Select Page
Microbis, infeccions i defenses: la ciència que ens cuida

Microbis, infeccions i defenses: la ciència que ens cuida

En el fascinant món de la microbiologia i de les infeccions, els professionals de la salut investiguen i analitzen una àmplia varietat de microorganismes, com ara bacteris, virus, fongs i paràsits, per determinar el seu paper en les malalties infeccioses. Molts d’aquests microorganismes ens poden colonitzar i ser beneficiosos per l’ésser humà però d’altres poden causar des d’infeccions lleus i autolimitades fins a malalties greus i potencialment mortals.
Els microbiòlegs tenen un paper important en el diagnòstic i el desenvolupament d’estratègies de prevenció i control d’infeccions. Els coneixements en aquesta àrea permeten implementar mesures adequades per evitar la propagació de malalties, incloent-hi l’ús responsable d’antibiòtics i la implementació de vacunes.
En aquest curs, explorarem els fonaments de la microbiologia clínica i la seva rellevància al camp de la salut. En acabar el curs, els participants hauran adquirit una comprensió sòlida de la microbiologia clínica i disposaran de coneixements suficients per tal de conversar amb solvència sobre les malalties infeccioses en la nostra societat.
Tota la docència serà donada per professors del Departament de Genètica i de Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat docent Sant Pau) que, a l’hora, són facultatius del Servei de Microbiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Això vol dir que son docents amb amplia experiència professional, tant en l’àmbit assistencial de la microbiologia clínica i les malalties infeccioses, com en el de l’ensenyament.

Objectius:

Es presentaran els conceptes bàsics de la microbiologia i parasitologia sanitària. Es parlarà dels diferents hàbitats on es troben els microorganismes, de com es transmeten i de com infecten, així com es descriurà quin són els mecanismes de defensa que tenim per fer front a les infeccions, les tècniques de laboratori que s’empren en el diagnòstic, els antimicrobians i les vacunes.

Adreçat a:

Població general. No calen coneixements previs.

PROGRAMA

1. Un món invisible però molt viu: descobrim els microbis. (Carme Muñoz)
2. D’on surten i com arriben? Els camins dels microbis fins a nosaltres. (Carme Muñoz)
3. Com ens defensa el cos? I per què són tan importants les vacunes? (Carme Muñoz)
4. El diagnòstic de les infeccions. Què fa un laboratori per saber què tenim? (Celso Soares Pereira)
5. Microbis llestos i camaleònics: com s’adapten i ens sorprenen. (Ferran Navarro)
6. Quan els microbis ens fan la guitza: com els combatem? (Alba Rivera)

Dia i hores:

Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

Hores lectives:

12 hores

Calendari:

febrer: 11, 18 i 25

març: 4, 11 i 18

Preu matrícula:

48€ / 36€ alumnes UNED

Idioma:

Català

Modalitat:

Presencial

Ponent:

Carme Muñoz Batet. Professora titular de la UAB
Celso Soares Pereira. Facultatiu del Servei de Microbiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Ferran Navarro. Catedràtic Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Alba Rivera Martínez. Professora associada Mèdica de la UAB

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

Concepcions filosòfiques de la tècnica. Treball, tecnologia i tragèdia

Concepcions filosòfiques de la tècnica. Treball, tecnologia i tragèdia

Qüestions com “les noves tecnologies” o “el futur del treball” que a tothom ens afecten tenen un important ressò en la reflexió filosòfica. Innovacions disruptives com ara la intel·ligència artificial o l’edició de gens i els xocs entre “tecnòfils” i “tecnòfobs” tenen greus implicacions que van des de dilemes morals a dubtes sobre els límits del coneixement, les quals ens obliguen a fer-nos preguntes sobre qui som i el nostre avenir. Amb tot, és un error creure que les problemàtiques implícites al respecte siguin radicalment noves o que només es puguin atendre amb informació “tècnica” d’avantguarda. Al darrere de les principals respostes i plantejaments de tot plegat hi ha filosofies més o menys nítides. Concretament, concepcions filosòfiques de la tècnica.

