Select Page
Mitología egipcia. Dioses, templos, creencias y relatos

Mitología egipcia. Dioses, templos, creencias y relatos

Déus, temples, creences i relats. L’antic Egipte va ser una civilització amb una poderosa casta sacerdotal, grans temples i més d’un miler de divinitats que regien el dia a dia d’aquella civilització. Un viatge a l’apassionant món dels cultes de l’antic Egipte.

Objectius:

Aconseguir una major comprensió de l’antic Egipte, de les seves principals divinitats i relats mitològics. Comprendre com la seva cosmovisió regia el seu dia a dia, però també suposava un element amb el qual les elits controlaven l’ingent treball del poble egipci.

Metodologia:

A l’inici del curs l’alumnat rebrà un petit dossier documental per a poder seguir les classes, aquestes es podran veure en línia en directe o en diferit. Després de cada sessió els alumnes disposaran d’una presentació amb els principals continguts de cada classe. Els arxius del curs es podran veure en el següent enllaç: https://extension.uned.es/logout

Adreçat a:

Tots aquells que vulguin introduir-se en la mitologia egípcia a través de l’arquitectura i l’art.

PROGRAMA

Ra i els déus d’Heliopolis
Ptah, el gran déu de Memfis. Thot i la ogdoada.
Isis, Osiris, Horus, Hathor i els seus grans santuaris.
Amón,l’ocult senyor de Tebes. Karnak i Luxor.
Atón i l’heretgia de Amarna. Un sol déu per a Egipte?
Egipte ptolemaic. Nous faraons i nous déus.

Bibliografia

PINCH, Geraldine; El mito egipcio. Ed. Almuzara. 20225
WILKINSON, Richard; The complete gods and goddesses of ancient Egypt. Ed. AUC 2003
WILKINSON, Richard; The complete temples of Egypt. Ed. Thames & Hudson. 2000
QUIRKE, S; Ancient egyptian religion. London, 1992.
KEMP, Barry; El Antiguo Egipto. Ed. Crítica. Ed. Planeta. 2016.
SHAW, Ian; Historia del Antiguo Egipto. Oxford. Ed. La Esfera de los libros. 2010.
PADRÓ, Josep; Historia del Egipto Faraónico. Alianza, 2019.

Dia i hores:

Dimecres de 16:00 a 17:30 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

abril: 8, 15, 22 i 28
maig: 6 i 13

Preu:

30€

Idioma:

Castellà

Modalitat:

Virtual en directe i diferit
Servei tècnic: 93 606 56 92

Ponent:

Julio Villar Robles. Professor associat de la Universitat Jaume I i intèrpret del Patrimoni.

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

Les Catedrals d’Anglaterra. Viatge al temps dels grans temples de pedra

Les Catedrals d’Anglaterra. Viatge al temps dels grans temples de pedra

Viatjarem recorrent els principals temples de la cristiandat durant l’edat mitja. En aquest primer curs ens centrarem en les grans catedrals d’Anglaterra, en el seu normand i l’original estil gòtic i, les històries de les ciutats i els qui les van construir.

Objectius:

Aproximar-se a la particular història medieval anglesa a través de la construcció de les seves catedrals. Distingir les particularitats dels diferents estils arquitectònics. Que aquests grans temples ens serveixin com a document per descobrir el passat i emocionar-nos amb les històries que amaguen aquestes grans edificacions.

Metodologia:

A l’inici del curs l’alumnat rebrà un dossier documental per poder seguir les classes, aquestes es podran veure online en directe o en diferit. Després de cada sessió l’alumnat disposarà d’una presentació amb els principals continguts de cada classe. Els arxius del curs es podran veure en el següent enllaç: https://extension.uned.es/logout

Adreçat a:

Aquells que vulguin introduir-se en la interpretació del patrimoni medieval anglès i viatjar a la fascinant història de la creació dels seus grans centres de culte.

