Select Page
Tragèdia (i comèdia) grega. Teoria i pràctica.

Tragèdia (i comèdia) grega. Teoria i pràctica.

Deia Aristòtil que la tragèdia representava de manera bella una acció gran tot provocant en el públic una purificació (katharsis). Nietzsche considerava que tota la veritat de la vida es trobava en la tragèdia i que només ella era capaç de transmetre’ns el dolor i la lluita (tràgica) de l’heroi davant d’allò que el supera i el marca. La tragèdia és, segons Jan Patocka, el lloc on es desperta la consciència de la problematicitat de la vida humana.

Les tragèdies d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides són clàssiques perquè aquesta dimensió tràgica -insuperable, segons Nietzsche- de la vida, afecta els éssers humans de tots els temps, que hi tenen sempre un diàleg renovat. Mai no s’han deixat de representar i constantment han estat revisitades per a seguir-ne escrivint: Sèneca, Shakespeare, Espriu, potser avui dia Wajdi Mouawad… Tornar a llegir els tràgics grecs ens permet reprendre i enriquir el diàleg amb nosaltres mateixos, però alhora ens obliga a introduir-nos en el context en què foren escrites aquelles obres, context sense el qual podríem “fer-ne el que vulguem”, cosa que potser també és legítima (o no, o depèn).

Per la seva banda, Bergson argumentava que la comèdia és més intel·ligent que la tragèdia perquè sap distanciar-se de la vida, perquè el riure implica un distanciament i un coneixement, que la tragèdia no té, per estar més lligada al patiment. En aquest sentit, és oportuna l’anècdota (potser falsa) segons la qual Plató, en ser preguntat sobre com era la vida atenenca del seu temps, va respondre que només calia llegir les comèdies d’Aristòfanes (on, per cert, el mestre de Plató és fortament ridiculitzat). Llucià, Molière, Russinyol, potser avui dia Woody Allen… tots ells ens fan riure (i pensar) a propòsit de la nostra realitat, ens fan riure’ns de nosaltres mateixos.

Benvinguts a la tragicomèdia de la vida, que espero que ens purificarà, divertirà i alimentarà la nostra capacitat de comprendre aquesta cosa estranya anomenada “ésser humà”.

Objectius:

• Introduir-se en la tragèdia i la comèdia gregues
• Analitzar algunes obres i els seus autors
• Aproximar-nos a la comprensió de l’ésser humà i la vida humana a partir d’aquestes obres
• Realitzar un petit exercici de lectura dramatitzada.

Metodologia:

El curs s’estructura en tres tipus de sessions: la classe magistral, el comentari en comú de les lectures seleccionades i la preparació de la lectura dramatitzada.

 

 

PROGRAMA
1. Introducció històrica, cultural i literària
2. Èsquil. Lectura de Prometeu encadenat
3. Sòfocles. Lectura d’Antígona
4. Eurípides. Lectura de Medea
5. Aristòfanes. Lectura de Els núvols
6. Preparació de la lectura dramatitzada
Bibliografia
Les obres d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes han estat objecte de nombroses traduccions i edicions monogràfiques. Els alumnes poden llegir les obres en qualsevol edició, tant en català com en castellà, segons la seva disponibilitat i preferència.

Pel que fa a bibliografia secundària, poden consultar-se les següents obres de referència:

ALLARDYCE, Nicoll: Historia del teatro mundial, Madrid: Aguilar, 1964.
DE ROMILLY, Jacqueline: La tragedia griega, Madrid: Gredos, 2011 [Versió e-book, Barcelona: RBA, 2019]
GUZMÁN, Antonio: Introducción al teatro griego, Madrid: Alianza, 2005.
NIETZSCHE, Friedrich: El naixement de la tragèdia, Martorell: Adesiara, 2011.
PANDOLFI, Vito: Història del Teatre (I), Institut del Teatre, Barcelona, 1989.

Dia i hores:

Dimarts de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 16, 23 i 30
octubre: 7, 14, 21 i 28
novembre: 4, 11, 18 i 25
desembre: 2, 9 i 16
gener: 13

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Jordi Casasampera Fernández

    Places exhaurides

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Els jardins a Catalunya: patrimoni cultural i turisme verd

Els jardins a Catalunya: patrimoni cultural i turisme verd

Aquest curs pretén oferir una visió àmplia i integradora del jardí com a element patrimonial, històric, cultural i també com a recurs turístic. A través de 15 sessions, es proposa un recorregut temàtic per la història dels jardins a Catalunya, els seus estils, usos, figures rellevants i el seu paper en la societat contemporània. A més, es posarà atenció en el potencial del turisme de jardins i l’enfocament slow i sostenible.

Objectius:

• Conèixer l’evolució i les tipologies dels jardins a Catalunya. • Identificar els principals jardins d’interès patrimonial i turístic. • Valorar els jardins com a espai de cultura, salut i benestar. • Reflexionar sobre el futur dels jardins en clau de sostenibilitat

Metodologia:

El curs combinarà l’exposició teòrica amb l’anàlisi de casos pràctics, imatges, lectures i materials complementaris. Cada sessió inclourà moments de reflexió col·lectiva i diàleg amb l’alumnat. Es fomentarà la participació activa i l’intercanvi d’experiències personals relacionades amb els jardins. Hi hauria la possibilitat de fer alguna sortida per visitar algun jardí.  

