Select Page
Història de Barcelona a través de les seves institucions

Història de Barcelona a través de les seves institucions

Proposem un curs d’història de Barcelona en el que, tenint com a eix conductor la història de les seves institucions més representatives, es pugui oferir un coneixement integral de la història completa de la ciutat.

Les diverses sessions seguiran un itinerari temàtic en el que, resseguint els principals esdeveniments històrics i socials que han viscut aquests “organismes de Barcelona”, es pugui veure com la ciutat s’ha anat desenvolupant al llarg dels segles en una visió multisectorial.

En aquest sentit, el curs se centra especialment en les institucions més representatives dels factors i elements més destacables per al coneixement de la història política, econòmica, social i cultural de Barcelona.

PROGRAMA

1. Introducció. Fonts, historiografia i recursos.
2. Les principals etapes en la història de Barcelona.
3. El Consell de Cent. La sobirania de la ciutat.
4. L’Ajuntament. La gestió municipal.
5. La Generalitat. La capitalitat.
6. La Catedral. Religió, societat i poder.
7. El gremi de tenders revenedors. Comunitat i treball.
8. La Junta de Comerç. Economia, formació i progrés.
9. La Universitat. Educació i coneixement.
10. El Principal i el Liceu. Cultura i representació.
11. El port. Estructura i intercanvi.
12. El castell de Montjuïc i la muntanya. Repressió i servei.
13. L’Hospital General. Sanitat i ciutadania.
14. La xarxa de mercats. El proveïment essencial.
15. L’Arxiu de la Ciutat. Documentació i història.

Bibliografia

Salvador Sanpere i Miquel, Barcelona. Son passat, present i porvenir.
Francesc Carreras Candi, La ciutat de Barcelona, Barcelona, Martín, 1916.
Agustí Duran i Sanpere, Barcelona i la seva història (3 vols.), Barcelona, Curial
Santiago Sobrequés (dir.), Història de Barcelona (10 vols.), Barcelona, Ajuntament de Barcelona-Enciclopèdia Catalana
Barcelona Quaderns d’Història, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Enric Calpena, Barcelona. Una biografia, Barcelona, Edicions 62.
Marc Andreu, Barris, veïns i democràcia : el moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), L’Avenç, 2015.
Ramon Alberch (dir.), Els barris de Barcelona, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, 1997-2000, 4volums.

Dia i hores:

Dimecres

Grup 1: de 09:00 a 11:00 hores

Grup 2: de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 18 i 25
octubre: 2, 9, 16, 23 i 30
novembre: 6, 13, 20 i 27
desembre: 4, 11 i 18
gener: 15

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Xavier Cazeneuve i Descàrrega: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Històries curioses contades des de la neurociència.

Històries curioses contades des de la neurociència.

Santiago va sortir de la seva casa amb uns ulls que veien tot el que esdevenia fora, però amb la ment perduda en una recent ruptura amorosa, veient sense veure. En les últimes setmanes, havia dormit una mitjana de dues hores diàries i, per tant, sentia que li costava pensar amb claredat per la falta de somni. A penes havia provat mos i sentia un profund buit en el seu estómac. Havia sofert en el seu cos els efectes deleteris de l’estrès al no poder bregar de manera efectiva amb aquesta ruptura. Sentia una profunda tristesa i tots els seus recursos cognitius quedaven menyscabats, atrapats en una espessa letargia del qual no podien desfer-se.

Caminava sense una direcció determinada. Mentalment, repassava tot el que havia esdevingut mesos enrere, intentant entrellucar alguna escletxa d’indicis que poguessin explicar per què havia acabat tot de forma tan sobtada amb Amaya. Deixant-se portar per aquestes idees, que de manera reiterada poblaven el seu pensament, es va ficar en un carreró que semblava no tenir sortida. En aquest moment, la pluja va començar a xopar amb suavitat a Santiago. Les gotes fredes que colpejaven amb suavitat sobre el seu cap eren interpretades pel cervell de Santiago com una salva de carícies que semblava alleujar part de la càrrega mental que portava. Els tolls del sòl reflectien amb moviment la llum ataronjada d’un fanal que pretenia llançar una mica de claredat a un carreró sumit en la penombra. Era com el preludi d’alguna cosa que anava a esdevenir.

