Partim de la idea de la comprensió i el gaudi del patrimoni històric i artístic, analitzem les fonts disponibles, siguin primàries o secundàries. La conservació extraordinària del patrimoni arquitectònic, arqueològic i documental egipci permet posar en relació les obres amb les mentalitats. La característica principal de les dades conservades fa que el món religiós i el funerari prevalguin per sobre de la documentació del món civil, de la mateixa manera que les obres referides al faraó i a les elits predominen per sobre dels objectes d’art relatius a la vida quotidiana del poble.
Emmarcarem les obres en el moment històric en què es van crear, en aquest cas ens centrarem en el Regne Nou, el Tercer Període Intermedi i les èpoques en les quals Egipte va estar sota les dominacions estrangeres (libis, nubis, assiris, perses, grecs i romans). I farem especial èmfasi en la mirada femenina, per tal d’incorporar la perspectiva de gènere en la nostra presentació i conèixer algunes de les dones que van deixar empremta a la cultura egípcia.
Una part de la informació documental i gràfica es basa en l’experiència directa de treball arqueològic al jaciment d’Oxirrinc (Egipte).
Objectius:
• Reflexionar sobre la necessitat de connexió amb el Més enllà de les societats humanes, siguin de qualsevol època històrica.
• Aprofundir en les creences egípcies sobre l’origen del món conegut, sobre el paper dels déus i el Més enllà, i en la seva necessitat d’adequar la conducta dels vius al món invisible.
• Conèixer l’expressió artística dels antics egipcis, en qualsevol de les seves varietats: pintura, escultura, ceràmica, arquitectura i diverses artesanies.
• Ser conscients de la necessitat de comunicació i representació artística de l’ésser humà, des de les albors de la història.
• Saber identificar les diferents etapes de la història egípcia i les seves representacions artístiques més assenyalades.
• Debatre sobre les diferents qüestions tractades en les classes.
Metodologia:
Durant les lliçons, una vegada exposat el tema, s’estimularà la reflexió comparativa entre els aspectes que ens uneixen i que ens separen de l’antiga societat egípcia, cosa que ajudarà a la comprensió de les respectives cosmovisions, però també a la presa de consciència de la unitat del gènere humà més enllà d’èpoques i de cultures.
Complementarem l’exposició amb petits vídeos divulgatius i una presentació de diapositives. Es facilitarà el treball personal i l’ampliació de coneixements més enllà de la lliçó a l’aula amb una selecció de textos, webs, vídeos i bibliografia que seran enviats en un document telemàtic.
Es realitzarà una avaluació continuada, amb control d’assistència i tenint molt en compte l’actitud d’aprenentatge i la participació activa en les lliçons.
PROGRAMA
1. El faraó com a divinitat: Hatshepsut i Deir el-Bahari
2. Les creences en el més enllà dels personatges privats: les tombes tebanes
3. En què creia el poble egipci? El poblat de Deir el-Medina i la religió popular
4. Els temples de milions d’anys
5. Els canvis artístics i religiosos en el Tercer Període Intermedi
6. L’art a la Baixa Època i les divinitats estrangeres
7. Els déus Horus i Hathor: Edfu i Dandara
8. Les deesses humanes: Isis i el temple de Filae
9. Les divinitats zoomorfes: Kom Ombo i el Faium
10. Els animals sagrats i la momificació animal
11. Egipte en època grecoromana: Alexandria
12. L’escriptura egípcia: el desxiframent dels jeroglífics
13. Les divinitats grecoromanes
14. El sincretisme religiós i l’aparició del cristianisme
15. Com sabem tot això? El jaciment d’Oxirrinc.
Bibliografia
AUFDERHEIDE, A.C., The scientific study of mummies. Cambridge University Press, 2003.
BARD, K., Introducción a la arqueología del antiguo Egipto, ed. Almuzara, 2023.
CASTEL, E. Diccionario de mitología egipcia. Madrid: Aldebarán Ediciones S.L., 1995.
CASTEL, E. Signos y símbolos de lo sagrado. Madrid: Aldebarán Ediciones S.L., 1999.
DD. AA., Los tesoros del Museo Egipcio. Barcelona: Ed. Folio, 2000.
ESTRADA, F., Entender y amar el arte egipcio. Tiempo de Historia, Barcelona: Ed. Crítica, 2012.
HORNUNG, E., El uno y los múltiples. Concepciones egipcias de la divinidad. Madrid: Ed. Trotta,1999.
IKRAM, S., Muerte y enterramiento en el antiguo Egipto, Ed. Nun. 2022.
KEMP, B. J., El Antiguo Egipto anatomía de una civilización. Barcelona: Ed. Crítica, 1992.
LÓPEZ, J. Cuentos y fábulas del antiguo Egipto. Madrid: Trotta, publicaciones de la Universidad de Barcelona (Pliegos de Oriente, 9), 2005.
MIEROOP, M. van de, Historia del Antiguo Egipto: 3200 a. C.-395 d. C. Ed.Trotta, 2025.
NAUNTON, C. Cuaderno de notas de los egiptólogos. Barcelona: Blume, 2020.
PADRÓ, J., Secretos del antiguo Egipto. Barcelona: Planeta, 2020.
PARRA, J.M. La historia empieza en Egipto. Eso ya existía en tiempos de los faraones. Barcelona: Ed. Crítica, 2011.
PARSONS, P. La ciudad del pez elefante: la vida de los griegos en el antiguo Egipto. Barcelona: Debate, 2009.
PINCH, G., La magia en el antiguo Egipto. Ed. Nun, 2025.
QUIRKE, S. La religión del antiguo Egipto. Madrid: Ed. Oberon, 2003.
REDFORD, D.B., Hablan los dioses. Diccionario de la religión egipcia. Barcelona: Ed. Crítica, 2003.
ROBBINS, G. Las mujeres en el antiguo Egipto. Madrid: Akal, 1996.
TEFNIN, R. “Élements pour une sémiologie de l’image égyptienne”. CdÉ 66 (1991): 60-88.
WILKINSON, R. H., Los Templos del Antiguo Egipto. Barcelona: Destino, 2002.
WILKINSON, R.H., Como leer el arte egipcio. Barcelona: Ed. Crítica, 2004.
Dia i hores:
Dijous de 18:00 a 20:00 hores
30 hores lectives
Calendari:
setembre: 25
octubre: 2, 9, 16, 23 i 30
novembre: 6, 13, 20 i 27
desembre: 4, 11 i 18
gener: 8 i 15
Idioma:
Català
Lloc:
UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Professores Tutores:
Núria Castellano i Solé i Isabel García Trócoli
Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.
Tornar a assignatures Sènior
Per a més informació al centre:
UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es