Select Page
Joc, absurd, ironia i humor en les obres literàries

Joc, absurd, ironia i humor en les obres literàries

Aquest curs conjuga el plaer estimulant de la bona literatura amb el del joc, l’humor, la ironia i l’absurd. A partir d’obres literàries de diverses èpoques i geografies en què els autors i les autores han jugat i ironitzat de múltiples formes i per diferents motius, llegirem i comentarem alguns fragments, ens sorprendrem, riurem i, sobretot, aprendrem. El títol, l’autoria, el llenguatge, el rerefons social i polític…, tots els elements d’una obra poden ser peces d’un joc a les mans d’autores i autors juganers. En aquest curs veurem alguns exemples inspiradors.

Objectius:

Fomentar l’interès per la literatura i estimular la lectura a través d’un coneixement més profund de grans autors, autores i obres literàries des de la perspectiva del joc, l’humor, la ironia i l’absurd.

Situar als autors i a les autores en el context històric, polític i social que els va tocar viure i que els va abocar a utilitzar determinats recursos de caràcter lúdic o humorístic en les seves obres. Reflexionar sobre això.

Metodologia:

Les sessions són presencials, de caràcter teòric i amb ús de material visual, àudio i audiovisual. Es fomentarà la participació dels alumnes mitjançant lectures de fragments, realització d’activitats senzilles, debats i intercanvi d’impressions i opinions.

PROGRAMA

1. El joc de l’autoria: jugant a fet i amagar. Anònims, apòcrifs, heterònims, pseudònims… la nòmina d’autores i autors desconeguts, falsos o camuflats sota un altre nom és extensa. I variades les raons que han tingut els veritables autors i autores per a fer-ho.

2. Ironia fina (i no tan fina). Burlar la censura i denunciar certes realitats socials i polítiques sovint s’ha servit de l’humor i la ironia com a forma d’expressió.

3. Alguns autors i autores especialment juganers: Joan Brossa, Gloria Fuertes, Julio Cortázar, Lewis Carroll, etc.

4. L’humor negre a la literatura. L’afer Céline, Amélie Nothomb, el gòtic del sud.

5. Els infinits jocs del llenguatge: llenguatges inventats, neologismes, jitanjáfora.

6. La poesia… és seriosa? Veurem com els múltiples jocs de què se serveix la poesia fan que sigui un dels gèneres més lúdics. La poesia de Maria-Mercè Marçal n’és un bon exemple.

7. L’art engendra art: la literatura juga amb altres disciplines artístiques (pintura, música, fotografia, cinema…).

8. L’absurd a la literatura: Franz Kafka, el teatre de l’absurd, Albert Camus i la filosofia de l’absurd.

9. El Tirant, la Celestina, el Lazarillo, el Quixot: els clàssics també fan riure.

10. Les avantguardes, les corrents literàries experimentals, la post-literatura.

Bibliografia

La bibliografia essencial, encara que no exhaustiva, és la següent:

Borges, J. L. (2004). Ficciones. Destino.
Brossa, J. (2001). A partir del silenci, Galàxia Gutenberg.
Carroll, L. (1998). Alicia en el País de las Maravillas. Alianza.
Céline, L. F. (2007). Viatge al fons de la nit. Proa.
Cervantes, M. (2004). Don Quijote de la Mancha. Real Academia Española
Cortázar, J. (2013). Rayuela. Alfaguara.
Fuertes, G. (2017). Geografía humana y otros poemas. Nórdica Libros
Kafka, F. (2016). El procés. Proa.
Lazarillo de Tormes (2011). Círculo de Lectores, Galaxia Gutenberg.
Lispector, C. (2020). Restes de carnaval: antologia de contes. Comanegra.
McCullers, C. (2016). La balada del cafè trist. L’Altra.
Marçal, M. M. (2017). Llengua abolida. Labutxaca.
Martorell, J. (2021). Tirant lo Blanc. Editorial Barcino.
Nothomb, A. (2022). Estupor i tremolors. Labutxaca.
Rojas, F. (2016). La Celestina. Círculo de Lectores, Editorial Espasa Calpe.
Shelley, M. (2017). Frankenstein, o, El Prometeu modern. Proa.
Shōnagon, Sei (2007). Quadern de capçalera, La Magrana.