PROGRAMA
1. Introducció: què és un jardí? 2. Història dels jardins a Catalunya (I): orígens i edat mitjana 3. Història dels jardins a Catalunya (II): del Renaixement al Romanticisme 4. Jardins modernistes i romàntics 5. Jardins noucentistes i d’autor 6. Jardins públics i de la ciutat industrial 7. Jardins domèstics i d’estiueig 8. Jardins de silenci: espirituals i funeraris 9. Jardins i literatura catalana 10. El jardí contemporani 11. Jardineria i sostenibilitat 12. Jardins com a espais terapèutics i socials 13. Jardins singulars i turisme de jardins a Catalunya 14. Turisme slow i experiències verdes 15. El futur dels jardins: reptes i oportunitats
Bibliografia
Es facilitarà bibliografia específica a classe.

Dia i hores:

Dimarts de 9:00 a 11:00 hores 30 hores lectives

Calendari:

setembre: 16, 23 i 30 octubre: 7, 14, 21 i 28 novembre: 4, 11, 18 i 25 desembre: 2, 9 i 16 gener: 13  

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professora Tutora:

Mireia Teixidó Sánchez. Tècnica especialista en jardineria i guia oficial de Catalunya, especialitzada en jardins i parcs urbans.

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

La Barcelona representada

La Barcelona representada

La història de Barcelona és molt més que la relació de fets, fenòmens i esdeveniments succeïts al llarg del temps. També ho és la manera en com ha sigut representada. Com tots sabem, les coses no només són el que són, també són en funció de com són vistes i són representades.

Proposem un curs sobre com la ciutat de Barcelona ha sigut representada al llarg de la seva història. És a dir, un curs sobre aquells elements de representació urbana que han ofert una manera tant de mirar la ciutat com de presentar-la.

Així, començarem per la cartografia i per les diverses mirades sobre la ciutat que els viatgers han fet. Continuarem per dos elements que formen part també del paisatge urbà de la ciutat: els monuments i els noms dels carrers i les places de Barcelona. A partir d’aquí, seguirem aquest itinerari amb les tres grans formes de representació contemporània: la literatura, la fotografia i el cinema. Ho tancarem amb un altre gran àmbit d’explicació de la ciutat, sempre molt popular, la divulgació històrica sobre Barcelona.

El curs doncs, se centra en cadascun d’aquests àmbits i els desenvolupa en una o en diverses sessions. Les explicacions seran pròpies específiques dels àmbits, però sense deslligar-ho de la història social, demogràfica, política i cultural de Barcelona.

Objectius:

Els principals objectius del curs són:

• Realitzar una panoràmica global de la història de la ciutat de Barcelona i de les seves fases principals de desenvolupament.
• Realitzar un recorregut per les diverses expressions de representació urbana i que permeten explicar la història de Barcelona des d’una altra mirada.
• Identificar els canvis succeïts en cadascuna d’aquestes expressions de representació i la seva visió de conjunt urbana que les unifica.
• Aprendre a mirar històricament la ciutat.

Metodologia:

Utilitzarem els quatre tipus més corrents de metodologia:
• Expositiva: exposició del tema a tractar en la sessió mitjançant lliçó magistral amb el suport d’un gran nombre d’exemples audiovisuals.
• Demostrativa: a través del visionat presentacions en format PowerPoint, descobrirem característiques pròpies del tema a tractar i les relacionarem amb el seu context.
• Per descobriment: Estimular que els alumnes descobreixin conceptes desconeguts i interpretacions noves sobre història de Barcelona.
• Interrogativa: les preguntes directes als alumnes permetran el qüestionament de noves argumentacions.

A cada sessió es farà una breu presentació. Es projectaran presentacions amb esquemes, imatges i gràfics.

 

PROGRAMA
1. Barcelona vista per la cartografia
2. Barcelona vista pels viatgers
3. La Barcelona monumental
4. Els monuments viatgers
5. Monuments emblemàtics
6. La Barcelona dels noms dels carrers
7. La Barcelona de la literatura 1
8. La Barcelona de la literatura 2
9. Barcelona fotografiada
10. El cinema històric. Introducció
11. Barcelona vista pel cinema de ficció 1
12. Barcelona vista pel cinema de ficció 2
13. La Barcelona del No-Do i del contra No-DO
14. La Barcelona dels documentals
15. La divulgació històrica sobre Barcelona
Bibliografia
Salvador Sanpere i Miquel, Barcelona. Son passat, present i porvenir.

Francesc Carreras Candi, La ciutat de Barcelona, Barcelona, Martín, 1916.

Agustí Duran i Sanpere, Barcelona i la seva història (3 vols.), Barcelona, Curial

Santiago Sobrequés (dir.), Història de Barcelona (10 vols.), Barcelona, Ajuntament de Barcelona-Enciclopèdia Catalana

Barcelona Quaderns d’Història, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Enric Calpena, Barcelona. Una biografia, Barcelona, Edicions 62.

