Select Page
La Barcelona Modernista

La Barcelona Modernista

Jugendstyl a Alemania, Sezessionstyl a Àustria, Floreale a Itàlia, Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, Modernisme a Catalunya… Entre finals del segle XIX i principis del XX neix a gran part d’Europa un moviment cultural d’experimentació artística de noves formes i expressions. Un nou art, jove, rupturista, liberal, diferent i cosmopolita….

El Modernisme sorgeix com un art industrial, acompanyat dels avenços tècnics del moment com l’electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor. Aquests invents faran canviar completament la forma de viure de les persones i originaran un creixement massiu de les ciutats industrials. El modernisme és, doncs, un estil urbà i adreçat a les noves classes econòmiques fabrils del país. Un art burgès que s’estén a totes les modalitats artístiques, des de l’arquitectura fins a la decoració urbana, el mobiliari, els vestits, les joies, les arts gràfiques, la literatura i el teatre.

A Catalunya, l’esclat del Modernisme coincideix amb la construcció de l’Eixample de Barcelona a finals del segle XIX. Després de l’enderrocament de les muralles que ofegaven la ciutat, el creixement de la capital catalana representa una oportunitat immillorable per tal que la burgesia pugui satisfer les seves ànsies de modernització, posar de manifest la seva riquesa i la seva distinció.

La burgesia industrial alimentarà la creativitat dels arquitectes i artesans modernistes. I per mostrar a la societat el seu nou estatus social es faran les noves cases i palaus urbans, els grans edificis industrials, els panteons més impressionants dels cementiris i fins i tot els establiments comercials tindran aquesta empremta artística. El modernisme està de moda i Barcelona es converteix en un autèntic referent europeu.

PROGRAMA

SESSIÓ 1: (2 hores): Introducció a l’assignatura
L’eixample Cerdà. Què és el modernisme: moviment i característiques. Les influències de l’art nouveau europeu en el context artístic català.

SESSIÓ 2: (2 hores): L’eclosió de les arts decoratives
Els artesans del modernisme. Tallers, obradors i botigues al servei de l’arquitecte.

SESSIÓ 3: (2 hores): Lluís Domènech i Montaner
Casa Lleó Morera, Editorial Montaner i Simon, 1880 (Aragó, 255), Castell dels Tres Dragons, 1888 (Parc de la Ciutadella), Casa Lamadrid, 1902 (Girona, 113), Casa Thomas, 1898 (Mallorca, 291), Palau Montaner, 1893 (Mallorca, 278), Palau de la Música, 1908 i Hospital de Sant Pau, 1905-1910 (Sant Quintí, 89).

SESSIÓ 4: (2 hores): Antoni Gaudí
Casa Vicens, 1888 (Carolines, 18), Pavellons Güell, 1887 (Av. Pedralbes), Palau Güell, 1888 (Nou de la Rambla, 3), Col·legi Teresianes, 1889 (Ganduixer, 85), Casa Calvet, 1898 (Casp, 48), Casa Batlló, 1907 (Pg de Gràcia, 43), Park Güell, 1900 (Olot, sn), Torre Bellesguard, 1909 (Bellesguard, 20), Casa Milà, 1912 (Provença, 261), Sagrada Família (Mallorca, 401).

SESSIÓ 5: (2 hores) Sortida: Visitem la Casa Vicens, la primera casa documentada de Gaudí a Barcelona. (1)

SESSIÓ 6: (2 hores) Sortida: Visitem la Pedrera, la darrera obra civil de Gaudí a Barcelona. (2)

SESSIÓ 7: (2 hores) Josep Puig i Cadafalch: Els Quatre Gats-Casa Martí, 1897 (Montsió, 3), Fàbrica Casaramona, Casa Ametller, 1900 (Pg de Gràcia, 41), Casa Romà Macaya, 1901 (Passeig de Sant Joan, 108), Casa Serra, 1903 (Rambla de Catalunya, 126), Palau Baró de Quadras, 1906, (Diagonal, 373), Casa Terrades, 1905 (Diagonal, 416), Casa Pere Company, 1911 (Buenos Aires, 56), Casa Muley-Afid, 1914 (P. Bonanova, 55)

SESSIÓ 8: (2,5 hores) Sortida: Visitem la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch (3) i fem una petita ruta pels edificis del Quadrat d’Or.