De sobte, va notar una intensa coïssor en el ventre, com si un agulló d’un gran insecte l’hagués lacerat amb força. Instintivament, es va posar la mà i es va encongir sense saber què estava succeint. La segona bala va impactar sobre l’espatlla, esquerdant els ossos. Aquesta sí que va fer mal. La tercera i la quarta van anar a parar al pit, ofegant qualsevol indici de vida que pogués esperar-se. Durant uns segons, abans de morir, el seu cervell va evocar la cançó <<Grândola, Vila Morena>>, acompanyant-la d’algunes imatges i records que l’havien marcat durant la seva vida. Immediatament, va caure de genolls, per a desplomar-se amb força sobre el mullat paviment. Sobtadament, un soroll blanc va reemplaçar a la cançó, sumint-lo tot en una profunda foscor. Un soroll infinit que va absorbir l’últim que quedava de Santiago.

La sang que emanava de les seves ferides s’anava diluint amb l’aigua, dibuixant uns cercles ocres que anaven desapareixent per una claveguera. Quan ho van trobar, el seu cos jeia fred sota la pluja. La seva mà esquerra, ja sense vida, s’aferrava amb força a una petita peça de pedra llaurada en forma de prisma rectangular que s’havia desprès de l’empedrat de la vorera. Era com si volgués aferrar-se a la vida, com si no volgués marcar-se.

El fragment anterior sembla extret d’una novel·la negra, però en el fons tracta sobre el cervell humà. Què succeeix quan aquest deixa de funcionar? Què passa amb la nostra individualitat i amb el ‘jo’ que ens defineix quan les nostres neurones deixen de comunicar-se de manera efectiva entre elles? Què passa en el nostre cervell quan ens enamorem? Per què dormim i per què ens sentim ensopits cognitivament quan les hores de somni són insuficients? Quines implicacions té l’estrès sobre el nostre organisme i com podem combatre els seus efectes deleteris? Com s’emmagatzemen els nostres records i com s’evoquen? Com construeix el nostre cervell les percepcions del món que ens envolta? Què ens emociona i com prenem les decisions cada dia?

PROGRAMA

1. Les papallones de l’ànima: pinzellades sobre el funcionament del sistema nervi-sota.
2. El circ de les il·lusions.
3. El cas de la dona que podia veure amb la seva llengua.
4. La pacient que no coneixia la por.
5. L’extraordinari cas de l’home que va viure amb un forat al seu cap.
6. En el cervell de l’assassí.
7. El pacient que vivia en un present permanent.
8. La dona que percebia al seu cos com la presó de la seva identitat.
9. La màquina que podia produir més plaer que el d’un orgasme.
10. El cas d’Óscar i del gladiador.
11. L’home que s’enfrontava a les seves pors durant el somni.
12. Què podem fer per a tenir una bona salut cerebral?

Bibliografia

Redolar, D. (2024). La mujer que podía ver con la llengua y otras historias contadas desde la neurociencia. Barcelona: Editorial Grijalbo.

Sapolsky, R. (2018). Compórtate. Madrid: Capitán Swing.

Dia i hores:

Dimecres de 09:30 a 11:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 18 i 25
octubre: 2, 9, 16, 23 i 30
novembre: 6, 13, 20 i 27
desembre: 4, 11 i 18
gener: 15

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Diego Redolar Ripoll: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions: (Places esgotades)

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

La Transició i la consolidació de la democràcia.

La Transició i la consolidació de la democràcia.

Es tracta d’oferir una panoràmica, rigorosa, analítica, però també amena, d’un període que els alumnes han viscut, però del qual probablement els hi manqui perspectiva històrica.