Dia i hores:

Dimecres de 16:00 a 18:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 11, 18 i 25
març: 4, 11, 18 i 25
abril: 8, 15, 22 i 29
maig: 6, 13 i 27
juny: 3

 

Idioma:

Català / Castellà

Lloc:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professora Tutora:

Elena Aguilar Cabeza

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es

IA i/o ÈTICA. Dilemes d’un futur present

IA i/o ÈTICA. Dilemes d’un futur present

El curs explora la intersecció entre la Intel·ligència Artificial (IA) i l’Ètica. Al llarg del curs, els participants obtindran una comprensió profunda de l’ètica com a fonamentació de les morals, que possibilitarà un apropament crític als dilemes que ens planten les situacions o trobades amb la IA. S’abordaran temes com l’ètica en la recopilació de dades, el desenvolupament de models d’IA, la presa de decisions automatitzades, l’automatització laboral, la salut, la seguretat, la justícia, l’educació, la creativitat, la política i el futur de la IA. A més, s’analitzaran casos concrets i es fomentarà la discussió per desenvolupar una perspectiva informada i reflexiva sobre els desafiaments ètics al camp de la IA i el seu impacte a la societat. El curs està dissenyat per fomentar la reflexió crítica i promoure la presa de decisions ètiques a l’ús de la IA.

Objectius:

• Familiaritzar-se amb els conceptes bàsics de la intel·ligència artificial i la seva aplicació a diversos camps.

• Reconèixer i comprendre els desafiaments morals i ètics associats amb el desenvolupament, implementació i ús de la intel·ligència artificial.

• Avaluar l’impacte social i ètic de la intel·ligència artificial en àrees com l’ocupació, la salut, l’educació o la justícia entre d’altres.

• Estudiar casos d’estudi reals que il·lustrin dilemes ètics en el camp de la intel·ligència artificial i participar-hi en discussions crítiques.

Metodologia:

La metodologia de les sessions de l’assignatura combina:

• Part expositiva: Cada sessió començarà amb una part expositiva, en la qual es presentaran els conceptes clau i les teories fonamentals relacionades amb el tema de la sessió. S’utilitzarà un llenguatge formal i es proporcionaran exemples clars i rellevants per a facilitar la comprensió dels estudiants.

• Materials multimèdia: Per a complementar la part expositiva i enriquir l’experiència d’aprenentatge, s’utilitzaran materials multimèdia, com a imatges, gràfics, vídeos i animacions. Aquests recursos visuals ajudaran a visualitzar els conceptes abstractes i a proporcionar exemples pràctics relacionats amb els temes tractats.

• Debat i discussió: Després de la part expositiva, es fomentarà la participació dels estudiants a través de debats i discussions. Es plantejaran preguntes i es donarà espai perquè els estudiants comparteixin les seves opinions, plantegin dubtes i generin un diàleg enriquidor. Això permetrà aprofundir en els temes, explorar diferents perspectives i promoure el pensament crític.

• Anàlisi de casos i estudis de recerca: En algunes sessions, es presentaran casos d’estudi i estudis de recerca rellevants per a il·lustrar l’aplicació pràctica dels conceptes teòrics. S’analitzaran els resultats i les implicacions d’aquests casos, estimulant així la capacitat dels estudiants per a connectar la teoria amb la pràctica.

• Lectures complementàries i referències bibliogràfiques: Es proporcionaran lectures complementàries i referències bibliogràfiques perquè els estudiants aprofundeixin en els temes tractats en cada sessió. Aquestes lectures els permetran explorar diferents enfocaments, perspectives i estudis rellevants, i ampliar la seva comprensió del tema.

La combinació d’aquestes metodologies, que inclouen la part expositiva, l’ús de materials multimèdia, el debat i la discussió, així com l’anàlisi de casos i estudis de recerca, garantirà una experiència d’aprenentatge dinàmica, interactiva i enriquidora per als estudiants.

PROGRAMA

Sessió 1: Introducció a l’IA i l’Ètica (2 hores)

• Definició d’IA i la seva rellevància ètica.
• Ètica, moral i altres conceptes de filosofia pràctica.

Sessió 2: Ètica a la Recopilació de Dades (2 hores)

• Privadesa i consentiment informat.
• Biaixos en les dades i les seves implicacions ètiques.

Sessió 3: Ètica al Desenvolupament de Models d’IA (2 hores)

• Biaixos algorítmics.
• Fairness a la IA.

