En aquest curs ens proposem explorar l’art contemporani des d’una perspectiva radical: la iconoclàstia. Tradicionalment associada a la destrucció d’imatges religioses, expandirem aquest concepte per a entendre com unes certes expressions artístiques contemporànies desafien i subverteixen les normes establertes en la societat, el mercat de l’art i la noció mateixa d’autoria.
L’objectiu del curs és proporcionar una comprensió crítica sobre la funció de l’art disruptiu, tenint com a enfocament principal l’art urbà i el grafiti, expressions nascudes al marge de les institucions de l’art i amb una vocació intrínsecament transgressora, que s’erigeixen com a veritables actes iconoclastes.
Des de les signatures anònimes que van inundar els carrers de Nova York en els anys 70 fins a les complexes intervencions murals contemporànies, explorarem com les/us artistes han utilitzat l’espai públic per a llançar missatges crítics, confrontar la publicitat en la societat de consum i redefinir la relació entre obra, creador i públic.
Analitzarem la complexa evolució d’aquestes pràctiques, des del seu origen com a expressions de rebel·lia i contracultura fins a la seva gradual assimilació pel mercat de l’art i les galeries. Debatrem si la institucionalització afecta l’essència iconoclasta de l’art urbà i s’exploraran qüestions relacionades amb l’autoria, l’originalitat i la comercialització de l’art. El cas d’artistes com *Banksy servirà per a il·lustrar la complexitat d’aquests fenomen
El curs proporcionarà un sòlid marc teòric que permetrà explorar múltiples facetes de l’art contemporani i, especialment, d’un art audaç que es nega a ser domesticat. A través de sis sessions, es presentaran exemples visuals i es fomentarà el debat sobre l’impacte de l’art iconoclasta en el context actual.
Objectius:
1- Comprendre l’evolució del concepte d’iconoclàstia en l’art, des dels seus orígens fins a la seva manifestació en l’art contemporani, especialment en el context urbà.
2- Analitzar críticament el grafiti i l’art urbà com a expressions iconoclastes que desafien les convencions socials, les estructures del mercat de l’art i la noció tradicional d’autoria.
3- Identificar les estratègies i tècniques utilitzades per artistes urbans per a subvertir missatges comercials i polítics, transformant l’espai públic en un mitjà per a la crítica social.
4- Avaluar les implicacions de la institucionalització i comercialització de l’art urbà en la seva naturalesa transgressora i el seu impacte en la percepció pública
Metodologia:
El curs emprarà una metodologia flexible, adaptada al format en línia i a la possibilitat de seguiment asincrònic. En cada sessió es presentaran continguts teòrics, analitzant obres clau i destacant els conceptes fonamentals que ens permeten comprendre el fenomen de la iconoclàstia en l’art. Per a complementar les explicacions, es farà referència constant a lectures suggerides i s’utilitzarà material audiovisual rellevant, amb la finalitat d’enriquir la comprensió dels temes.
Es fomentarà la participació activa a través del diàleg. Per a optimitzar l’aprofitament del curs i el debat col·lectiu, se suggereix la realització prèvia de les lectures indicades en la bibliografia. Aquesta preparació permetrà una interacció més profunda amb els continguts i amb les reflexions dels companys i companyes
Adreçat a:
Persones interessades en la reflexió a partir de l’art actual. No es requereixen coneixements previs.
PROGRAMA
Sessió 1: Introducció
Presentació del curs i la forma de treball.
De la iconoclàstia religiosa a la iconoclàstia artística. Què és la iconoclàstia en l’art contemporani? Redefinint el “destruir”
Presentació de cas inicial: Exemples primerencs d’art iconoclasta en el segle XX i la seva relació amb la destrucció de valors establerts.
Sessió 2: Art públic, art en l’espai públic:
En la segona meitat del segle XX, el carrer i l’espai públic es van convertir en plataformes d’acció per a l’art més transgressor, fusionant art i política. Analitzarem exemples de moviments clau com el Maig del 68, experiències radicals com Tucumán Crema a l’Argentina, i l’obra d’artistes com Lotty Rosenfeld,
Sessió 3: El Grafiti: orígens i evolució d’un llenguatge transgressor
S’explorarà com aquesta pràctica s’ha consolidat com un llenguatge transgressor en l’art contemporani. Des de les inscripcions de carrer fins a les complexes signatures i tagging dels barris novaiorquesos dels anys 70, analitzarem el grafiti no sols com una forma d’expressió, sinó com un acte inherent d’apropiació i desafiament de l’espai públic.