SESSIÓ 9: (2 hores) Els altres arquitectes I
Enric Sagnier Villavecchia: Casa Pons i Pascual (Passeig de Gràcia, 2-4), Casa Mulleras (passeig de Gràcia, 37), Casa Fargas (Rambla de Cataluna, 47), Casa Joan Comas (passeig de Gràcia, 74), Casa Evarist Arnús, 1903 (Manuel Arnús, 1). Josep Domènech i Estapà. Edifici Catalana de Gas, 1895 (Portal de l’Àngel, 20), Casa Domènech i Estapà, 1908 (València, 241), Estació de la Magòria, 1912 (Gran Via de les Corts Catalanes 181) i Asil de Cecs-Cosmocaixa, 1909 (Teodor Roviralta, 47).

SESSIÓ 10: (2 hores): Els altres arquitectes II
Josep Vilaseca: Casa Pia Batlló (Rambla de Catalunya, 17), Casa Dolors Calm (Rambla de Catalunya, 54), Casa Enric Batlló (passeig de gràcia, 75), Casa Josep Bertand (Balmes, 44-48), Casa Àngel Batlló, 1896 (Mallorca, 253) i Casa Comas d’Argemir, 1904 (Av. República d’Argentina, 92). Antoni Maria Gallissà: Casa Llopis Bofill, 1903 (València 339). Antoni de Falguera i Sivilla: Casa de la Lactància amb Pere Falqués, 1913 (Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477), amb Pere Falqués Escola d’Arts i Oficis, 1909 (Gran Via, 476) Conservatori Municipal de Música, 1916 (Bruc, 104). Pere Falqués: Central Catalana de Electricitat, 1897 (Av. Vilanova, 12).

SESSIÓ 11: (2 hores): Els altres arquitectes III
Joaquim Bassegoda: Cases Antoni Rocamora, 1917 (Passeig de Gràcia, 6-14), Casa Clapés, 1908 (Diputació, 246). Bonaventura Bassegoda i Amigó: Casa Amadeu Maristany, 1905 (Mallorca, 273). Joan Rubió Vellvé: Casa Alemany, 1901 (Gral Vives, 29), Casa Golferichs, 1901 (Gran Via de les Corts Catalanes, 491), Casa Isabel Pomar, 1906 (Girona 86), Casa Dolcet, 1907 (Av. Vallvidrera, 44) i, Casa Roviralta, 1913 (Av. Tibidabo, 31). Josep Maria Jujol i Gibert: Finca Salvador, 1910 (Pg. Mare de Déu del Coll, 69), Casa Queralt, 1917 (Pineda, 12), Casa Planells, 1923 (Diagonal, 332). Antoni Rovira Trias.

SESSIÓ 12: (2 hores): Establiments modernistes
Mercats de ferro: Mercat de Sant Antoni, 1882 (Rda. Sant Antoni), Mercat d’Hostafranchs, 1888 (creu Coberta, 93) Mercat de la Concepció, 1888 (Aragó, 313), Mercat de Sants, 1913 (Sant Jordi, 6), Mercat de la Boqueria, 1914 (Rambla, 91) i breu recorregut virtual per algunes botigues modernistes més destacades: Confiteria J. Reñé, 1910 (Consell de Cent, 362), Forn Sarret, 1898 (Girona, 73) Forn de la Concepció, 1900 (Girona 74), Farmàcia Novellas (Bolós), 1902 (Rambla Catalunya, 77), Queviures Múrria, 1898 (Roger de Llúria, 85), Casa de Pastes Figueras, 1902 (Rambla de Sant Josep, 83), etc…

SESSIÓ 13: (2 hores): Fàbriques i panteons modernistes
Recorregut virtual comentat per fàbriques i obres funeràries dels diferents cementiris de Barcelona.

SESSIÓ 14: (3,5 hores) Sortida: Ruta modernista comentada a 25 edificis de la Dreta i l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. (4)

(1), (2) i (3): L’entrada a l’edifici no està inclosa en el preu del curs.
(4): Aquesta sortida no contempla cap despesa per a l’alumne.