Sessió 4: Ètica a la Presa de Decisions d’IA (2 hores)

• Ètica a la presa de decisions autònomes.
• Responsabilitat i rendició de comptes a la IA.

Sessió 5: Ètica a l’Automatització de Treball (2 hores)

• Impacte laboral de la IA.
• Consideracions ètiques a l’automatització.

Sessió 6: Ètica a la IA i la Salut (2 hores)

• Ètica a l’atenció mèdica assistida per IA.
• Privadesa de les dades de salut.

Sessió 7: Ètica a la IA i la Seguretat (2 hores)

• Ciberseguretat i ètica.
• Armes autònomes i ètica.

Sessió 8: Ètica a la IA i la Justícia (2 hores)

• Justícia algorísmica.
• Biaixos a la justícia i l’aplicació de la llei.

Sessió 9: Ètica a la IA i l’Educació (2 hores)

• Ètica a l’educació assistida per IA.
• Biaixos en l’aprenentatge automatitzat.

Sessió 10: Ètica a la IA i la Creativitat (2 hores)

• Generació de contingut per IA i propietat intel·lectual.
• Implicacions ètiques a l’art i la creativitat.

Sessió 11: Ètica a la IA i la Política (2 hores)

• Influència de la IA a la política i la democràcia.
• Manipulació de l’opinió pública.

Sessió 12: Ètica a la IA i els Assistents personals (2 hores)

• La convivència domèstica amb les IA.
• Drets i afectes

Sessió 13: Ètica i Regulació de la IA (2 hores)

• Normatives i marcs legals.
• Desafiaments en la regulació de la IA.

Sessió 14: Casos d’estudi i discussió (2 hores)

• Anàlisi de casos reals de dilemes ètics a la IA.
• Debat i discussió en grup.

Sessió 15: La IA com a singularitat tecnocientífica (2 hores)

• Superintel·ligència i control ètic.
• Ètica a l’exploració espacial i la colonització.

Bibliografia

• “Ética de la inteligencia artificial” Adela Cortina. Editorial Dykinson. 2019

• “Artificial Intelligence: A Modern Approach” Peter Norvig y Stuart Russell. Athenaeum Uitgeverij. 2021

• Ética en la Inteligencia Artificial y en los Sistemas Basados en Datos.Fuente: Grupo de Expertos de la Comisión Europea sobre Ética en la Inteligencia Artificial (AI HLEG). Fecha: Publicado en abril de 2019.

• Reglamento de la Comisión Europea sobre la Inteligencia Artificial. Fuente: Comisión Europea. Fecha: Publicado en abril de 2021.

• Ética y Derechos Fundamentales en la Inteligencia Artificial: Implicaciones Jurídicas. Fuente: Parlamento Europeo. Fecha: Aprobado en febrero de 2021.

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 12, 19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 9, 16 i 30
maig: 7, 14, 21 i 28
juny: 4

 

Idioma:

Català / Castellà

Lloc:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professor Tutor:

Humberto Ruiz Gil

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es

Pantalla il·lustrada. Pintura i artistes al cinema

Pantalla il·lustrada. Pintura i artistes al cinema

Al llarg de 15 sessions, el curs “Pantalla Il·lustrada” explora les relacions entre la pintura i el setè art. Mitjançant una selecció de pel·lícules biogràfiques, analitzarem com el cinema ha representat els artistes i com ha recreat els processos creatius. De la monumentalitat de Miquel Àngel a la Capella Sixtina a l’univers íntim i turbulent de Goya, del fulgor de Van Gogh al simbolisme daurat de Klimt, viatjarem per les emocions i obsessions que van inspirar tant els artistes com els cineastes que els van retratar. Coneixerem la bohèmia de Toulouse-Lautrec, la solitud de Séraphine, el geni visceral de Picasso i la mirada allargada de Modigliani, i veurem com el surrealisme de Dalí i el dolor de Frida Kahlo van trobar al cinema un espai per expandir-se més enllà del llenç. També ens aproparem a la força expressiva de Jackson Pollock, als misteriosos ulls grans de Margaret Keane i a la ironia pop d’Andy Warhol. El curs culmina amb una mirada al novè art, el còmic, i com els seus dibuixants i vinyetes han saltat a la gran pantalla.

