Select Page
Monarquies dinàstiques islàmiques: Des de l’Edat Mitjana a l’actualitat

Monarquies dinàstiques islàmiques: Des de l’Edat Mitjana a l’actualitat

Segons els musulmans, l’Islam té manca de reis o almenys hagués de ser així, per això, el bon musulmà ha d’avorrir les monarquies dinàstiques i lluitar contra la seva instauració. És més, des del punt de vista del xiisme del dotzè imam, els musulmans han de lluitar contra qualsevol tipus de govern. Per a un musulmà, els reis ni són exemplars ni és una cosa pròpia de la cultura islàmica sinó una mala interpretació interessada de l’Alcorà, evidentment, d’una sèrie de famílies que convertides en dinasties han governat i governen als països islàmics.

Actualment la monarquia dinàstica islàmica és la forma de govern al Marroc, l’Aràbia Saudita, Bahrain, Brunei, Unió dels Emirats Àrabs, Jordània, Kuwait, Malàisia, Oman, Qatar i Síria -aquest amb matisos-. És a dir, si contemplem l’ampli espectre del món musulmà, són pocs els Estats islàmics regits per reis, emirs o sultans. Curiosament, la forma de govern més estesa entre els països islàmics és la República, clar que per al poble el mateix dóna un monarca absolut que un president autòcrata, si tots dos són dictadors.

Les èlits en forma de monarquies dinàstiques aconsegueixen subjugar al poble i justifiquen el seu govern sota un poder central d’homes que diuen ser descendents del Profeta Muhammad.

PROGRAMA

Introducció

• Vocabulari bàsic.
• Branques del xiisme.
• Muhammad, com a punta de l’iceberg dinàstic.
• Els primers quatre califes.

Dinasties islàmiques històriques analitzades (alfabèticament)

• Abbàssida
• Almohade
• Almoràvit
• Aiúbida
• Bújida
• Dinasties afganes
• Dinasties kurdes
• Fatimí
• Gaznàvida
• Idrisí
• Mameluca
• Mogol
• Omeia
• Osmanlí (otomana)
• Paixtu
• Rostomita
• Safàvida
• Seljúcida

Dinasties islàmiques en l’actualitat (per països). Política i societat

• Jordània (haiximites)
• Oman (al Busaidi)
• Kuwait i EAU (as Sabah i an Nahyan)
• l’Aràbia Saudita (saudites i wahabites)
• Bahrain i Qatar (al Jalifa i athThani)
• Síria (al Assad)
• el Marroc (alauites)

Bibliografia

Al llarg del curs es donarà la bibliografia específica que correspongui a cada part del programa.

Dia i hores:

Dijous de 09:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 12, 19 i 26
octubre: 17, 24 i 31
novembre: 7, 14, 21 i 28
desembre: 5, 12 i 19
gener: 16 i 30

Idioma:

Català – Castellà

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Jordi Belloso Rimbau: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Històries curioses contades des de la neurociència.

Històries curioses contades des de la neurociència.

Santiago va sortir de la seva casa amb uns ulls que veien tot el que esdevenia fora, però amb la ment perduda en una recent ruptura amorosa, veient sense veure. En les últimes setmanes, havia dormit una mitjana de dues hores diàries i, per tant, sentia que li costava pensar amb claredat per la falta de somni. A penes havia provat mos i sentia un profund buit en el seu estómac. Havia sofert en el seu cos els efectes deleteris de l’estrès al no poder bregar de manera efectiva amb aquesta ruptura. Sentia una profunda tristesa i tots els seus recursos cognitius quedaven menyscabats, atrapats en una espessa letargia del qual no podien desfer-se.

Caminava sense una direcció determinada. Mentalment, repassava tot el que havia esdevingut mesos enrere, intentant entrellucar alguna escletxa d’indicis que poguessin explicar per què havia acabat tot de forma tan sobtada amb Amaya. Deixant-se portar per aquestes idees, que de manera reiterada poblaven el seu pensament, es va ficar en un carreró que semblava no tenir sortida. En aquest moment, la pluja va començar a xopar amb suavitat a Santiago. Les gotes fredes que colpejaven amb suavitat sobre el seu cap eren interpretades pel cervell de Santiago com una salva de carícies que semblava alleujar part de la càrrega mental que portava. Els tolls del sòl reflectien amb moviment la llum ataronjada d’un fanal que pretenia llançar una mica de claredat a un carreró sumit en la penombra. Era com el preludi d’alguna cosa que anava a esdevenir.

De sobte, va notar una intensa coïssor en el ventre, com si un agulló d’un gran insecte l’hagués lacerat amb força. Instintivament, es va posar la mà i es va encongir sense saber què estava succeint. La segona bala va impactar sobre l’espatlla, esquerdant els ossos. Aquesta sí que va fer mal. La tercera i la quarta van anar a parar al pit, ofegant qualsevol indici de vida que pogués esperar-se. Durant uns segons, abans de morir, el seu cervell va evocar la cançó <<Grândola, Vila Morena>>, acompanyant-la d’algunes imatges i records que l’havien marcat durant la seva vida. Immediatament, va caure de genolls, per a desplomar-se amb força sobre el mullat paviment. Sobtadament, un soroll blanc va reemplaçar a la cançó, sumint-lo tot en una profunda foscor. Un soroll infinit que va absorbir l’últim que quedava de Santiago.

