En el centenari del naixement de Tàpies li fem un homenatge amb l’objectiu de veure com la seva obra es fonamenta en la creació i presentació de l’objecte, mitjançant el propòsit d’exhibir allò real per evitar la representació.

Quadres i escultures que miren cap a l’interior responen al rebuig de l’art “preestablert”, el de labor mimètica, l’objectiu del qual no és un altre que el de retratar allò extern amb una “realitat” duplicada.
Una estètica minimalista basada en la matèria, els signes i l’art brut; influenciada també pels corrents artístics del moment, les filosofies orientals i pel cinema.

L’artista visiona pel·lícules clàssiques a casa seva amb els amics alguns dijous per la tarda; cosa que provoca no només la creació d’un estil, sinó també el naixement d’un pensament estètic que deriva cap a la configuració de l’obra.

A través de certes variables, examinarem algunes d’aquestes pel·lícules per comprovar la presència en les seves composicions, i observar, alhora, el que tenen d’autobiogràfiques.

En centrar-nos en la matèria, veiem com les seves creacions experimenten una ràpida degradació. Tàpies recolza la descomposició, el pas del temps i la pèrdua de la idea d’eternitat de l’art. Una postura que mantenien els surrealistes i que la identifiquem en el film “Un Chien Andalou” (1929) de Buñuel, amb la seqüència del ruc putrefacte jaient sobre un piano.

Respecte al pensament, l’artista ens indica… “Penso que una obra d’art hauria de deixar perplex l’espectador, fer-lo meditar sobre el sentit de la vida”. Una inquietud existencial plasmada en els primers compassos de la pel·lícula d’Ingmar Bergman “El setè segell” (1957), quan el protagonista repta a la mort a una partida d’escacs per intentar desempallegar-se’n

Pel que fa als corrents artístics, “Entr’acte” (René Clair, 1924) és una composició fílmica de clara connexió dadaista, en la qual la construcció narrativa del mode de representació clàssic brilla per la seva absència, ja que les seqüències se succeeixen a mode de símbols sense vinculació aparent.

Finalment, descobrim les filosofies orientals a través de cintes japoneses, com ara “Rashomon” (Akira Kurosawa, 1950), “Conte de lluna pàl·lida” (Kenji Mizoguchi, 1953), o “Dona de Tòquio” (Yasujiro Ozu, 1933), amb estructures lingüístiques properes a les de la seva obra, des de les quals ens espia l’ànima de l’artista

Objectius:

Fer memòria del centenari de Tàpies.
Revisar-ne la trajectòria.
Comprendre un estil molt particular.
Veure la presència del cinema a la seva obra.
Interrelacionar les seqüències de les pel·lícules amb les seues obres.
Descobrir el pensament a través de les imatges cinematogràfiques.
Gaudir de la poesia

Ponent:

José Luis Subías Barrera. Professor tutor d’Art Contemporani i Cinema a UNED Barcelona

Inscripció gratuïta:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es