PROGRAMA
Catedral de Canterbury. Sant Agustí i l’arribada del cristianisme.
Catedral de Durham i els seus prínceps-bisbes, els reis del nord.
Catedral de York el gran temple dels vitralls d’Anglaterra.
Lincoln i la seva catedral. Una joia desconeguda.
L’original Catedral de Wells.
L’Abadia de Westminster. De catedral als afores al centre de la monarquia anglesa.
Bibliografia
TOMAN, Rolf; El gótico. Arquitectura, ecultura, pintura. H.F. Ullman, 2007
DUBY, Georges; La Europa de las Catedrales. Ed. Càtedra. Madrid, 2021.
MONSALVO, José Mª; Las ciudades del medievo. E. Síntesis. Madrid, 1997.
MacCULLOCH, Diarmaid; Historia de la Cristiandad. Ed. Debate. Barcelona, 2011
MONREAL y TEJADA, Luis; Iconografía del Cristianismo. Ed. Acantilado. Barcelona, 2014.
FOYLE, Jonathan; Architecture of Canterbury CatedralCanterbury, 2013

Dia i hores:

Dimarts de 16:00 a 17:30 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

abril: 7, 14, 21 i 27
maig: 5 i 12

Preu:

30€

Idioma:

Català

Modalitat:

Virtual en directe i diferit
Servei tècnic: 93 606 56 92

Ponent:

Julio Villar Robles. Professor associat de la Universitat Jaume I i intèrpret del Patrimoni

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

Libertad: qué significa y qué relación tiene con la igualdad

Libertad: qué significa y qué relación tiene con la igualdad

La llibertat és una aspiració personal cabdal, un referent ètic essencial i una reivindicació recurrent en la política contemporània. Tanmateix, el seu significat i el seu abast no són pas unívocs sinó que es presten a diverses interpretacions. Conèixer-los i comprendre’n les implicacions és cabdal perquè incideixen de ple en la visió que tenim sobre l’individu i la societat, però també perquè llurs repercussions ètiques, socioeconòmiques, polítiques i ideològiques són enormes.
Aquestes diferències entre els possibles significats de la llibertat es fan extensibles a una qüestió cabdal, que estructura bona part del discurs polític i ideològic actual: quina relació té la llibertat amb la igualtat? I, més concretament, és cert que més llibertat implica menys igualtat (i a l’inrevés)?
Un cop haguem aclarit els principals significats de la llibertat, llurs repercussions i llur relació amb la igualtat, estarem en millors condicions d’entendre com i per què avui es veu greument amenaçada (fins i tot per aquells i aquelles que diuen defensar-la) i de copsar com la seva reculada afecta de ple la salut de les nostres democràcies.

Objectius:

• Copsar com i per què la llibertat constitueix un eix vertebrador de les principals ideologies i moviments polítics del món contemporani
• Analitzar i entendre els diferents significats que hom atorga al terme “llibertat”
• Analitzar i entendre que els diferents significats de la llibertat estan intrínsecament relacionats amb unes determinades visions de l’individu i de la societat
• Comprendre les repercussions ètiques, culturals, ideològiques i polítiques dels diferents significats de la llibertat
• Copsar com i per què la llibertat és un eix central dels drets individuals i col·lectius
• Identificar els diversos significats que històricament hem donat a la igualtat
• Identificar i entendre les complexes relacions entre les principals nocions de llibertat amb les de la igualtat
• Avaluar com i per què els significats que actualment predominen sobre la llibertat i la igualtat fan que siguin percebudes com aspiracions necessàries però al mateix temps antagòniques
• Entendre com l’impacte combinat de la globalització, el neoliberalisme, la revolució tecnològica i l’auge de l’economia financera redefineixen radicalment la llibertat
• Identificar i entendre els lligams entre l’auge de l’individualisme, la dissolució dels vincles socials i la consolidació del discurs que avui predomina sobre la llibertat
• Comprendre els lligams que hi ha entre aquest suposat antagonisme i el retrocés de drets, garanties, llibertats i democràcia
• Analitzar com i de quina manera els moviments reaccionaris actuals es nodreixen dels canvis recents del significat i abast de la llibertat del seu corol·lari inevitable, és a dir, el seu (suposat) antagonisme amb la igualtat
• Debatre sobre les possibilitats que una redefinició del concepte de llibertat que, tal vegada, pugui obrir les portes a una regeneració democràtica

Metodologia:

En aquest curs combinarem l’anàlisi de conceptes i teories de caire filosòfic i sociològic amb les referències concretes a diversos temes d’actualitat, a fi de copsar com el rerefons intel·lectual sobre la llibertat ens permet d’entendre millor el món d’avui, i com l’evolució d’aquest darrer ens permet il·luminar i comprendre millor els significats i l’abast de la llibertat.
Paral·lelament, l’enfocament serà marcadament interdisciplinari, tot combinant teories i aportacions de la sociologia, la ciència política, l’economia i la filosofia. Els arxius del curs es podran veure en el següent enllaç: https://extension.uned.es/logout

Dirigit a:

Aquest curs va dirigit al públic interessat en el tema, no és necessari tenir coneixements previs.

