Select Page
Art i religió a l’antic Egipte (I)

Art i religió a l’antic Egipte (I)

Aquest curs es presenta com una activitat transversal en la qual farem un recorregut per alguns dels principals monuments de l’antic Egipte des d’una perspectiva pluridisciplinar: d’una banda, ens centrarem en el vessant artístic, de l’altra, intentarem comprendre aquestes obres d’art tenint en compte les creences religioses dels antics egipcis.

Partim de la idea de la comprensió i del gaudi del patrimoni històric i artístic analitzant les fonts disponibles, siguin primàries o secundàries. La conservació extraordinària del patrimoni arquitectònic, arqueològic i documental egipci permet posar en relació les obres amb les mentalitats. La característica principal de les dades conservades fa que el món religiós i el funerari prevalgui per sobre de la documentació del món civil, de la mateixa manera que les obres referides al faraó i a les elits predominen per sobre dels objectes d’art relatius a la vida quotidiana del poble.

Emmarcarem les obres en el moment històric en què es van crear, en aquest cas des de la Prehistòria, el Predinàstic, l’Època Tinita, el Regne Antic, el Regne Mitjà i la dinastia XVIII, fent especial èmfasi en la mirada femenina, per tal d’incorporar la perspectiva de gènere i conèixer algunes de les dones que van deixar empremta a la cultura egípcia.

Part de la informació documental i gràfica es basa en l’experiència directa de treball arqueològic al jaciment d’Oxirrinc (Egipte).

Objectius:

1) Reflexionar sobre la necessitat de connexió amb el Més enllà de les societats humanes, siguin de qualsevol època històrica.
2) Aprofundir en les creences egípcies sobre l’origen del món conegut, sobre el paper dels déus i el Més enllà, i en la seva necessitat d’adequar la conducta dels vius al món invisible.
3) Conèixer l’expressió artística dels antics egipcis, en qualsevol de les seves varietats: pintura, escultura, ceràmica, arquitectura i diverses artesanies.
4) Ser conscients de la necessitat de comunicació i representació artística de l’ésser humà, des de les albors de la història.
5) Saber identificar les diferents etapes de la història egípcia i les seves representacions artístiques més assenyalades.
6) Debatre sobre les diferents qüestions tractades en les classes.

Metodologia:

Durant les lliçons, una vegada exposat el tema, s’estimularà la reflexió comparativa entre els aspectes que ens uneixen i que ens separen de l’antiga societat egípcia, cosa que ajudarà a la comprensió de les respectives cosmovisions, però també a la presa de consciència de la unitat del gènere humà més enllà d’èpoques i de cultures.

Complementarem l’exposició amb petits vídeos divulgatius i una presentació de diapositives. Es facilitarà el treball personal i l’ampliació de coneixements més enllà de la lliçó a l’aula amb una selecció de textos, webs, vídeos i bibliografia que seran enviats en un document telemàtic.

Es realitzarà una avaluació continuada, amb control d’assistència i tenint molt en compte l’actitud d’aprenentatge i la participació activa en les lliçons.

PROGRAMA

Les lliçons que inclou el curs són 15, cada lliçó es desenvoluparà en dues hores, per tal de completar les 30 hores lectives.
1. Conceptes bàsics d’art i religió: ¿en què creien els egipcis i com ho representaven?
2. L’origen del món: les cosmogonies.
3. Les primeres divinitats: art i religió al període Predinàstic.
4. El panteó egipci i la representació escultòrica.
5. Osiris i Set: Caïm i Abel a l’egípcia.
6. Els temples i la geografia divina.
7. Les piràmides, símbol solar i funerari (I).
8. Les piràmides, símbol solar i funerari (II).
9. La momificació: perdurar per a l’eternitat.
10. La preparació per al Més Enllà: l’aixovar de Hetepheres.
11. Literatura egípcia: ¿ficció o mitologia?
12. Les festivitats de Karnak i Luxor: la Bella Festa de la Vall i el festival d’Opet.
13. La simbologia en las joies: amulets i minerals.
14. Els llibres funeraris de les tombes de la Vall dels Reis.

