Select Page
Vist per a sentència

Vist per a sentència

Vist per a sentència no és només una expressió jurídica. És aquell moment en el qual, tot el que ha ocorregut abans, passa de les parts protagonistes a les mans de la Justícia, que posarà fi amb mitjançant una resolució final. Aquest temps de silenci expectant, és responsabilitat, és dret en el seu estat més humà.

Amb aquest curs proposem un viatge panoràmic pel Dret Penal explicat des de dins: des del Sistema Penal que dona el tret de sortida, passant per la detenció i recerca, les mesures cautelars, la instrucció, el judici, la sentència i el compliment de les condemnes des de l’àmbit penitenciari.

Reflexionarem sobre la justícia retributiva versus la justícia restaurativa. Compararem la jurisdicció de menors amb la d’adults i analitzarem les seves raons, el seu funcionament i eficàcia, des de la seva concepció i fonaments jurídics fins a la seva execució, dedicant especial atenció a la responsabilitat.

Al llarg de les nostres sessions, anirem desgranant, de manera clara i accessible, el camí que segueix un delicte des que neix fins que rep una resposta jurídica. Tot això amb exemples reals, curiositats històriques, casos cèlebres, reflexions ètiques i una mirada crítica i humana al Sistema Penal.

Perquè el Dret no és només una norma escrita: és una història que es construeix cada vegada que algú diu: “S’aixeca la sessió… vist per a sentència.”

Objectius:

• Aproximar-nos al Dret Penal, el marc constitucional aplicable i els principis jurídics inspiradors per a enquadrar tot el procés que es desencadena després de la comissió d’un delicte.
• Conèixer els conceptes bàsics associats al dret penal: responsabilitat penal i els seus modificadors, delictes i la seva tipificació, i les penes previstes.
• Establir els elements fonamentals associats a la fase de recerca policial, la detenció, els drets fonamentals aplicables i les mesures cautelars.
• Recórrer la fase judicial i descobrir el funcionament bàsic de la jurisdicció penal: judicis, parts, diligències, resolucions, recursos…
• Obrir les portes a l’execució penal derivada de cada sentència condemnatòria: penes i el seu compliment.
• Entrar en l’àmbit penitenciari i establir les bases del compliment de condemnes privatives de llibertat, així com el funcionament essencial de les nostres presons.
• Abordar els pilars fonamentals de la justícia restaurativa, les seves mesures i aplicació, els beneficis i eficàcia.
• Recórrer els fonaments bàsics de la jurisdicció de menors i, des de la comparativa amb la jurisdicció d’adults, valorar, reflexionar i aprofundir en el seu poder resocialitzador, reeducatiu i restauratiu.
• Desenvolupar una mirada crítica al nostre sistema de justícia penal en cadascuna de les seves fases i poder reflexionar sobre la seva oportunitat, eficàcia, sentit i transcendència a tots els nivells.

Metodologia:

El nostre curs anirà combinant el marc teòric vigent amb les diferents propostes de futur que caminen forjant-se. Tot això, de manera dinàmica i pedagògica ho anirem complementant amb exemples de casos reals, vídeos il·lustratius i materials addicionals que ajudin a aclarir o aprofundir.

Igualment, cada sessió, a partir del fil conductor proposat, animarà a l’alumnat a participar de manera activa des de les seves pròpies vivències, opinions, dubtes i inquietuds. De la mateixa manera que, un objectiu essencial serà anar desenvolupant una mirada crítica que ens convidi a la reflexió. La idea no és només acostar-nos al coneixement de la realitat penal i penitenciària si no poder anar comprenent el sentit últim de cada element, així com avaluar la seva oportunitat, eficàcia, aplicació i transcendència.

Durant el curs es facilitarà l’enviament de material de suport, conforme anem tancant blocs per a, així, poder recollir al costat del contingut inicial totes les aportacions necessàries a partir dels interessos expressat en les sessions.

