives dels altres.
• Contribuir a cuidar als altres amb el propi estil comunicatiu noviolent.

Metodologia:

La metodologia de les sessions consistirà en una presentació teòrica d’aproximadament 75′, l’emissió d’algun vídeo expositiu, aclaridor o que predisposarà per al debat de màxim 15′ en total, i espai per al diàleg/debat/preguntes de 30′.
Es facilitarà part de la bibliografia digitalitzada, així com les presentacions de cada sessió.

 

 

PROGRAMA

1. Introducció a la Noviolència i a la Comunicació Noviolenta
2. L’aplicació de la CNV a la pròpia vida i a la societat
3. Comunicació i compassió
4. Observar sense avaluar
5. Identificar i expressar sentiments
6. Assumir la responsabilitat dels nostres sentiments
7. Les exigències als altres
8. Empatia, empatitzar, empàtics/as
9. L’empatia guaridora
10. Connexió interior per compassió
11. L’expressió plena de la ira
12. Ús protector de la força
13. Alliberar-se un mateix i assessores als altres
14. L’agraïment mitjançant la Comunicació Noviolenta

Bibliografia

DE LA TORRE, Pilar, Fundamentos y prácticas de Comunicación No Violenta, Arpa Práctica, Barcelona, 2023.
ROSENBERG, Marshall B., Comunicación no violenta, Urano Editorial, Barcelona, 2020.
ROSENBERG, Marshall B., Vivir la comunicación no violenta, Editorial Sirio, Málaga, 2022.
ROSENBERG, Marshall B., El sorprendente propósito de la rabia, Editorial Acanto, Barcelona, 2014.
ROSENBERG, Marshall B., Ser paz en un mundo en conflicto, Editorial Acanto, Barcelona. 2018.
ROSENBERG, Marshall B., Educar a los niños desde el corazón, Editorial Acanto, Barcelona, 2018.

Dia i hores:

Divendres de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 13, 20 i 27
març: 6, 13, 20 i 27
abril: 10, 17 i 24
maig: 8, 15 i 22
juny: 5 i 19

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Xavier Garí Barbarà. Dr. Història Contemporània, prof. Fac. Humanitats UIC.

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

El legado del “Boom”. Las nuevas voces narrativas hispanoamericanas

El legado del “Boom”. Las nuevas voces narrativas hispanoamericanas

Aquesta assignatura és una aproximació a la literatura hispanoamericana, especialment a la narrativa de l’anomenat “boom” dels anys 60 i 70 del segle XX. Partim d’una anàlisi dels autors més representatius: Julio Cortázar, Carlos Fuentes, Gabriel García Márquez, i Mario Vargas Llosa. S´estudien les innovacions narratives del “boom”, així com la seva internacionalització i repercussió en generacions posteriors, fins a l’actualitat. Veurem conceptes com “realisme màgic”, “literatura fantàstica” o “neorrealisme” i el “terror social” de les propostes llatinoamericanes actuals com a hereves de l’anomenat “boom”.

Proposem un viatge literari des del segle XX al XXI mitjançant un diàleg entre autors de generacions i contextos diferents que comparteixen influències i tradició literària. Es tracta, sobretot, d’un curs per gaudir de la lectura, amb una selecció d’obres, el descobriment de les quals sorprèn i sedueix el lector.

Objectius:

• Reconèixer les característiques de la narrativa hispanoamericana que va constituir el fenomen literari i editorial conegut com el boom.
• Endinsar-nos en l’univers narratiu particular de cada autor: Julio Cortázar, Carlos Fuentes, Gabriel García Márquez i Mario Vargas Llosa.
• Identificar les innovacions de contingut, formals o estilístiques.
• Reflexionar sobre l’absència (aparent) d’escriptores anteriors i el reconeixement posterior.
• Identificar conceptes com “realisme màgic”, “literatura fantàstica”, “neorrealisme” o “terror social”.
• Reconèixer les influències del “boom” en les noves narratives hispanoamericanes.