PROGRAMA

• 1a sessió: presentació i objectius generals del curs. Primera aproximació a la polisèmia del concepte de llibertat i, sobretot, de llur importància a nivell cultural, social, ideològic i polític
• 2a sessió: a què ens referim quan parlem de llibertat? Concepte, trets bàsics i implicacions de la “llibertat negativa” i la “llibertat positiva” (Isaiah Berlin)
• 3a sessió: incidència del marc geopolític, econòmic i cultural actual amb la redefinició actual del concepte de llibertat entesa com una aspiració incompatible amb l’estat del benestar i de l’acció col·lectiva
• 4a sessió: llibertat i igualtat: incompatibles o complementaris? Anàlisi dels principals significats actuals de la igualtat i de com el discurs avui dominant la considera incompatible amb la llibertat
• 5a sessió: les claus del retrocés de drets i llibertats: com i per què el discurs avui dominant sobre la llibertat condueix, paradoxalment, a la seva degradació i, de pas, a la pèrdua de drets fonamentals
• 6a sessió: cap a un nou concepte de llibertat que la faci compatible amb la igualtat i que contribueixi a la regeneració democràtica

Bibliografia

• Aron, Raymond. Ensayo sobre las libertades. Madrid: Alianza, 2017.
• Aron, Raymond. Libertad e igualdad: conferencia en el Collège de France. Barcelona: Página Indómita, 2021.
• Arendt, Hannah. La libertad de ser libres. Barcelona: Taurus, 2018.
• Bauman, Zygmunt. Libertad. Buenos Aires: Losada, 2007.
• Berlin, Isaiah. Sobre la libertad y la igualdad. Barcelona: Página Indómita, 2022.
• Berlin, Isaiah. Sobre la libertad. Madrid: Alianza, 2004.
• Bobbio, Norberto. Igualdad y libertad. Barcelona: Paidós, 1993.
• Fukuyama, Francis. El liberalismo y sus desencantados: cómo defender y salvaguardar nuestras democracias liberales. Barcelona: Deusto, 2022.
• Godàs, Xavier. Fer política en l’imperi del jo: per què la societat individualista posa en risc la democràcia. Vic: Eumo editorial, 2024.
• Guilluy, Christophe. No society: el fin de la clase media occidental. Barcelona: Taurus, 2019.
• Han, Byung-Chul. La expulsión de lo distinto: percepción y comunicación en la sociedad actual. Barcelona: Herder, 2022.
• Hayek, F. A. Los fundamentos de la libertad: antología. Madrid: Alianza, 2022.
• Hayek, F. A. Camí de servitud. Barcelona: Proa, 2003.
• Honneth, Axel. El derecho de la libertad: esbozo de una eticidad democrática. Madrid: Clave intelectual, 2014.
• Kaiser, Axel. La tiranía de la igualdad: por qué el igualitarismo es inmoral y socava el progreso de nuestra sociedad. Barcelona: Deusto, 2017.
• Levitsky, Steven; Ziblatt, Daniel. Cómo mueren las democracias. Barcelona: Ariel, 2018.
• Marshall, T. H. Ciudadanía y clase social. Madrid: Alianza Editorial, 2023.
• Mill, Stuart. Sobre la libertad. Barcelona: Página Indómita, 2020.
• Miró, Francesc. El arte de fabricar sueños: un relato cultural sobre las trampas de la meritocracia. Valencia: Berlín libros, 2025.
• Mounk, Yascha. El pueblo contra la democracia: por qué nuestra libertad está en peligro y cómo salvarla. Barcelona: Paidós, 2018.
• Mounk, Yascha. La trampa identitaria: una historia sobre las ideas y el poder en nuestro tiempo. Barcelona: Paidós, 2024.
• Piketty, Thomas. Igualtat: què és i per què importa. Barcelona: Edicions 62, 2025.
• Piketty, Thomas. Una breu història de la igualtat. Barcelona: Edicions 62, 2021.
• Prior Olmos, Ángel. El problema de la libertad en el pensamiento de Marx. Barcelona: Biblioteca Nueva, 2004.
• Roine, Jesper. Piketty essencial. Barcelona: Angle, 2017.
• Sandel, Michael. La tiranía del mérito: ¿qué ha sido del bien común? Barcelona: Debate, 2020.
• Snyder, Timothy. El camino hacia la no libertad. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2018.
• Snyder, Timothy. Sobre la libertad: para los que quieren ser libres. Barcelona: Galaxia Gutenbert, 2024.
• Wolf, Martin. La crisis del capitalismo democrático. Barcelona: Deusto, 2023.