PROGRAMA

1. Sistema Penal Espanyol. Dret punitiu de l’Estat. Marc constitucional i funció penal. Principis inspiradors. Principi d’intervenció mínima del dret penal. Legislació aplicable.
2. Codi Penal Espanyol. Prevenció general. Delictes: tipologia, tipificació i concurs de delictes. Responsabilitat penal: imputabilitat, suposats de inimputabilitat i elements modificadors. Penes: tipologia de penes, modulació i regles per a la seva execució.
3. Fase policial: investigació. Especial atenció als drets fonamentals aplicables en la persecució de delictes i en la detenció. Obertura de diligències: d’ofici, denúncies i querelles. Tràmits corresponents a aquesta etapa i obtenció de proves. Mesures provisionals i cautelars.
4. Fase judicial. Drets fonamentals aplicables al procés judicial penal i conseqüències pràctiques. Instrucció i recerca judicial: Tràmits propis d’aquesta fase, parts i determinació de les proves que acreditin el passo a la fase de judici oral. Fase de judici oral: Tipus de procediments i el seu desenvolupament. Parts del procés: acusat, advocat defensor i advocats de l’acusació, perits i testimonis. Ministeri Fiscal i principi de legalitat/oportunitat. Pràctica de proves.
5. Tribunal del Jurat. Història de la seva aparició i simbologia en el nostre sistema judicial penal. Jurisdicció i delictes susceptibles de ser jutjats amb jurat. Procediment de selecció. Realitat i ficció. Implicacions jurídiques, filosòfiques i mirada crítica que permetin avaluar la seva necessitat i eficàcia.
6. Sentència. Decisions judicials intermèdies. Recursos i dret a la segona instància: recursos ordinaris i extraordinaris (apel·lació, cassació, revisió). Contingut de la sentència: antecedents de fet, fonaments jurídics i fallada. Imposició de penes i alternatives a la seva execució. Responsabilitat civil derivada de delicte.
7. Execució penal. Penes privatives de llibertat. Les presons a Espanya. Pena de presó, jutge de vigilància penitenciària i règim penitenciari general. Funcionament, graus de classificació, programes de tractament, junta de tractament i permisos. Tercer grau i llibertat condicional. Mesures de reinserció social i ajudes a la resocialització i el seu valor específic en la prevenció específica.
8. Justícia restaurativa. Concepte, principis i diferències amb la justícia retributiva mesures no privatives de llibertat recollides en el nostre ordenament jurídic. Aplicació de mesures. La mediació penal i penitenciària, condicions, efectes i valor. La víctima i la seva reparació com a element central.
9. Jurisdicció de menors. Diferències fonamentals respecte del sistema penal adult. La responsabilitat penal i la intervenció en casos de menors inimputables. Drets aplicables i marc legal: LORPM. Característiques essencials de la jurisdicció de menors. Equips tècnics. Mesures educatives i el seu sistema d’execució prioritzant sempre l’interès superior del menor.

Bibliografia

1. Sistema penal, marc general i procés penal.
• Velilla, N. (2021). Así funciona la justicia. Arpa.
• Bacigalupo Saggese, S. (Coord.). (2019). Manual de introducción al Derecho penal. Boletín Oficial del Estado.
• Moreno, D. (s. f.). Entendiendo el proceso penal. Nocturna.

2. Codi Penal, principis i responsabilitat penal.
• Cuello Contreras, J., Mapelli Caffarena, B., & Colina Ramírez, E. I. (2025). Curso de Derecho penal. Parte general. Tecnos.
• Rojas, R. M. (2024). Las contradicciones del derecho penal. Unión Editorial.
• Medina Ariza, J. (Ed.). (2022). Instituciones de control del delito. Dykinson.

3. Fase policial i Drets Fonamentals.
• Fustero Bernad, A. (2020). Los derechos fundamentales del detenido. Pórtico.
• VV. AA. (2017). Los derechos del detenido y del investigado en el proceso penal. Sepín.

4. Instrucció, judici i les parts del procés.
• Gómez Colomer, J. L. (1993). El proceso penal español para no juristas. Tirant lo Blanch.

5. Tribunal del Jurat.
• Álvarez Buján, M. V. (2023). Guía jurídico-práctica para procesos ante el Tribunal del Jurado. Tirant lo Blanch.
• Pérez del Valle, F. (2024). Procedimiento ante el Tribunal del Jurado: Guía penal y procesal. Eolas.

6. Sentència i recursos judicials.
• Montolío, E. (Dir.). (2023). Guía de redacción judicial clara. Ministerio de Justicia.