Metodologia:

Les sessions s’orienten a l’estudi de les innovacions narratives que el “boom” va aportar i la seva repercussió en les generacions posteriors fins a l’actualitat.
Cada sessió combinarà:
• Una part teòrica sobre temes i conceptes que ens permetin entendre el fenomen del “boom” i el seu llegat, així com gaudir de les obres literàries que va produir.
• Lectures, anàlisi de textos i mostra de materials sobre els temes i conceptes tractats.
• Activitats de participació col·lectiva: posada en comú d’impressions sobre les lectures, debats, agenda cultural sobre presentacions de llibres, exposicions, rutes literàries, llibreries, Casa Amèrica Catalunya, etc.

 

 

PROGRAMA

1. El boom des de dins: José Donoso: Història personal del boom (1972).
2. Julio Cortázar, Gabriel García Márquez, Carlos Fuentes i Mario Vargas Llosa.
3. El llegat del “boom”, la seva influència en la literatura mundial i el seu impacte en les generacions actuals.
4. El realisme màgic. Dels antecedents: La amortajada, de María Luisa Bombal al gòtic llatinoamericà al conte “Les voladores”, de Mónica Ojeda.
5. El fantàstic. La metàfora de la casa. “Casa tomada”, de Julio Cortázar, “El huésped”, d’Amparo Dávila i “La respiración cavernaria”, de Samantha Schweblin.
6. Les avantguardes. Neorrealisme i el terror social llatinoamericà. La muerte de Artemio Cruz, de Carlos Fuentes i Temporada de huracanes, de Fernanda Melchor.

Bibliografia

1. General

• Las Cartas del Boom. Editorial Alfaguara. 
• Ayén, Xavier. Aquellos años del Boom. RBA.
• Donoso, José. Historia personal del ‘boom’. Anagrama.
• Oviedo, José Miguel. Historia de la literatura hispanoamericana. Alianza Editorial. 

2. Lectures (Lectura parcial o completa)

• Bombal, María Luisa. La amortajada. Seix Barral.  
• Cortázar, Julio. “Casa tomada”, Cuentos. Ediciones Orbis.
• Dávila, Amparo. Cuentos reunidos. Páginas de Espuma.  
• Fuentes, Carlos. La muerte de Artemio Cruz. Bogotá: FCE.
• Melchor, Fernanda. Temporada de huracanes. Random  House.
• Ojeda, Mónica. Las voladoras. Páginas de Espuma.  
• Schweblin, Samanta. Siete casas vacías. Páginas de Espuma.

Dia i hores:

Divendres de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 13, 20 i 27
març: 6, 13, 20 i 27
abril: 10, 17 i 24
maig: 8, 15 i 22
juny: 5 i 19

 

Idioma:

Castellà (principalment)

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professora Tutora:

Herminia Meoro Cervilla. Filòloga. Màster en Literatura Espanyola i Hispanoamericana

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Història de l’Àfrica subsahariana

Història de l’Àfrica subsahariana

Molta gent no podria dir pràcticament res de la Història del continent africà, perquè mai no se li va ensenyar res. D’altres, han seguit amb interès allò que hi passa a través de novel·les, pàgines web no massa rigoroses o relats de coneguts. Però és possible que els hagin arribat més prejudicis que coneixements. Aquest curs pretén donar a conèixer la rica història del continent africà per al públic no especialista, però que senti curiositat pel passat d’aquest continent tan ignorat. De forma simple però rigorosa, es tractarà de donar les claus per a conèixer una història tan rica com desconeguda.

Objectius:

Aquesta assignatura vol ensenyar els elements bàsics de la història de l’Àfrica Subsahariana des de la prehistòria fins a l’actualitat: fases, personatges i fets essencials; així, es vol afavorir que els alumnes assoleixin un esperit crític sobre el que s’explica sobre el passat i el present d’aquest continent. A través d’aquest curs es pretén combatre la visió eurocèntrica que s’acostuma a assumir en la història “universal”. Aquesta explicació del passat del continent té com a darrer objectiu ajudar-nos a entendre la relació d’Europa amb la resta de continents.

