Select Page
Habitants del planeta global: una mirada antropològica sobre el segle XXI

Habitants del planeta global: una mirada antropològica sobre el segle XXI

Aquesta assignatura aspira a dotar als i a les participants dels elements i instruments que la perspectiva antropològica aporta per a una comprensió més profunda d’alguns dels principals fenòmens socioculturals del món actual.

Ens aproximarem a qüestions d’innegable actualitat com els drets humans, els moviments socials, els conflictes, els moviments migratoris, l’ecologia o la mateixa economia. Tanmateix, la mirada que ens ofereix l’Antropologia Sociocultural ens permetrà construir ponts amb fenòmens socials anteriors i amb les pròpies experiències viscudes, així com visualitzar les connexions entre el que passa a la nostra societat i en d’altres llocs del planeta.

PROGRAMA

1. L’Antropologia i l’estudi de l’altre. Què és i què estudia l’Antropologia? El relativisme cultural, molt més que una perspectiva.
2. Drets humans, drets universals? L’estudi dels principals conflictes que s’han generat i es generen al voltant dels anomenats drets humans ens permetrà abordar qüestions com la diversitat de cultures jurídiques, l’origen contextual dels drets, relacions de poder…
3. Els genocidis: una mirada antropològica. Ens centrarem en la dimensió socio-lògica dels principals genocidis contemporanis per conèixer els mecanismes que han portat a la perpetració d’aquests.
4. L’Economia: molt més que diners. La perspectiva de l’Antropologia econòmica ens permetrà reconèixer la multiplicitats de formes econòmiques presents a la humanitat alhora que reflexionar sobre el nostre model i la seva dimensió ideològica.
5. Les crisis i les noves formes econòmiques. L’anàlisi de l’actual context de crisi –financera, econòmica, política, ideològica i, fins i tot, social- ens permetrà aproximar-nos a noves (o no) formes de relació econòmica que estan apareixent com l’intercanvi, les cooperatives…
6. Els moviments socials. A partir de l’anàlisi de moviments que estan apareixent amb el nou segle com el 15-M, Friday for future… ens aproximarem al paper dels moviments socials en les nostres societats.
7. Les religions en el món d’avui. Per una banda, prestarem especial atenció a la religió com a discurs diferenciador i legitimador en les relacions entre societats, cultures i/o estats. Per l’altra, ens aproximarem al fenomen dels nous moviments religiosos o sectes.

Bibliografia

BOIVIN, M.F.; ROSATO, A.; ARRIBAS, V. (Eds.) (2004) Constructores de Otredad. Una introducción a la Antropología Social y Cultural. Buenos Aires: Antropofagia.
BOHANNAN, P. (1992) Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid: Akal.
COPANS, J. (1999) Introducción a la Etnología y a la Antropología. Madrid: Acento.
EMBER, C. R.; EMBER, M. (1997) Antropología cultural, Madrid: Prentice Hall.
HARRIS, M. (1998) Introducción a la Antropología General. Madrid : Alianza.
LLOBERA, J. R. (1999) Manual d’antropologia social, Barcelona: Edicions de la UOC.

Dia i hores:

Dijous de 9:00 a 11:00 hores (grup 1) i de 11:30 a 13:30 hores (grup 2)

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 13, 20 i 27
març: 6, 13, 20 i 27
abril: 3, 10 i 24
maig: 8, 15 i 29
juny: 19 i 26

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professors Tutors:

Miguel Doñate Sastre​

Raúl Márquez Porras​

Inscripcions:

Places esgotades.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Història de l’Àfrica subasahariana

Història de l’Àfrica subasahariana

Molta gent no podria dir pràcticament res de la Història del continent africà, perquè mai no se li va ensenyar res. D’altres, han seguit amb interès allò que hi passa a través de novel·les, pàgines web no massa rigoroses o relats de coneguts. Però és possible que els hagin arribat més prejudicis que coneixements. Donarem a conèixer la rica història del continent africà per al públic no especialista, però que senti curiositat pel passat d’aquest continent tan ignorat. De forma simple però rigorosa, es tractarà de donar les claus per a conèixer una història tan rica com desconeguda.