Ramon Alberch (dir.), Els barris de Barcelona, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, 1997-2000, 4volums.

Dia i hores:

Dimecres de 9:00 a 11:00 i de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 17
octubre: 1, 8, 15, 22 i 29
novembre: 5, 12, 19 i 26
desembre: 3, 10 i 17
gener: 14 i 28

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Xavier Cazeneuve i Descàrrega

   

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Amor, drogues, estrès i salut cerebral

Amor, drogues, estrès i salut cerebral

El Santiago va sortir de casa seva amb uns ulls que veien tot el que esdevenia fora, però amb la ment perduda en una recent ruptura amorosa, veient sense veure. En les últimes setmanes, havia dormit una mitjana de dues hores diàries i, per tant, sentia que li costava pensar amb claredat per la falta de son. A penes havia provat mos i sentia un profund buit a l’estómac. Havia sofert en el seu cos els efectes deleteris de l’estrès al no poder bregar de manera efectiva amb aquesta ruptura. Sentia una profunda tristesa i tots els seus recursos cognitius quedaven menyscabats, atrapats en una espessa letargia de la qual no podien desfer-se.
Caminava sense una direcció determinada. Mentalment, repassava tot el que havia esdevingut mesos enrere, intentant entrellucar alguna escletxa d’indicis que poguessin explicar per què havia acabat tot de forma tan sobtada amb l’Amaya. Deixant-se portar per aquestes idees, que de manera reiterada poblaven el seu pensament, es va ficar en un carreró que semblava no tenir sortida. En aquest moment, la pluja va començar a xopar amb suavitat a Santiago. Les gotes fredes que colpejaven amb suavitat sobre el seu cap eren interpretades pel cervell de Santiago com una salva de carícies que semblava alleujar part de la càrrega mental que portava. Els tolls del sòl reflectien amb moviment la llum ataronjada d’un fanal que pretenia llançar una mica de claredat a un carreró sumit en la penombra. Era com el preludi d’alguna cosa que anava a esdevenir.

De sobte, va notar una intensa coïssor en el ventre, com si un agulló d’un gran insecte l’hagués lacerat amb força. Instintivament, es va posar la mà i es va encongir sense saber què estava succeint. La segona bala va impactar sobre l’espatlla, esquerdant els ossos. Aquesta sí que va fer mal. La tercera i la quarta van anar a parar al pit, ofegant qualsevol indici de vida que pogués esperar-se. Durant uns segons, abans de morir, el seu cervell va evocar la cançó <<Grândola, Vila Morena>>, acompanyant-la d’algunes imatges i records que l’havien marcat durant la seva vida. Tot seguit, va caure de genolls, per a desplomar-se amb força sobre el mullat paviment. Sobtadament, un soroll blanc va reemplaçar a la cançó, sumint-lo tot en una profunda foscor. Un soroll infinit que va absorbir l’últim que quedava de’n Santiago.

La sang que emanava de les seves ferides s’anava diluint amb l’aigua, dibuixant uns cercles ocres que anaven desapareixent per una claveguera. Quan el van trobar, el seu cos jeia fred sota la pluja. La seva mà esquerra, ja sense vida, s’aferrava amb força a una petita peça de pedra llaurada en forma de prisma rectangular que s’havia desprès de l’empedrat de la vorera. Era com si volgués aferrar-se a la vida, com si no volgués marxar-ne.

El fragment anterior sembla extret d’una novel·la negra, però en el fons tracta sobre el cervell humà. Què passa en el nostre cervell quan ens enamorem o prenem drogues? Existeix una relació entre l’amor i l’addicció? L’estrès pot precipitar una addicció? Quines implicacions té l’estrès sobre el nostre organisme? Com podem fomentar una bona salut cerebral i evitar els efectes negatius sobre el cervell com, per exemple, l’estrès o les drogues?

Objectius:

Aquest curs versarà sobre el cervell, aportant informació que ens permeti entendre com tots aquests aspectes tenen lloc, però també esbossant les eines que podem esgrimir per a viure millor en vetllar pel seu bon funcionament.

La relació entre cervell i conducta és una de les qüestions de gran importància filosòfica que s’han plantejat al llarg de l’adquisició del coneixement humà, constituint-se com un dels reptes de major envergadura i transcendència. Com és possible que d’un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats electrofisioloògiques i immerses en complexos processos de comunicació química pugui emergir una conducta, un procés cognitiu o un estat mental? Intentaré respondre a aquesta qüestió esbossant els aspectes vertebrals del funcionament del sistema nerviós, prestant especial atenció a les ‘papallones de l’ànima’. Així és com es va referir Santiago Ramón y Cajal a un tipus concret de neurones. En paraules del mateix Cajal: «són cèl·lules de formes delicades i elegants, les misterioses papallones de l’ànima, que el seu batre d’ales qui sap si esclarirà algun dia el secret de la vida mental».

