Les nostres democràcies estan en crisi. Una crisi profunda, sistèmica. La confiança en els dirigents i les institucions minva, els partits nacional-populistes cada cop reben més vots i protagonisme, el debat cedeix pas a la crispació i l’insult. Més encara: les enquestes detecten que un percentatge significatiu de la població ―en especial, del jovent― comença a creure que un sistema autoritari podria resoldre millor els nostres problemes que no pas un de democràtic. O que els drets, les garanties i les llibertats són prescindibles, un destorb que impedeix la interacció directa entre el líder i la voluntat popular.
Per què? Quines en són les causes? Un primer factor és l’increment sostingut de les desigualtats i la progressiva precarització de les capes mitjanes i populars. Pèrdua de poder adquisitiu, sí, però també creixent inseguretat laboral, així com minva d’estatus. I, sobretot, la percepció que la població jove tindrà un nivell de vida inferior al dels seus progenitors.
Però això no és tot. També assistim a un deteriorament dels lligams culturals i de la cohesió social. Escola, partits, sindicats i associacions de veïns perden protagonisme. Els valors, les idees i els estils de vida s’atomitzen. L’individualisme avança sense fre, però, paral·lelament, es reforcen els moviments identitaris. El resultat? La pèrdua de referents comuns. I, sense ells, el demos ―la noció de ciutadania, bàsica en democràcia― trontolla.
Per últim, som davant una crisi epistèmica: l’auge de les fake news i la manipulació, combinada amb l’augment exponencial de la informació i la lògica perversa dels algoritmes, fan que posem en dubte que existeixi una realitat i que hi hagi veritats i falsedats. I com pactar, o senzillament dialogar, si no ens posem d’acord sobre què és real, què és cert?
El resultat de tot plegat és la progressiva erosió dels drets i les llibertats personals. I, també, del diàleg, del debat. Si les coses no canvien radicalment, potser seguirem votant i escollint, sí. Però sense equilibri de poders, sense garanties, sense respecte a l’altre. Una democràcia convertida en una carcassa buida, en una porta oberta a l’autoritarisme i l’odi.
En aquest curs farem un diagnòstic acurat de la situació i de les seves causes, però també intentarem explorar possibles vies per tal de revertir aquest deteriorament.
Objectius:
• Analitzar i debatre el concepte de democràcia representativa i els seus límits, mitjançant l’exposició i comprensió dels dos models clàssics: el liberal i el republicà
• Analitzar i debatre una tercera aproximació: el concepte de democràcia basada en la participació (Kelsen) i el “democràcia deliberativa”, de Jürgen Habermas
• Identificar i comprendre els nexes entre democràcia, divisió de poders, estat de dret i llibertats
• Entendre com i per què tots aquests elements passen necessàriament pel diàleg racional i el respecte
• Analitzar l’erosió de la democràcia davant el creixent divorci entre les demandes i aspiracions de la ciutadania i les institucions que realment tenen el poder
• Veure i comprendre quins són els trets principals del nacional-populisme i en què es diferencia tant de la democràcia com de les dictadures clàssiques
• Analitzar com i per què aquest tipus de populisme porta a l’erosió dels drets i llibertats
• Entendre com i per què l’erosió econòmica, però també la precarització, la incertesa, la manca d’oportunitats i el deteriorament de l’estatus de les capes mitjanes i populars porten a una pèrdua de suport a la democràcia i les llibertats
• Identificar les causes i l’abast de la progressiva pèrdua de vincles socials i culturals que estem experimentant, així com llur impacte sobre la democràcia i les llibertats
• Identificar i analitzar les repercussions que el creixent pluralisme cultural i l’auge de les polítiques de la identitat tenen sobre la mateixa noció de ciutadania, de demos
• Comprendre com i per què l’auge de la manipulació, la desinformació i les notícies falses, sumat a la lògica de polarització inherent als algoritmes presents a les xarxes socials i a la creixent dependència de la intel·ligència artificial, porten a qüestionar les nocions de realitat i veritat, així com a posar en dubte la ciència i la raó
• Identificar i analitzar els lligams estructurals entre la crisi de la noció de veritat i de realitat i l’erosió de les institucions democràtiques i del civisme
• Entendre com i per què la combinació de l’erosió de les classes mitjanes, la crisi dels lligams socials i l’erosió de la noció de realitat potencien la polarització i, sobretot, l’odi i l’antagonisme
• Copsar com i per què la política de l’odi i la confrontació és incompatible amb la democràcia i les llibertats
• Debatre possibles alternatives a l’atzucac actual
Metodologia:
Aquest curs alternarà l’exposició i la comprensió dels principals elements teòrics i conceptuals amb l’anàlisi de casos i exemples reals de crisi de la democràcia, auge dels nacionalpopulismes i de vulneracions sistemàtiques dels drets i llibertats fonamentals.