Dia i hores:

Dijous de 16:00 a 17:30 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

abril: 9, 16, 23 i 29
maig: 7 i 14

Preu:

30€

Idioma:

Castellà

Modalitat:

Virtual en directe i diferit
Servei tècnic: 93 606 56 92

Ponent:

Lluís Soler Alsina. Filòsof i sociòleg

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

La emergencia climática. NETO-CERO en 2040

La emergencia climática. NETO-CERO en 2040

Net Zero és un concepte cada vegada més rellevant en l’àmbit institucional i corporatiu, que fa referència a l’equilibri entre les emissions antropogèniques de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) i la seva absorció o eliminació. Abans de la Revolució Industrial, els processos naturals —com la fotosíntesi, l’absorció oceànica i l’acumulació en el sòl— regulaven el carboni en l’atmosfera; no obstant això, la crema de combustibles fòssils ha alterat aquest balanç, incrementant la concentració de GEI i fomentant el canvi climàtic.
Aconseguir emissions netes zero implica, d’una banda, una forta reducció dels GEI (per exemple, mitjançant l’ús de fonts d’energia renovables) i, per un altre, el desenvolupament i implementació de tecnologies d’eliminació de carboni, com la captura directa de CO₂ o la restauració d’embornals naturals. D’aquesta manera, l’objectiu és neutralitzar per complet la contribució humana als GEI per a mediats d’aquest segle.
Aquest paradigma va cobrar força després de l’adopció de l’Acord de París en 2015, en el qual els Estats es van comprometre a mantenir l’augment de la temperatura global molt per sota de 2 °C respecte a nivells preindustrials, donant preferència al límit de 1,5 °C. Per a aconseguir-ho, la ciència del clima —inclosa la de l’IPCC— estima que les emissions han d’aconseguir el seu punt màxim com més aviat millor i, posteriorment, descendir de forma accelerada, aconseguint una retallada significativa per a 2030 i la neutralitat d’emissions al voltant de l’any 2050

Objectius:

Comprendre els fonaments del canvi climàtic
• Explicar què és el canvi climàtic, com funciona l’efecte d’hivernacle i el paper dels gasos d’efecte d’hivernacle (GEI).
• Relacionar aquests conceptes amb l’objectiu d’aconseguir emissions netes zero (net zero).
Conèixer els compromisos climàtics globals i normatives
• Estudiar els acords internacionals rellevants (per exemple, l’Acord de París) i la seva implicació per a la neutralitat de carboni.
• Analitzar les normes i estàndards rellevants, com l’ISO 14068-1, per a la “gestió del canvi climàtic i transició cap a zero emissions

Mesurament i comptabilitat d’emissions
• Aprendre a calcular la petjada de carboni d’una empresa, organització o producte.
• Conèixer metodologies, eines i mètriques per a quantificar emissions de GEI amb rigor

Estratègies de reducció i neutralització d’emissions
• Identificar tecnologies i mesures per a reduir emissions (energies renovables, eficiència energètica, captura de carboni, etc.).
• Desenvolupar plans per a compensar les emissions restants mitjançant crèdits de carboni o altres formes d’eliminació de GEI.

Economia i finances del net-zero
• Comprendre mecanismes econòmics com el preu del carboni, impostos, mercats de carboni o certificats.
• Avaluar els riscos financers i de negoci associats a la transició cap a zero emissions, així com oportunitats per a invertir en tecnologies baixes en carboni.

Avaluació i comunicació de resultats
• Aprendre a reportar les emissions i els progressos cap a la neutralitat de carboni continuant estàndard o frameworks reconeguts.
• Comprendre com comunicar de manera transparent els esforços de reducció d’emissions, evitant “greenwashing”.

Adreçat a:

Aquest curs no requereix de coneixements previs.