Objectius:

El principal objectiu del curs és entendre la dimensió filosòfica de la tècnica. “Què és la tècnica?” és la pregunta que fa de fil conductor. Això, al seu torn, es divideix en quatre objectius articulats entre si. Primer, aclarir conceptualment les distincions entre ‘instrument’, ‘tècnica’ i ‘tecnologia’ i d’altres relacionades com ‘mitjà’, ‘medi de sensacions’ i ‘medi de sentit’. Segon, atendre com cadascun d’aquests fenòmens implica concepcions de l’espai i graus d’agència que són radicalment històrics. Tercer, familiaritzar-se amb els principals filòsofs que han tractat aquestes qüestions (K. Marx, M. Heidegger, G. Simondon, etc.). Finalment, rellegir algunes tragèdies clàssiques (Prometeu, Antígona, etc.) i modernes (Faust, Frankenstein, etc.) sota aquestes reflexions.

Adreçat a:

El curs està especialment adreçat a estudiants tant de disciplines humanístiques interessats en les implicacions filosòfiques de la tècnica com de disciplines tècniques amb interessos humanístics en general i filosòfics en particular. El professorat de secundària i graduats universitaris amb aquests interessos també en poden treure profit. Amb tot, és obert a tothom qui tingui interès per la filosofia i, particularment, per la filosofia de la tècnica.

PROGRAMA

Sessió 1: Com “el fer” fa “l’és”. Dijous 12 de febrer
“Què hi ha” i “què he de fer” són les qüestions fonamentals de la filosofia teorètica i pràctica, respectivament. Amb tot, totes dues tenen implícita una qüestió històricament obviada, “què s’hi fa”, d’ordre poètic, que els grecs anomenaven “tecné”. A la primera sessió, exposarem la rellevància d’aquesta qüestió, les raons del seu oblit i com es construeix l’agència humana (“la consciència”, “el subjecte”, “l’ànima”, etc.) tot aclarint els conceptes principals del curs.

Sessió 2. De les tècniques tradicionals a la tecnologia. Dijous 19 de febrer
Qualsevol cosa implica un espai, un “tópos”. Això comporta que les accions i els fets estan sempre localitzats, que l’enlloc (és a dir, tota utopia) és superficial pel que fa a la qüestió de la tècnica, i que remeten a espais on s’experimenta i arrelen les experiències. A la segona sessió, exposarem per què aquesta qüestió és clau en la transició de les tècniques tradicionals a la tecnologia o tècniques contemporànies, tot aclarint les implicacions filosòfiques de la mecanització sistematitzant.

Sessió 3. Les condicions generals de la nostra civilització. Dijous 26 de febrer
La tecnologia és fonamental a la nostra civilització. D’acord al símil arquitectònic, els límits de qualsevol construcció depenen dels seus fonaments, els quals estableixen què s’hi fa i són bàsics i soterranis. Ara bé, com a construcció, la tecnologia també té fonaments. A la tercera sessió, exposarem què fonamenten la tecnologia i la nostra civilització, per què apareixen i com es desenvolupen fins a l’actualitat, tot explicant com revolucionen les concepcions de l’espai i del treball com no s’ha fet mai.

Sessió 4. Lectures de tragèdies modernes a la llum de la tecnologia. Dijous 5 de març
El mite clau en el context en què arrela la tècnica contemporània o tecnologia és el del progrés. Aquest mite implica que s’han de sacrificar els costums i els acords per tal d’assolir la bona vida, és a dir, fer que la vida tingui sentit, tot d’acord a la “destrucció creadora” que ens envolta i que aparentment no es pot aturar. A la quarta sessió, comentarem com aquestes idees es verbalitzen tràgicament en arquetips literaris com el Faust de Goethe i el Frankenstein de Mary Shelley.

Sessió 5. Una filosofia política de la tècnica. Dijous 12 de març
La tecnologia no ha existit sempre i encara genera dubtes, crisis i rebuigs. Ara bé, si la tecnologia implica alguna civilització corresponent, quin tipus de civilització és alternativa a la tecnologia? Aquesta qüestió implica aclarir-ne un parell d’interconnectades, a saber: com pensar alternatives sense caure en utopies i com és possible que apareguin i desapareguin les civilitzacions. A la quarta sessió, havent paït el contingut de les sessions anteriors, exposarem una filosofia política de la tècnica per tal de poder respondre raonadament aquestes preguntes.