Bibliografia

AAVV (2005). Ruta del Modernisme. Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Institut del Paisatge Urbà.
AAVV (2002). El modernisme a l’entorn de l’arquitectura. Edicions L’Isard. 
Alcalde, S; carbonell, M; martí, G; mas, X; sàiz, C; (2006). Lluís Domènech i Montaner (1849-1923. Obra arquitectònica raonada. Volum. 1 Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2016
Alcolea, S. (2009). Puig i Cadafalch. Institut Amatller d’Art Hispànic: Lunwerg.
Alcoy i Pedrós, R; Beseran i Ramon, P. (2002). Puig i Cadafalch i la restauració de monuments. Barcelona: Institut Amatller d’Art Hispànic.
BANCELLS, C. (Dir.) (2014). Joies del modernisme privat. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Barjau, S. (1992) Enric Sagnier. Barcelona: Labor. 
Barjau, S; Vargas, R; Permanyer, L. (2009). Ruta Sagnier, arquitecte. Barcelona 1858-1931. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida.
Cabré, T: Guia de la Ruta Puig i Cadafalch. Barcelona: Ajuntament de Barcelona – Institut del Paisatge Urbà, 2001
Carreras, Carles, et al: Botigues històriques de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial, 2006
Casas, Jaume, et al.: Farmàcies històriques de Catalunya. Barcelona: Angle, 2007
Castellar-Gassol, Joan. Gaudí La vida d’un visionari. Barcelona: Ediciones de 1984, 2000. 
Catasús i Oliart, Aleix. L’arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947). A: Locus Amoenus, v. 5, p. 277-290, dec. 2000.
Cirici, Alexandre «Arquitectura de Puig i Cadafalch». Cuadernos de arquitectura, Nº 63, 1966, pàg. 49–52. 
Doñate, Mercè, et al: El modernisme a les col·leccions del MNAC. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya : Lunwerg, 2009
Duran, Montserrat: Josep Maria Jujol. L’arquitectura amagada. Barcelona, Meteora, 2003
Farré Gil, Núria: El Taller de vitralls modernista Rigalt, Granell i Cia (1890-1931). Tesi doctoral. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013.
Fontbona, Francesc. «Del Modernisme al Noucentisme : 1888-1917». A: Miralles, Francesc (dir.). Història de l’art català. Vol. 7. Barcelona: Edicions 62, 1985. 
Fuentes Milà, Sergio: Josep Domènech i Estapà, últim arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar (1883-1897). Barcelona: Centre Estudis Ignasi Iglésias, 2016.
Fuentes Milà, Sergio: José Doménech y Estapá. Eclecticismo, arquitectura y modernidad. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2016.
Fuentes Milà, Sergio: “L’estació de La Magòria. Un cas paradigmàtic de l’arquitectura industrial de Domènech i Estapà (1911-1912)”, IX Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, desembre 2013.
Jardí, Enric. Puig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l’art. Ariel, 1975 (Hores de Catalunya). 
Jujol Gibert, Josep M: Jujol en Barcelona. Tarragona: Arxiu Jujol, 2017
Lacuesta, Raquel: Arquitectura modernista en Cataluña. Barcelona: Gustavo Gili, 1990
Mackay, David. «L’arquitectura domèstica de Puig i Cadafalch: un eco del dilema actual (estil o no estil)». A: Institut d’Estudis Catalans. Jornades Científiques (2001). Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003, p. 147–160. 
Martí, Gemma; Sàiz, Carles: Domènech i Montaner. Modernisme a la Dreta de l’Eixample. Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2021
Martín, Sergi: Botigues emblemàtiques de Catalunya. Un viatge per viure i sentir la història. Barcelona: Angle, 2016
Permanyer, Lluís: Barcelona Modernista. Barcelona: Polígrafa, 1992
Permanyer, Lluís: Detalls. Barcelona Modernista. Barcelona: Polígrafa, 2004
Puig i Cadafalch, Josep; Barral i Altet, Xavier (ed.). Josep Puig i Cadafalch: escrits d’arquitectura, art i política. Institut d’Estudis Catalans, 2003 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 62). 
Puig i Cadafalch, Josep. Josep Puig i Cadafalch: l’arquitectura entre la casa i la ciutat. Architecture between the House and the City. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions : Col·legi d’arquitectes de Catalunya, 1989. 
Sala, M-Teresa: El Modernisme. Barcelona: Angle Editorial, 2008
Semblanch, Klaus-Jürgen: Modernismo. Madrid: Taschen, 2007
Tatger, Mercè: Barcelona, ciutat de fàbriques. Barcelona: Albertí, 2014
Sagnier, Enric. Sagnier arquitecte: Barcelona 1858-1931. Barcelona: Antonio Sagnier, 2007
van Hensbergen, Gijs. Antoni Gaudí. Barcelona: Plaza & Janés, 2002. ISBN 84-01-30507-1.
De Puig, Jaume. «Gaudí, els Güell i el Palau». A: El Palau Güell. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2004. 
Puig i Boada, Isidre. El temple de la Sagrada Família. Barcelona: Nou Art Thor, 1986. 
Puig i Boada, Isidre. El Pensament de Gaudí. Barcelona: Dux, 2004. 
Puig i Cadafalch, Josep; Barral i Altet, Xavier (ed.). Josep Puig i Cadafalch: escrits d’arquitectura, art i política. Institut d’Estudis Catalans, 2003 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 62).

