En aquest curs analitzarem la fotografia documental en relació a la Guerra Civil i el franquisme. El curs parteix de tres preguntes clau:
1. Quina és la relació entre imatge i memòria? Des de Walter Benjamin a Roland Barthes, podem trobar diferents exemples teòrics que posen de manifest com la imatge té un paper cabdal no només en la preservació, sinó també en la reactivació de la memòria. La imatge no és només un eco distant del passat, sinó que pot fer que, al veure-la, aquest esdevingui una experiència vívida.
2. Quina relació hi ha entre la memòria històrica i el documental? Aquest gènere fotogràfic, tot i que ja existia (pensem, per exemple en les fotografies de Roger Fenton de la Guerra de Crimea a mitjans del segle XIX), va cobrar particular importància arran de la cobertura de la Guerra Civil de la mà de Robert Capa, Gerda Taro, Agustí Centelles o Henri-Cartier Bresson. Com va canviar la imatge documental arran del franquisme? On varen quedar aquestes fotografies? Com i quan s’han recuperat?
3. El darrer eix conceptual del curs es centrarà en contraposar o contrastar la la documentació del conflicte i els anys de dictadura a partir de fonts “institucionals” (la Causa General, el NO-DO, etc.) i a partir de fonts que varen contestar (i a dia d’avui encara contesten) els discursos oficials. A través d’una anàlisi interdisciplinària de les imatges, on també tindrem en compte referents teòrics diversos (de l’àmbit de la història o la filosofia, per exemple), intentarem comprendre com tenen una importància cabdal a l’hora de construir un relat històric de manera crítica.
Objectius:
Familiaritzar-se amb alguns elements clau en la composició d’una imatge: enquadrament, fora de camp. Què ens explica una fotografia i com ens ho explica.
Entendre la importància tant del que es mostra com del que no. En aquest sentit, intentarem aprofundir en allò que es mostra d’una manera més subtil (o que, fins i tot no es mostra) en les imatges.
Comprendre com les imatges poden construir una narrativa i poden, també, articular una crítica o reescriure la història.
Aprendre a llegir la imatge més enllà d’allò evident: comprendre com en la imatge sempre hi ha múltiples lectures.
Entendre la importància de fer una relectura contemporània del material d’arxiu.
Metodologia:
La metodologia del curs es basarà en una combinació entre classe magistral (a l’hora de presentar textos, algunes idees bàsiques d’història de la fotografia, etc.) i diàleg amb l’alumnat a partir del comentari crític dels diferents referents.
Adreçat a:
Qualsevol persona interessada. No es necessiten coneixements previs.
PROGRAMA
Bloc 1: Imatge i memòria
• Sessió 1: Anàlisi del pensament de Walter Benjamin sobre la imatge reproduïble, així com les tesis sobre la filosofia de la història. Preguntes clau: Qui construeix els relats històrics?Quin canvi de paradigma suposa la fotografia a l’hora d’explicar la història?
• Sessió 2: Estudi d’alguns textos de Roland Barthes. Reflexions entorn a la imatge com a element lligat a la memòria i a la reactivació del record. Preguntes clau: Poden les imatges fer present allò absent? Quin és el poder de les imatges a l’hora de reviure una experiència?
Bloc 2: Memòria històrica i fotografia documental
• Sessió 3: Recorregut històric per l’evolució del documental fotogràfic fins a la Guerra Civil espanyola. Es presentaran autors clau i el context en què van treballar. Es donarà lloc a debat i diàleg a partir de la interpretació d’imatges.
• Sessió 4: Impacte del franquisme en la visibilitat i circulació de les imatges documentals. Debat sobre la recuperació dels arxius visuals (institucionals i dissidents) i la seva rellevància avui.
Bloc 3: Fonts oficials vs. contrarrelats visuals
• Sessió 5: Anàlisi crítica de fonts institucionals com el NO-DO o la Causa General. Es tractarà com aquestes imatges construeixen una memòria controlada del règim. Veurem quines analogies o similituds podem trobar amb l’ús actual de les imatges.
• Sessió 6: Estudi d’imatges contestatàries i del seu ús per generar relats alternatius. Com podem construir imaginaris propis? Quines eines tenim a l’hora de controlar o contestar els relats audiovisuals?
Bibliografia
Aléxievich, S., “Monólogo acerca de por qué recuerda la gente”, Voces de Chernóbil, Barcelona, Penguin Random House, 2016.
Ansón, A. Hijos del agobio: memoria y desmemoria de la guerra en la fotografía española contemporánea, Madrid, EXIT Media, 2019.
Aragoneses, A., “Cadáveres silenciados. El derecho español y las fosas de la represión franquista”, Historia et ius, 2016, vol. 10, pp. 1-17.
Barthes, R. Cámara lúcida. Barcelona: Paidós, 1990.
——— Diario de duelo. Barcelona: Paidós, 2021.
Benjamin, W., Sobre el concepto de Historia, Obras (1-II), Madrid, Abada Editores, 2008.
——— La obra de arte en la era de la reproductibilidad técnica, Obras (1-II), México: Ítaca, 2003.
Halbwachs, M., La memoria colectiva, Buenos Aires, Miño y Dávila, 2011.
Dia i hores:
Divendres de 16:00 a 17:30 hores
Hores lectives:
9 hores
Calendari:
setembre: 19 i 26
octubre: 3, 10, 17 i 24
Preu matrícula:
30€
Idioma:
Català / Castellà
Modalitat:
Presencial i Virtual en directe i diferit
Servei tècnic: 93 606 56 92
Ponent:
Alba Giménez Gil. Doctora en Comunicació Audiovisual
Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.
Tornar a activitats i cursos
Per a més informació:
UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es