Els temes que tocarem en l’assignatura és el de l’amor i el plaer. Quan sentim plaer, diferents xarxes neuronals s’activen, produint-nos percepcions molt intenses de grat, però sobretot anticipant el seu funcionament per a promoure les conductes que ens permeten aconseguir aquells estímuls que estan relacionats amb el plaer. Així mateix, quan ens enamorem, triem una parella o som mares i pares, el nostre sistema nerviós experimenta una sèrie de canvis. Descriuré aquests canvis i apuntaré algunes pautes que podran ser d’utilitat en aquestes ocasions.

M’endinsaré en la resposta d’estrès. Es tracta d’un intent de l’organisme de restablir l’equilibri i d’adaptar-se a una determinada situació biològica, psicològica o social, que consisteix en un conjunt de canvis en l’àmbit fisiològic i psicològic, en què interactuen el sistema nerviós, l’endocrí i l’immunitari. La resposta d’estrès pot posar-se en marxa no solament davant una lesió física o davant una amenaça de tipus psicològic o social, sinó també davant la seva expectativa. La resposta d’estrès té un alt valor adaptatiu, ja que genera canvis en l’organisme per a facilitar l’afrontament d’una situació d’amenaça, però també pot repercutir sobre el rendiment de la persona i el seu estat general de salut. Avui sabem que la resposta d’estrès pot ser modulada per diferents factors, a saber, la percepció de control, la capacitat de predicció, els recursos per a fer front a la frustració, el suport social, la percepció del desenvolupament de la situació, la novetat de la situació i la voluntat o la determinació de fer alguna cosa. Analitzaré tots aquests factors aportant algunes pautes que podem implementar en el dia a dia amb l’objectiu de millorar la salut, el rendiment i la qualitat de vida, minimitzant els efectes deleteris de l’estrès.

Finalment, assenyalaré les claus per a promoure un funcionament i un estat cerebral saludable. Aquest tema intentarà recollir moltes de les idees que s’hauran analitzat en els temes anteriors, integrant-les i aterrant-les en pautes concretes que puguem aplicar en el nostre dia a dia per a anticipar-nos i vetllar per un funcionament cerebral òptim i un bon envelliment d’aquest meravellós òrgan.

Metodologia:

L’assignatura està dividida en 15 sessions de caràcter presencial de 120 minuts cadascuna. Les sessions es planificaran com a exposicions magistrals, però buscant una dinàmica d’intervenció activa de tots els participants del curs. Es fomentarà la reflexió final en cadascun dels aspectes tractats. Amb això, es pretén proporcionar els elements vertebrals i l’enfocament necessari per a poder reflexionar sobre la resposta d’estrès, la seva regulació i el seu efecte sobre la salut, així com sobre les eines que disposem per a fer-li front.

Totes les exposicions aniran acompanyades d’abundants recursos audiovisuals per a possibilitar un ritme més dinàmic i distès i vehicular, al mateix temps, la transmissió de conceptes fonamentals del curs.

PROGRAMA
1. La dona que percebia al seu cos com la presó de la seva identitat.
2. La màquina que podia produir més plaer que el d’un orgasme.
3. El cas de l’Óscar i del gladiador.
4. L’home que s’enfrontava a les seves pors durant el somni.
5. Què podem fer per a tenir una bona salut cerebral?
Bibliografia
• Redolar, D. (2024). La mujer que podía ver con la llengua y otras historias contadas desde la neurociencia. Barcelona: Editorial Grijalbo.
• Sapolsky, R. (2018). Compórtate. Madrid: Capitán Swing.

Dia i hores:

Dimecres de 9:30 a 11:30 hores i dijous de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: dimecres 17 / dijous 18 i 25
octubre: dimecres 1, 8, 15, 22 i 29 / dijous 2, 9, 16, 23 i 30
novembre: dimecres 5, 12, 19 i 26 / dijous 6, 13, 20 i 27
desembre: dimecres 3, 10 i 17 / dijous 4, 11 i 18
gener: dimecres 14 i 28 / dijous 15

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Diego Redolar Ripoll

    Places exhaurides

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

La Barcelona Modernista

La Barcelona Modernista

Jugendstyl a Alemania, Sezessionstyl a Àustria, Floreale a Itàlia, Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, Modernisme a Catalunya… Entre finals del segle XIX i principis del XX neix a gran part d’Europa un moviment cultural d’experimentació artística de noves formes i expressions. Un nou art, jove, rupturista, liberal, diferent i cosmopolita….

El Modernisme sorgeix com un art industrial, acompanyat dels avenços tècnics del moment com l’electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor. Aquests invents faran canviar completament la forma de viure de les persones i originaran un creixement massiu de les ciutats industrials. El modernisme és, doncs, un estil urbà i adreçat a les noves classes econòmiques fabrils del país. Un art burgès que s’estén a totes les modalitats artístiques, des de l’arquitectura fins a la decoració urbana, el mobiliari, els vestits, les joies, les arts gràfiques, la literatura i el teatre.