7. Execució penal, presó i reinserció.
• Roldán Barbero, H. (2025). Historia de la prisión en España. Los Libros de la Catarata.
• Montero Hernanz, T. (2021). Reinserción y prisión. J. M. Bosch.

8. Justícia restaurativa.
• De la Cuesta, J. L. (2022). Justicia restaurativa en España. Iustel.
• Olalde Altarejos, A. J. (2023). La praxi del programa de justícia restaurativa a Catalunya: Narratives, reflexions i aprenentatges des de la facilitació. Aranzadi.

9. Jurisdicció de Menors.
• Fernández Molina, E., & Bernuz Beneitez, M. J. (2018). Justicia de menores. Síntesis.
• Martín Aimar, G. D. (2024). Ni menores, ni jóvenes, ni conflictivos, ni locos. Olejnik.

10. Obres Complementaries.
• Font Barrot, A., & Pérez Triviño, J. L. (2017). El derecho para no juristas: Una guía para entender el sistema jurídico. Deusto.
• Miró Llinares, F., & Aguerri, J. C. (Eds.). (2024). Derecho penal trending topic: Una semana de comunicación sobre la ley y la justicia penal en la red social X. Marcial Pons.
• Tamarit Sumalla, J. M. (2014). La criminologia. Editorial UOC.
• Hilterman, E. (2019). Prevenció de la delinqüència. Editorial UOC.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 10, 17 i 24
març: 3, 10, 17 i 24
abril: 7, 14, 21 i 28
maig: 5, 12, 19 i 26

 

Idioma:

Català/Castellà

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professora Tutora:

Beatriz López González

Places exhaurides


Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

Dinasties medievals i contemporànies islàmiques

Dinasties medievals i contemporànies islàmiques

Segons els musulmans, l’islam té manca de reis o almenys hagués de ser així, per això, el bon musulmà ha d’avorrir les monarquies dinàstiques i lluitar contra la seva instauració. És més, des del punt de vista del xiisme del dotzè imam, els musulmans han de lluitar contra qualsevol tipus de govern. Per a un musulmà, els reis ni són exemplars ni és una cosa pròpia de la cultura islàmica sinó una mala interpretació interessada de l’Alcorà, evidentment, d’una sèrie de famílies que convertides en dinasties han governat i governen als països islàmics.

Actualment la monarquia dinàstica islàmica és la forma de govern al Marroc, l’Aràbia Saudita, Bahrain, Brunei, Unió dels Emirats Àrabs, Jordània, Kuwait, Malàisia, Oman, Qatar. És a dir, si contemplem l’ampli espectre del món musulmà, són pocs els Estats islàmics regits per reis, emirs o sultans. Paradoxalment, la forma de govern més estesa entre els països islàmics és la República, clar que per al poble el mateix dóna un monarca absolut que un president autòcrata, si tots dos són dictadors.

Les elits en forma de monarquies dinàstiques aconsegueixen subjugar al poble i justifiquen el seu govern sota un poder central d’homes que diuen ser descendents del Profeta Muhammad.

Objectius:

• Explicar qui, com i per què aquestes monarquies van ser i són importants en la història islàmica.
• Establir una línia de temps de totes elles.
• Repassar l’ús d’una terminologia bàsica de cada època.
• Encuriosir per saber més de l’Islam.

Metodologia:

Classes teòriques, didàctiques i entretingudes combinades amb debats participatius. No es preveu cap activitat extra al cicle de sessions. No obstant això, si sorgís alguna proposta (exposició, conferència, etc.) es valoraria l’assistència.

PROGRAMA
1r. Bloc
Conceptes varis
Muhammad, com a punta de l’iceberg dinàstic islàmic.