La sang que emanava de les seves ferides s’anava diluint amb l’aigua, dibuixant uns cercles ocres que anaven desapareixent per una claveguera. Quan ho van trobar, el seu cos jeia fred sota la pluja. La seva mà esquerra, ja sense vida, s’aferrava amb força a una petita peça de pedra llaurada en forma de prisma rectangular que s’havia desprès de l’empedrat de la vorera. Era com si volgués aferrar-se a la vida, com si no volgués marcar-se.

El fragment anterior sembla extret d’una novel·la negra, però en el fons tracta sobre el cervell humà. Què succeeix quan aquest deixa de funcionar? Què passa amb la nostra individualitat i amb el ‘jo’ que ens defineix quan les nostres neurones deixen de comunicar-se de manera efectiva entre elles? Què passa en el nostre cervell quan ens enamorem? Per què dormim i per què ens sentim ensopits cognitivament quan les hores de somni són insuficients? Quines implicacions té l’estrès sobre el nostre organisme i com podem combatre els seus efectes deleteris? Com s’emmagatzemen els nostres records i com s’evoquen? Com construeix el nostre cervell les percepcions del món que ens envolta? Què ens emociona i com prenem les decisions cada dia?

PROGRAMA

1. Les papallones de l’ànima: pinzellades sobre el funcionament del sistema nervi-sota.
2. El circ de les il·lusions.
3. El cas de la dona que podia veure amb la seva llengua.
4. La pacient que no coneixia la por.
5. L’extraordinari cas de l’home que va viure amb un forat al seu cap.
6. En el cervell de l’assassí.
7. El pacient que vivia en un present permanent.
8. La dona que percebia al seu cos com la presó de la seva identitat.
9. La màquina que podia produir més plaer que el d’un orgasme.
10. El cas d’Óscar i del gladiador.
11. L’home que s’enfrontava a les seves pors durant el somni.
12. Què podem fer per a tenir una bona salut cerebral?

Bibliografia

Redolar, D. (2024). La mujer que podía ver con la llengua y otras historias contadas desde la neurociencia. Barcelona: Editorial Grijalbo.

Sapolsky, R. (2018). Compórtate. Madrid: Capitán Swing.

Dia i hores:

Dijous de 09:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 19 i 26
octubre: 3, 10, 17, 24 i 31
novembre: 7, 14, 21 i 28
desembre: 5, 12 i 19
gener: 16

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Diego Redolar Ripoll: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions: (Places esgotades)

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Literatura i Pedagogia: Grans episodis d’una història estètica de l’educació

Literatura i Pedagogia: Grans episodis d’una història estètica de l’educació

El curs planteja un recorregut literari per un sèrie de passatges clàssics de la literatura occidental alhora rellevants per al pensament pedagògic.

La lectura i el comentari de les obres escollides evoquen i reflecteixen algunes constants al voltant del fet, de l’experiència o del problema educatiu, com ara el mal record de l’escolaritat, la ineficàcia dels esforços educatius dels adults, l’educació com a camí de realització personal o el conflicte entre tradicions i les respectives crisis educatives. Però no només. Malgrat ficcions, en molts casos, el caràcter testimonial dels textos ens brinda amb coneixement històric de primera mà sobre les institucions educatives més destacades de cada època en el seu context polític i social, des de l’agogé espartana a l’escola victoriana, passant per l’escola de retòrica romana, el monestir medieval o les institucions culturals humanístiques.

Per últim, que no menys important, la lectura i el comentari d’aquestes obres ofereix, gràcies a la l’habilitat literària i bellesa de les mateixes, la possibilitat d’una forma comprensió viva i propera d’aquests assumptes en primera persona, que tal vegada pugui operar també en nosaltres, fruit de l’examen i la reflexió, com una ocasió per a la pròpia educació.

PROGRAMA

1. Història, literatura i educació, una aproximació humanista
2. El poeta, “educador dels grecs” a l’Odissea d’Homer
3. Educació reial de tradició filoespartana a la Ciropèdia de Xenofont
4. La sofística i la crisi de l’antiga educació atenenca als Núvols d’Aristòfanes
5. La corrupció del fill tirànic d’Atenes al Convit de Plató
6. La familiar senzillesa de l’antiga educació romana a Vides Paral·leles de Plutarc
7. Ineficàcia i classisme de l’ensenyament de l’oratòria al Satiricó de Petroni
8. La penosa memòria escolar d’un sant a les Confessions d’Agustí d’Hipona
9. El camí del perfecte cristià i la reforma espiritual a Blanquerna de Ramon Llull
10. L’educació de les dones i el plaer de la lectura al Decameró de Bocaccio
11. Ensenyament escolàstic vs renaixement cultural al Gargantua i Pantagruel de Rabelais
12. Analfabetisme i accés popular a les lletres en la Contrarreforma al Quixot de Cervantes
13. La vitalitat romàntica d’autorealització per l’art al Wilhelm Meister de Goethe
14. El creixement interior de l’infant i les formes de la vida adulta a Infància de Tolstoi
15. La infància de classe obrera i l’utilitarisme escolar victorià a Temps difícils de Dickens

