I. HISTÒRIA DE L’ASTRONOMIA:
Arqueoastronomia
El coneixement del cel al món antic: Pròxim Orient, Índia, Xina i Egipte
L’astrologia no és ciència.
L’astronomia al món grec i romà
L’astronomia visigoda i àrab
El renaixement de la ciència a Europa
L’astronomia als segles XVI i XVII: Copèrnic, Tycho Brahe, Johannes Kepler, Galileo Galilei, Christian Huygens, Giovanni Cassini i Isaac Newton
Els segles XVIII i XIX: Edmund Halley, Charles Messier, La saga dels Herschel: pare, fill i filla. Descobriment d’Urà, Neptú i Plutó.
El segle XX: El descobriment del cel profund. La teoria de la relativitat. Radioastronomia.
Dones i astronomia: d’Hipàcia a l’actualitat

II. INTRODUCCIÓ A L’ASTRONOMIA:
Coordenades celestes
Sobre el canvi d’hora
Les unitats de distància astronòmica: el desplaçament cap al vermell
Els moviments de la Terra: rotació, translació, precessió i nutació
Magnitud i mida aparent dels objectes del cel
Distàncies i velocitats
Moviment aparent dels cossos celestes al cel

III. EL SOL I LA LLUNA:
Les seves característiques físiques i orbitals
Els rellotges de Sol
Els eclipsis de Sol i de Lluna
Els tres grans eclipsis totals o anulars de Sol visibles des d’Espanya (dos d’ells des de Catalunya) a l’agost de 2026, l’agost de 2027 i el gener de 2028
La influència de la Lluna (mites)

IV. EL SISTEMA SOLAR:
Origen
Els planetes rocosos
Els planetes nans
Els cossos menors (asteroides i cometes). Riscos per a la Terra. Asteroides amb noms de ciutats de la comarca.
Els planetes gasosos i els seus principals satèl·lits naturals
Els cossos transneptunians

V. LES ESTRELLES:
Què són les estrelles: classificació, color, composició i evolució estel·lar, l’espectre, magnitud i el seu cicle de vida
Estrelles dobles, múltiples i variables
Les estrelles noves i les supernoves
Què són les constel·lacions i les diferents constel·lacions al llarg de l’any

VI. GRANS ESTRUCTURES AL COSMOS:
La Via Làctia: història i estructura actual (disc, bulb i halo)
La pols interestel·lar i les nebuloses d’emissió i reflexió. Les nebuloses planetàries i els romanents de supernoves.
Els cúmuls estel·lars oberts i globulars

VII. L’UNIVERS MÉS ENLLÀ DE LA NOSTRA GALÀXIA:
Classificació de les galàxies lluminoses: el·líptiques, espirals i lenticulars
Agrupacions de galàxies i estructura de l’Univers a gran escala
La matèria fosca
L’energia fosca

VIII. DE LA GRAN EXPLOSIÓ AL GRAN CRUIXIT? O UNA EXPANSIÓ ETERNA?:
Evolució de l’Univers, des dels seus primers mil·lisegons fins als possibles finals
Nocions de física de partícules
La constant de Hubble
El temps de Planck

IX. PLANETES EXTRASOLARS:
Història de com es van descobrir
Com es descobreixen i com es poden observar
Astrobiologia: La vida al cosmos i les zones d’habitabilitat. Projecte SETI.

X. OBSERVANT EL CEL NOCTURN:
El cel a simple vista
L’astrolabi
Els telescopis: història, tipologia i ús. Què es pot veure i com amb cada tipus de telescopi?
Fotografia celeste
Principals aplicacions per conèixer més fàcilment el cel
Grans observatoris i astronomia a Catalunya i a Espanya
Els estudis de ciències de l’espai a la comarca del Baix Llobregat: l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) – UPC
Taller pràctic amb telescopis

XI. ASTRONÀUTICA:
Aeronàutica i astronàutica: diferències
Història de l’astronàutica russa i de la nord-americana
L’Agència Espacial Europea
Altres agències espacials
De la Terra a la Lluna (i més enllà!)
Tornarem a la Lluna? Anirem a Mart?
Els satèl·lits artificials
L’Estació Espacial Internacional: història, composició i com i quan observar-la.

• Introducció al període històric. Literatura artística (vides, quaderns, cartilles, tractats). Encàrrecs i col·leccionisme. Clients i mecenes. Presència femenina en la producció artística i en el mecenatge: monges, reines, nobles i col·leccionistes.

• El pintor i la pintora en el Segle d’Or (formació, situació social i cultura). Temes i gèneres (retrat, natura morta, història, mitologia, pintura religiosa, vanitats, paisatge, pintura de gènere). Presència i absència de les dones en els circuits artístics. El cas de Josefa de Óbidos com a artista professional al segle XVII.

• La cort de Madrid. Bartolomé Carducho, Vicente Carducho, Eugenio Cajés. Caravaggisme a la cort; Juan Bautista Maíno, Pedro Nuñez. La formació de dones a la cort (el precedent d’Isabel de Valois i Sofonisba Anguissola).

• La ciutat de Toledo, centre avantguardista de la pintura: els precedents de la pintura d’El Greco. Juan Sánchez Cotán i Pedro Orrente.

• València i el comerç mediterrani: Francisco Ribalta.

• La ciutat cosmopolita de Sevilla. Francisco Pacheco, Juan de Roelas, Francisco Herrera “El Viejo” i Francisco de Zurbarán. Naturalisme devocional, art conventual i circulació cap a Amèrica.

• José de Ribera i el regne de Nàpols. Dones i cercles artístics napolitans en diàleg amb l’àmbit hispànic.

• Alonso Cano i l’inici de l’escola granadina. Art religiós en àmbits femenins: producció conventual i decoració devocional.

• Diego Velázquez. Evolució estilística, viatges, influències italianes i context de cort.

• El barroc ple a Madrid. Francisco Rizi i els pintors del barroc ple: Juan Carreño de Miranda, Claudio Coello.

• La pintura a Sevilla en el Barroc final. Bartolomé Esteban Murillo i Juan Valdés Leal.

• Antonio Palomino i la pintura a Madrid a principis del segle XVIII. Reflexió sobre l’absència de dones artistes a les fonts canòniques.

• Pintura del barroc a Catalunya: Lluís Gaudin, Joan Gallart, Pau Priu, Antoni Viladomat i Francesc Tramulles.

• Francisco Bayeu i la cort de Carles III. El Grand Tour i el camí cap al neoclassicisme. Paper de les dones en l’intercanvi cultural i artístic europeu.
• Francisco de Goya. Retrat social, crítica, guerra i visió moderna de l’artista.

• Perspectives de gènere i dones artistes al segle XVII i XVIII: pràctiques artístiques femenines, dificultats d’accés a la formació i al mercat, artistes oblidades o silenciades per la historiografia. Relectura de fonts, genealogies invisibles i noves metodologies.