Metodologia:

La duració de l’assignatura és de trenta hores distribuïdes en quinze sessions de dues hores. Totes les sessions són presencials. Una sessió serà un taller que exigirà una major participació dels alumnes: consistirà en un debat sobre textos literaris d’autors africans que girin entorn la situació colonial. A les sessions teòriques l’exposició del tema s’iniciarà amb un breu text o il·lustració, amb una certa vocació provocadora, que s’usarà com a reclam i que acabarà discutint-se a la fi de la classe. L’explicació del tema s’enriquirà amb esquemes i amb la projecció d’imatges sobre un món desconegut per a molts dels alumnes (la part gràfica serà bàsica per al curs). Es posarà a disposició dels alumnes el material de cadascuna de les sessions, i també una bibliografia completa sobre els diferents temes que s’abordaran, per facilitar ampliar coneixements. Però a més a més cada dia hi haurà recomanacions, que podrien ser de documentals, de novel·les o de treballs històrics. I si es realitza intermedi, a la classe, si és possible, s’ambientarà la sessió amb música africana.

 

 

PROGRAMA

1. Com s’ha explicat la història africana?
2. Especificitats de la prehistòria africana.
3. L’Àfrica clàssica? Dels bantús a la cultura swahili
4. Els regnes del Sahel
5. El tràfic atlàntic d’esclaus
6. La fi del tràfic atlàntic d’esclaus. Espanya i l’esclavatge
7. Europa a la conquesta del mon. Els orígens del colonialisme
8. Els sistemes colonials europeus
9. La fi del colonialisme
10. L’Espanya colonial
11. Taller: literatura africana i història
12. Europa, l’Àfrica i el neocolonialisme. La guerra freda
13. La fi de la guerra freda, la condicionalitat. La cooperació al desenvolupament
14. Els conflictes a l’Àfrica postcolonial. El genocidi de Ruanda
15. La nova Àfrica. Classes socials, etnicitat i gènere en un mon canviant

Bibliografia

ARANZADI, Juan Ramón – ÁLVAREZ CHILLIDA, Gonzalo (ed.), Guinea Ecuatorial (des)conocida. Lo que sabemos, ignoramos, inventamos y deformamos sobre su pasado y su presente. Madrid: UNED, 2020.
AA.VV. Historia General de Africa 8 volums, UNESCO-Tecnos, Madrid 1980-1985 (la versió completa en anglès, francès o portuguès; és accessible de manera gratuïta EN LÍNIA).
COQUÉRY-VIDROVITCH, Cathérine, Petite histoire de l’Afrique: L’Afrique au sud du Sahara, de la préhistoire à nos jours. París, La Découverte, 2016
COQUERY-VIDROVITCH, Catherine – MESNARD, Éric, Ser esclavo en África y América entre los siglos XV y XIX. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2015.
DAVIDSON, B. Historia de Africa Folio, Barcelona 2002
FALOYIN, Dipo, África no es un país. Barcelona, Capitán Swing, 2024.
GARCÍA MORAL, Eric, Breve historia de África Subsahariana. Madrid, Nowtilus, 2017.
GENTILI, Anna Maria (2012) El león y el cazador. Historia de África Subsahariana. Buenos Aires: Clacso.
INIESTA, F. Kuma. Historia del África Negra Bellaterra, Barcelona 1998.
____ Emitai. Estudios de historia africana Barcelona, Bellaterra, 2000.
MABANCKOU, Alain, El llanto del hombre negro. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2017.
MILLÁN, Vicente – CANO, Adelina, Crónica del país de los negros. Tarij as-Sudan. Córdoba: Almuzara, 2010.
MINANI PASSY, Pascasie, Les femmes dans l’histoire en Afrique Noire. París: Sepia, 2023
NERÍN, Gustau, Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica. Barcelona: Proa, 2016.
PIQUERAS, José Antonio, Negreros. Españoles en el tráfico y en los capitales esclavistas. Madrid, Los Libros de la Catarata, 2021.
ROIG, Joan, África. Breve historia de un continente olvidado. Barcelona: EMSE EDAPP, 2017.
SANT GISBERT, Jordi – Gargallo, Eduard. El Petit Imperi. Catalans en la colonització de la Guinea Espanyola. Barcelona, Angle, 2021.
SHERIFF, Abdul. Dhow culture and the Indian Ocean: Cosmopolitanism, Commerce and Islam. Columbia University Press, 2010.