15. Akhenaton: ¿el primer monoteisme de la història?

Bibliografia

ASSMANN, J., Egipto. Historia de un sentido. Madrid: Abada Editores, 2005.
AUFDERHEIDE, A.C., The scientific study of mummies. Cambridge University Press, 2003.
BARD, K., Introducción a la arqueología del antiguo Egipto, ed. Almuzara, 2023.
CASTEL, E. Diccionario de mitología egipcia. Madrid: Aldebarán Ediciones S.L., 1995.
CASTEL, E. Signos y símbolos de lo sagrado. Madrid: Aldebarán Ediciones S.L., 1999.
DD. AA., Los tesoros del Museo Egipcio. Barcelona: Ed. Folio, 2000.
ESTRADA, F., Entender y amar el arte egipcio. Tiempo de Historia, Barcelona: Ed. Crítica, 2012.
HORNUNG, E., El uno y los múltiples. Concepciones egipcias de la divinidad. Madrid: Ed. Trotta,1999.
IKRAM, S., Muerte y enterramiento en el antiguo Egipto, Ed. Nun. 2022.
KEMP, B. J., El Antiguo Egipto anatomía de una civilización. Barcelona: Ed. Crítica, 1992.
LÓPEZ, J. Cuentos y fábulas del antiguo Egipto. Madrid: Trotta, publicaciones de la Universidad de Barcelona (Pliegos de Oriente, 9), 2005.

NAUNTON, C. Cuaderno de notas de los egiptólogos. Barcelona: Blume, 2020.

PARRA, J.M. La historia empieza en Egipto. Eso ya existía en tiempos de los faraones. Barcelona: Ed. Crítica, 2011.

PARSONS, P. La ciudad del pez elefante: la vida de los griegos en el antiguo Egipto. Barcelona: Debate, 2009.

QUIRKE, S. La religión del antiguo Egipto. Madrid: Ed. Oberon, 2003.

REDFORD, D.B., Hablan los dioses. Diccionario de la religión egipcia. Barcelona: Ed. Crítica, 2003.

ROBBINS, G. Las mujeres en el antiguo Egipto. Madrid: Akal, 1996.

TEFNIN, R. “Élements pour une sémiologie de l’image égyptienne”. CdÉ 66 (1991): 60-88.

WILKINSON, R. H., Los Templos del Antiguo Egipto. Barcelona: Destino, 2002.

WILKINSON, R.H., Como leer el arte egipcio. Barcelona: Ed. Crítica, 2004.

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 5, 12, 19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 9, 16 i 30
maig: 7, 14, 21 i 28

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professor Tutor:

Núria Castellano i Solé i Isabel García Trócoli

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

Descobreix la natura del teu entorn

Descobreix la natura del teu entorn

En aquest curs ens acostarem a les principals espècies que habiten aquests espais naturals que podem visitar fàcilment, fent una passejada des de casa; aprendrem a observar, identificar i posar en valor la presència d’aus, amfibis, mamífers, invertebrats, etc. , així com la vegetació autòctona que ens rodeja.

Coneixerem la riquesa biològica dels espais naturals més propers a la nostra ciutat, i aprendrem els beneficis que suposen per a la població, recorrent als ecosistemes del riu Llobregat i la Serra de Collserola.
Explorarem la natura que s’amaga a l’interior de la nostra ciutat y veurem com els parcs, jardins i fonts son nuclis de biodiversitat molt interessants . Accions de naturalització de la ciutat.
A més, descobrirem diferents projectes de ciència ciutadana on la població pot contribuir activament, amb les seves observacions, a estudis de caràcter científic que es desenvolupen a les nostres ciutats i espais naturals propers.