Sessió 6. Lectures de tragèdies clàssiques a la llum de la tècnica. Dijous 19 de març
El mite clau en el context en què esdevé per primer cop la filosofia és el de la puresa. Aquest mite implica que hi ha coses que estan més enllà de la voluntat humana i que de les quals aquesta n’és deutora i ha de ser-ne conscient per tal d’entendre com és possible el món on viu. A la darrera sessió, comentarem com aquestes idees es verbalitzen tràgicament en arquetips literaris com el Prometeu de Plató i l’Antígona de Sòfocles.

Dia i hores:

Dijous de 16:00 a 17:30 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

febrer: 12, 19 i 26

març: 5, 12 i 19

Preu matrícula:

40€ / 30€ alumnes UNED

Idioma:

Català

Modalitat:

Presencial i Virtual en directe i diferit
Servei tècnic: 93 606 56 92

Ponent:

Joan Morro Delgado: Doctor en Humanitats i professor-tutor de Lògica i Ètica a la UNED

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

Tardofranquisme (1969 – 1975) història, memòria i cinema

Tardofranquisme (1969 – 1975) història, memòria i cinema

Aquest curs proposa una anàlisi crítica del Tardofranquisme i de la seva incidència immediata en la Transició espanyola a través del cinema de ficció, entès com a font històrica, dispositiu cultural i espai de construcció de memòria col·lectiva. Lluny d’una lectura conciliadora del període, el curs posa l’accent en les formes de repressió visibles i invisibles, en les continuïtats del poder i en les fractures socials, polítiques i morals, prenent el període 1969–1975 com a eix històric que permet connectar passat i present.

A partir d’un corpus de 40 pel·lícules, el curs analitza com el cinema ha contribuït tant a contraposar relats alternatius a l’oficialisme del règim com a qüestionar-lo de manera progressiva mitjançant la sàtira, l’al·legoria, la metàfora i la reconstrucció històrica. El cinema esdevé així una eina privilegiada per analitzar com la dictadura franquista va intensificar les seves formes de dominació i repressió en el seu tram final i quina va ser la incidència en la dècada posterior a la mort de Franco.

Finalment, el curs aborda la manera com, al llarg dels darrers cinquanta anys, el cinema ha revisitat críticament aquest període clau, posant en qüestió els límits del relat hegemònic sobre el pas del Tardofranquisme a la Democràcia. D’aquesta manera, el curs es vincula als debats contemporanis sobre memòria històrica i democràtica, tot subratllant el paper central de la cultura audiovisual en la interpretació del nostre passat recent.

Objectius

• Analitzar el cinema com a eina privilegiada per a l’estudi del tardofranquisme i de les seves continuïtats polítiques, socials i culturals durant la Transició.
• Comprendre les diferents formes de repressió institucional, simbòlica, social i cultural presents en el tram final de la dictadura i en els primers anys de la democràcia.
• Desenvolupar una lectura crítica dels relats cinematogràfics sobre la Transició, posant en qüestió els discursos de normalització, reconciliació i oblit.
• Fomentar una reflexió activa sobre la memòria democràtica, els drets humans i el paper de la cultura audiovisual en la construcció del passat recent.
• Dotar l’alumnat d’eines per interpretar el cinema com a font històrica i com a espai de conflicte entre memòria, poder i representació.

Metodologia

• Projecció i anàlisi de fragments cinematogràfics seleccionats, contextualitzats històricament.
• Relació entre les fonts audiovisuals i el context polític, social i cultural del període estudiat.
• Enfocament participatiu, adaptat al públic adult i orientat a la reflexió crítica.

Adreçat a

Obert al públic en general

 

PROGRAMA

Bloc I. Dècada prodigiosa: pax franquista i desenvolupisme
En contraposició a la campanya commemorativa franquista dels “25 años de paz”, concebuda com una estratègia oficial de legitimació del règim que ocultava la repressió estructural, la manca de llibertats i les desigualtats socials persistents, el cinema espanyol va articular una representació crítica de les fractures i conflictes del franquisme sociològic, posant en qüestió l’aparença de normalitat i progrés projectada per la propaganda oficial.
Films de referència: Bienvenido Mr. Marshall (1953); El pisito (1959); Plácido (1961); El verdugo (1963); La guerre est finie (1966); La caza (1966); La piel quemada (1967).

