Sessió 1: Com “el fer” fa “l’és”. Dijous 12 de febrer
“Què hi ha” i “què he de fer” són les qüestions fonamentals de la filosofia teorètica i pràctica, respectivament. Amb tot, totes dues tenen implícita una qüestió històricament obviada, “què s’hi fa”, d’ordre poètic, que els grecs anomenaven “tecné”. A la primera sessió, exposarem la rellevància d’aquesta qüestió, les raons del seu oblit i com es construeix l’agència humana (“la consciència”, “el subjecte”, “l’ànima”, etc.) tot aclarint els conceptes principals del curs.

Sessió 2. De les tècniques tradicionals a la tecnologia. Dijous 19 de febrer
Qualsevol cosa implica un espai, un “tópos”. Això comporta que les accions i els fets estan sempre localitzats, que l’enlloc (és a dir, tota utopia) és superficial pel que fa a la qüestió de la tècnica, i que remeten a espais on s’experimenta i arrelen les experiències. A la segona sessió, exposarem per què aquesta qüestió és clau en la transició de les tècniques tradicionals a la tecnologia o tècniques contemporànies, tot aclarint les implicacions filosòfiques de la mecanització sistematitzant.

Sessió 3. Les condicions generals de la nostra civilització. Dijous 26 de febrer
La tecnologia és fonamental a la nostra civilització. D’acord al símil arquitectònic, els límits de qualsevol construcció depenen dels seus fonaments, els quals estableixen què s’hi fa i són bàsics i soterranis. Ara bé, com a construcció, la tecnologia també té fonaments. A la tercera sessió, exposarem què fonamenten la tecnologia i la nostra civilització, per què apareixen i com es desenvolupen fins a l’actualitat, tot explicant com revolucionen les concepcions de l’espai i del treball com no s’ha fet mai.

Sessió 4. Lectures de tragèdies modernes a la llum de la tecnologia. Dijous 5 de març
El mite clau en el context en què arrela la tècnica contemporània o tecnologia és el del progrés. Aquest mite implica que s’han de sacrificar els costums i els acords per tal d’assolir la bona vida, és a dir, fer que la vida tingui sentit, tot d’acord a la “destrucció creadora” que ens envolta i que aparentment no es pot aturar. A la quarta sessió, comentarem com aquestes idees es verbalitzen tràgicament en arquetips literaris com el Faust de Goethe i el Frankenstein de Mary Shelley.

Sessió 5. Una filosofia política de la tècnica. Dijous 12 de març
La tecnologia no ha existit sempre i encara genera dubtes, crisis i rebuigs. Ara bé, si la tecnologia implica alguna civilització corresponent, quin tipus de civilització és alternativa a la tecnologia? Aquesta qüestió implica aclarir-ne un parell d’interconnectades, a saber: com pensar alternatives sense caure en utopies i com és possible que apareguin i desapareguin les civilitzacions. A la quarta sessió, havent paït el contingut de les sessions anteriors, exposarem una filosofia política de la tècnica per tal de poder respondre raonadament aquestes preguntes.

Sessió 6. Lectures de tragèdies clàssiques a la llum de la tècnica. Dijous 19 de març
El mite clau en el context en què esdevé per primer cop la filosofia és el de la puresa. Aquest mite implica que hi ha coses que estan més enllà de la voluntat humana i que de les quals aquesta n’és deutora i ha de ser-ne conscient per tal d’entendre com és possible el món on viu. A la darrera sessió, comentarem com aquestes idees es verbalitzen tràgicament en arquetips literaris com el Prometeu de Plató i l’Antígona de Sòfocles.