També es pretendrà combatre la visió eurocèntrica que s’acostuma a assumir en la història “universal”. Aquesta explicació del passat del continent té com a darrer objectiu ajudar-nos a entendre la relació d’Europa amb la resta de continents.

PROGRAMA

1. Com s’ha explicat la història africana?
2. Especificitats de la prehistòria africana.
3. L’Àfrica clàssica? Dels bantús a la cultura swahili
4. Els regnes del Sahel
5. El tràfic atlàntic d’esclaus
6. La fi del tràfic atlàntic d’esclaus. Espanya i l’esclavatge
7. Europa a la conquesta del mon. Els orígens del colonialisme
8. Els sistemes colonials europeus
9. La fi del colonialisme
10. L’Espanya colonial
11. Taller: literatura africana i història
12. Europa, l’Àfrica i el neocolonialisme. La guerra freda
13. La fi de la guerra freda, la condicionalitat. La cooperació al desenvolupament
14. Els conflictes a l’Àfrica postcolonial. El genocidi de Ruanda
15. La nova Àfrica. Classes socials, etnicitat i gènere en un mon canviant

Bibliografia

ARANZADI, Juan Ramón – ÁLVAREZ CHILLIDA, Gonzalo (ed.), Guinea Ecuatorial (des)conocida. Lo que sabemos, ignoramos, inventamos y deformamos sobre su pasado y su presente. Madrid: UNED, 2020.
AA.VV. Historia General de Africa 8 volums, UNESCO-Tecnos, Madrid 1980-1985 (la versió completa en anglès, francès o portuguès; és accessible de manera gratuïta EN LÍNIA).
COQUÉRY-VIDROVITCH, Cathérine, Petite histoire de l’Afrique: L’Afrique au sud du Sahara, de la préhistoire à nos jours. París, La Découverte, 2016
COQUERY-VIDROVITCH, Catherine – MESNARD, Éric, Ser esclavo en África y América entre los siglos XV y XIX. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2015.
DAVIDSON, B. Historia de Africa Folio, Barcelona 2002
FALOYIN, Dipo, África no es un país. Barcelona, Capitán Swing, 2024.
GARCÍA MORAL, Eric, Breve historia de África Subsahariana. Madrid, Nowtilus, 2017.
GENTILI, Anna Maria (2012) El león y el cazador. Historia de África Subsahariana. Buenos Aires: Clacso.
INIESTA, F. Kuma. Historia del África Negra Bellaterra, Barcelona 1998.
____ Emitai. Estudios de historia africana Barcelona, Bellaterra, 2000.
MABANCKOU, Alain, El llanto del hombre negro. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2017.
MILLÁN, Vicente – CANO, Adelina, Crónica del país de los negros. Tarij as-Sudan. Córdoba: Almuzara, 2010.
MINANI PASSY, Pascasie, Les femmes dans l’histoire en Afrique Noire. París: Sepia, 2023
NERÍN, Gustau, Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica. Barcelona: Proa, 2016.
PIQUERAS, José Antonio, Negreros. Españoles en el tráfico y en los capitales esclavistas. Madrid, Los Libros de la Catarata, 2021.
ROIG, Joan, África. Breve historia de un continente olvidado. Barcelona: EMSE EDAPP, 2017.
SANT GISBERT, Jordi – Gargallo, Eduard. El Petit Imperi. Catalans en la colonització de la Guinea Espanyola. Barcelona, Angle, 2021.
SHERIFF, Abdul. Dhow culture and the Indian Ocean: Cosmopolitanism, Commerce and Islam. Columbia University Press, 2010.