Objectius:

• Conèixer la riquesa biològica dels espais naturals més pròxims a la nostra ciutat, així com aprendre els beneficis que suposen per a la població. Acostar-nos als ecosistemes del riu Llobregat i la Serra de Collserola.
• Explorar la naturalesa que s’amaga a l’interior de la nostra ciutat. Parcs, jardins i fonts com a nuclis de biodiversitat. Accions de naturalització de la ciutat.
• Aprendre a localitzar i identificar espècies animals i vegetals autòctones que viuen prop de nosaltres/as.
• Descobrir la biodiversitat associada a l’aigua en les diferents fases del seu cicle integral.
• Aproximar-nos a la naturalesa del nostre litoral i descobrir la flora i fauna que s’amaga en platges i costes pròximes.
• Familiaritzar-nos amb projectes de ciència ciutadana i aprendre la manera de poder participar activament en ells.

Metodologia:

El curs està dividit en 15 sessions de caràcter presencial de dues hores cadascuna (30 hores en total).
Les sessions combinaran coneixements teòrics amb exercicis pràctics individuals o en grups.
Les sessions teòriques es complementaran amb visites puntuals a espais naturals de Cornellà o voltants per a posar en pràctica els coneixements adquirits en les sessions realitzades. Els horaris i llocs de les visites s’aniran definint al llarg del curs, segons l’interès i la disponibilitat de l’alumnat.

PROGRAMA

El programa es divideix en 5 temes principals. Els temes ocuparan dos o més sessions segons l’evolució del grup, les pràctiques realitzades i l’interès dels alumnes en aprofundir en algun dels temes.

1.- Introducció. Conceptes bàsics
1.1.- Natura. Ecosistema. Ecologia. Biodiversitat.
1.2.- Naturalizació de ciutats. Verd urbà.
1.3.- Beneficis de la natura per a l’ésser humà. Serveis ecosistémics

2.- La naturalesa que ens envolta
2.1.- Els espais naturals més propers a la ciutat: Riu Llobregat (tram fluvial i desembocadura) i Serra de Collserola. Principals valors naturals de cada espai i com descobrir-los. Itineraris de visita.
2.2.- Parcs i jardins com a espais naturals potencials. Biodiversitat urbana.
2.3.- Cornellà “verd”. Valor natural dels principals parcs i jardins de la ciutat. Eixos verds. Projecte Cornella natura.
2.4.- La importància dels espais periurbans. Horts. Corredors biològics.

3.- Descobrir la naturalesa
3.1.- Les aus. Principals espècies. Observació i identificació.
3.2.- Amfibis i rèptils. Espècies presents. Tècniques de captura i detecció.
3.3.- Mamífers. Espècies presents. Identificació de rastres i tècniques de captura.
3.4.- Invertebrats. Identificació de papallones. Altres invertebrats d’interès. Tècniques de captura.
3.5.- Principals arbres i arbustos autòctons del nostre àmbit.
3.6.- Prats i herbassars. La vegetació baixa i el seu paper en la biodiversitat dels ecosistemes.

4.- Més enllà de la ciutat
4.1.- La natura lligada al mar. Riquesa natural de platges i costes.
4.2.- El cicle integral de l’aigua.

5.- Introducció a la ciència ciutadana
5.1.- Definició i interès de la ciència ciutadana.
5.2.- Projectes actuals de ciència ciutadana. Com participar?