Dinasties islàmiques actuals analitzades:
• L’Aràbia Saudita (saudites i wahhabisme)
• L’Oman (busaydites i ibadisme)
• El Iemen (huthies i zaydisme)

2n. Bloc
Dinasties islàmiques medievals analitzades
• Abbàssida
• Aglàbida
• Almohade
• Aiúbida
• Fatimita
• Idríssida
• Nassarita
• Omeia
• Rustúmida
• Safàvida
• Seljúcida

Bibliografia
Si algun alumne decideix aprofundir en un tema determinat, al final de cada classe proposaria una selecció bibliogràfica específica.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 10, 17 i 24
març: 3, 10, 17 i 24
abril: 7, 14, 21 i 28
maig: 5, 12, 19 i 26

 

Idioma:

Català/Castellà

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professor Tutor:

Jordi Belloso Rimbau

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

Filosofia hermenèutica del fet religiós

Filosofia hermenèutica del fet religiós

El curs ofereix una aproximació filosòfica, fenomenològica i hermenèutica al fet religiós, entenent-lo com una experiència humana fonamental i complexa. A través d’una anàlisi rigorosa del sagrat, la mediació simbòlica, la diversitat de configuracions del diví i les seves interpretacions modernes, es busca comprendre la rellevància de la religió tant en les cultures com en la subjectivitat humana. El recorregut es completa amb una reflexió crítica sobre les principals teories modernes (marxisme, psicoanàlisi, filosofia analítica) i la aproximació racional a l’actitud religiosa. L’enfocament serà interdisciplinari, però amb arrelament filosòfic i interès pel diàleg entre religió i raó.

Objectius:

• Comprendre el fenomen religiós des de la perspectiva de la fenomenologia i la hermenèutica filosòfica.
• Identificar les estructures fonamentals del fet religiós: el sagrat, el misteri, les mediacions.
• Analitzar les principals configuracions del diví al llarg de la història de les religions.
• Examinar críticament les principals teories modernes sobre la religió (Hegel, Marx, Freud, Wittgenstein).
• Explorar les possibilitats d’una aproximació racional de l’actitud religiosa.
• Reflexionar sobre el lloc actual de la religió en la cultura contemporània i en l’autocomprensió de l’ésser humà.

Metodologia:

El curs combinarà classes magistrals, anàlisis de textos fonamentals, discussió crítica en grup i el visionat de material audiovisual. Es treballarà amb fragments seleccionats d’autors clau, propiciant la lectura reflexiva i el diàleg filosòfic. Les sessions inclouran moments d’exposició conceptual, intercanvi d’idees i exercicis interpretatius, a més d’activitats pràctiques com a debats i estudis de casos. Es fomentarà la participació activa dels estudiants a través d’activitats grupals i reflexions personals.

PROGRAMA
MÒDUL I: INTRODUCCIÓ I BASES METODOLÒGIQUES
Sessió 1 – Introducció general al curs
• Presentació del curs.
• Què és el fet religiós? Introducció a la fenomenologia i l’hermenèutica filosòfica.
Sessió 2 – Història del pensament religiós
• Estudi positiu del fet religiós: dels orígens fins a la ciència moderna de la religió.
Sessió 3 – El mètode fenomenològic aplicat a la religió
• Fenomenologia clàssica: Husserl, Otto, van der Leeuw.
• Aplicació al fet religiós i comparació amb altres mètodes.

MÒDUL II: COMPRENSIÓ HERMENÈUTICA DEL FET RELIGIÓS
Sessió 4 – El sagrat com a àmbit de realitat
• El sagrat segons Otto i Eliade. Experiència numinosa.
Sessió 5 – El Misteri com a fonament
• El Misteri com a categoria última del sagrat.
Sessió 6 – L’actitud religiosa humana i les mediacions
• L’estructura fonamental de l’actitud religiosa.
• Ritus, mites i símbols com a mediacions.

MÒDUL III: INTERPRETACIONS MODERNES DEL FET RELIGIÓS
Sessió 7 – La religió a la modernitat: Il·lustració, Hegel i crítica materialista
• La Il·lustració i la religió.
• Concepció de Hegel.
• Crítica materialista de la religió: Feuerbach, Marx i el socialisme científic.
Sessió 8 – Interpretació psicoanalítica i crítica de Freud
• Freud: religió com a neurosi, pare idealitzat, culpa.
• Avaluació crítica.
Sessió 9 – Filosofia analítica i llenguatge religiós
• Wittgenstein i el gir lingüístic.
• Crítica del neopositivisme i valor simbòlic/participatiu del llenguatge religiós.