Dia i hores:

Divendres de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 14, 21 i 28
març: 7, 14, 21 i 28
abril: 4, 11 i 25
maig: 9, 16 i 30
juny: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Gustau Nerín Abad

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Crisi de la democràcia: com hi hem arribat? Hi ha alguna sortida?

Crisi de la democràcia: com hi hem arribat? Hi ha alguna sortida?

Les nostres democràcies estan en crisi. Una crisi profunda, sistèmica. La confiança en els dirigents i les institucions minva, els partits nacional-populistes cada cop reben més vots i protagonisme, el debat cedeix pas a la crispació i l’insult. Més encara: les enquestes detecten que un percentatge significatiu de la població ―en especial, del jovent― comença a creure que un sistema autoritari podria resoldre millor els nostres problemes que no pas un de democràtic. O que els drets i les llibertats són prescindibles, un destorb que impedeix la interacció directa entre el líder i la voluntat popular.

Per què? Quines en són les causes? Un primer factor és l’increment sostingut de les desigualtats i la progressiva precarització de les capes mitjanes i populars. Pèrdua de poder adquisitiu, sí, però també creixent inseguretat laboral. I, sobretot, la percepció que la població jove tindrà un nivell de vida inferior al dels seus progenitors.

Però això no és tot. També assistim a un deteriorament dels lligams culturals i de la cohesió social. Escola, partits, sindicats i associacions de veïns perden protagonisme. Els valors, les idees i els estils de vida s’atomitzen. L’individualisme avança sense fre, però, paral·lelament, es reforcen els moviments identitaris. El resultat? La pèrdua de referents comuns. I, sense ells, el demos ―la noció de ciutadania, bàsica en democràcia― trontolla.

Per últim, som davant una crisi epistèmica: l’auge de les fake news i la manipulació, combinada amb l’augment exponencial de la informació i la lògica perversa dels algoritmes, fan que posem en dubte que existeixi una realitat i que hi hagi veritats i falsedats. I com pactar, o senzillament dialogar, si no ens posem d’acord sobre què és real, què és cert?

El resultat de tot plegat és la progressiva erosió dels drets i les llibertats personals. I, també, del diàleg, del debat. Si les coses no canvien radicalment, potser seguirem votant i escollint, sí. Però sense equilibri de poders, sense garanties, sense respecte a l’altre. Una democràcia convertida en una carcassa buida, en una porta oberta a l’autoritarisme i l’odi.

PROGRAMA

1. Presentació i objectius generals del curs. Primera aproximació al concepte i abast de democràcia representativa, tot diferenciant-lo del model grec clàssic.
2. Però, a què ens referim quan parlem de democràcia? Diferències i similituds entre els dos models clàssics de democràcia: el liberal i el republicà.
3. I si hi hagués un tercer model? La “democràcia deliberativa” de Habermas.
4. Democràcia, estat de dret i llibertats: són un tot o es poden dissociar?
5. Poder sense democràcia? Com i perquè les decisions clau es prenen, cada cop més, al marge de la voluntat de la ciutadania.
6. Democràcia sense drets ni llibertats? L’auge de règims polítics triats democràticament, però on no hi ha garanties que preservin l’equilibri de poders, els drets bàsics i les llibertats fonamentals.
7. Què es el populisme i, més concretament, el nacional-populisme i com i per què porta a l’erosió de drets i llibertats.
8. Les causes (I): l’erosió de les classes mitjanes i la fi de “l’ascensor social”.
9. Les causes (II): “No society”. La fi dels lligams socials i culturals.
10. Les causes (III): multiculturalitat i polítiques de la identitat: reforçament o crisi del demos?
11. Les causes (IV): fake news, pèrdua de les nocions de realitat i veritat i crisi de la democràcia.
12. L’impacte combinat de tots aquests factors en la democràcia i les llibertats.
13. La intel·ligència artificial: oportunitat o amenaça?
14. Possibles alternatives.
15. Conclusions.