Dia i hores:

Dilluns de 10:30 a 12:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 15, 22 i 29
octubre: 6, 13, 20 i 27
novembre: 3, 10, 17 i 24
desembre: 1 i 15
gener: 12 i 26

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Carles Sàiz i Xiqués

    Places exhaurides

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Pianistes de jazz de casa nostra

Pianistes de jazz de casa nostra

A Catalunya, el jazz va arribar aviat i es va expandir amb força, primer com una moda importada, després com un llenguatge musical que va anar prenent una personalitat pròpia. Ja a la dècada de 1920, les primeres orquestres i conjunts de ball van incorporar elements del jazz nord-americà, interpretant fox-trots, charlestons i altres ritmes populars de l’època.

Amb la Guerra Civil i la postguerra, el jazz va patir una aturada a causa de la repressió cultural del franquisme, però va sobreviure en cercles reduïts i en l’escena musical d’hotels i casinos. A partir dels anys 50, les big bands i els músics de sessió van contribuir a mantenir viu l’esperit jazzístic, i a la dècada dels 60 i 70, el boom del jazz modern va donar pas a la consolidació d’un escenari més estable. Figures com Tete Montoliu van assolir un reconeixement internacional, mentre que festivals com el de Barcelona, nascut el 1966, esdevenien plataformes fonamentals per a la projecció del jazz al país.
Als anys 80 i 90, la creació d’escoles especialitzades com el Taller de Músics i l’ESMUC va permetre la formació de noves generacions de músics que, amb una visió renovada, han portat el jazz català cap al segle XXI amb una vitalitat innegable. Figures consolidades i nous talents han sabut fusionar tradició i innovació, barrejant el jazz amb influències del flamenc, la música mediterrània i altres estils contemporanis. Avui dia, Barcelona i altres ciutats catalanes són punts de trobada jazzístics de primer nivell, amb una escena rica i diversa que s’expressa tant en petits clubs com en grans festivals.
Aquesta assignatura proposa un recorregut per alguns dels protagonistes que han marcat la història del jazz català, des dels pioners fins als artistes contemporanis que continuen redefinint el gènere. Descobrirem noms essencials, alguns ben reconeguts i d’altres injustament oblidats pel gran públic, posant en valor un patrimoni jazzístic ric i digne, al mateix nivell de l’escena internacional més avantguardista.

Objectius:

• Valorar els elements distintius de la cultura occidental
• Valorar els elements distintius de la música occidental
• Conèixer els fets i personatges més importants relacionats amb la música de la cultura occidental
• Adquirir un substrat cultural i musical que ens ajudi a entendre l’evolució dels diferents estils i èpoques dins la història de la música
• Crear interès per tot allò proper que té un valor artístic i cultural, donant èmfasi als fets i personatges pròpiament musicals
• Valorar la música com a element com a mitjà de comunicació i expressió personal i interpersonal
• Aprofundir en la història de la música
• Respectar tot fet musical valorant les manifestacions musicals d’èpoques diferents de l’actual
• Reconèixer i valorar fets extra musicals que s’esdevenen en el context del fet pròpiament musical que es treballarà
• Crear debats sobre el nostre patrimoni musical
• Identificar els fets més representatius del nostre entorn musical
• Descobrir el jazz com a un univers sonor capaç de proporcionar sensacions auditives i intel·lectuals interessants, subtils i emotives.
• Descobrir el jazz català en la seva faceta pianística
• Descobrir i valora la incidència que la música ha tingut i té cap a les altres arts, sobretot en el cinema, la literatura i la pintura.