PROGRAMA

1. Introducció. Cronologia, context i interpretacions. Oblits i protagonistes.
2. El fracàs del govern d’Arias: els límits de l’aperturisme.
3. La carta Suárez. Reforma o ruptura? Del «habla, pueblo, habla» a les primeres eleccions democràtiques, passant pel gener sagnant de 1977.
4. El 15-J. El restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas.
5. La Constitució i les eleccions de 1979. L’Estatut de Sau, les primeres eleccions autonòmiques i la posada en marxa de l’autonomia.
6. La fi d’Adolfo Suárez i el cop d’estat del 23-F.
7. Crisi i descomposició de la UCD i la victòria del PSOE.
8. Els governs del PSOE. De les majories absolutes als GAL i la crisi final del «Felipismo».

Bibliografia

ADAM, Roger, Andrés ANTEBI, Pablo GONZÁLEZ, Cops de gent. Crònica gràfica de les mobilitzacions ciutadanes a Barcelona, 1890-2003, Barcelona, Viena Edicions-Ajuntament de Barcelona, 2005.
AA.DD., La Transición, treinta años después. De la dictadura a la instauración y consolidación de la democracia, Península, Barcelona, 2006.
AGUILAR, Paloma, Justicia, política y memoria. Los legados del franquismo en la transición española, Madrid, Insitituto Juan March, 2001.
ANDREU ACEBAL, Marc, Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), Barcelona, L’Avenç, 2015.
BALLESTER, David, Manel RISQUES, Les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer a Barcelona, Barcelona, Edicions 62, 2001.
BALLESTER, David, Manel RISQUES i Jaume SOBREQUÉS, El triomf de la memòria. La manifestació de l’Onze de setembre de 1977, Barcelona, Base, 2002.
BALLESTER, David, Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya, 1964-1980, València, PUV, 2017.
BALLESTER, David, M. VICENTE, Corre democràcia, corre. Manifestacions i repressió policial a la Catalunya de la Transició (1975-1980), Barcelona, Base, 2019.
BALLESTER, David, Las otras víctimas. La violència policial durante la Transición (1975-1982), Zaragoza, Publicaciones de la Universidad de Zaragoza, 2022.
BALLESTER, David, Una historia de la policia española. De los grises y Conesa a los azules y Villarejo, Barcelona, Pasado y Presente, 2024.
CALVET Josep i Oriol LUJÁN, Poble català, posa’t a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat, Barcelona, Angle Editorial, 2016.
CASALS, Xavier, La transición española, el voto ignorado de las armas. Barcelona, Pasado&Presente, 2016.
COLOMER, Josep Ma., La transición a la democràcia: el modelo español, Barcelona, Anagrama, 1998.
COTARELO, Ramón, Transición política y consolidación democrática a España (1975-1986), Madrid, CIS, 1992.
CUADRA, S., ¡No os importe matar!. Sanfermines 78: crimen de estado, Tafalla, Txalaparta, 2020.
FERNÁNDEZ LÓPEZ, Javier, El rey y otros militares. Los militares en el cambio de régimen político en España (1969-1982), Madrid, Trotta, 1998.
GALLARDO, Juan José, Tortura y Transición Democrática: El caso Téllez. Barcelona, Carena, 2004.
GRIMALDOS, Alfredo, La sombra de Franco en la transición, Fuenlabrada, Oberón, 2004.
GUINDAL, Mariano, Juan H. GIMÉNEZ, El libro negro de Vitoria,
Madrid, Ediciones 99, 1976. Transición. Historia de una política espanyola (1937-2017), Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2017.
JULIÁ, Santos, MARIN, J.Ma; C. MOLINERO i P. YSÀS; Historia política de España 1939-2000, Istmo, Madrid, 2001.
MARTÍNEZ, J. (Coord.); Historia de España siglo XX, 1939-1996, Cátedra, Madrid, 1999.
MARTÍNEZ REVERTE, Jorge i Isabel MARTÍNEZ REVERTE, La matanza de Atocha, 24 de enero de 1977, Madrid, La Esfera de los Libros, 2016.