Bloc II. Anys claustrofòbics: cinema de reconstrucció històrica (1969–1975)
Davant la persistència de la censura en els darrers anys del règim, alguns cineastes opten per un llenguatge al·legòric i metafòric com a via per expressar el malestar social, la incomunicació, el silenci imposat i les formes de repressió quotidiana i simbòlica pròpies del tardofranquisme.
El cinema d’aquest període retrata espais tancats —la família, el poble, el bosc, la cabina o l’interior domèstic— com a metàfores d’una societat asfixiada i mancada de llibertat d’expressió. A través d’aquestes representacions s’analitza el pes del passat, la memòria traumàtica de la Guerra Civil i la postguerra, així com la dificultat de construir projectes vitals en una societat bloquejada moralment i políticament.
Films de referència: La madriguera (1969); El jardín de las delicias (1970); La cabina (1972); Ana y los lobos (1973); Habla, mudita (1973); El espíritu de la colmena (1973); La prima Angélica (1974); El amor del capitán Brando (1974); Furtivos (1975).

Bloc III. “Atado y bien atado”: memòria cinematogràfica del postfranquisme
Aquest darrer bloc analitza com el cinema dels darrers cinquanta anys (1976–2025) ha representat la transició del tardofranquisme a la democràcia, abordant el projecte continuista de reforma política, la violència política i institucional, les continuïtats de l’Estat profund i la construcció del relat hegemònic de la Transició, així com les seves relectures i qüestionaments contemporanis.
Films de referència: El desencanto (1976); La guerra de papá (1977); La escopeta nacional (1977); Asignatura pendiente (1977); El diputado (1978); Operación Ogro (1979); El proceso de Burgos (1979); Siete días de enero (1979); El nido (1980); La fuga de Segovia (1981); Volver a empezar (1982); La muerte de Mikel (1984); Caso cerrado (1985); El disputado voto del señor Cayo (1986); El viaje a ninguna parte (1986); La noche más larga (1991); Sombras en una batalla (Mario Camus, 1993), Entre rojas (1995); Cuéntame cómo pasó (2001–2023); Buen viaje, excelencia (2003); Salvador (Puig Antich) (2006); 20-N: los últimos días de Franco (2008); Adolfo Suárez, el presidente (2010); Tarancón: el quinto mandamiento (2010); De la ley a la ley (2017); El Rey (2018); Anatomía de un instante (2025).

Bibliografia

• ALONSO BARAHONA, Fernando: El cine español en la era de Franco (1939-1975). Madrid: SND Editores, 2022.
• BREU I PANYELLA, RamoN: Tractar la memòria a l’aula a través del cinema. Memorial Democràtic, Eines Memòria, 7, Barcelona, 2015.
• BABIANO, José; GÓMEZ, Gutmaro; MÍGUEZ, Antonio; TÉBAR, Javier: Verdugos impunes. El franquismo y la violación sistemática de los derechos humanos, Barcelona, Pasado y Presente, 2018,
• GODICHEAU, François; MARCO, Jorge (eds.): El franquismo. Anatomía de una dictadura (1936-1977). Granada: Editorial Comares, 2025
• GUSTRÁN LOSCOS, Carmina: Tinieblas: El franquismo en el cine español (1975-2000). Madrid, Marcial Pons Ediciones de Historia, 2022.
• JUAN PAYÁN, MIGUEL: La historia de España a través del cine. Editorial Cacitel, Madrid, 2007.
• MATEOS LÓPEZ, Abdón: Franquismo y antifranquismo. Madrid: Eneida, 2022
• MUNIESA I BRITO, BERNAT: Dictadura y monarquía en España, de 1939 a la actualidad. Planeta, 1996.
• RUZAFA ORTEGA, Rafael (ed): La historia a través del cine. Transición y consolidación democràtica en España. Universidad del País Vasco. 2004

Dia i hores:

Dilluns de 18:00 a 19:30 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

febrer: 16 i 23
març: 2, 9, 16 i 23

Modalitat:

Presencial

Preu:

30€

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils

Ponent:

Xesco Montañez Zarcero. Historiador i cinèfil

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a cursos i activitats

Per a més informació:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils
Tel. matí: 93 753 96 60
Tel. tarda: 93 753 01 57

 

Competències clau per desenvolupar-te en el món online

Competències clau per desenvolupar-te en el món online

¿Et costa seguir el ritme d’un món cada vegada més digital? Aquest curs pràctic i accessible està dissenyat per ajudar-te a comprendre i utilitzar les eines digitals més importants en el teu dia a dia, tant a nivell personal com professional. Aprendràs des de com crear una contrasenya segura fins a com aprofitar al màxim la teva identitat digital. Perdre la por, guanyar autonomia.