Metodologia:

El curs estarà dividit en 15 sessions de caràcter presencial de 2 hores cadascuna (30 hores en total). Les sessions combinaran la classe magistral, el debat amb els alumnes, l’audició de peces musicals, la projecció de vídeos i la interpretació d’exemples per part del professor. S’utilitzaran els recursos que ofereix internet per al desenvolupament de les classes i també fotocòpies (si calen) per a facilitar millor la comprensió dels continguts per part de l’alumnat.

Es crearan diàlegs i debats amb l’alumnat per tal d’afavorir l’absorció de les matèries explicades. També es disposarà d’un teclat per a exemplificar o per a aclarir conceptes des d’un punt estrictament musical.

Dins de cada unitat hi haurà una part dedicada a adquirir certs coneixements globals que ajudaran a l’alumne/a a entendre les parts més tècniques d’aquesta assignatura. Els alumnes podran emprar com a suport tot el ventall de possibilitats que ofereix internet en la preparació i desenvolupament de l’assignatura (youtube, spotify, itunes, etc). El professor oferirà a més a més uns llistats d’enllaços on es podrà trobar tota aquesta informació. També es disposarà d’una oferta bibliogràfica on l’alumne podrà adquirir i ampliar els seus coneixements.

PROGRAMA
1. Tete Montoliu
2. Chano Domínguez
3. Marco Mezquida
4. Ignasi Terraza
5. Lluís Vidal
6. Albert Bover
7. Joan Díaz
8. Joan Monné
9. Joan Albert Amargós
10. Josep Mas “Kitflus”
11. Xavi Torres
12. Albert Marquès

– Visió jazzística del panorama pianístic global català
– Biografies
– Fets extra-musicals relacionats amb la seves vides artístiques
– Anàlisi parcial d’algunes obres i interpretacions
– Audicions i visualitzacions d’aquest material.

Bibliografia
Música y palabras. Rafael Esteve (Océano)
Vida y música de Bill Evans. Petter Pettinger (Globalrythm)
Historias curioses del jazz. Lawrence Lindt (Ma non troppo)
Enciclopèdia “Maestros del jazz” (Planeta Agostini)
Jazz. La historia completa. Julia Rolf (Ma non troppo)
Historia del jazz moderno. Frank Tirro (Ma non troppo)
Jazz. Merwin Cooke (Ediciones Destino)
Atlas de la música (Alianza Atlas)
Historia de la música occidental. Donald J. Grout (Alianza Música)
Diccionari de la música. Roland de Candé (Edicions 62)
Curso de formas musicales. J. Zamacois (Labor)
Miles Davis y Kind of Blue. Ashley Fahn (Trayectos)
Miles, la autobiografia. Miles Davis / Quincy Troupe (Alba)
Música. Magda Güell, Lys Vilà (Barcanova)
El lenguaje de la armonia. Lluís Vergés (Boileau)
Si Beethoven pogués escoltar-me. Ramon Gener. ARA llibres.
L’amor et farà immortal. Ramon Gener. ARA llibres.
Para entender la música. Manuel Valls.
Jazz en espanyol. Derivas hispanoamericanes. Julián Riesga. SGAE.
Jazz en España. Antoni cortés Izquierdo. EdictOrália Música.
La sinfonia de la libertad. Antoni Batista. Debate.
Femení i singulars. Històries de dones i música. Victoria Palma. Huygens editorial
Una historia natural del piano. De Mozart al jazz moderno. Stuart Isacoff. Ed. Turner.
Musicofília. Relatos de música y cerebro. Oliver Sacks.
Música. La historia visual definitiva.DK
Música y cultura. Cristobal Halfter+3. Edelvives.
Una historia de la música. Lucien Rebatet. Omega.
Round About Tete. Pere Pons. Libros del Kuldrum.