Dia i hores:

Divendres d’11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 13, 20 i 27
març: 6, 13, 20 i 27
abril: 10, 17 i 24
maig: 8, 15 i 22
juny: 5 i 19

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Gustau Nerín Abad. Historiador i antropòleg

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Llibertat i igualtat. Complementàries o antagòniques?

Llibertat i igualtat. Complementàries o antagòniques?

Des de la Revolució francesa fins als nostres dies, la llibertat i la igualtat simbolitzen les màximes aspiracions de les societats modernes, articulen bona part de l’agenda política i es presenten com els pilars de la democràcia.
Ara, però, ambdues estan sota amenaça i en ple retrocés. Per què? No hi ha respostes senzilles; tanmateix, qualsevol diagnòstic acurat passa, necessàriament, per definir-ne el significat, l’abast, les repercussions i, sobretot, la (complexa) relació entre ambdues.
En efecte, el gruix del discurs polític, però també del mediàtic i fins i tot de l’acadèmic, sovint les presenta com a antagòniques, per bé que necessàries. Altrament dit: més igualtat implica menys llibertat. I a l’inrevés. Però, és realment així? Afrontar aquesta qüestió difícil, i alhora transcendental, ens ajudarà a redefinir ambdós termes i, encara més, a entendre el rerefons de l’erosió que estem patint a nivell de drets, llibertats i democràcia.
En aquesta assignatura veurem els diferents significats que hem anat donant a la igualtat i a la llibertat, examinarem llurs repercussions, avaluarem què hi ha de cert en la presumpta incompatibilitat entre elles, analitzarem com i per què llurs respectius retrocessos estan relacionats i, sobretot, veurem com aquestes qüestions afecten directament les nostres vides i repercuteixen en la crisi actual de la democràcia i la pèrdua de drets bàsics.
Combinarem l’anàlisi de conceptes i teories de caire filosòfic i sociològic amb les referències concretes a diversos temes d’actualitat, a fi de copsar com el rerefons intel·lectual ens permet d’entendre millor el món d’avui, i com aquest darrer ens permet il·luminar i entendre millor aquests conceptes abstractes.

Objectius:

 • Copsar les raons per les quals la llibertat i la igualtat constitueixen els eixos centrals de les principals ideologies i moviments polítics del món contemporani.
• Analitzar i entendre els diferents significats que hom atorga al terme “igualtat”.
• Analitzar i entendre els diferents significats que hom atorga al terme “llibertat”.
• Copsar i comprendre les diverses dimensions de la igualtat.
• Copsar i comprendre les diverses dimensions de la llibertat.
• Veure les complexes relacions entre els diferents significats i dimensions d’aquests termes i el context històric i intel·lectual d’on emanen.
• Avaluar com i per què els significats i l’abast que avui predominen sobre la llibertat i la igualtat fan que se les percebi com aspiracions necessàries però, alhora, antagòniques.
• Descobrir els nexes entre l’auge actual dels discursos centrats en la meritocràcia i la redefinició tant de la igualtat com de la llibertat.
• Entendre com i de quina manera l’impacte combinat de la globalització, el neoliberalisme, la revolució tecnològica i l’auge de l’economia financera impliquen un retrocés dramàtic de la igualtat i la redefinició radical de la llibertat.
• Identificar i entendre els lligams entre l’auge de l’individualisme, la dissolució dels vincles socials i la consolidació d’aquest suposat antagonisme.
• Copsar fins a quin punt aquest (suposat) antagonisme defineix les coordenades ideològiques de les darreres dècades i constitueix la columna vertebral de les diferències entre les principals opcions polítiques.
• Comprendre els lligams que hi ha entre aquest suposat antagonisme i el retrocés de drets, garanties, llibertats i democràcia.
• Analitzar com i de quina manera els nacionalpopulismes i, més en general, els moviments reaccionaris actuals es nodreixen dels canvis recents del significat i abast de la llibertat i la igualtat i del seu corol·lari inevitable, és a dir, el seu (suposat) antagonisme.
• Esbrinar si és possible que ambdós termes passin de ser entesos com a antagònics a ser percebuts en termes de complementarietat i realimentació recíproca.
• Intentar identificar les condicions i requisits necessaris per tal que aquesta complementarietat sigui percebuda com quelcom possible i necessari.
• Debatre sobre les possibilitats que una redefinició d’ambdós conceptes pugui obrir les portes a una regeneració democràtica.