MÒDUL IV: CONFIGURACIONS HISTÒRIQUES DE LO DIVÍ
Sessió 10 – Formes històriques del diví: pobles orals, politeisme i dualisme
• Figures divines en pobles sense escriptura.
• Politeisme i dualisme: sentit i estructura.
Sessió 11 – Monisme, budisme i monoteisme profètic
• Monisme i unitat de la divinitat.
• Budisme i el buit.
• Monoteisme profètic: revelació i ètica.

MÒDUL V: APROXIMACIÓ RACIONAL AL FET RELIGIÓS
Sessió 12 – Fonaments filosòfics de la religió: experiència i transcendència
• Experiència prefilosòfica i vivència religiosa.
• Pannenberg i Rahner: transcendència, inacabament humà i religiositat.
Sessió 13 – Experiència ontològica i religació segons Zubiri
• Intel·ligència sentida i religació.
• Connaturalitat de la religió en l’ésser humà.
Sessió 14 – L’encontre interpersonal i el Tu absolut en Levinás i Buber
• Alteritat humana i obertura a la transcendència.
• Racionalitat de l’actitud religiosa com a resposta a l’enigma humà.

MÒDUL VI: SÍNTESI I PERSPECTIVES
Sessió 15 – Recapitulació final i debat
• Resum del curs: fenomenologia, crítica i raonabilitat de la religió.
• Reflexió sobre la vigència i futur de l’experiència religiosa.

Bibliografia
Antiseri, D., El problema del lenguaje religioso, Encuentro, Madrid, 1976.
Buber, M., Yo y Tú, Ediciones Nueva Visión, Buenos Aires, 1969.
— Eclipse de Dios, FCE, México, 1995.
Cabada, M., El humanismo premarxista de Ludwig Feuerbach, Akal, Madrid, 1975.
Derrida, J. – Vattimo, G. (eds.), La religión, Ediciones Trotta, Madrid, 1996.
Díaz Salazar, R. – Giner, S. – Velasco, P. (eds.), Formas modernas de religión, Editorial Trotta, Madrid, 1994.
Díaz, C., Ilustración y religión, Editorial Trotta, Madrid, 1991.
— Manual de historia de las religiones, Ediciones Península, Barcelona, 1998.
Díez de Velasco, F., Introducción a la historia de las religiones. Hombres, ritos, dioses, Alianza Editorial, Madrid, 1998.
Dilthey, W., Introducción a las ciencias del espíritu, Revista de Occidente, Madrid, 1966.
Domínguez, C., El psicoanálisis freudiano de la religión, Editorial Trotta, Madrid, 1991.
Duch, L., Religión y mundo moderno, PPC, Madrid, 1996.
Duméry, H., Fenomenología y religión, Editorial Ariel, Barcelona, 1968.
Eliade, M., Historia de las creencias y de las ideas religiosas, 4 vols., Ediciones Cristiandad, Madrid, 1978–1980.
— Lo sagrado y lo profano, Guadarrama, Madrid, 1967.