Bibliografia

• VVAA, Guia pràctica per conèixer la natura de Catalunya. Ed Ipcena (2014)
• VVAA, Colección miniguias de naturaleza Oryx., (varios tiíulos):
• VVAA, Guies de flora i fauna d’espais naturals de Catalunya. Ed. Brau, (varis titols)
• HERNANDEZ V., ¡Observar Aves es Divertido! ¿Cómo empezar?, Ed. Tundra (2018).
• HERNANDEZ V. Cuadernos de naturaleza Tundra (varios títulos). Ed. Tundra.
• VARIS AUTORS, Col·lecció miniguies de natura, (varis titols) Cossetània Edicions.
• LLOBET T., CARRERA D. 101 arbres de Catalunya que cal conèixer. Cossetània Edicions (2018)
• LLOBET T., COPETE J.L.,. 125 ocells de Catalunya que cal conèixer. Cossetània Edicions (2018)
• BALLESTEROS E., LLOBET T., Fauna i flora de la mar mediterrània Ed Brau (2015).
VILA R., STEFANESCU C., SESMA J.M., Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx Edicions (2018).
• RIVERA X., Amfibis i rèptils de catalunya, país valencià i balears Lynx Edicions (2010).
• ESTRADA J., Ocells de catalunya, país valencià i balears. inclou també catalunya nord, franja de ponent i andorra. 3a ed. Lynx Edicions (2018).
• GUTIERREZ R., Quan i on veure ocells a Catalunya. Ed. Tundra (2015).
• Portal de Biodiversidad virtual https://www.biodiversidadvirtual.org/

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 5, 12, 19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 9, 16 i 30
maig: 7, 14, 21 i 28

 

Idioma:

Català / Castellà

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professor Tutor:

Oliver Hernández Ojeda

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

Alimentació per un envelliment saludable

Alimentació per un envelliment saludable

Envellir és un procés natural que forma part del nostre cicle vital. Mantenir una bona salut al llarg d’aquesta etapa és clau per continuar gaudint de la vida amb plenitud. Les decisions quotidianes —allò que mengem, com ens movem, com descansem o com ens relacionem— tenen un paper decisiu en la manera com envellim. Incorporar i mantenir hàbits saludables ens permet afrontar aquesta etapa de forma activa, autònoma i amb una millor qualitat de vida.
Entre tots els factors que influeixen en l’envelliment saludable, l’alimentació ocupa un lloc central. Amb el pas dels anys, el nostre organisme experimenta canvis que modifiquen les necessitats nutricionals: el cos requereix menys energia, però necessita una aportació més gran de nutrients essencials per preservar la massa muscular, la salut òssia, la funció cognitiva i la resposta immunitària. Una alimentació equilibrada i adaptada pot ajudar a prevenir o retardar l’aparició de malalties cròniques com la hipertensió, la diabetis o l’osteoporosi, i alhora afavorir la vitalitat, l’autonomia i el benestar en la vida diària.

Objectius:

• Comprendre els principals canvis fisiològics associats a l’envelliment.
• Fomentar el coneixement sobre alimentació: actualitzant els conceptes generals sobre alimentació, incloent la classificació dels aliments, el mètode del plat, la planificació de menús i la lectura d’etiquetes.
• Aprendre estratègies per a la prevenció de la salut en edat adulta:
◦ proporcionar eines i coneixements per prevenir malalties i mantenir el benestar al llarg dels anys.
◦ Conèixer els factors que influeixen en un sistema digestiu eficient, la importància de la microbiota, i aprofundir en la relació entre l’alimentació i la salut òssia, cardiovascular i durant la menopausa i benestar emocional
• Conscienciar sobre alimentació sostenible. Introduir conceptes de sostenibilitat alimentària per promoure pràctiques respectuoses amb el medi ambient

Metodologia:

Les sessions combinaran continguts teòrics i activitats pràctiques, amb un enfocament participatiu i divulgatiu. Cada sessió constarà d’una primera part (aprox. 1h30) dedicada a l’exposició de conceptes i una segona (30 min) per compartir experiències, resoldre dubtes o fer exercicis aplicats.

PROGRAMA

1. Envelliment saludable: conceptes i factors determinants. Fisiologia de l’envelliment.

2. Actualització de conceptes generals sobre alimentació: nutrients, grups d’aliments, planificació de menús, etiquetatge.

3. Requeriments nutricionals en la població sènior

4. Microbiota intestinal, funció digestiva i sistema immunitari.

5. Menopausa.

6. Nutrició preventiva i gestió de les principals patologies relacionades amb envelliment: benestar cognitiu, salut cardiovascular, salut òssia i diabetis.