Dia i hores:

Dilluns de 10:30 a 12:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 15, 22 i 29
octubre: 6, 13, 20 i 27
novembre: 3, 10, 17 i 24
desembre: 1 i 15
gener: 12 i 26

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Xavier Dotras Dotras

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Del suïcidi de Hitler a l’apoteosi Trump (1945-2025)

Del suïcidi de Hitler a l’apoteosi Trump (1945-2025)

Ens cal una necessària reflexió sobre el nostre present, marcat per profunds canvis, conflictes i noves idees. Encara viu molta gent que ha experimentat els 80 anys, tots n’hem viscut parts molt significatives i -grans o joves- tenim motius per estar sorpresos i atabalats. Per això és urgent reavaluar amb sinceritat aquest període tan accelerat i decisiu, superant les ‘receptes’ precuinades i partint d’una rigorosa base històrica, política, econòmica i cultural.

És molt atrevit analitzar a data d’avui, quan el món està astorat, desorientat i molt anguniejat. És un repte que impressiona perquè no hi estem acostumats, però no podem esperar a què passin dècades. Perquè el que està passant ara és tant urgent i inquietant que ens obliga a reflexionar-hi amb urgència.

 

Objectius:

• Atrevir-se amb una tasca difícil, que enfronta els millors experts, però que no pot esperar.
• Obrir les fonts d’informació per fer-nos una composició personal actualitzada i rigorosa.
• Debatre-la i contrastar-la amb la bibliografia aportada, el professor i el grup-classe.

Metodologia:

Contrastar les informacions dels media amb les millors fonts, debatre-les amb el grup-classe i cercar una composició reflexiva personal.

 

PROGRAMA
1. Situar macrofilosòficament el present
2. Fonaments filosòfics, metodològics i històrics subjacents
3. Esquema dels cicles colonial (+1492) i industrial (+1750)
4. Esquema de l‘era catàstrofes i fordista (1914-45)
5. Hi ha un cicle 1945-2025? Quins períodes i processos hi podem distingir?
6. 1945-73 ‘30Gloriosos’ amb pau keynessiana per guanyar guerra freda. Els principis de llibertat i desig predominen per sobre seguretat i realitat
• 1945-61 Sota el signe del trauma, l’escapisme i la paranoia
• 1961-73 Desig utòpic sota alt creixement
7. 1973 -2001 Reequilibri entre llibertat-desig i seguretat-realitat pel cop a Xile, crisi del petroli i dels recursos superbarats, fi bipolarisme i URSS (1989-91), i hegemonia de la turboglobalització americana
• 1973-89 ‘Era post’ distreu d’emergència neoliberal
• 1989-2001 Despertar post-Guerra freda
8. 2001-25 Imposició principis de realitat i seguretat, però a dues velocitats
• 2001-15 Lluita incerta sota crisis, desmuntatge benestar, terrorisme, bombolles i austeritat
• 2015-24 No alternativa a turboglobalització neoliberal, imposició populismes dreta i polítiques del desconcert
• 2025 2a presidència Trump: un nou escenari geopolític o de governança mundial?
9. És possible una certa prospecció dels propers anys? I dècades?
10. Què ens és donat esperar?
Bibliografia
El professor Mayos anirà complementant aquesta bibliografia al llarg de curs. També són útils el seu bloc http://goncalmayossolsona.blogspot.com/ i web universitaris http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos_old/index.html .