Objectius:

• Analitzar les representacions cinematogràfiques dels grans pintors, identificant com el cinema tradueix els seus estils, emocions i processos creatius en imatges en moviment.
• Desenvolupar una mirada crítica i apreciativa del cinema biogràfic de pintors, reconeixent l’ús de recursos narratius i visuals que permeten acostar-se al seu món interior i al seu llegat artístic.
• Estudiar l’impacte cultural d’aquestes pel·lícules, observant com reaviven l’interès pels artistes, reescriuen moments històrics i ofereixen noves perspectives sobre la seva obra.
• Explorar la construcció del mite de l’artista al cinema, des de la bohèmia i el dolor fins a la genialitat i la transgressió, entenent com les pel·lícules contribueixen a consolidar la seva imatge en la memòria col·lectiva.
• Valorar el diàleg entre cinema i còmic, analitzant com el novè art també ha trobat el seu espai en la pantalla gran, ampliant els límits de l’il·lustrat.

Metodologia:

Al llarg de sessions presencials i dinàmiques, combinarem teoria i anàlisi visual per a explorar com el cinema ha representat als grans artistes i els seus processos creatius.

Utilitzant fragments de pel·lícules de ficció, imatges de pintures icòniques i material documental, fomentarem un espai d’intercanvi i reflexió on els alumnes compartiran impressions, debatran sobre els enfocaments narratius i aprofundiran en els aspectes artístics, cinematogràfics, històrics i culturals que vinculen pintura i cinema.

PROGRAMA

1. Quan el cinema s’inspira en la pintura.

2. Miguel Ángel Buonarroti: La Capella Sixtina en moviment.

3. Francisco de Goya: Bellesa i foscor.

4. Vincent Van Gogh: Bogeria, gira-sols i nits estrellades.

5. Gustav Klimt: Petons i textures.

6. Henri de Toulouse-Lautrec: Nits de bohèmia i d’il·lusió.

7. Séraphine Louis: Silenci i solitud.

8. Pablo Picasso: Un geni amb mal geni.

9. Amedeo Modigliani: Rostres allargats i mirades eternes.

10. Salvador Dalí: Somnis i surrealisme.

11. Frida Kahlo: El dolor i l’autoretrat.

12. Jackson Pollock: Caos i esquitxades.

13. Margaret Keane: Ulls grans, veritat robada.

14. Andy Warhol: Quan fas Pop ja no hi ha stop.

15. Còmic el 9è art. Els dibuixants al cinema.

Bibliografia

Cerrato, Rafael. (2009). Cine y pintura. JC Clementine.
Ortiz, Áurea. (1995). La pintura en el cine. Paidós.
Zöllner, Frank. (2018). Miguel Ángel. Obra completa. Taschen.
Quiñonero, Juan Pedro. (2020). El cine comienza con Goya. Cátedra.
Natter, Tobias G. (2017). Gustav Klimt. Obras completas. Taschen.
Arnold, Matthias. (2012). Toulouse-Lautrec Big Art. Taschen.
Fernández Cuenca, Carlos. (1971). Picasso, en el cine también. Ed. Nacional.
Rojas, Carlos. (1984). El mundo mítico y mágico de Picasso. Planeta.
VV. AA. (2008). Dalí y el cine. Electa.
Cortanze, Gérard de. (2012). Frida Kahlo, La belleza terrible. Paidós.
Emmerling, Leonhard. (2009). Pollock Big Art. Taschen. 2009.
Perera, Margarita. (2010). Andy Warhol, Enciclopedia del arte. Tikal.
Revert, Jordi. (2023). Cine y cómic. Cátedra.

Dia i hores:

Divendres de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 13, 20 i 27
març: 6, 13, 20 i 27
abril: 10, 17 i 24
maig: 8, 15, 22 i 29
juny: 5

 

Idioma:

Català / Castellà

Lloc:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professor Tutor:

Pere Koniec

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es

Un viatge per la història moderna de Catalunya. Segles XV-XVIII

Un viatge per la història moderna de Catalunya. Segles XV-XVIII

Alguna vegada t’has preguntat què va implicar el canvi dinàstic als Trastàmara? Sabies que Catalunya va tenir una guerra civil entre 1462 i 1472? Què va fer esclatar la revolta dels Segadors a Catalunya? Com es va arribar al setge de Barcelona de 1714 i quines conseqüències va tenir? Aquestes són només algunes de les preguntes que respondrem al llarg del curs.