7. Estil de vida, autocura i benestar integral en l’envelliment

8. Sistemes d’alimentació sostenible.

Bibliografia

• Aranceta Bartrina, J., Arija Val, V., Maíz Aldalur, E., Martínez de Victoria Muñoz, E., Ortega Anta, R. M., Pérez-Rodrigo, C., … & de Nutricion Comunitaria, S. E. N. C. (2016). Guías alimentarias para la población española (SENC, diciembre 2016); la nueva pirámide de la alimentación saludable. Nutrición hospitalaria, 33(Suppl 8), 1-48.
• Cabezas-Peña, C., Castell-Abat, C., Robert-Isart, R., Roure-Cuspinera, E., Serra-Farró, J., & Vallbona-Calbó, C. (2014). Bases per a la promoció de l’envelliment actiu i saludable.
• Gil, Á., Sociedad Española de Nutrición Parenteral y Enteral., Fundación Iberoamericana de Nutrición, Sociedad Española de Nutrición Parenteral y Enteral., y Fundación Iberoamericana de Nutrición. (2017). Tratado de nutrición (3a edición). Editorial Médica Panamericana.
• GARCÍA, P. L. Nutrición en la tercera edad.
• de Luis Román, D. A., Guerrero, D. B., & Luna, P. P. G. (Eds.). (2010). Dietoterapia, nutrición clínica y metabolismo. Ediciones Díaz de Santos.
• López, B. M., Marsilla, S. E., Molina, E. L., Belmonte, A. B., & Yago, A. M. (2014). Nutrición en la tercera edad. Salud, alimentación y sexualidad en el envejecimiento Volumen I, 425.
• Madrid Vicente, A. (2021). Bromatología : ciencia de los alimentos (Primera edición). Madrid Vicente.
• Moreiras-Varela, O. (2009). Tablas de composición de alimentos (13a ed.). Pirámide.
• Soares, P., Almendra-Pegueros, R., Benítez Brito, N., Fernández-Villa, T., Lozano-Lorca, M., Valera-Gran, D., & Navarrete-Muñoz, E. M. (2020). Sistemas alimentarios sostenibles para una alimentación saludable. Revista Española de Nutrición Humana y Dietética, 24(2), 87-89.
• Zhou, B., Perel, P., Mensah, G.A. and Ezzate, M. (2021). Global epidemiology, health burden and effective interventions for elevated blood pressure ans hypertension. Nature Reviews. Cardiology, 18, 785-80

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 5, 12, 19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 9, 16 i 30
maig: 7, 14, 21 i 28

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professora Tutora:

Silvia Campo Fernández


Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

English for travelling

English for travelling

L’anglès és la llengua més freqüentment utilitzada per gent de diversos països per comunicar-se. El terme “globish” (global English) fa referència a aquesta comunicació global en anglès. Aquest “Globish” és, per tant, el llenguatge dels no-natius: senzill, directe i amb estructures gramaticals clares, facilitant així la comunicació de forma eficaç.
Amb el pretext d’un viatge, practicarem aquest anglès global en diversos contextos reals (hotel, restaurant, aeroport…) per consolidar el nostre coneixement i augmentar la nostra autonomia comunicativa.

Objectius:

• Refermar i ampliar el coneixement i la confiança necessaris per comunicar-se en contextos reals diferents.
• Ser capaç de desenvolupar-se en interaccions socials senzilles utilitzant qualsevol de les quatre habilitats lingüístiques: comprensió i expressió oral (listening i speaking) i comprensió i expressió escrita (reading i writing).
• Afermar i ampliar el coneixement per a comunicar-se en contextos reals diferents.
• Desenvolupar la confiança necessària per a desembolicar-se en interaccions socials senzilles utilitzant qualsevol de les quatre habilitats lingüístiques: comprensió i expressió oral (‘listening’ i ’speaking’) i comprensió i expressió escrita ( ‘reading’ i ‘writing’).