MAYAYO, Andreu, La ruptura catalana, Catarroja, Afers, 2002.
MOLAS, Isidre (ed.), Diccionari dels partits polítics de Catalunya segle XX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2000.
MOLINERO, Carme (ed.), La transición, treinta años después, Barcelona, Península, 2006.
MOLINERO, C. i P. YSÀS (dirs.), De la dictadura a la democràcia, 1960-1980, vol. 11, deHistòria, Societat, Política, Cultura dels Països Catalans, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998.
MOLINERO, C. I P. YSÀS; La Transición. historia y relatos, Siglo XXI, Madrid, 2018.
MOLINERO, Carme i Pere YSÀS, Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981), Barcelona, L’Avenç, 2010.
MORÁN, Gregorio, El precio de la Transición,Barcelona, Planeta, 1991.
PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL, Por el cambio. Programa electoral del PSOE 1982, Madrid, 1982
PASAMAR, Gonzalo, La Transición espanyola a la democràcia ayer y hoy. Memoria cultural, historiografia y política, Madrid, Marcial Pons, 2019.
PONS PRADES, Eduardo, Los años oscuros de la Transición española, Barcelona, Belaqua, 2005.
POWELL, Ch.; España en democracia, 1975-2000, Plaza&Janés, Barcelona, 2000.
PREGO, Victoria, Así se hizo la transición, Barcelona, Plaza y Janés, 1995.
PRESTON, Paul, Un poble traït. Corrupció, incompetència política i divisió social Espanya des del 1873 fins als nostres dies, Barcelona, base, 2019.
QUIROSA, R. (Ed.), La sociedad española en la Transición. Los movimientos sociales y el proceso democratizador, Biblioteca Nueva, Madrid, 2011.
RAMOS, Antonio, El caso Almería: Mil Kilómetros al sur, Barcelona, Argos Vergara, 1982.
REDERO, M. (ed.); La transición a la democracia en España, Ayer, 15, 1994.
ROVIRA, Marta, La Transició franquista. Un exercici d’apropiació de la història, Barcelona, Pòrtic, 2014.
SÁNCHEZ SOLER, Mariano, La transición sangrienta. Una historia violenta del proceso democrático en España (1975-1983), Barcelona, Península, 2010.
SÁNCHEZ-CUENCA, Ignacio, “La violencia terrorista en la transición española a la democracia”, Historia del Presente, 14 (2009).
SÁNCHEZ-TERÁN, Salvador, De Franco a la Generalitat, Barcelona, Planeta, 1988.
SARTORIUS, Nicolás i Alberto SABIO, El final de la dictadura, la conquista de la democracia en España (noviembre de 1975 – junio de 1977), Madrid, Temas de hoy, 2007.
SOTO, Á; Transición y cambio en España, 1975-1996, Alianza Editorial, Madrid, 2005.
TARRADELLAS, Josep, Ja sóc aquí. Record d’un retorn, Barcelona, Planeta, 1989.
J. TUSELL (Coord.); La transición a la democracia y el reinado de Juan Carlos I, la
Historia de España Menéndez Pidal, vol. XLII, Espasa Calpe, Madrid, 2003.
TUSELL, Javier, i Álvaro SOTO (eds.), Historia de la transición, 1975-1986. Alianza Editorial, Madrid, 1996.
VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel, Crónica sentimental de la transición. Los desnudos, los vivos y los muertos de una transición que no sólo ha sido política. Barcelona, Planeta, 1985.
VINADER, Xavier, Quan els obrers van ser els amos. Una setmana de vaga general política a Sabadell el febrer de 1976. Lleida, Pagès Editors, 2012.

Dia i hores:

Dimecres: de 11:45 a 13:45 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 18 i 25
octubre: 2, 9, 16, 23 i 30
novembre: 6, 13, 20 i 27
desembre: 4, 11 i 18
gener: 15

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

David Ballester Muñoz: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions: (Places esgotades)

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es