A Catalunya, l’esclat del Modernisme coincideix amb la construcció de l’Eixample de Barcelona a finals del segle XIX. Després de l’enderrocament de les muralles que ofegaven la ciutat, el creixement de la capital catalana representa una oportunitat immillorable per tal que la burgesia pugui satisfer les seves ànsies de modernització, posar de manifest la seva riquesa i la seva distinció.

La burgesia industrial alimentarà la creativitat dels arquitectes i artesans modernistes. I per mostrar a la societat el seu nou estatus social es faran les noves cases i palaus urbans, els grans edificis industrials, els panteons més impressionants dels cementiris i fins i tot els establiments comercials tindran aquesta empremta artística. El modernisme està de moda i Barcelona es converteix en un autèntic referent europeu.

PROGRAMA

SESSIÓ 1: (2 hores): Introducció a l’assignatura
L’eixample Cerdà. Què és el modernisme: moviment i característiques. Les influències de l’art nouveau europeu en el context artístic català.

SESSIÓ 2: (2 hores): L’eclosió de les arts decoratives
Els artesans del modernisme. Tallers, obradors i botigues al servei de l’arquitecte.

SESSIÓ 3: (2 hores): Lluís Domènech i Montaner
Casa Lleó Morera, Editorial Montaner i Simon, 1880 (Aragó, 255), Castell dels Tres Dragons, 1888 (Parc de la Ciutadella), Casa Lamadrid, 1902 (Girona, 113), Casa Thomas, 1898 (Mallorca, 291), Palau Montaner, 1893 (Mallorca, 278), Palau de la Música, 1908 i Hospital de Sant Pau, 1905-1910 (Sant Quintí, 89).

SESSIÓ 4: (2 hores): Antoni Gaudí
Casa Vicens, 1888 (Carolines, 18), Pavellons Güell, 1887 (Av. Pedralbes), Palau Güell, 1888 (Nou de la Rambla, 3), Col·legi Teresianes, 1889 (Ganduixer, 85), Casa Calvet, 1898 (Casp, 48), Casa Batlló, 1907 (Pg de Gràcia, 43), Park Güell, 1900 (Olot, sn), Torre Bellesguard, 1909 (Bellesguard, 20), Casa Milà, 1912 (Provença, 261), Sagrada Família (Mallorca, 401).

SESSIÓ 5: (2 hores) Sortida: Visitem la Casa Vicens, la primera casa documentada de Gaudí a Barcelona. (1)

SESSIÓ 6: (2 hores) Sortida: Visitem la Pedrera, la darrera obra civil de Gaudí a Barcelona. (2)

SESSIÓ 7: (2 hores) Josep Puig i Cadafalch: Els Quatre Gats-Casa Martí, 1897 (Montsió, 3), Fàbrica Casaramona, Casa Ametller, 1900 (Pg de Gràcia, 41), Casa Romà Macaya, 1901 (Passeig de Sant Joan, 108), Casa Serra, 1903 (Rambla de Catalunya, 126), Palau Baró de Quadras, 1906, (Diagonal, 373), Casa Terrades, 1905 (Diagonal, 416), Casa Pere Company, 1911 (Buenos Aires, 56), Casa Muley-Afid, 1914 (P. Bonanova, 55)

SESSIÓ 8: (2,5 hores) Sortida: Visitem la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch (3) i fem una petita ruta pels edificis del Quadrat d’Or.

SESSIÓ 9: (2 hores) Els altres arquitectes I
Enric Sagnier Villavecchia: Casa Pons i Pascual (Passeig de Gràcia, 2-4), Casa Mulleras (passeig de Gràcia, 37), Casa Fargas (Rambla de Cataluna, 47), Casa Joan Comas (passeig de Gràcia, 74), Casa Evarist Arnús, 1903 (Manuel Arnús, 1). Josep Domènech i Estapà. Edifici Catalana de Gas, 1895 (Portal de l’Àngel, 20), Casa Domènech i Estapà, 1908 (València, 241), Estació de la Magòria, 1912 (Gran Via de les Corts Catalanes 181) i Asil de Cecs-Cosmocaixa, 1909 (Teodor Roviralta, 47).

SESSIÓ 10: (2 hores): Els altres arquitectes II
Josep Vilaseca: Casa Pia Batlló (Rambla de Catalunya, 17), Casa Dolors Calm (Rambla de Catalunya, 54), Casa Enric Batlló (passeig de gràcia, 75), Casa Josep Bertand (Balmes, 44-48), Casa Àngel Batlló, 1896 (Mallorca, 253) i Casa Comas d’Argemir, 1904 (Av. República d’Argentina, 92). Antoni Maria Gallissà: Casa Llopis Bofill, 1903 (València 339). Antoni de Falguera i Sivilla: Casa de la Lactància amb Pere Falqués, 1913 (Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477), amb Pere Falqués Escola d’Arts i Oficis, 1909 (Gran Via, 476) Conservatori Municipal de Música, 1916 (Bruc, 104). Pere Falqués: Central Catalana de Electricitat, 1897 (Av. Vilanova, 12).