Metodologia:

Participativa i interactiva. Les activitats seran variades i funcionals amb l’objectiu de dotar a l’alumne d’eines bàsiques per a comunicar-se en anglès. Es pretén crear un entorn col·laboratiu i dinàmic on cada alumne desenvolupi la seva habilitat comunicativa de manera agradable i satisfactòria. Es farà especial èmfasi en les dues destreses orals: ‘listening’ i ‘speaking’

PROGRAMA

El programa contempla els continguts del nivell A2/B1 del MECRL (Marc Europeu Comú de Referència de les Llengües), però s’adaptarà a les característiques del grup i serà permeable a les necessitats dels alumnes.

Es preten cobrir els aspectes següents: comunicatius (A), gramaticals (B) i de vocabulari (C):

1.- Rutines i activitats diàries.’Lifestyles’

A. Descripció d’activitats, estils de vida i personalitat.
B. Repàs de verbs freqüents. Present simple i present continu.
C. Vocabulari d’informaciò personal. Adverbis de freqüència.

2.- Parlar del passat. ‘The way we were’

A. Expressar experiències passades. Explicar anècdotes i fets ja acabats.
B. Passat simple i passat continu. Verbs irregulars.
C. Connectors de temps (time sequencers). Expressions de temps present i passat.

3.- Moure’s en una ciutat desconeguda ‘Finding my way’

• Parlar sobre llocs d’interès i facilitats a una ciutat desconeguda. Preguntar i donar adreces.
• Donar instruccions. Expressar contrast. Partícules interrogatives compostes.
• Vocabulari de viatge (transport, documentació, compres, allotjament…). Preposicions de temps i lloc.

4.- Descripció de llocs, persones i situacions ‘What is it like?’

A. Parlar de llocs, persones, edificis etc i descriure els trets més característics.
B. Comparatius i superlatius. Comptables i incomptables. Present perfecte.
C. Adjectius descriptius. Adjectius -ed/-ing.

5.- El món que ens envolta ‘Beyond the neighbourhood’

A. Donar opinions sobre fets, pel·lícules, llibres, situacions, etc.
B. Pronoms d’objecte (object pronouns). Oracions finals, de causa i conseqüència.
C. Vocabulari relacionat amb la salut, treball, tecnologia, problemes socials, etc.

6.- Plans i ambicions. El futur. ‘Planning a trip’’

A. Comunicar plans de futur, fer prediccions, expressar desitjos i expectatives.
B. El futur amb ‘will’, ‘going to’ i present continu. Primer condicional.
C. Prefixos i sufixos habituals. Paraules compostes.

7.- Fer recomanacions i suggeriments.’I think you should’

1. Donar consells, fer suggeriments, recomanar llocs, menjars, pel·lícules, etc
2. Verbs modals.
3. Vocabulari relacionat amb l’actualitat (medi ambient, canvis socials…) Advantages e inconvenients.

Les activitats seran variades i funcionals per tal de dotar l’alumne d’eines bàsiques per comunicar-se en anglès, tot creant un entorn col·laboratiu i dinàmic on cada alumne desenvolupi la seva aptitud de manera agradable i satisfactòria.
Es pretén crear un entorn col·laboratiu i dinàmic on cada alumne desenvolupi la seva habilitat comunicativa de manera agradable i satisfactòria. Es farà un èmfasi especial en les dues destreses orals: ‘listening’ i ‘speaking’

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 5, 12, 19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 9, 16 i 30
maig: 7, 14, 21 i 28

Idioma:

Anglès / Castellà

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professora Tutora:

Consuelo Moral Pacios

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

 