Metodologia:

S’impartiran classes virtuals setmanals d’una hora i trenta minuts. En aquesta classe hi haurà dues parts; una presentació en power point dels elements més importants que es comentaran en la classe i posteriorment s’obrirà un fòrum de debat o preguntes per a poder aprofundir o comentar els temes més rellevants que l’audiència vulgui tractar. Els arxius del curs es podran veure en el següent enllaç: https://extension.uned.es/logout

PROGRAMA

El programa es dividira en funció de les 6 sessions que tindrà el curs:
1. Introducció a l’Escenari de zero emissions (Juan Antonio Torrents)
2. Energia i Canvi Climàtic (David Gómez)
3. Energies Renovables (David Gómez)
4. Materials sostenibles (David Trujillo)
5. Informació per a la societat a traves de l’informe ESG (Enviroment. Social and Governace) (Juan Antonio Torrents)
6. El risc climàtic com a factor en les decisions de les empreses (Juan Antonio Torrents)

Bibliografia

 • Meadowcroft, James; Rosenbloom, Daniel. Governing the net-zero transition: Strategy, policy, and politics. Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), 2023.
• Geels, Frank W. Leading the post-industrial revolution? Policy windows, issue linkage and decarbonization dynamics in the UK’s net-zero strategy (2010–2022). Industrial and Corporate Change, Oxford Academic, 2024.
• Mouat, Gavin; Galik, Christopher; Venkatesh, Aranya; Jordan, Katherine; Sinha, Aditya; Jaramillo, Paulina; Johnson, Jeremiah X. State-led climate action can cut emissions at near-federal costs but favors different technologies. Nature Communications, 2025.
• Savage, Tom; del Rio Chanona, Antonio; Oluleye, Gbemi. Robust Market Potential Assessment: Designing optimal policies for low‑carbon technology adoption in an increasingly uncertain world. arXiv, 2023.
• Schimanski, Tobias; Bingler, Julia; Hyslop, Camilla; Kraus, Mathias; Leippold, Markus. ClimateBERT‑NetZero: Detecting and Assessing Net Zero and Reduction Targets. arXiv, 2023.
• Acharya, Samrat; Ghosal, Malini; Thurber, Travis; Zhang, Ying; Burleyson, Casey D.; Voisin, Nathalie. Impact of the Inflation Reduction Act and Carbon Capture on Transportation Electrification for a Net-Zero Western U.S. Grid. arXiv, 2024.
• Danish, Adnan Khan. Will artificial intelligence accelerate or delay the race between nuclear energy technology budgeting and net-zero emissions? arXiv, 2025.
• Progress in Research on Net‑Zero‑Carbon Cities: A Literature Review and Knowledge Framework. Energies, 2023.
• OECD. Fast‑tracking Net Zero by Building: Climate and Economic Resilience. Informe de la OCDE, 2025.
• IEA (International Energy Agency). Net Zero by 2050: A Roadmap for the Global Energy Sector. IEA, 2021 (o más reciente).
• IEA. Technology needs for net-zero emissions – Energy Technology Perspectives 2020. IEA, 2020.
• ISO (Organización Internacional de Normalización). Adoptar el cero neto: un paso crucial hacia un futuro sostenible. ISO.
• MITECO (España). Mitigación del Cambio Climático. Guía resumida del IPCC, Grupo de Trabajo III, AR6. Gobierno de España, Ministerio para la Transición Ecológica.
• Gherghina, Ștefan Cristian. — Corporate Finance and Environmental, Social, and Governance (ESG) Practices. Journal of Risk and Financial Management, 2024, 17(7), 308.
• Soriano, Andrea. — Estrategias ESG para la Sostenibilidad Financiera de Empresas en Panamá. Ciencia Latina Revista Científica Multidisciplinar, 2025.
• Chung, Tin Yuet; Latifi, Majid. — Evaluating the Performance of State‑of‑the‑Art ESG Domain‑Specific Pre‑trained Large Language Models in Text Classification. ArXiv, 2024.

Dia i hores:

Dilluns de 16:00 a 17:30 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

abril: 13, 20 i 27
maig: 4, 11 i 18

Preu:

30€

Idioma:

Castellà

Modalitat:

Virtual en directe i diferit.
Servei tècnic: 93 606 56 92

Coordinador:

Juan Antonio Torrents Arévalo. Professor d’anàlisi econòmica

Ponents:

Juan Antonio Torrents Arévalo. Professor d’anàlisi econòmica
David Trujillo Cheatle. Professor d’Enginyeria a la Universitat de Coventry
David Gómez Jiménez. Enginyer industrial expert en sostenibilitat i energia

 

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

Competències clau per desenvolupar-te en el món online

Competències clau per desenvolupar-te en el món online

¿Et costa seguir el ritme d’un món cada vegada més digital? Aquest curs pràctic i accessible està dissenyat per ajudar-te a comprendre i utilitzar les eines digitals més importants en el teu dia a dia, tant a nivell personal com professional. Aprendràs des de com crear una contrasenya segura fins a com aprofitar al màxim la teva identitat digital. Perdre la por, guanyar autonomia.