D’altra banda, l’enfocament serà marcadament interdisciplinar, tot combinant teories i aportacions de la sociologia, la ciència política, l’economia i la filosofia.
PROGRAMA
• 1a sessió: presentació i objectius generals del curs. Primera aproximació al concepte i abast de democràcia representativa, tot diferenciant-lo del model grec clàssic
• 2a sessió: però, a què ens referim quan parlem de democràcia? Diferències i similituds entre els dos models clàssics de democràcia: el liberal i el republicà
• 3a sessió: fonaments conceptuals d’una democràcia de qualitat: les aportacions de Kelsen i Habermas
• 4a sessió: democràcia, estat de dret i llibertats: són un tot o es poden dissociar?
• 5a sessió: nacionalpopulisme: què és i per què suposa una amenaça greu a la democràcia (malgrat presentar-se com a paradigma de la sobirania popular i les llibertats)
• 6a sessió: desigualtat, crisi de les classes mitjanes i de l’ascensor social
• 7a sessió: la crisi dels mecanismes d’integració social
• 8a sessió: les causes: democràcia sense poder? La ruptura de l’equilibri entre el poder polític i l’econòmic i comunicatiu
• 9a sessió: les causes: Postmodernitat i polítiques de la identitat
• 10a sessió: la (falsa) solució del màrqueting polític
• 11a sessió: les causes: comunicació i poder: un breu recorregut històric i conceptual
• 12a sessió: de la informació a la ignorància, i de la deliberació a la confrontació
• 13a sessió: la intel·ligència artificial: oportunitat o amenaça?
• 14a sessió: possibles alternatives (I): atacant les causes estructurals de la desafecció
• 15a sessió: possibles alternatives (II): atacant les causes estructurals de la manipulació i la distorsió de la realitat
Bibliografia
• Applebaum, Anne. El ocaso de la democracia, la tentación del autoritarismo. Barcelona: Debate, 2021.
• Bosch, Joaquim. Jaque a la democracia: España ante la amenaza de la deriva antidemocrática mundial. Barcelona: Ariel, 2024.
• Calvo Calvo, Lluís. El segrest de la política: per una democracia més enllà dels partits tradicionals. Barcelona: Anagrama, 2024.
• Castells, Manuel. Ruptura: la crisis de la democracia liberal. Madrid: Alianza, 2020.
• Coeckelbergh, Mark. Por qué la IA debilita la democracia y qué hacer al respecto. Madrid: Cátedra, 2024.
• Fukuyama, Francis. El liberalismo y sus desencantados: cómo defender y salvaguardar nuestras democracias liberales. Barcelona: Deusto, 2022.
• Godàs, Xavier. Fer política en l’imperi del jo: per què la societat individualista posa en risc la democràcia. Vic: Eumo editorial, 2024.
• Guilluy, Christophe. No society: el fin de la clase media occidental. Barcelona: Taurus, 2019.