Pintura espanyola de Velázquez a Goya

Pintura espanyola de Velázquez a Goya

“Pintura espanyola de Velázquez a Goya” és una proposta per endinsar-nos en un dels períodes més apassionants de la història de l’art a la península Ibèrica: del Segle d’Or fins als inicis del segle XIX.
Ens aproximarem a la pintura desenvolupada entre 1599, any de naixement de Diego Velázquez, i 1828, any de la mort de Francisco de Goya. Analitzarem no només les obres i els tallers, sinó també el context que les va fer possibles: la literatura artística, la sociologia de l’art, les condicions materials i socials dels i les artistes, les fonts, els viatges i els gèneres pictòrics més rellevants.
Aquesta mirada inclourà també una perspectiva de gènere, en continuïtat amb l’assignatura Grans oblidades: dones artistes en la història de l’art, per seguir qüestionant els relats dominants i fer visibles les absències.
No calen coneixements previs: el curs està adreçat a qualsevol persona interessada a conèixer millor aquest període clau de l’art espanyol.

Objectius:

• Conèixer la pintura dels segles XVII i XVIII a Espanya.
• Conèixer el context històric i l’evolució de la pintura espanyola en aquest període.
• Conèixer alguns dels autors que participen del canvi en la cultura visual al llarg de l’edat moderna a Espanya.
• Incorporar el discurs de gènere dins del discurs general de la història de l’art.
• Fer una aproximació a les fonts literàries de l’època.
• Analitzar els continguts iconogràfics de les obres seleccionades.
• Reflexionar sobre la relació entre la pintura i altres camps artístics de l’època, com la literatura, l’escultura o l’arquitectura, per a entendre el context cultural de manera més àmplia.
• Promoure l’anàlisi comparativa entre diferents gèneres pictòrics, com el retrat, la pintura religiosa, la pintura de gènere o el paisatge, per a entendre les seves característiques i funcions dins de la societat de l’època.

Metodologia:

El curs es troba dividit en 15 sessions de caràcter presencial de dues hores cadascuna (30 hores en total). Aquestes classes, de caràcter teòric, es guiaran amb material visual i/o audiovisual i es completaran amb lectures complementàries.
Al llarg del curs es preveu una sortida.

PROGRAMA

• Introducció al període històric. Literatura artística (vides, quaderns, cartilles, tractats). Encàrrecs i col·leccionisme. Clients i mecenes. Presència femenina en la producció artística i en el mecenatge: monges, reines, nobles i col·leccionistes.
• El pintor i la pintora en el Segle d’Or (formació, situació social i cultura). Temes i gèneres (retrat, natura morta, història, mitologia, pintura religiosa, vanitas, paisatge, pintura de gènere). Presència i absència de les dones en els circuits artístics. El cas de Joséfa de Óbidos com a artista professional al segle XVII.
• La cort de Madrid. Bartolomé Carducho, Vicente Carducho, Eugenio Cajés. Caravaggisme a la cort; Juan Bautista Maíno, Pedro Nuñez. La formació de dones a la cort (el precedent d’Isabel de Valois i Sofonisba Anguissola).
• La ciutat de Toledo, centre avantguardista de la pintura: els precedents de la pintura d’El Greco. Juan Sánchez Cotán i Pedro Orrente.
• València i el comerç mediterrani: Francisco Ribalta.
• La ciutat cosmopolita de Sevilla. Francisco Pacheco, Juan de Roelas, Francisco Herrera “El Viejo” i Francisco de Zurbarán. Naturalisme devocional, art conventual i circulació cap a Amèrica.
• José de Ribera i el regne de Nàpols. Dones i cercles artístics napolitans en diàleg amb l’àmbit hispànic.
• Alonso Cano i l’inici de l’escola granadina. Art religiós en àmbits femenins: producció conventual i decoració devocional.
• Diego Velázquez. Evolució estilística, viatges, influències italianes i context de cort.
• El barroc ple a Madrid. Francisco Rizi i els pintors del barroc ple: Juan Carreño de Miranda, Claudio Coello.
• La pintura a Sevilla en el Barroc final. Bartolomé Esteban Murillo i Juan Valdés Leal.
• Antonio Palomino i la pintura a Madrid a principis del segle XVIII. Reflexió sobre l’absència de dones artistes a les fonts canòniques.
• Pintura del barroc a Catalunya: Lluís Gaudin, Joan Gallart, Pau Priu, Antoni Viladomat i Francesc Tramulles.