Eliade, M. – Kitagawa, J. M. (eds.), Metodología de la historia de las religiones, Paidós, Buenos Aires, 1967.
Estrada, J. A., Dios en las tradiciones filosóficas I–II, Editorial Trotta, Madrid, 1994–1996.
Evans-Pritchard, E. E., Las teorías de la religión primitiva, Siglo XXI, Madrid, 1976.
Feuerbach, L., La esencia del cristianismo, Sígueme, Salamanca, 1975; Edaf, Madrid, 1996.
Fierro, A., Sobre la religión. Descripción y teoría, Editorial Trotta, Madrid, 1977.
Fraijo, M. (ed.), Filosofía de la religión. Estudios y textos, Editorial Trotta, Madrid, 1994.
Frazer, J. G., La rama dorada. Magia y religión, FCE, México, 1969.
Freud, S., Obras Completas, vols. I–III, Biblioteca Nueva, Madrid, 1973.
Gesche, A., Dios para pensar, vol. I–II, Ediciones Sígueme, Salamanca, 1995–1997.
Girard, R., El chivo expiatorio, Anagrama, Barcelona, 1986.
— El misterio de nuestro mundo, Sígueme, Salamanca, 1982.
— La violencia y lo sagrado, Anagrama, Barcelona, 2005.
Hegel, G. W. F., Lecciones sobre filosofía de la religión, 2 vols., Alianza Editorial, Madrid, 1987.
Hume, D., Historia natural de la religión. Diálogos sobre la religión natural, Trotta, Madrid, 2003.
Isasi, J. M., Maurice Blondel. Una rigurosa filosofía de la religión, Mensajero, Bilbao, 1982.
James, E. O., Introducción a la historia comparada de las religiones, Cristiandad, Madrid, 1973.
Jüngel, E., Dios como misterio del mundo, Ediciones Sígueme, Salamanca, 1984.
Kierkegaard, S., Temor y temblor, Editorial Losada, Buenos Aires, 1958.
Kolakowski, L., Si Dios no existe…, Ediciones Encuentro, Madrid, 1985.
Küng, H., ¿Dios existe?, Ediciones Cristiandad, Madrid, 1979.
Levinás, E., El humanismo del otro hombre, Caparrós, Madrid, 1993.
— Totalidad e infinito, Ediciones Sígueme, Salamanca, 1987.
Lotz, J. B., La experiencia trascendental, Editorial Razón y Fe, Madrid, 1982.
Lubac, H. de, Por los caminos de Dios, Editorial Desclée, Buenos Aires, 1962.
Lucas Hernández, J. de S., Fenomenología y filosofía de la religión, BAC, Madrid, 2005.
— Dios, horizonte del hombre, Ediciones Sígueme, Salamanca, 1994/1998.
— Alcance significativo del lenguaje humano sobre Dios, Fundación Universitaria Española, Burgos, 1975.
Malinowski, B., Magia, ciencia, religión, Ediciones Ariel, Barcelona, 1993.
Mardones, J. M., ¿Adónde va la religión?, Ediciones PPC, Madrid, 1966.
— Para comprender las nuevas formas de religión, Verbo Divino, Estella, 1994.
— El retorno del mito, Ediciones Síntesis, Madrid, 2000.
Martín Velasco, J., Introducción a la fenomenología de la religión, PPC, Madrid, 1978.
— El encuentro con Dios, PPC, Madrid, 1976/1994.
— La religión en nuestro tiempo, Ediciones Sígueme, Salamanca, 1976.
— El fenómeno místico, PPC, Madrid, 1999.
Marx, K. – Engels, F., Sobre la religión, ed. H. Assmann y R. Mate, Sígueme, Salamanca, 1975.
Moreno, E., Historia descriptiva y filosófica de las religiones, 2 vols., Ariel, Barcelona.
Otto, R., Lo santo, Ediciones Trotta, Madrid, 1965.
Panikkar, R., Religión y religiones, Taurus, Madrid, 1965.
Pannenberg, W., Antropología en perspectiva teológica, Ediciones Sígueme, Salamanca, 1993.
Plé, A., Freud y la religión, Ediciones Guadarrama, Madrid, 1969.
Post, W., La crítica de la religión en K. Marx, Ediciones Ariel, Barcelona, 1972.
Rahner, K., Oyente de la palabra, Herder, Barcelona, 1965.
Ries, J., Lo sagrado en la historia de la humanidad, Ediciones Cristiandad, Madrid, 1988.
Ricoeur, P., Le conflit des interprétations, Seuil, París, 1969.
Sádaba, J., Lecciones de filosofía de la religión, Ediciones Trotta, Madrid, 1989.
Stenson, S. H., Sentido y no sentido de la religión, Ediciones Ariel, Barcelona, 1970.
Tillich, P., Filosofía de la religión, Paidós, Buenos Aires, 1973.
Torres Queiruga, A., La constitución moderna de la razón religiosa, Verbo Divino, Estella, 1992.
— El diálogo de las religiones, Editorial Trotta, Madrid, 1992.
Trías, E., Pensar la religión, Ediciones Destino, Barcelona, 1997.
Valverde, C., Los orígenes del marxismo, Ediciones Guadarrama, Madrid, 1974.
Velarde, J., El agnosticismo, Ediciones Rialp, Madrid, 1996.