SESSIÓ 11: (2 hores): Els altres arquitectes III
Joaquim Bassegoda: Cases Antoni Rocamora, 1917 (Passeig de Gràcia, 6-14), Casa Clapés, 1908 (Diputació, 246). Bonaventura Bassegoda i Amigó: Casa Amadeu Maristany, 1905 (Mallorca, 273). Joan Rubió Vellvé: Casa Alemany, 1901 (Gral Vives, 29), Casa Golferichs, 1901 (Gran Via de les Corts Catalanes, 491), Casa Isabel Pomar, 1906 (Girona 86), Casa Dolcet, 1907 (Av. Vallvidrera, 44) i, Casa Roviralta, 1913 (Av. Tibidabo, 31). Josep Maria Jujol i Gibert: Finca Salvador, 1910 (Pg. Mare de Déu del Coll, 69), Casa Queralt, 1917 (Pineda, 12), Casa Planells, 1923 (Diagonal, 332). Antoni Rovira Trias.

SESSIÓ 12: (2 hores): Establiments modernistes
Mercats de ferro: Mercat de Sant Antoni, 1882 (Rda. Sant Antoni), Mercat d’Hostafranchs, 1888 (creu Coberta, 93) Mercat de la Concepció, 1888 (Aragó, 313), Mercat de Sants, 1913 (Sant Jordi, 6), Mercat de la Boqueria, 1914 (Rambla, 91) i breu recorregut virtual per algunes botigues modernistes més destacades: Confiteria J. Reñé, 1910 (Consell de Cent, 362), Forn Sarret, 1898 (Girona, 73) Forn de la Concepció, 1900 (Girona 74), Farmàcia Novellas (Bolós), 1902 (Rambla Catalunya, 77), Queviures Múrria, 1898 (Roger de Llúria, 85), Casa de Pastes Figueras, 1902 (Rambla de Sant Josep, 83), etc…

SESSIÓ 13: (2 hores): Fàbriques i panteons modernistes
Recorregut virtual comentat per fàbriques i obres funeràries dels diferents cementiris de Barcelona.

SESSIÓ 14: (3,5 hores) Sortida: Ruta modernista comentada a 25 edificis de la Dreta i l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. (4)

(1), (2) i (3): L’entrada a l’edifici no està inclosa en el preu del curs.
(4): Aquesta sortida no contempla cap despesa per a l’alumne.

Bibliografia

AAVV (2005). Ruta del Modernisme. Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Institut del Paisatge Urbà.
AAVV (2002). El modernisme a l’entorn de l’arquitectura. Edicions L’Isard. 
Alcalde, S; carbonell, M; martí, G; mas, X; sàiz, C; (2006). Lluís Domènech i Montaner (1849-1923. Obra arquitectònica raonada. Volum. 1 Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2016
Alcolea, S. (2009). Puig i Cadafalch. Institut Amatller d’Art Hispànic: Lunwerg.
Alcoy i Pedrós, R; Beseran i Ramon, P. (2002). Puig i Cadafalch i la restauració de monuments. Barcelona: Institut Amatller d’Art Hispànic.
BANCELLS, C. (Dir.) (2014). Joies del modernisme privat. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Barjau, S. (1992) Enric Sagnier. Barcelona: Labor. 
Barjau, S; Vargas, R; Permanyer, L. (2009). Ruta Sagnier, arquitecte. Barcelona 1858-1931. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida.
Cabré, T: Guia de la Ruta Puig i Cadafalch. Barcelona: Ajuntament de Barcelona – Institut del Paisatge Urbà, 2001
Carreras, Carles, et al: Botigues històriques de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial, 2006
Casas, Jaume, et al.: Farmàcies històriques de Catalunya. Barcelona: Angle, 2007
Castellar-Gassol, Joan. Gaudí La vida d’un visionari. Barcelona: Ediciones de 1984, 2000. 
Catasús i Oliart, Aleix. L’arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947). A: Locus Amoenus, v. 5, p. 277-290, dec. 2000.
Cirici, Alexandre «Arquitectura de Puig i Cadafalch». Cuadernos de arquitectura, Nº 63, 1966, pàg. 49–52. 
Doñate, Mercè, et al: El modernisme a les col·leccions del MNAC. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya : Lunwerg, 2009
Duran, Montserrat: Josep Maria Jujol. L’arquitectura amagada. Barcelona, Meteora, 2003
Farré Gil, Núria: El Taller de vitralls modernista Rigalt, Granell i Cia (1890-1931). Tesi doctoral. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013.
Fontbona, Francesc. «Del Modernisme al Noucentisme : 1888-1917». A: Miralles, Francesc (dir.). Història de l’art català. Vol. 7. Barcelona: Edicions 62, 1985. 
Fuentes Milà, Sergio: Josep Domènech i Estapà, últim arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar (1883-1897). Barcelona: Centre Estudis Ignasi Iglésias, 2016.
Fuentes Milà, Sergio: José Doménech y Estapá. Eclecticismo, arquitectura y modernidad. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2016.
Fuentes Milà, Sergio: “L’estació de La Magòria. Un cas paradigmàtic de l’arquitectura industrial de Domènech i Estapà (1911-1912)”, IX Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, desembre 2013.
Jardí, Enric. Puig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l’art. Ariel, 1975 (Hores de Catalunya). 
Jujol Gibert, Josep M: Jujol en Barcelona. Tarragona: Arxiu Jujol, 2017
Lacuesta, Raquel: Arquitectura modernista en Cataluña. Barcelona: Gustavo Gili, 1990
Mackay, David. «L’arquitectura domèstica de Puig i Cadafalch: un eco del dilema actual (estil o no estil)». A: Institut d’Estudis Catalans. Jornades Científiques (2001). Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003, p. 147–160. 
Martí, Gemma; Sàiz, Carles: Domènech i Montaner. Modernisme a la Dreta de l’Eixample. Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2021
Martín, Sergi: Botigues emblemàtiques de Catalunya. Un viatge per viure i sentir la història. Barcelona: Angle, 2016
Permanyer, Lluís: Barcelona Modernista. Barcelona: Polígrafa, 1992
Permanyer, Lluís: Detalls. Barcelona Modernista. Barcelona: Polígrafa, 2004
Puig i Cadafalch, Josep; Barral i Altet, Xavier (ed.). Josep Puig i Cadafalch: escrits d’arquitectura, art i política. Institut d’Estudis Catalans, 2003 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 62). 
Puig i Cadafalch, Josep. Josep Puig i Cadafalch: l’arquitectura entre la casa i la ciutat. Architecture between the House and the City. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions : Col·legi d’arquitectes de Catalunya, 1989. 
Sala, M-Teresa: El Modernisme. Barcelona: Angle Editorial, 2008
Semblanch, Klaus-Jürgen: Modernismo. Madrid: Taschen, 2007
Tatger, Mercè: Barcelona, ciutat de fàbriques. Barcelona: Albertí, 2014
Sagnier, Enric. Sagnier arquitecte: Barcelona 1858-1931. Barcelona: Antonio Sagnier, 2007
van Hensbergen, Gijs. Antoni Gaudí. Barcelona: Plaza & Janés, 2002. ISBN 84-01-30507-1.
De Puig, Jaume. «Gaudí, els Güell i el Palau». A: El Palau Güell. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2004. 
Puig i Boada, Isidre. El temple de la Sagrada Família. Barcelona: Nou Art Thor, 1986. 
Puig i Boada, Isidre. El Pensament de Gaudí. Barcelona: Dux, 2004. 
Puig i Cadafalch, Josep; Barral i Altet, Xavier (ed.). Josep Puig i Cadafalch: escrits d’arquitectura, art i política. Institut d’Estudis Catalans, 2003 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 62).