La Història Moderna de Catalunya és un període apassionant de canvis i resistències, d’institucions pròpies que fan del pactisme la seva arma i raó de ser i lluiten per mantenir les seves atribucions davant d’una monarquia amb tendències cada vegada més autoritàries i centralitzadores.

És en l’època moderna on s’enterren les arrels dels canvis culturals, dels símbols que perviuen avui en dia (des de l’himne a la Diada nacional), per la qual cosa conèixer el que va succeir a Catalunya entre els segles XV i XVIII permet entendre molt millor la societat actual.

Començarem amb les profundes crisis del segle XV (la Guerra Civil Catalana) que van construir un poble estretament vinculat a la seva legalitat i institucions. Explorarem el pols constant entre les institucions catalanes (Consell de Cent, Generalitat, Corts) i la Corona dels Àustria, un xoc de models de govern que pujaria de to durant el segle XVI sota els governs de Carles V i Felip II. El cor del curs rau en el segle XVII i la Guerra dels Segadors (1640-1652), la gran rebel·lió catalana.

El clímax i desenllaç final és la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714). Analitzarem per què Catalunya es va jugar el seu destí alineant-se amb la causa austriacista, culminant amb el Setge de Barcelona i la posterior abolició de les seves lleis i institucions amb els Decrets de Nova Planta. Entendràs com aquesta derrota fonamental de 1714 no va ser un final, sinó que va redefinir per sempre la relació de Catalunya amb la resta d’Espanya.

Objectius:

• Conèixer el passat de Catalunya amb mirada crítica i curiosa.

• Fugir de generalitats i simplificacions per a l’accés a una Història a vegades compromesa i utilitzada com a arma fora de l’àmbit acadèmic.

• Analitzar la política, economia i societats catalanes en un important període de transició.

• Promoure el debat entre els alumnes.

• Desenvolupar el sentit crític de l’alumne respecte discursos actuals.

• Que l’alumne gaudeixi de la Història i de la seva narració.

Metodologia:

El curs consta de 15 sessions de 2 hores (30 hores en total). En elles es barreja l’exposició de continguts en format de classe magistral amb la lectura de documents manuscrits o editats, procurant afavorir el debat sempre que hi hagi ocasió.
Després de cada tema es realitzarà un joc als alumnes (format Kahoot o similar) per a emfatitzar les principals idees d’una forma dinàmica i interactiva.

PROGRAMA
  • Catalunya a finals del segle XIV. El Compromís de Casp (1412) i les seves conseqüències.
  • Alfons el Magnànim, els orígens del problema remença i la guerra civil catalana (1462-1472).
  • Ferran el Catòlic i el gran redreç: Inquisició, Consell de Cent i Consell d’Aragó.
  • La Catalunya de Carles V
  • La Catalunya de Felip II.
  • Els canvis econòmics del segle XVI.
  • Bandolerisme i cacera de bruixes.
  • Els inicis de la crisi de 1640 i la Guerra dels Segadors (1640-1652/1659).
  • La Catalunya de Carles II i els canvis econòmics de la segona meitat del XVII.
  • La Guerra de Successió a Catalunya (1705-1714) i el Decret de Nova Planta.
  • Els sistemes de defensa de la ciutat de Barcelona: un recorregut per la Coronela.
Bibliografia
  • ALBAREDA, Joaquim. La guerra de Successió i l’Onze de setembre. Barcelona: Empúries, 2000.
  • ALBAREDA, Joaquim. Vençuda però no submisa: la Catalunya del segle XVIII. Barcelona: Edicions 62, 2023.
  • BUYREU JUAN, Jordi. Institucions i conflictes a la Catalunya moderna. Barcelona: Rafael Dalmau, 2005.
  • CASALS, Àngel. L’Emperador i els Catalans. Granollers: Editorial Granollers, 2000.
  • DD.AA., Atles d’Història de Catalunya, Barcelona: Edicions 62, 1995
  • ELLIOTT, John H. La Revolta catalana, 1598-1640. Barcelona: Vicens-Vives, 1966
  • ESPINO, Antonio. Catalunya durante el reinado de Carlos II, Bellaterra: Monografies Manuscrits 5, 1999.
  • FERRO, Víctor. El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta. Vic: Eumo, 1987.
  • JANÉ, Oscar. Catalunya i França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700), Barcelona-Catarroja: Afers, 2006.
  • PÉREZ LATRE, Miquel. La Generalitat de Catalunya en temps de Felip II. Política, administració i territori, Barcelona-Catarroja: Afers, 2004.
  • PÉREZ LATRE, Miquel. Entre el rei i la Terra. El poder polític a la Catalunya al segle XVI. Vic: Eumo, 2004.
  • SIMON TARRÉS, Antoni. Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640, Barcelona: PAM, 1999.
  • SIMON TARRÉS, Antoni. 1640. Barcelona: Rafael Dalmau, 2016
  • TORRES, Xavier. Els bandolers (s. XVI-XVII), Vic: Eumo, 1991.
  • VILAR, Pierre. Catalunya dins l’Espanya Moderna. Barcelona: Edicions 62, 1966-1968, 4 vols