Weil, S., Conocimiento sobrenatural, Editorial Trotta, Madrid, 2003.
— Intuiciones precristianas, Editorial Trotta, Madrid, 2004.
— La gravetat i la gràcia, Fragmenta Editorial, Barcelona, 2001.
Wittgenstein, L., Tractatus logico-philosophicus, Alianza Editorial, Madrid, 1973.
Zubiri, X., El hombre y Dios, Alianza Editorial, Madrid, 1984.
— El problema filosófico de la historia de las religiones, Fundación X. Zubiri, Alianza Editorial, Madrid, 1993.
— El problema teologal del hombre: Cristianismo, Alianza Editorial, Madrid, 1998.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 10, 17 i 24
març: 3, 10, 17 i 24
abril: 7, 14, 21 i 28
maig: 5, 12, 19 i 26

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professor Tutor:

Samuel Segura Renau

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

Les matemàtiques Sí són divertides

Les matemàtiques Sí són divertides

 

En aquest curs ens divertirem treballant les Matemàtiques des d’un punt de vista lúdic i distès.
Resoldrem reptes, endevinalles y jocs de màgia, treballarem la papiroflèxia i els nusos entre moltes altres activitats, anirem retrobant conceptes matemàtics que de ben segur es van treballar en el seu moment d’una forma més acadèmica y, potser, ni tan sols recordem.

La intenció és aprendre a gaudir amb les matemàtiques tot descobrint el plaer que suposa resoldre un repte, o un problema que ens hagin plantejat, divertint-nos, sense pressions. Al final, ens atrevirem a proposar aquests mateixos reptes als nostres familiars i amics i podrem fer-los gaudir de les matemàtiques igual que nosaltres.
No són necessaris coneixements previs, farem servir conceptes senzills i anirem arribant a d’altres més concrets poc a poc.
Els materials manipulatius que es faran servir al llarg del curs facilitaran aquest procés de descoberta que plantegem.

Objectius:

La intenció és aprendre a gaudir amb les matemàtiques descobrint el plaer que suposa resoldre un repte, o un problema que ens hagin plantejat, divertint-nos, sense pressions externes. Al final, ens atrevirem a proposar aquests mateixos reptes als nostres familiars i amics per a fer-los gaudir de les matemàtiques igual que nosaltres.
No són necessaris coneixements previs, usarem conceptes senzills i anirem arribant a uns altres més concrets a poc a poc.
Els materials manipulatius que s’usaran durant el curs facilitaran aquest procés de descobriment que plantegem.

Metodologia:

Poder comptar amb els materials de l’exposició permanent “Experiències matemàtiques” del mmaca, Museu de Matemàtiques de Catalunya, i altres materials utilitzats en concursos, com el Fem Matemàtiques, i en cursos, com Estalmat i Veuen x + matemàtiques, garanteixen que tot el contingut es treballarà de manera manipulativa amb materials ben distints.

Es tracta de treballar de manera cooperativa per a resoldre les diferents propostes i es demanarà als assistents que aportin nous materials per a continuar investigant sobre cada tema.

PROGRAMA

Esperant que ningú s’espanti, treballarem conceptes d’algunes de les branques de les matemàtiques, tals com:

• Sistemes numèrics: Sistema binari versus decimal
• Càlcul: Taules de multiplicar, operacions combinades
• Divisibilitat: Criteris de divisibilitat amb jocs
• Geometria plana: Conceptes generals, rectes notables d’un triangle, figures amb la mateixa àrea, figures amb el mateix perímetre, etc.
• Geometria a l’espai: Pas del pla a l’espai, cossos geomètrics.
• Àlgebra: Quadrat d’un binomi, demostracions
• Probabilitat: Recomptes i comprovacions

Però en realitat ni els mencionarem fins haver aconseguit passar una bona estona amb les diferents propostes que es plantejaran.
El programa es complementarà amb una visita al Museu de Matemàtiques de Catalunya.

Bibliografia
És difícil trobar llibres amb aquests continguts treballats de forma manipulativa i lúdica, per tant, no en podem recomanar cap d’específic.

Per sort, en aquests moments internet és una font inesgotable de materials i ens podrà ajudar a resoldre alguns dubtes sobre conceptes concrets, si fes falta.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 10, 17 i 24
març: 3, 10, 17 i 24
abril: 7, 14, 21 i 28
maig: 5, 12, 19 i 26 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professora Tutora:

Pura Fornals Sánchez


Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es