Dia i hores:

Dilluns de 10:30 a 12:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 15, 22 i 29
octubre: 6, 13, 20 i 27
novembre: 3, 10, 17 i 24
desembre: 1 i 15
gener: 12 i 26

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Carles Sàiz i Xiqués

    Places exhaurides

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Pianistes de jazz de casa nostra

Pianistes de jazz de casa nostra

A Catalunya, el jazz va arribar aviat i es va expandir amb força, primer com una moda importada, després com un llenguatge musical que va anar prenent una personalitat pròpia. Ja a la dècada de 1920, les primeres orquestres i conjunts de ball van incorporar elements del jazz nord-americà, interpretant fox-trots, charlestons i altres ritmes populars de l’època.

Amb la Guerra Civil i la postguerra, el jazz va patir una aturada a causa de la repressió cultural del franquisme, però va sobreviure en cercles reduïts i en l’escena musical d’hotels i casinos. A partir dels anys 50, les big bands i els músics de sessió van contribuir a mantenir viu l’esperit jazzístic, i a la dècada dels 60 i 70, el boom del jazz modern va donar pas a la consolidació d’un escenari més estable. Figures com Tete Montoliu van assolir un reconeixement internacional, mentre que festivals com el de Barcelona, nascut el 1966, esdevenien plataformes fonamentals per a la projecció del jazz al país.
Als anys 80 i 90, la creació d’escoles especialitzades com el Taller de Músics i l’ESMUC va permetre la formació de noves generacions de músics que, amb una visió renovada, han portat el jazz català cap al segle XXI amb una vitalitat innegable. Figures consolidades i nous talents han sabut fusionar tradició i innovació, barrejant el jazz amb influències del flamenc, la música mediterrània i altres estils contemporanis. Avui dia, Barcelona i altres ciutats catalanes són punts de trobada jazzístics de primer nivell, amb una escena rica i diversa que s’expressa tant en petits clubs com en grans festivals.
Aquesta assignatura proposa un recorregut per alguns dels protagonistes que han marcat la història del jazz català, des dels pioners fins als artistes contemporanis que continuen redefinint el gènere. Descobrirem noms essencials, alguns ben reconeguts i d’altres injustament oblidats pel gran públic, posant en valor un patrimoni jazzístic ric i digne, al mateix nivell de l’escena internacional més avantguardista.

