2. Estètica del col·lapse: on aterrar?
El títol d’aquesta sessió remet a un llibre de Bruno Latour en el qual es compilen una sèrie d’assajos que radiquen entorn a la crisi ecològica. Des de novel·les a pel·lícules, sembla que els imaginaris post-apocalíptics que anticipen la destrucció del món són un tema recurrent en la cultura contemporània com si la crisi que estem vivint actualment fos un fenomen llargament anticipat. Quin paper hi té això en l’art? Poden els artistes contemporanis ajudar-nos a entendre i fer front a aquest gran problema sistèmic? Pot l’art ajudar-nos a reflexionar entorn als problemes ecològics més enllà de les campanyes de conscienciació? A través de l’obra d’Andreas Gursky, Pedro Neves o Patricia Dauder, abordarem aquestes qüestions.

3. Ruïnes del present: Crisi i espais residuals
En aquesta sessió explorarem com les crisis econòmiques, especialment la de 2008, han transformat no només les condicions de vida, sinó també els espais urbans i la manera com els habitem, els recordem o els oblidem. A partir del concepte de no-lloc, formulat per Marc Augé, reflexionarem sobre els espais de trànsit, abandonats o desconnectats de la memòria col·lectiva, com a resultat d’un model econòmic basat en l’especulació i el creixement accelerat. A través de Xavier Ribas, Lara Almarcegui, Isa Genzken veurem com l’art pot fer ressò de la idea de desencaix o residualitat en la construcció de l’espai. D’altra banda, amb l’obra de Hans Haacke (especialment, el projecte Castillos en el aire, de 2012) també s’exploraran les relacions entre cultura, especulació i poder econòmic.

4. Art i absència: Com pot l’art ajudar-nos a comprendre els límits d’allò imaginable?
Amb els mitjans de masses contemporanis i des de l’eclosió del fotoperiodisme al segle XX, sembla que cada cop estem més acostumats a veure imatges de violència. No obstant això, les imatges segueixen tenint el mateix poder a l’hora de conscienciar-nos o, en canvi, s’enfronten al risc de l’entreteniment sensacionalista? D’altra banda, la imatge també pot invisibilitzar, ocultar, fer-nos dirigir la mirada a una altra banda o, al contrari, esdevenir un catalitzador per a la presa de consciència. A través de diversos exemples d’artistes contemporanis (Doris Salcedo, Walid Raad Forensic Architecture) i enllaçant amb el concepte del dol i la invisibilitat que articula Judith Butler a Marcos de guerra, analitzarem aquestes idees.