Examinarem les diferents fases del seu desenvolupament, els seus codis estètics i el seu impacte social, comprenent com va passar de ser reconegut, en molts casos, com una poderosa manifestació artística amb una càrrega iconoclasta intrínseca que qüestiona la propietat, l’autoritat i les convencions de l’art establert
Sessió 4: Institucionalització, mercat i la pèrdua de l’essència iconoclasta
El mòdul se centrarà en la complexa relació entre l’art iconoclasta, la seva institucionalització i el mercat. Analitzarem la “paradoxa de la galeria”, un fenomen on artistes que van néixer al carrer amb un esperit crític cap a la societat de consum i les estructures artístiques tradicionals, són ara exhibits en museus i galeries. Discutirem l’impacte d’aquesta acceptació en el seu missatge original i si aquesta visibilitat implica una pèrdua de l’essència iconoclasta. Un punt central d’aquest debat serà la tensió entre la fama i la identitat oculta de l’autoria.
Sessió 5 Subvertint la societat de consum
Subvertir la societat de consum implica una anàlisi de com l’art contemporani, especialment l’art urbà, ha desconstruït la publicitat i les narratives de consum. En aquest segment del curs, examinarem diferents intervencions urbanes que parodien i critiquen explícitament el consumisme rampant, transformant tanques publicitàries i espais comercials en llenços de dissidència.
Estudiarem com el missatge polític i social es converteix en la força motriu de l’art urbà, actuant com una potent eina de denúncia i activisme. El carrer, en aquest context, emergeix com un veritable àgora, un espai públic on l’art no sols reflecteix la realitat, sinó que també funciona com a catalitzador de diàlegs i consciència social, incitant a la reflexió crítica sobre el nostre entorn i els sistemes que el regeixen..
Sessió 6: Més enllà del mur. Conclusions
Una de les paradoxes fonamentals de l’art iconoclasta, especialment l’art urbà i el grafiti, és la seva naturalesa sovint efímera. Com es pot preservar i documentar una obra que per disseny està destinada a desaparèixer, ser alterada o ser demolida? Explorarem les diverses estratègies que s’han desenvolupat per a registrar aquest tipus d’art, i analitzarem també les implicacions ètiques i curatorials d’aquestes pràctiques de preservació: Què es perd i què es guanya en traslladar una obra del carrer a una galeria, a un museu o a un arxiu digital?
Bibliografia
Berti, Gabriela (2009) Pioneros del graffiti en España; UPV
Besançon, A., (2003). La imagen prohibida: una historia intelectual de la iconoclasia; Siruela
Bourriaud, Nicolas. (2006). Estética relacional. Adriana Hidalgo Editora
Carrasco, Eva. (2018). Políticas de la imagen en el arte contemporáneo;. Akal.
Contreras, Fernando (2021) “Una aproximación desde la filosofía de la imagen a la investigación de la iconoclasia”; Revista de Filosofía Volumen 78 (2021) pp.19-35
Danto, Arthur ( 2013) ¿Qué es el arte?, Paidós
Dickie, George (2005) El círculos del arte; Paidós
Durán Medraño, J., (2009). Iconoclasia, historia del arte y lucha de clases: sobre las relaciones entre economía, cultura e ideología; Trama Editorial
Lachmann, Richard. (2013). Art as Social Action: An Introduction to the Sociology of Art. Paradigm Publishers.
MacDonald, Stuart. (2013). Street Art and the Public: A Critical Perspective. I.B. Tauris.
Riggle, Nicholas Alden. (2015). “Street Art: The Transfiguration of the Commonplace”. The Journal of Aesthetics and Art Criticism, 73(3), 263-272.
Young, Alison. (2014). Street Art, Public City: From Walls to Galleries. Routledge.
Dia i hores:
Dimecres de 16:00 a 17:30 hores
Hores lectives:
9 hores
Calendari:
novembre: 5, 12, 19 i 26
desembre: 3 i 10
Preu matrícula:
30€
Idioma:
Castellà
Modalitat:
Virtual en directe i diferit
Servei tècnic: 93 606 56 92
Ponent:
Gabriela Berti. Filòsofa, Màster en Estètica de l’Art Contemporani
Tornar a activitats i cursos
Per a més informació:
UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es