Metodologia:

Aquest curs alternarà l’exposició i la comprensió de les principals aportacions teòriques i conceptuals amb l’anàlisi de casos i exemples actuals de les repercussions de la concepció que avui predomina de llibertat i igualtat, i dels lligams entre aquestes nous significats i l’erosió dels drets i el retrocés de la qualitat de les nostres democràcies.

D’altra banda, l’enfocament serà marcadament interdisciplinar, tot combinant teories i aportacions de la sociologia, la ciència política, l’economia i la filosofia.

PROGRAMA

1. Presentació i objectius generals del curs. Primera aproximació als conceptes de llibertat i igualtat i de llur importància a nivell cultural, social, ideològic i polític.
2. Presentació de la problemàtica: llibertat i igualtat sovint apareixen com incompatibles.
3. A què ens referim quan parlem de llibertat? (I): trets bàsics, evolució i context històric del concepte de llibertat “negativa” (Isaiah Berlin), bàsic en el liberalisme clàssic.
4. A què ens referim quan parlem de llibertat? (II): trets bàsics, evolució i context històric del concepte de “llibertat positiva”, bàsic en les tradicions republicana i socialdemòcrata.
5. A què ens referim quan parlem d’igualtat? Diferències clau entre la igualtat d’oportunitats, la igualtat de resultats i la igualtat de capacitats.
6. Meritocràcia: concepte, evolució recent i lligams amb la igualtat i la llibertat.
7. El marc geopolític i econòmic actual: revolució tecnològica, globalització, neoliberalisme i auge de l’economia financers i
8. el marc social i cultural actual: postmodernitat, individualisme atomitzat i discurs identitari.
9. Intel·ligència artificial, determinisme, llibertat i igualtat.
10. Les repercussions (I): metamorfosi o crisi radical de la igualtat?
11. Les repercussions (II): l’auge de la llibertat entesa com a enemiga de l’estat del benestar i de l’acció col·lectiva.
12. Redefinició actual de la igualtat i la llibertat i auge dels nacionalpopulismes i dels moviments reaccionaris en general.
13. Possibles alternatives (I): cercant una nova convergència entre llibertat i igualtat. Aproximació a les tesis de John Rawls, Amartya Sen i Martha Nussbaum.
14. Possibles alternatives (II): nova convergència entre llibertat i igualtat i regeneració democràtica.
15. Recapitulació general: la importància de la llibertat i la igualtat i exploració de la seva possible complementarietat.