Bibliografia

Applebaum, Anne. El ocaso de la democracia, la tentación del autoritarismo. Barcelona: Debate, 2021.
Bosch, Joaquim. Jaque a la democracia: España ante la amenaza de la deriva antidemocrática mundial. Barcelona: Ariel, 2024.
Castells, Manuel. Ruptura: la crisis de la democracia liberal. Madrid: Alianza, 2020.
Fukuyama, Francis. El liberalismo y sus desencantados: cómo defender y salvaguardar nuestras democracias liberales. Barcelona: Deusto, 2022.
Godàs, Xavier. Fer política en l’imperi del jo: per què la societat individualista posa en risc la democràcia. Vic: Eumo editorial, 2024.
Guilluy, Christophe. No society: el fin de la clase media occidental. Barcelona: Taurus, 2019.
Habermas, Jurgen. Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Trotta, 2010.
Habermas, Jürgen. Un nou canvi estructural en l’esfera pública i la política deliberativa. Barcelona: Edicions 62, 2023.
Han, Byung-Chul. En el enjambre. Barcelona: Herder, 2012
Han, Byung-Chul. Infocràcia: la digitalització i la crisi de la democràcia. Barcelona: La Magrana, 2022.
Han, Byung-Chul. La expulsión de lo distinto: percepción y comunicación en la sociedad actual. Barcelona: Herder, 2022.
Han, Byung-Chul. Psicopolítica: neoliberalismo y nuevas técnicas de poder. Barcelona: Herder, 2014.
Harari, Yuval Noah. Nexus: una breu historia de les xarxes d’informació des de l’edat de pedra fins a la IA. Barcelona: Edicions 62, 2024.
Kelsen, Hans. Esencia y valor de la democracia. Granada: Comares, 2002.
Lozano, Irene. Son molinos, no gigantes: cómo las redes sociales y la desinformación amenazan nuestra democracia. Barcelona: Península, 2020.
Marshall, T. H. Ciudadanía y clase social. Madrid: Alianza Editorial, 2023.
Mayos Solsona, Gonçal (i altres). La sociedad de la ignorancia. Barcelona: Península, 2011.
Moreno Bobadilla, Angela (i altres). Fake news, desinformación y otros desórdenes informativos. Madrid: Fragua, 2022.
Mounk, Yascha. El pueblo contra la democracia: por qué nuestra libertad está en peligro y cómo salvarla. Barcelona: Paidós, 2018.
Mounk, Yascha. La trampa identitaria: una historia sobre las ideas y el poder en nuestro tiempo. Barcelona: Paidós, 2024.
Piketty, Thomas. Una breu història de la igualtat. Barcelona: Edicions 62, 2021.
Ramonet, Ignacio. La era del conspiracionismo: Trump, el culto a la mentira y el asalto al Capitolio. Buenos Aires: Siglo XXI, 2022.
Rid, Thomas. Desinformación y guerra política: historia de un siglo de falsificaciones y engaños. Barcelona: Crítica, 2021.
Rosanvallon, Pierre. El siglo del populismo: historia teoría, crítica. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020.
Serrano, Pascual. Desinformación: cómo los medios ocultan el mundo. Barcelona: Península, 2020.
Snyder, Timothy. El camino hacia la no libertad. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2018.
Stengel, Richard. Guerras de la información: cómo perdimos la batalla de la desinformación y qué podemos hacer en el futuro. Barcelona: Roca editorial, 2021.
Tezanos, José Felix. La sociedad dividida: estructura de clases y desigualdades en las sociedades tecnológicas. Madrid: Biblioteca Nueva, 2022.
Wolf, Martin. La crisis del capitalismo democrático. Barcelona: Deusto, 2023.

Dia i hores:

Divendres de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 14, 21 i 28
març: 7, 14, 21 i 28
abril: 4, 11 i 25
maig: 9, 16 i 30
juny: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Lluís Soler Alsina​

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es