Objectius:

• Familiaritzar-te amb els conceptes essencials de l’entorn digital.
• Desenvolupar habilitats bàsiques per a una navegació segura i eficaç.
• Aprendre a gestionar la teva informació personal i professional a Internet.
• Identificar riscos i protegir-te en entorns digitals.
• Potenciar la teva presència digital de manera conscient i positiva.

Adreçat a:

Persones sense coneixements previs o molt bàsics sobre l’ús de noves tecnologies. És imprescindible dur el telèfon mòbil durant les sessions per poder fer activitats pràctiques.

PROGRAMA

Sessió 1: Introducció a l’entorn digital (2h)
• Què són les competències digitals?
• La tecnologia en el dia a dia: exemples pràctics.
• Conceptes bàsics (mòbil, ordinador, connexió, navegador, aplicacions).
• Diagnòstic inicial de coneixements i expectatives del grup.

Sessió 2: Identitat digital i petjada a la xarxa (2h)
• Què deixem a Internet quan naveguem o publiquem?
• Configuració de privacitat en els dispositius i aplicacions més comuns.
• Activitat pràctica: cerca i anàlisi de la pròpia petjada digital.

Sessió 3: Privacitat i seguretat digital I (2h)
• Dades personals: què són i com protegir-les.
• Contrasenyes segures i gestors de contrasenyes.
• Verificació en dos passos.
• Pràctica: configuració de privacitat al mòbil i al navegador.

Sessió 4: Privacitat i seguretat digital II (2h)
• Amenaces més comunes: fraus, phishing, suplantació d’identitat.
• Com detectar correus, missatges i webs fraudulentes.
• Seguretat a xarxes Wi-Fi i dispositius mòbils.
• Pràctica: anàlisi d’exemples reals de fraus.

Sessió 5: Eines digitals per al dia a dia (2h)
• Explorador d’arxius i gestió de documents.
• Emmagatzematge al núvol (Google Drive, OneDrive) per guardar i compartir fotos o documents.
• Pràctica: creació i organització de carpetes.

Sessió 6: Compres en línia i mètodes de pagament (2h)
• Com comprar de manera segura a Internet (botigues oficials, Amazon, supermercats).
• Mètodes de pagament: targeta, PayPal, Bizum, contra reemborsament.
• Consells per evitar fraus en compres.
• Pràctica guiada: simulació d’una compra en línia segura.

Sessió 7: Aplicacions per a la vida quotidiana (2h)
• Google Maps: cerca d’adreces, rutes i transport públic.
• App TMB: consulta d’horaris d’autobusos i trajectes.
• App La Meva Salut: medicació, receptes i cites mèdiques.
• Altres apps útils (farmàcies de guàrdia, temps, banca en línia).
• Pràctica: instal·lació i ús bàsic al mòbil.

Sessió 8: Navegació eficient per Internet (2h)
• Com fer cerques efectives a Google i altres motors.
• Avaluar la fiabilitat de les fonts d’informació.
• Evitar rumors i desinformació: eines de verificació.
• Dinàmica pràctica: comparació crítica entre pàgines web i notícies.

Sessió 9: Comunicació digital (2h)
• Canals més habituals: correu electrònic, missatgeria instantània, videotrucades.
• Bones pràctiques de comunicació i netiqueta.
• Eines bàsiques per fer videotrucades (Zoom, Meet, WhatsApp).
• Pràctica: simulació d’una videotrucada i revisió d’errors comuns.

Sessió 10: Avaluació final i recursos per continuar aprenent (2h)
• Autoavaluació i repàs dels continguts clau.
• Eines gratuïtes i recursos per seguir practicant.
• Dinàmica de reflexió: què he après i com ho aplicaré?
• Lliurament de materials i cloenda del curs.

 

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

20 hores

Calendari:

febrer: 17 i 24

març: 3, 10 i 17

abril: 7, 14, 21 i 28

maig: 5

Preu matrícula:

68€ / 60€ alumnes UNED

Idioma:

Català / Castellà

Modalitat:

Presencial

Ponent:

Taga Labios Martín: formadora en competències digitals

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es