Dia i hores:

Dilluns de 16:00 a 18:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 9, 16 i 23
març: 2, 9, 16 i 23
abril: 13, 20 i 27
maig: 4, 11, 18 i 25
juny: 1

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Professor Tutor:

Víctor J. Jurado Riba

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es

Club de lectura: La muerte ajena de Claudia Piñeiro

Club de lectura: La muerte ajena de Claudia Piñeiro

La muerte ajena

Aquest mes llegim:

La muerte ajena de Claudia Piñeiro

Editorial:

Editorial Alfaguara

Per què hem triat aquest llibre?

– Perquè ja s’ha tornat una mena de tradició que el mes de febrer, coincidint amb la Barcelona Negra llegim una novel.la que pot ser considerada “negra” o “thriller” però que aporti valors afegits al fet d’ aconseguir resoldre l’enigma que presenta i aquest llibre és un excel.lent exemple.
– Perquè ens agrada com la Claudia Piñeiro és capaç d’incorporar els temes de més marcada actualitat com a part integrant de la seva ficció. I en aquesta novel.la ho fa d’una manera absolutament contundent.
– Perquè aborda diversos temes que ens han de fer reflexionar sobre les relacions de poder, la corrupció política y la hipocresia.
– Perquè a més de tot això, l’autora ha aconseguit un exercici d’estil impressionant amb el seu jocs de narradors i perspectives. Pura literatura.
– Perquè també planteja un tema de vital importància en els temps que vivim: On és la veritat? Quina és la veritat? O encara més terrible: existeix “la” veritat?

Un tastet....

Capítulo 1

Amanece, siempre amanece. Tal vez, por esa razón, Verónica Balda no presiente el abismo. Abismo o bisagra o sismo o cataclismo, cualquiera de esas palabras, aunque no son equivalentes, podrían describir lo que le espera. Sismo, elijamos sismo. O terremoto, con sus cuatro sílabas contundentes. Terremoto. Ella no sabe, no hay inquietud, no hay dolor en la boca de su estómago, ni siquiera cosquilleo. No hay instinto premonitorio: ese que hace que hormigas, ratas y otros animales abandonen el territorio que será devastado, mientras los humanos siguen de fiesta sin advertir nada, sin oler en el aire la catástrofe, sin el saber de otras especies. Sólo sueño como cada mañana; sueño es lo único que ella siente, por ahora. ¿Por qué habría de sospechar algo inusual si el mecanismo del universo se repite y el sol se presenta por la mañana? Su vida antes y después del terremoto.

Siempre creyó que a cada persona el destino le tiene reservado uno o dos en la vida. Ni más, ni menos. Más sería un exceso. Menos, un tedio. Y a ella no sólo la había abandonado su padre en la adolescencia, sino que un cáncer fulminante se había llevado a su madre, un tiempo después, cuando Verónica tenía apenas veintitrés años. Dos terremotos. Así que, en esta mañana, en la que amanece como cada día, su cuota de catástrofes personales se encuentra cubierta. Y en cuanto al tedio, aburrida no está. O sí, pero no es consciente. Para más confusión, si cabía alguna posibilidad de advertir el peligro, esa posibilidad se termina de esfumar cuando los rayos de sol empiezan a tomar altura y rebotan contra los últimos pisos de los edificios más altos de la ciudad, del otro lado del parque. Esa luminosidad, Verónica cree, le promete un día perfecto.

¿Será? Será, se pregunta y responde en un mismo acto.

Ilusa Verónica.

