Tardofranquisme (1969 – 1975) història, memòria i cinema
Aquest curs proposa una anàlisi crítica del Tardofranquisme i de la seva incidència immediata en la Transició espanyola a través del cinema de ficció, entès com a font històrica, dispositiu cultural i espai de construcció de memòria col·lectiva. Lluny d’una lectura conciliadora del període, el curs posa l’accent en les formes de repressió visibles i invisibles, en les continuïtats del poder i en les fractures socials, polítiques i morals, prenent el període 1969–1975 com a eix històric que permet connectar passat i present.
A partir d’un corpus de 40 pel·lícules, el curs analitza com el cinema ha contribuït tant a contraposar relats alternatius a l’oficialisme del règim com a qüestionar-lo de manera progressiva mitjançant la sàtira, l’al·legoria, la metàfora i la reconstrucció històrica. El cinema esdevé així una eina privilegiada per analitzar com la dictadura franquista va intensificar les seves formes de dominació i repressió en el seu tram final i quina va ser la incidència en la dècada posterior a la mort de Franco.
Finalment, el curs aborda la manera com, al llarg dels darrers cinquanta anys, el cinema ha revisitat críticament aquest període clau, posant en qüestió els límits del relat hegemònic sobre el pas del Tardofranquisme a la Democràcia. D’aquesta manera, el curs es vincula als debats contemporanis sobre memòria històrica i democràtica, tot subratllant el paper central de la cultura audiovisual en la interpretació del nostre passat recent.
Objectius
• Analitzar el cinema com a eina privilegiada per a l’estudi del tardofranquisme i de les seves continuïtats polítiques, socials i culturals durant la Transició.
• Comprendre les diferents formes de repressió institucional, simbòlica, social i cultural presents en el tram final de la dictadura i en els primers anys de la democràcia.
• Desenvolupar una lectura crítica dels relats cinematogràfics sobre la Transició, posant en qüestió els discursos de normalització, reconciliació i oblit.
• Fomentar una reflexió activa sobre la memòria democràtica, els drets humans i el paper de la cultura audiovisual en la construcció del passat recent.
• Dotar l’alumnat d’eines per interpretar el cinema com a font històrica i com a espai de conflicte entre memòria, poder i representació.
Metodologia
• Projecció i anàlisi de fragments cinematogràfics seleccionats, contextualitzats històricament.
• Relació entre les fonts audiovisuals i el context polític, social i cultural del període estudiat.
• Enfocament participatiu, adaptat al públic adult i orientat a la reflexió crítica.
Adreçat a
Obert al públic en general
PROGRAMA
Bloc I. Dècada prodigiosa: pax franquista i desenvolupisme
En contraposició a la campanya commemorativa franquista dels “25 años de paz”, concebuda com una estratègia oficial de legitimació del règim que ocultava la repressió estructural, la manca de llibertats i les desigualtats socials persistents, el cinema espanyol va articular una representació crítica de les fractures i conflictes del franquisme sociològic, posant en qüestió l’aparença de normalitat i progrés projectada per la propaganda oficial.
Films de referència: Bienvenido Mr. Marshall (1953); El pisito (1959); Plácido (1961); El verdugo (1963); La guerre est finie (1966); La caza (1966); La piel quemada (1967).
Bloc II. Anys claustrofòbics: cinema de reconstrucció històrica (1969–1975)
Davant la persistència de la censura en els darrers anys del règim, alguns cineastes opten per un llenguatge al·legòric i metafòric com a via per expressar el malestar social, la incomunicació, el silenci imposat i les formes de repressió quotidiana i simbòlica pròpies del tardofranquisme.
El cinema d’aquest període retrata espais tancats —la família, el poble, el bosc, la cabina o l’interior domèstic— com a metàfores d’una societat asfixiada i mancada de llibertat d’expressió. A través d’aquestes representacions s’analitza el pes del passat, la memòria traumàtica de la Guerra Civil i la postguerra, així com la dificultat de construir projectes vitals en una societat bloquejada moralment i políticament.
Films de referència: La madriguera (1969); El jardín de las delicias (1970); La cabina (1972); Ana y los lobos (1973); Habla, mudita (1973); El espíritu de la colmena (1973); La prima Angélica (1974); El amor del capitán Brando (1974); Furtivos (1975).
Bloc III. “Atado y bien atado”: memòria cinematogràfica del postfranquisme
Aquest darrer bloc analitza com el cinema dels darrers cinquanta anys (1976–2025) ha representat la transició del tardofranquisme a la democràcia, abordant el projecte continuista de reforma política, la violència política i institucional, les continuïtats de l’Estat profund i la construcció del relat hegemònic de la Transició, així com les seves relectures i qüestionaments contemporanis.
Films de referència: El desencanto (1976); La guerra de papá (1977); La escopeta nacional (1977); Asignatura pendiente (1977); El diputado (1978); Operación Ogro (1979); El proceso de Burgos (1979); Siete días de enero (1979); El nido (1980); La fuga de Segovia (1981); Volver a empezar (1982); La muerte de Mikel (1984); Caso cerrado (1985); El disputado voto del señor Cayo (1986); El viaje a ninguna parte (1986); La noche más larga (1991); Sombras en una batalla (Mario Camus, 1993), Entre rojas (1995); Cuéntame cómo pasó (2001–2023); Buen viaje, excelencia (2003); Salvador (Puig Antich) (2006); 20-N: los últimos días de Franco (2008); Adolfo Suárez, el presidente (2010); Tarancón: el quinto mandamiento (2010); De la ley a la ley (2017); El Rey (2018); Anatomía de un instante (2025).
Bibliografia
• ALONSO BARAHONA, Fernando: El cine español en la era de Franco (1939-1975). Madrid: SND Editores, 2022.
• BREU I PANYELLA, RamoN: Tractar la memòria a l’aula a través del cinema. Memorial Democràtic, Eines Memòria, 7, Barcelona, 2015.
• BABIANO, José; GÓMEZ, Gutmaro; MÍGUEZ, Antonio; TÉBAR, Javier: Verdugos impunes. El franquismo y la violación sistemática de los derechos humanos, Barcelona, Pasado y Presente, 2018,
• GODICHEAU, François; MARCO, Jorge (eds.): El franquismo. Anatomía de una dictadura (1936-1977). Granada: Editorial Comares, 2025
• GUSTRÁN LOSCOS, Carmina: Tinieblas: El franquismo en el cine español (1975-2000). Madrid, Marcial Pons Ediciones de Historia, 2022.
• JUAN PAYÁN, MIGUEL: La historia de España a través del cine. Editorial Cacitel, Madrid, 2007.
• MATEOS LÓPEZ, Abdón: Franquismo y antifranquismo. Madrid: Eneida, 2022
• MUNIESA I BRITO, BERNAT: Dictadura y monarquía en España, de 1939 a la actualidad. Planeta, 1996.
• RUZAFA ORTEGA, Rafael (ed): La historia a través del cine. Transición y consolidación democràtica en España. Universidad del País Vasco. 2004
Dia i hores:
Dilluns de 18:00 a 19:30 hores
Hores lectives:
9 hores
Calendari:
febrer: 16 i 23
març: 2, 9, 16 i 23
Modalitat:
Presencial
Preu:
30€
Idioma:
Català
Lloc:
UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils
Ponent:
Xesco Montañez Zarcero. Historiador i cinèfil
Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.
Tornar a cursos i activitats
Per a més informació:
UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils
Tel. matí: 93 753 96 60
Tel. tarda: 93 753 01 57