Bibliografia

El professor preparà un dossier amb els passatges de cadascuna de les obres clàssiques que són objecte de comentari en cadascuna de les lliçons. En qualsevol cas, totes elles compten amb nombroses traduccions i edicions. Els alumnes poden fer ús d’elles en qualsevol llengua i edició.

Bibliografia Secundària
Abbagnano, N. & Visalberghi, A. (1964) Historia de la pedagogía. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
Monroe, P. (1932) Historia de la Pedagogía. Madrid: Espasa Calpe.
Luzuriaga, L. (1971) Historia de la educación y de la pedagogía. Buenos Aires: Losada.

A banda d’aquest, s’anirà afegint la bibliografia de cada apartat al llarg del curs.

 

Dia i hores:

Dijous de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 19 i 26
octubre: 3, 10, 17, 24 i 31
novembre: 7, 14, 21 i 28
desembre: 5, 12 i 19
gener: 16

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Àngel Pascual Martín: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

MirArt de l’antiguitat: d’Egipte a Roma

MirArt de l’antiguitat: d’Egipte a Roma

L’objectiu d’aquest curs és oferir una visió de la història de l’art de l’Edat Antiga, centrant-nos en l’anàlisi de les realitzacions artístiques de les principals civilitzacions del moment:  l’antic Egipte, Pròxim Orient (Mesopotàmia, assiris, hitites, fenicis, palestins i Pèrsia), Grècia i Roma clàssiques.

No es tracta de desenvolupar una història de l’art exhaustiva, sinó de fer un recorregut visual per les obres d’art més importants de les diferents cultures, establint quines són les característiques generals de les seves produccions artístiques com a mitjà per a comprendre el moment històric al qual pertanyen.

Geogràficament, centrarem el nostre estudi en les civilitzacions mediterrànies i del Pròxim Orient, tot i que farem una petita incursió per Àsia, concretament a la Xina, amb una sessió dedicada als guerrers de Xi’an i una breu sessió dedicada a l’Amèrica precolombina.

La seva delimitació cronològica va des del començament de la història (aproximadament el mil·lenni IV aC al Pròxim Orient i Egipte) fins a la caiguda de l’Imperi romà (segle V).

Les primeres civilitzacions estan definides per l’aparició de l’escriptura i el poder polític i religiós. És un període apassionant que permet conèixer l’origen de tot l’art de les cultures posteriors.

PROGRAMA

Tema 1. Presentació del programa. Contextualització cronològica, justificació, objectius i algunes qüestions generals. Amèrica precolombina.
Tema 2. Art Egipci. Aspectes generals. Arquitectura.
Tema 3. Art Egipci. Tipologies arquitectòniques.
Tema 4. Art Egipci. Escultura i principals obres.
Tema 5. Art de Pròxim Orient. Aspectes generals. Mesopotàmia.
Tema 6. Art de Pròxim Orient. Assiris, Hitites, Fenicis, Palestins. Pèrsia.
Tema 7. Art de Pròxim Orient. Pèrsia i principals obres.
Tema 8. Art prehel·lènic: Creta i Micenes.
Tema 9. Art grec, arquitectura.
Tema 10. Art grec, arts plàstiques.
Tema 11. Art etrusc. Art romà. Aspectes generals.
Tema 12. Art romà. Arquitectura.
Tema 13. Art romà. Arquitectura i arts plàstiques.
Tema 14. Art romà. Arts plàstiques i art paleocristià.
Tema 15. Els guerrers de Xi’an (Xina).

Bibliografia

Diccionaris
BORRÁS, G.M., y FATAS, G. Diccionario de términos de Arte y elementos de arqueología, heráldica y numismática. Madrid, Alianza, 1988.

Diccionario visual de términos arquitectónicos. Madrid, Cátedra, 2008.

Manuals
STEVENSON SMITH, W. Arte y Arquitectura del Antiguo Egipto. Madrid. Cátedra, 2000.

FRANKFORT, H. Arte y arquitectura del Oriente Antiguo.Madrid, Cátedra, 2008. (1ª ed.Londres, 1954).

ROBERTSON, M. El arte griego. Madrid, Alianza, 1985.

BIANCHI BANDINELLI, R.i TORELLI, M. El arte de la antigüedad clásica. Etruria-Roma. Madrid, Akal, 2000.

Dia i hores:

Dijous de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 19 i 26
octubre: 3, 10, 17, 24 i 31
novembre: 7, 14, 21 i 28
desembre: 5, 12 i 19
gener: 16

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Anabel López Gómez: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es