Buenos Aires, la ciudad donde vive desde que nació, apenas parece enterada de que ya empezó el día para muchas de las personas que circulan por sus calles. O, al menos, el barrio dormido que ella transita. A esta hora, Palermo es un estanque quieto, casi inmóvil, silencioso; Verónica lo observa a través de la ventanilla del taxi que la lleva de su casa a la radio, mientras se toma unos minutos de relax antes de buscar en la cartera su teléfono para empezar a contestar mensajes. Sabe que ya tendrá varios. El de Analía Pastor, la productora del programa, anunciando las que se supone serán las noticias más importantes del día. El audio del dueño de la radio, Esteban Manrique, felicitándola por los últimos ratings que no sólo la posicionan como la periodista más escuchada en su franja horaria, sino de toda la programación de la emisora, lo que la hace merecedora de elogios y de envidias por partes iguales. El “buen día, amor” de Pablo, que se despierta irremediablemente unos minutos después de que Verónica deja la casa, se siente culpable por no haberse levantado para compartir el desayuno apurado que ella toma cada mañana, manda el mensaje que alivia esa culpa y sigue durmiendo.

Cinco años después de haber pasado del periodismo gráfico al radial, Verónica Balda aún se recrimina que, cuando dejó el diario, no sopesó a conciencia los pros y los contras de un cambio que, no lo niega, era necesario. Quince años en una redacción frenética, en una sección frenética —Política—, en un país frenético, en un medio con una frenética línea editorial —que a menudo ella no compartía— la hicieron cansarse y hasta desconfiar de aquello que la había entusiasmado en sus primeros tiempos de periodismo. Ni hablar del sueldo, cada vez más miserable y que de ningún modo compensaba con aquel premio Rey de España al periodismo que había ganado años atrás, y del que, por inseguridades propias y sospechas de otros, nunca terminó de sentirse enteramente dueña. Cómo no comprenderla. Sin embargo, la libertad que le da la radio, por lo menos esa radio para la que trabaja, no impide que cada mañana reniegue de ella, haciéndose reproches que pueden suponerse menores pero, a la vez, irrebatibles. En especial, y considerando su biorritmo, se maldice por no haberle dado la importancia debida al hecho desolador de tener que levantarse de madrugada, sin luz natural en casi todo el año, para sumergirse en una ciudad desierta y dormida. Verónica Balda no puede entender cómo no le otorgó el peso necesario a un detalle que hoy juzga determinante. A esta hora su humor no se enciende, el termostato no le funciona bien, siempre se abriga de más o de menos, desayuna a las corridas, si es que puede llamarse desayuno a beber un café que le quema la garganta y morder una barra de cereal ultraprocesada, de las que compra Pablo a pesar de que ella las detesta, o una porción de pizza fría, restos de la cena que le entusiasman más que la barra de cereal, aunque le caen peor.

Una sirena que aúlla, desenfrenada, la saca de sus pensamientos. No es que la asombre, ni siquiera tan temprano. La ciudad aturde con el ulular de sirenas a toda hora, algunas veces innecesariamente, cree; ella está cansada de batallar en su programa contra la contaminación sonora que a nadie parece importarle. Ni esa contaminación, ni ninguna otra cuando toca ciertos intereses. “Para gran parte de los oyentes lo ambiental no es prioridad, por más que esté de moda; para algunos, la causa ni siquiera entró en su radar”, le contestó su jefe en una reunión de producción general en la que Verónica propuso una serie de notas con un experto para hablar del asunto. Y por más que ella esté convencida de que no es así, sabe que insistir no la llevará a ninguna parte, porque no se trata de que Manrique esté equivocado o desinformado, sino de sus compromisos comerciales con empresas que compran publicidad en el programa. Money, money, money. La sirena que suena esta mañana en particular, además, es persistente y desacoplada; Verónica apuesta a que se trata de la de un camión de bomberos. Se equivoca, como cuando aceptó la promesa de que sería un lindo día. Lo sabrá muy pronto, porque el ulular se acerca y, antes de que el taxista pueda doblar en la avenida, tal como le permite la luz verde del semáforo, una ambulancia pasa a toda velocidad en sentido contrario. Detrás, un coche de policía; y detrás, otro. No era un camión de bomberos. Tampoco una sirena, sino tres, por eso el desacople.

(*) Podeu trobar el llibre a la EBiblio :
https://biblioteca.ebiblio.cat/info/la-muerte-ajena-00757732

Data:

12 de febrer a les 18:00 hores

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Espai on es realitza:

pendent

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es