Objectius:

• Familiaritzar-te amb els conceptes essencials de l’entorn digital.
• Desenvolupar habilitats bàsiques per a una navegació segura i eficaç.
• Aprendre a gestionar la teva informació personal i professional a Internet.
• Identificar riscos i protegir-te en entorns digitals.
• Potenciar la teva presència digital de manera conscient i positiva.

Adreçat a:

Persones sense coneixements previs o molt bàsics sobre l’ús de noves tecnologies. És imprescindible dur el telèfon mòbil durant les sessions per poder fer activitats pràctiques.

PROGRAMA

Sessió 1: Introducció a l’entorn digital (2h)
• Què són les competències digitals?
• La tecnologia en el dia a dia: exemples pràctics.
• Conceptes bàsics (mòbil, ordinador, connexió, navegador, aplicacions).
• Diagnòstic inicial de coneixements i expectatives del grup.

Sessió 2: Identitat digital i petjada a la xarxa (2h)
• Què deixem a Internet quan naveguem o publiquem?
• Configuració de privacitat en els dispositius i aplicacions més comuns.
• Activitat pràctica: cerca i anàlisi de la pròpia petjada digital.

Sessió 3: Privacitat i seguretat digital I (2h)
• Dades personals: què són i com protegir-les.
• Contrasenyes segures i gestors de contrasenyes.
• Verificació en dos passos.
• Pràctica: configuració de privacitat al mòbil i al navegador.

Sessió 4: Privacitat i seguretat digital II (2h)
• Amenaces més comunes: fraus, phishing, suplantació d’identitat.
• Com detectar correus, missatges i webs fraudulentes.
• Seguretat a xarxes Wi-Fi i dispositius mòbils.
• Pràctica: anàlisi d’exemples reals de fraus.

Sessió 5: Eines digitals per al dia a dia (2h)
• Explorador d’arxius i gestió de documents.
• Emmagatzematge al núvol (Google Drive, OneDrive) per guardar i compartir fotos o documents.
• Pràctica: creació i organització de carpetes.

Sessió 6: Compres en línia i mètodes de pagament (2h)
• Com comprar de manera segura a Internet (botigues oficials, Amazon, supermercats).
• Mètodes de pagament: targeta, PayPal, Bizum, contra reemborsament.
• Consells per evitar fraus en compres.
• Pràctica guiada: simulació d’una compra en línia segura.

Sessió 7: Aplicacions per a la vida quotidiana (2h)
• Google Maps: cerca d’adreces, rutes i transport públic.
• App TMB: consulta d’horaris d’autobusos i trajectes.
• App La Meva Salut: medicació, receptes i cites mèdiques.
• Altres apps útils (farmàcies de guàrdia, temps, banca en línia).
• Pràctica: instal·lació i ús bàsic al mòbil.

Sessió 8: Navegació eficient per Internet (2h)
• Com fer cerques efectives a Google i altres motors.
• Avaluar la fiabilitat de les fonts d’informació.
• Evitar rumors i desinformació: eines de verificació.
• Dinàmica pràctica: comparació crítica entre pàgines web i notícies.

Sessió 9: Comunicació digital (2h)
• Canals més habituals: correu electrònic, missatgeria instantània, videotrucades.
• Bones pràctiques de comunicació i netiqueta.
• Eines bàsiques per fer videotrucades (Zoom, Meet, WhatsApp).
• Pràctica: simulació d’una videotrucada i revisió d’errors comuns.

Sessió 10: Avaluació final i recursos per continuar aprenent (2h)
• Autoavaluació i repàs dels continguts clau.
• Eines gratuïtes i recursos per seguir practicant.
• Dinàmica de reflexió: què he après i com ho aplicaré?
• Lliurament de materials i cloenda del curs.