Objectius:

• Valorar els elements distintius de la cultura occidental
• Valorar els elements distintius de la música occidental
• Conèixer els fets i personatges més importants relacionats amb la música de la cultura occidental
• Adquirir un substrat cultural i musical que ens ajudi a entendre l’evolució dels diferents estils i èpoques dins la història de la música
• Crear interès per tot allò proper que té un valor artístic i cultural, donant èmfasi als fets i personatges pròpiament musicals
• Valorar la música com a element com a mitjà de comunicació i expressió personal i interpersonal
• Aprofundir en la història de la música
• Respectar tot fet musical valorant les manifestacions musicals d’èpoques diferents de l’actual
• Reconèixer i valorar fets extra musicals que s’esdevenen en el context del fet pròpiament musical que es treballarà
• Crear debats sobre el nostre patrimoni musical
• Identificar els fets més representatius del nostre entorn musical
• Descobrir el jazz com a un univers sonor capaç de proporcionar sensacions auditives i intel·lectuals interessants, subtils i emotives.
• Descobrir el jazz català en la seva faceta pianística
• Descobrir i valora la incidència que la música ha tingut i té cap a les altres arts, sobretot en el cinema, la literatura i la pintura.

Metodologia:

El curs estarà dividit en 15 sessions de caràcter presencial de 2 hores cadascuna (30 hores en total). Les sessions combinaran la classe magistral, el debat amb els alumnes, l’audició de peces musicals, la projecció de vídeos i la interpretació d’exemples per part del professor. S’utilitzaran els recursos que ofereix internet per al desenvolupament de les classes i també fotocòpies (si calen) per a facilitar millor la comprensió dels continguts per part de l’alumnat.

Es crearan diàlegs i debats amb l’alumnat per tal d’afavorir l’absorció de les matèries explicades. També es disposarà d’un teclat per a exemplificar o per a aclarir conceptes des d’un punt estrictament musical.

Dins de cada unitat hi haurà una part dedicada a adquirir certs coneixements globals que ajudaran a l’alumne/a a entendre les parts més tècniques d’aquesta assignatura. Els alumnes podran emprar com a suport tot el ventall de possibilitats que ofereix internet en la preparació i desenvolupament de l’assignatura (youtube, spotify, itunes, etc). El professor oferirà a més a més uns llistats d’enllaços on es podrà trobar tota aquesta informació. També es disposarà d’una oferta bibliogràfica on l’alumne podrà adquirir i ampliar els seus coneixements.

PROGRAMA
1. Tete Montoliu
2. Chano Domínguez
3. Marco Mezquida
4. Ignasi Terraza
5. Lluís Vidal
6. Albert Bover
7. Joan Díaz
8. Joan Monné
9. Joan Albert Amargós
10. Josep Mas “Kitflus”
11. Xavi Torres
12. Albert Marquès

– Visió jazzística del panorama pianístic global català
– Biografies
– Fets extra-musicals relacionats amb la seves vides artístiques
– Anàlisi parcial d’algunes obres i interpretacions
– Audicions i visualitzacions d’aquest material.

Bibliografia
Música y palabras. Rafael Esteve (Océano)
Vida y música de Bill Evans. Petter Pettinger (Globalrythm)
Historias curioses del jazz. Lawrence Lindt (Ma non troppo)
Enciclopèdia “Maestros del jazz” (Planeta Agostini)
Jazz. La historia completa. Julia Rolf (Ma non troppo)
Historia del jazz moderno. Frank Tirro (Ma non troppo)
Jazz. Merwin Cooke (Ediciones Destino)
Atlas de la música (Alianza Atlas)
Historia de la música occidental. Donald J. Grout (Alianza Música)
Diccionari de la música. Roland de Candé (Edicions 62)
Curso de formas musicales. J. Zamacois (Labor)
Miles Davis y Kind of Blue. Ashley Fahn (Trayectos)
Miles, la autobiografia. Miles Davis / Quincy Troupe (Alba)
Música. Magda Güell, Lys Vilà (Barcanova)
El lenguaje de la armonia. Lluís Vergés (Boileau)
Si Beethoven pogués escoltar-me. Ramon Gener. ARA llibres.
L’amor et farà immortal. Ramon Gener. ARA llibres.
Para entender la música. Manuel Valls.
Jazz en espanyol. Derivas hispanoamericanes. Julián Riesga. SGAE.
Jazz en España. Antoni cortés Izquierdo. EdictOrália Música.
La sinfonia de la libertad. Antoni Batista. Debate.
Femení i singulars. Històries de dones i música. Victoria Palma. Huygens editorial
Una historia natural del piano. De Mozart al jazz moderno. Stuart Isacoff. Ed. Turner.
Musicofília. Relatos de música y cerebro. Oliver Sacks.
Música. La historia visual definitiva.DK
Música y cultura. Cristobal Halfter+3. Edelvives.
Una historia de la música. Lucien Rebatet. Omega.
Round About Tete. Pere Pons. Libros del Kuldrum.

Dia i hores:

Dilluns de 10:30 a 12:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 15, 22 i 29
octubre: 6, 13, 20 i 27
novembre: 3, 10, 17 i 24
desembre: 1 i 15
gener: 12 i 26

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Xavier Dotras Dotras

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es