Bibliografia

 • Aron, Raymond. Democracia y totalitarismo. Barcelona: Página Indómita, 2017.
• Aron, Raymond. Ensayo sobre las libertades. Madrid: Alianza, 2017.
• Aron, Raymond. Libertad e igualdad: conferencia en el Collège de France. Barcelona: Página Indómita, 2021.
• Arendt, Hannah. La libertad de ser libres. Barcelona: Taurus, 2018.
• Bauman, Zygmunt. Libertad. Buenos Aires: Losada, 2007.
• Berlin, Isaiah. Sobre la libertad y la igualdad. Barcelona: Página Indómita, 2022.
• Berlin, Isaiah. Sobre la libertad. Madrid: Alianza, 2004.
• Bobbio, Norberto. Derecha e izquierda: razones y significados de una distinción política. Madrid: Taurus, 1995.
• Bobbio, Norberto. Igualdad y libertad. Barcelona: Paidós, 1993.
• Castells, Manuel. Ruptura: la crisis de la democracia liberal. Madrid: Alianza, 2020.
• Coeckelbergh, Mark. Por qué la IA debilita la democracia y qué hacer al respecto. Madrid: Cátedra, 2024.
• Coignard, Sophie. La tiranía de la mediocridad: por qué debemos salvar el mérito. Barcelona: Ediciones Deusto, 2024.
• Fukuyama, Francis. El liberalismo y sus desencantados: cómo defender y salvaguardar nuestras democracias liberales. Barcelona: Deusto, 2022.
• Godàs, Xavier. Fer política en l’imperi del jo: per què la societat individualista posa en risc la democràcia. Vic: Eumo editorial, 2024.
• Guilluy, Christophe. No society: el fin de la clase media occidental. Barcelona: Taurus, 2019.
• Han, Byung-Chul. En el enjambre. Barcelona: Herder, 2012
• Han, Byung-Chul. Infocràcia: la digitalització i la crisi de la democràcia. Barcelona: La Magrana, 2022.
• Han, Byung-Chul. La expulsión de lo distinto: percepción y comunicación en la sociedad actual. Barcelona: Herder, 2022.
• Han, Byung-Chul. Psicopolítica: neoliberalismo y nuevas técnicas de poder. Barcelona: Herder, 2014.
• Harari, Yuval Noah. Nexus: una breu historia de les xarxes d’informació des de l’edat de pedra fins a la IA. Barcelona: Edicions 62, 2024.
• Hayek, F. A. Los fundamentos de la libertad: antología. Madrid: Alianza, 2022.
• Hayek, F. A. Camí de servitud. Barcelona: Proa, 2003.
• Honneth, Axel. El derecho de la libertad: esbozo de una eticidad democrática. Madrid: Clave intelectual, 2014.
• Kaiser, Axel. La tiranía de la igualdad: por qué el igualitarismo es inmoral y socava el progreso de nuestra sociedad. Barcelona: Deusto, 2017.
• Larrauri, Maite. La libertad según Hannah Arendt. València: Tandem, 2001.
• Levitsky, Steven; Ziblatt, Daniel. Cómo mueren las democracias. Barcelona: Ariel, 2018.
• Manheim, Karl. Llibertat, poder i planificació democrática. Barcelona: Edicions 62, 1965.
• Marshall, T. H. Ciudadanía y clase social. Madrid: Alianza Editorial, 2023.
• Mill, Stuart. Sobre la libertad. Barcelona: Página Indómita, 2020.
• Miró, Francesc. El arte de fabricar sueños: un relato cultural sobre las trampas de la meritocracia. Valencia: Berlín libros, 2025.
• Mounk, Yascha. El pueblo contra la democracia: por qué nuestra libertad está en peligro y cómo salvarla. Barcelona: Paidós, 2018.
• Mounk, Yascha. La trampa identitaria: una historia sobre las ideas y el poder en nuestro tiempo. Barcelona: Paidós, 2024.
• Nussbaum, Martha. Crear capacidades: propuesta para el desarrollo humano. Barcelona: Paidós, 2012.
• Piketty, Thomas. Igualtat: què és i per què importa. Barcelona: Edicions 62, 2025.
• Piketty, Thomas. Una breu història de la igualtat. Barcelona: Edicions 62, 2021.
• Prior Olmos, Ángel. El problema de la libertad en el pensamiento de Marx. Barcelona: Biblioteca Nueva, 2004.
• Roine, Jesper. Piketty essencial. Barcelona: Angle, 2017.
• Rosanvallon, Pierre. El siglo del populismo: historia teoría, crítica. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020.
• Sandel, Michael. La tiranía del mérito: ¿qué ha sido del bien común? Barcelona: Debate, 2020.
• Sen, Amartya. La idea de la justicia. Madrid: Taurus, 2010.
• Snyder, Timothy. El camino hacia la no libertad. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2018.
• Snyder, Timothy. Sobre la libertad: para los que quieren ser libres. Barcelona: Galaxia Gutenbert, 2024.
• Stiglitz, Joseph E. Camino de libertad: la economía y la buena sociedad. Madrid: Taurus, 2025.
• Tezanos, José Felix. La sociedad dividida: estructura de clases y desigualdades en las sociedades tecnológicas. Madrid: Biblioteca Nueva, 2022.
• Wolf, Martin. La crisis del capitalismo democrático. Barcelona: Deusto, 2023.