 

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

20 hores

Calendari:

febrer: 17 i 24

març: 3, 10 i 17

abril: 7, 14, 21 i 28

maig: 5

Preu matrícula:

68€ / 60€ alumnes UNED

Idioma:

Català / Castellà

Modalitat:

Presencial

Ponent:

Taga Labios Martín: formadora en competències digitals

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

Club de lectura: La muerte ajena de Claudia Piñeiro

Club de lectura: La muerte ajena de Claudia Piñeiro

La muerte ajena

Inici » Arxius de 19/01/2026 » Pàgina 2

Aquest mes llegim:

La muerte ajena de Claudia Piñeiro

Editorial:

Editorial Alfaguara

Per què hem triat aquest llibre?

– Perquè ja s’ha tornat una mena de tradició que el mes de febrer, coincidint amb la Barcelona Negra llegim una novel.la que pot ser considerada “negra” o “thriller” però que aporti valors afegits al fet d’ aconseguir resoldre l’enigma que presenta i aquest llibre és un excel.lent exemple.
– Perquè ens agrada com la Claudia Piñeiro és capaç d’incorporar els temes de més marcada actualitat com a part integrant de la seva ficció. I en aquesta novel.la ho fa d’una manera absolutament contundent.
– Perquè aborda diversos temes que ens han de fer reflexionar sobre les relacions de poder, la corrupció política y la hipocresia.
– Perquè a més de tot això, l’autora ha aconseguit un exercici d’estil impressionant amb el seu jocs de narradors i perspectives. Pura literatura.
– Perquè també planteja un tema de vital importància en els temps que vivim: On és la veritat? Quina és la veritat? O encara més terrible: existeix “la” veritat?

Per saber-ne més:

Una entrevista amb l’autora

Una altra, aquest cop a la VideoRevista Página 24

Un episodi del Podcast La trama dedicat a la novel.la

Una entrevista amb l’autora a AragónDigital

 

Un tastet....

Capítulo 1

Amanece, siempre amanece. Tal vez, por esa razón, Verónica Balda no presiente el abismo. Abismo o bisagra o sismo o cataclismo, cualquiera de esas palabras, aunque no son equivalentes, podrían describir lo que le espera. Sismo, elijamos sismo. O terremoto, con sus cuatro sílabas contundentes. Terremoto. Ella no sabe, no hay inquietud, no hay dolor en la boca de su estómago, ni siquiera cosquilleo. No hay instinto premonitorio: ese que hace que hormigas, ratas y otros animales abandonen el territorio que será devastado, mientras los humanos siguen de fiesta sin advertir nada, sin oler en el aire la catástrofe, sin el saber de otras especies. Sólo sueño como cada mañana; sueño es lo único que ella siente, por ahora. ¿Por qué habría de sospechar algo inusual si el mecanismo del universo se repite y el sol se presenta por la mañana? Su vida antes y después del terremoto.

Siempre creyó que a cada persona el destino le tiene reservado uno o dos en la vida. Ni más, ni menos. Más sería un exceso. Menos, un tedio. Y a ella no sólo la había abandonado su padre en la adolescencia, sino que un cáncer fulminante se había llevado a su madre, un tiempo después, cuando Verónica tenía apenas veintitrés años. Dos terremotos. Así que, en esta mañana, en la que amanece como cada día, su cuota de catástrofes personales se encuentra cubierta. Y en cuanto al tedio, aburrida no está. O sí, pero no es consciente. Para más confusión, si cabía alguna posibilidad de advertir el peligro, esa posibilidad se termina de esfumar cuando los rayos de sol empiezan a tomar altura y rebotan contra los últimos pisos de los edificios más altos de la ciudad, del otro lado del parque. Esa luminosidad, Verónica cree, le promete un día perfecto.

¿Será? Será, se pregunta y responde en un mismo acto.

Ilusa Verónica.