• Francisco Bayeu i la cort de Carles III. El Grand Tour i el camí cap el neoclassicisme. Paper de les dones en l’intercanvi cultural i artístic europeu.
• Francisco de Goya. Retrat social, crítica, guerra i visió moderna de l’artista.
• Perspectives de gènere i dones artistes al segle XVII i XVIII: pràctiques artístiques femenines, dificultats d’accés a la formació i al mercat, artistes oblidades o silenciades per la historiografia. Relectura de fonts, genealogies invisibles i noves metodologies.

Bibliografia

• ANGULO, Diego: “Pintura del siglo XVII”, a Ars Hispaniae. Historia Universal del Arte Hispánico, Madrid, Editorial Plus Ultra, 1971.

• BATICLE, Jeannine, Goya, Barcelona, 1995.

• BROWN, Jonathan: Imágenes e ideas de la pintura española, Madrid, Alianza Forma, 1980.

• BROWN, Jonathan: La Edad de Oro de la pintura en España, Madrid, Nerea, 1990.

◦ El siglo de oro de la pintura española. Biblioteca Mondadori, Fundaciñon Amigos del Museo del Prado, 1991.

◦ Fuentes y modelos de la pintura barroca madrileleña. Madrid: Arco/ Libros, 2008.

• GALLEGO, Julián: El pintor de artesano a artista, Granada, Universidad, 1976.

• GALLEGO, Julián: Visión y símbolos en la pintura española del siglo de oro, Madrid, Ensayos de Arte Cátedra, 1991.

• HELLWIG, Karin: La literatura artística española del siglo XVII. Visor, colección la Balsa de la Medusa, 1999.

• MARTÍN GONZÁLEZ, Juan José. El artista en la sociedad española del siglo XVII, Madrid, Ensayos de Arte Cátedra, 1993 (2 ed.).

• MORALES, José Luis, Pintura en Española. 1750-1808, Madrid, Cedra, 1994.

• MORAN TURINA, Miguel i PORTÚS PÉREZ, Javier: El arte de mirar. La pintura y su público en la España de Veláquez. Madrid, Istmo, 1997.

• MUÑOZ GONZÁLEZ, Maria Jesús: El mercado español de pinturas en el siglo XVII. Madrid: Fundación Caja Madrid, 2008.

• PÉREZ SÁNCHEZ, Alfonso E.: Pintura barroca en Española, 1600-1750, Madrid, Manuales de Arte Cátedra, 1992 (2010).

• PÉREZ SÁNCHEZ, Alfonso E.: De pintura y pintores. La configuración de los modelos visuales en la pintura española. Madrid, Alianza Forma, 1993.

• STOICHITA, Victor I: El ojo místico. Pintura y visión religiosa en el Siglo de Oro español, Madrid, Alianza Forma, n. 139, 1996 (1995).

• TORRAS, Santi: Pintura catalana del Barroc. L’auge col·leccionista i l’ofici de pintor al segle XVII. Girona, Universitat de Girona, 2012.

• TRIADÓ I TUR, Joan-Ramon: La pintura española. El Siglo de Oro. Barcelona, Carroggio, 1999.

• VVAA: El siglo de oro de la pintura española. Biblioteca Mondadori, Fundación Amigos del Museo del Prado, 1991.

• WALDMANN, Susann: El artista y su retrato en la España del siglo XVII. Una aportación al estudio de la pintura retratatista española. Madrid, Alianza Forma (nº. 155), 2007.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 10, 17 i 24
març: 3, 10, 17 i 24
abril: 7, 14, 21 i 28
maig: 5, 12, 19 i 26

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professora Tutora:

Vanessa Martín Nicolás


Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es