ACEMOGLU, Daron & JOHNSON, Simon. (2023) Power and Progress: Our Thousand-Year Struggle over Technology and Prosperity, Public Affairs.
ACEMOGLU, Daron & ROBINSON, James A. (2012). Why Nations Fail. Crown Business.
ACEMOGLU, Daron & ROBINSON, James A. (2019). The Narrow Corridor: States, Societies, and the Fate of Liberty. Penguin Press.
BAUMAN, Zygmunt, (2005), Modernidad líquida, Fondo de Cultura Económica.
BECK, Ulrich (2000) The Brave New World of Work. Cambridge University Press.
BECK, Ulrich, ADAM, Barbara & VAN LOON, Joost (2000) The Risk Society and Beyond: Critical Issues for Social Theory. Sage.
BLANNING, T. C. W. (2002) El siglo XIX. Europa 1789-1914, Crítica.
COLLINS, Randall. (2005) La Sociología de las filosofías. Una teoría global del cambio intelectual, Editorial Hacer.
FISHER. Mark (2009) Capitalist Realism: Is There No Alternative?, Zero Books.
FUKUYAMA, Francis. (2014) Political Order and Political Decay: From the Industrial Revolution to the Present Day. (2018) Identity: The Demand for Dignity and the Politics of Resentment, (2022) Liberalism and Its Discontents, Farrar, Straus and Giroux.
GELLNER, Ernst (1994) El arado, la espada y el libro. La estructura de la historia humana, Península.
HABERMAS, Jürgen (1989) El discurso filosófico de la modernidad, Taurus.
C Haerpfer, R Inglehart, A Moreno, C Welzel, K Kizilova, J Diez-Medrano, M Lagos, P Norris, E Ponarin, B Puranen. (2022) World Values Survey Wave 7 (2017–2022) Cross-National Data-Set. Version: 4.0. 0. World Values Survey Association,.
HOBSBAWM, Erik (2011) Historia del siglo XX (The Age of Extremes: A History of the World, 1914–1991). Continua els volums: La era de la revolución: Europe 1789-1848, La era del capital: 1848-1875 y La era del imperio: 1875-1914).
INGLEHART, Roland & WELZEL, Christian. (2006) Modernización, cambio cultural y democracia: la secuencia del desarrollo humano, CIS.
INGLEHART, Roland. (1999) Modernización y posmodernización: el cambio cultural, económico y político en 43 sociedades, CIS.
KLEIN, Naomi. (2007) La doctrina del xoc, Empúries.
LYOTARD, Jean-François (1984) La condición postmoderna. Informe sobre el saber, Teorema.
MARCUS, Greil (1993) Rastros de carmín, Anagrama.
MAYOS, Gonçal (2024) “Peligro para la democracia y los derechos humanos en las políticas ‘del desconcierto’ y los populismos ‘de la catástrofe’“ (pp. 259-277, a Analíse social do direito: por uma hermenêutica de inclusão, Editora D’Plácido.  – POPULISMO Y DEMOCRACIA, – ¿POLÍTICA HORIZONTAL O VERTICAL? ¿PLURAL O NO?, – LIDERES POPULISTAS APROVECHAN CRISIS Y DESCONCIERTO,  – POPULISMO: AGENDA OCULTA Y PODER CONSTITUYENTE, – EMOTIVIDAD POPULISTA ANTE DESCONCIERTO Y CATÁSTROFE, – NEOLIBERALISMO Y DESCONCIERTO MARCOS DE POPULISMOS DE CATÁSTROFE
MAYOS, Gonçal (2020) “‘Políticas del desconcierto’ y redefinición democrática. Una síntesis macrofilosófica” a La ciudadanía y lo político. Ciudadanía y crisis de la democracia liberal en un mundo en transformación, ONPE. – SENTIDOS DE ‘POLÍTICAS DEL DESCONCIERTO’, – LUCHAS Y ANTAGONIZACIÓN EN LAS ‘POLÍTICAS DEL DESCONCIERTO’, – CAUSAS DE LAS ‘POLÍTICAS DEL DESCONCIERTO’ Y POPULISMOS DE IZQUIERDA Y DERECHA, – POPULISMOS DE ‘IZQUIERDAS’ Y ‘DERECHAS’: INTERRELACIÓN, – Video: Populismo, revolución y democracias radical o iliberal
MAYOS, Gonçal i BREY, Toni BREY, A. (eds.) (2011) La sociedad de la ignorancia, Península.
MEILLASSOUX, Quentin (2006). Après la finitude. Essai sur la nécessité de la contingence, Seuil.
The Oxford Handbook of Political Representation in Liberal Democracies Get access Arrow (2020) Robert Rohrschneider (ed.), Jacques Thomassen (ed.), Online.
SNYDER, Timothy. (2024) On Freedom, Croiwn; (2018) The Road To Unfreedom: Russia, Europe, America, Penguin; (2017) On Tyranny: Twenty Lessons from the Twentieth Century, Penquin.
VANCE, J.D. (2017) Hillbilly Elegy: A Memoir of a Family and Culture in Crisi (film 2020, dir. Ron Howard),
WEISMAN, Jonathan. Articles al New York Times, p.e. (2025), ‘Com els demòcrates van perdre la classe obrera’. https://www.nytimes.com/by/jonathan-weisman

Dia i hores:

Dilluns de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 15, 22 i 29
octubre: 6, 13, 20 i 27
novembre: 3, 10, 17 i 24
desembre: 1 i 15
gener: 12 i 26

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Gonçal Mayos Solsona

     Places exhaurides

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es