• Habermas, Jürgen. Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Trotta, 2010.
• Habermas, Jürgen. Un nou canvi estructural en l’esfera pública i la política deliberativa. Barcelona: Edicions 62, 2023.
• Han, Byung-Chul. En el enjambre. Barcelona: Herder, 2012
• Han, Byung-Chul. Infocràcia: la digitalització i la crisi de la democràcia. Barcelona: La Magrana, 2022.
• Han, Byung-Chul. La expulsión de lo distinto: percepción y comunicación en la sociedad actual. Barcelona: Herder, 2022.
• Han, Byung-Chul. Psicopolítica: neoliberalismo y nuevas técnicas de poder. Barcelona: Herder, 2014.
• Harari, Yuval Noah. Nexus: una breu historia de les xarxes d’informació des de l’edat de pedra fins a la IA. Barcelona: Edicions 62, 2024.
• Kelsen, Hans. Esencia y valor de la democracia. Granada: Comares, 2002.
• Levitsky, Steven; Ziblatt, Daniel. Cómo mueren las democracias. Barcelona: Ariel, 2018.
• Lozano, Irene. Son molinos, no gigantes: cómo las redes sociales y la desinformación amenazan nuestra democracia. Barcelona: Península, 2020.
• Marshall, T. H. Ciudadanía y clase social. Madrid: Alianza Editorial, 2023.
• Mayos Solsona, Gonçal (i altres). La sociedad de la ignorancia. Barcelona: Península, 2011.
• Moreno Bobadilla, Angela (i altres). Fake news, desinformación y otros desórdenes informativos. Madrid: Fragua, 2022.
• Mounk, Yascha. El pueblo contra la democracia: por qué nuestra libertad está en peligro y cómo salvarla. Barcelona: Paidós, 2018.
• Mounk, Yascha. La trampa identitaria: una historia sobre las ideas y el poder en nuestro tiempo. Barcelona: Paidós, 2024.
• Piketty, Thomas. Una breu història de la igualtat. Barcelona: Edicions 62, 2021.
• Ramonet, Ignacio. La era del conspiracionismo: Trump, el culto a la mentira y el asalto al Capitolio. Buenos Aires: Siglo XXI, 2022.
• Rid, Thomas. Desinformación y guerra política: historia de un siglo de falsificaciones y engaños. Barcelona: Crítica, 2021.
• Rosanvallon, Pierre. El siglo del populismo: historia teoría, crítica. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020.
• Sala i Martín, Xavier. Entre el paradís i l’apocalipsi: l’economia de la intel·ligència articial. Barcelona: Rosa dels vents, 2025.
• Serrano, Pascual. Desinformación: cómo los medios ocultan el mundo. Barcelona: Península, 2020.
• Snyder, Timothy. El camino hacia la no libertad. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2018.
• Stengel, Richard. Guerras de la información: cómo perdimos la batalla de la desinformación y qué podemos hacer en el futuro. Barcelona: Roca editorial, 2021.
• Tezanos, José Felix. La sociedad dividida: estructura de clases y desigualdades en las sociedades tecnológicas. Madrid: Biblioteca Nueva, 2022.
• Urbán Crespo, Miguel. Trumpismos: neoliberales y autoritarios: radiografía de la derecha radical. Barcelona: Virus editorial, 2024.
• Wolf, Martin. La crisis del capitalismo democrático. Barcelona: Deusto, 2023.
Dia i hores:
Dijous de 18:00 a 20:00 hores
30 hores lectives
Calendari:
octubre: 9, 16, 23 i 30
novembre: 6, 13, 20 i 27
desembre: 4, 11 i 18
gener: 8, 15, 22 i 29
Idioma:
Català
Lloc:
UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils
Professor Tutor:
Lluís Soler Alsina
Tornar a assignatures Sènior
Per a més informació:
UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils
Tel. matí: 93 753 96 60
Tel. tarda: 93 753 01 57