Buenos Aires, la ciudad donde vive desde que nació, apenas parece enterada de que ya empezó el día para muchas de las personas que circulan por sus calles. O, al menos, el barrio dormido que ella transita. A esta hora, Palermo es un estanque quieto, casi inmóvil, silencioso; Verónica lo observa a través de la ventanilla del taxi que la lleva de su casa a la radio, mientras se toma unos minutos de relax antes de buscar en la cartera su teléfono para empezar a contestar mensajes. Sabe que ya tendrá varios. El de Analía Pastor, la productora del programa, anunciando las que se supone serán las noticias más importantes del día. El audio del dueño de la radio, Esteban Manrique, felicitándola por los últimos ratings que no sólo la posicionan como la periodista más escuchada en su franja horaria, sino de toda la programación de la emisora, lo que la hace merecedora de elogios y de envidias por partes iguales. El “buen día, amor” de Pablo, que se despierta irremediablemente unos minutos después de que Verónica deja la casa, se siente culpable por no haberse levantado para compartir el desayuno apurado que ella toma cada mañana, manda el mensaje que alivia esa culpa y sigue durmiendo.

Cinco años después de haber pasado del periodismo gráfico al radial, Verónica Balda aún se recrimina que, cuando dejó el diario, no sopesó a conciencia los pros y los contras de un cambio que, no lo niega, era necesario. Quince años en una redacción frenética, en una sección frenética —Política—, en un país frenético, en un medio con una frenética línea editorial —que a menudo ella no compartía— la hicieron cansarse y hasta desconfiar de aquello que la había entusiasmado en sus primeros tiempos de periodismo. Ni hablar del sueldo, cada vez más miserable y que de ningún modo compensaba con aquel premio Rey de España al periodismo que había ganado años atrás, y del que, por inseguridades propias y sospechas de otros, nunca terminó de sentirse enteramente dueña. Cómo no comprenderla. Sin embargo, la libertad que le da la radio, por lo menos esa radio para la que trabaja, no impide que cada mañana reniegue de ella, haciéndose reproches que pueden suponerse menores pero, a la vez, irrebatibles. En especial, y considerando su biorritmo, se maldice por no haberle dado la importancia debida al hecho desolador de tener que levantarse de madrugada, sin luz natural en casi todo el año, para sumergirse en una ciudad desierta y dormida. Verónica Balda no puede entender cómo no le otorgó el peso necesario a un detalle que hoy juzga determinante. A esta hora su humor no se enciende, el termostato no le funciona bien, siempre se abriga de más o de menos, desayuna a las corridas, si es que puede llamarse desayuno a beber un café que le quema la garganta y morder una barra de cereal ultraprocesada, de las que compra Pablo a pesar de que ella las detesta, o una porción de pizza fría, restos de la cena que le entusiasman más que la barra de cereal, aunque le caen peor.

Una sirena que aúlla, desenfrenada, la saca de sus pensamientos. No es que la asombre, ni siquiera tan temprano. La ciudad aturde con el ulular de sirenas a toda hora, algunas veces innecesariamente, cree; ella está cansada de batallar en su programa contra la contaminación sonora que a nadie parece importarle. Ni esa contaminación, ni ninguna otra cuando toca ciertos intereses. “Para gran parte de los oyentes lo ambiental no es prioridad, por más que esté de moda; para algunos, la causa ni siquiera entró en su radar”, le contestó su jefe en una reunión de producción general en la que Verónica propuso una serie de notas con un experto para hablar del asunto. Y por más que ella esté convencida de que no es así, sabe que insistir no la llevará a ninguna parte, porque no se trata de que Manrique esté equivocado o desinformado, sino de sus compromisos comerciales con empresas que compran publicidad en el programa. Money, money, money. La sirena que suena esta mañana en particular, además, es persistente y desacoplada; Verónica apuesta a que se trata de la de un camión de bomberos. Se equivoca, como cuando aceptó la promesa de que sería un lindo día. Lo sabrá muy pronto, porque el ulular se acerca y, antes de que el taxista pueda doblar en la avenida, tal como le permite la luz verde del semáforo, una ambulancia pasa a toda velocidad en sentido contrario. Detrás, un coche de policía; y detrás, otro. No era un camión de bomberos. Tampoco una sirena, sino tres, por eso el desacople.

(*) Podeu trobar el llibre a la EBiblio :
https://biblioteca.ebiblio.cat/info/la-muerte-ajena-00757732

Data:

17 de febrer a les 18:00 hores

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Espai on es realitza:

pendent

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es