Dia i hores:

Divendres d’11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 13, 20 i 27
març: 6, 13, 20 i 27
abril: 10, 17 i 24
maig: 8, 15 i 22
juny: 5 i 19

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Lluís Soler Alsina. Llicenciat en Ciències Polítiques, Sociologia i Humanitats. Dr. en Filosofia

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

De Sarajevo a Hiroshima: guerra, comunisme i feixisme (1914-1945)

De Sarajevo a Hiroshima: guerra, comunisme i feixisme (1914-1945)

El curs té per objectiu oferir una panoràmica sobre temes cabdals de la Història Contemporània i en especial del convuls període d’Entreguerres. Així es tractaran les dues guerres mundials, la Revolució Russa, el feixisme, el crack del 29, les relacions internacionals del període… La densitat dels diferents temes ens obligarà en centrar-nos en els seus aspectes més importants, però en cap cas es donarà una visió superficial dels mateixos, sinó que s’incidirà en les interpretacions més recents alhora que s’entrelligaran els diferents temes, amb el fi que l’alumnat assoleixi una visió global del període objecte d’estudi. Igualment es facilitarà a l’alumnat la corresponent bibliografia per aquells que vulguin ampliar coneixements, a més de facilitar sessió a sessió, mitjançant la plataforma, diverses lectures corresponents a cada tema, i cada setmana s’oferiran suggeriments de caire audiovisual per acabar d’arrodonir la perspectiva del temari.

Objectius:

Oferir a l’alumnat una panoràmica global del període objecte d’estudi, amb un relat que serveixi tant per aquells que tinguin un coneixement escàs del tema com aquells que hagin pogut realitzar lectures al respecte.

Metodologia:

El tema serà explicat a classe pel professor, amb el suport d’un PowerPoint.

PROGRAMA

1. La Gran Guerra. La primera guerra industrial de la Història.
2. Versalles, el primer pas cap un nou conflicte. El món després de la I Guerra Mundial
3. La Revolució Russa…
4. …i la URSS
5. Del “Red Scare” al Crack del 29
6. Crisi de les democràcies i autoritarisme
7. La Itàlia feixista
8. L’Alemanya nazi
9. El camí cap a la guerra
10. La guerra que Hitler no podia guanyar

Bibliografia

Derek ALDCROFT, Historia de la economía europea, 1914-1980, Barcelona, Crítica, 1990.
Aurora BOSCH, Historia de Estados Unidos 1776-1945, Barcelona, Crítica, 2010.
Orlando FIGES, La revolución rusa (1891-1924). La tragedia de un pueblo, Barcelona,EDHASA, 2000.
Ferran GALLEGO, De Múnich a Auschwitz. Una historia del nazismo, 1919-1945, Barcelona, 2001 (i succesives edicions en DeBolsillo)
Emilio. GENTILE, Fascismo. Historia e interpretación, Madrid, Alianza Editorial, 2005.
Andreas HILLGRUBER, La Segunda Guerra Mundial. Objetivos de guerra y estrategia de las grandes potencias, Madrid, Alianza Universidad, 1995.
Eric HOBSBAWM, La era del Imperio (1875-1914), Barcelona, Labor, 1990.
Michael HOWARD, La Primera Guerra Mundial, Barcelona, Crítica, 2003.
David M. KENNEDY, Entre el miedo y la libertad: los EE.UU., de la Gran Depresión al fin de la Segunda Guerra Mundial (1929-1945), Barcelona: Edhasa, 2005.
Martin KITCHEN, El periodo de entreguerras en Europa, Madrid, Alianza Editorial, 1992.
Margaret MCMILLAN, 1914. De la paz a la guerra, Barcelona, Turner, 2013
Giuliano PROCACCI, Historia general del siglo XX, Barcelona, Crítica, 2004.
Norman STONE, La Europa transformada, 1878-1919. Madrid, 2019.
Adam TOOZE, El diluvio. La Gran Guerra y la reconstrucción del Orden Mundial (1916-1931), Barcelona: Crítica, 2018.
Enzo TRAVERSO, A sangre y fuego. De la guerra civil europea (1914-1945), Valencia, PUV, 2009.

Dia i hores:

Dimecres d’11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 11, 18 i 25
març: 4, 11, 18 i 25
abril: 8, 15, 22 i 29
maig: 6, 13 i 20
juny: 17

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

David Ballester Muñoz. Historiador especialista en història contemporània

Places exhaurides

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es