Select Page

Des de la Revolució francesa fins als nostres dies, la llibertat i la igualtat simbolitzen les màximes aspiracions de les societats modernes, articulen bona part de l’agenda política i es presenten com els pilars de la democràcia.
Ara, però, ambdues estan sota amenaça i en ple retrocés. Per què? No hi ha respostes senzilles; tanmateix, qualsevol diagnòstic acurat passa, necessàriament, per definir-ne el significat, l’abast, les repercussions i, sobretot, la (complexa) relació entre ambdues.
En efecte, el gruix del discurs polític, però també del mediàtic i fins i tot de l’acadèmic, sovint les presenta com a antagòniques, per bé que necessàries. Altrament dit: més igualtat implica menys llibertat. I a l’inrevés. Però, és realment així? Afrontar aquesta qüestió difícil, i alhora transcendental, ens ajudarà a redefinir ambdós termes i, encara més, a entendre el rerefons de l’erosió que estem patint a nivell de drets, llibertats i democràcia.
En aquesta assignatura veurem els diferents significats que hem anat donant a la igualtat i a la llibertat, examinarem llurs repercussions, avaluarem què hi ha de cert en la presumpta incompatibilitat entre elles, analitzarem com i per què llurs respectius retrocessos estan relacionats i, sobretot, veurem com aquestes qüestions afecten directament les nostres vides i repercuteixen en la crisi actual de la democràcia i la pèrdua de drets bàsics.
Combinarem l’anàlisi de conceptes i teories de caire filosòfic i sociològic amb les referències concretes a diversos temes d’actualitat, a fi de copsar com el rerefons intel·lectual ens permet d’entendre millor el món d’avui, i com aquest darrer ens permet il·luminar i entendre millor aquests conceptes abstractes.

Objectius:

 • Copsar les raons per les quals la llibertat i la igualtat constitueixen els eixos centrals de les principals ideologies i moviments polítics del món contemporani.
• Analitzar i entendre els diferents significats que hom atorga al terme “igualtat”.
• Analitzar i entendre els diferents significats que hom atorga al terme “llibertat”.
• Copsar i comprendre les diverses dimensions de la igualtat.
• Copsar i comprendre les diverses dimensions de la llibertat.
• Veure les complexes relacions entre els diferents significats i dimensions d’aquests termes i el context històric i intel·lectual d’on emanen.
• Avaluar com i per què els significats i l’abast que avui predominen sobre la llibertat i la igualtat fan que se les percebi com aspiracions necessàries però, alhora, antagòniques.
• Descobrir els nexes entre l’auge actual dels discursos centrats en la meritocràcia i la redefinició tant de la igualtat com de la llibertat.
• Entendre com i de quina manera l’impacte combinat de la globalització, el neoliberalisme, la revolució tecnològica i l’auge de l’economia financera impliquen un retrocés dramàtic de la igualtat i la redefinició radical de la llibertat.
• Identificar i entendre els lligams entre l’auge de l’individualisme, la dissolució dels vincles socials i la consolidació d’aquest suposat antagonisme.
• Copsar fins a quin punt aquest (suposat) antagonisme defineix les coordenades ideològiques de les darreres dècades i constitueix la columna vertebral de les diferències entre les principals opcions polítiques.
• Comprendre els lligams que hi ha entre aquest suposat antagonisme i el retrocés de drets, garanties, llibertats i democràcia.
• Analitzar com i de quina manera els nacionalpopulismes i, més en general, els moviments reaccionaris actuals es nodreixen dels canvis recents del significat i abast de la llibertat i la igualtat i del seu corol·lari inevitable, és a dir, el seu (suposat) antagonisme.
• Esbrinar si és possible que ambdós termes passin de ser entesos com a antagònics a ser percebuts en termes de complementarietat i realimentació recíproca.
• Intentar identificar les condicions i requisits necessaris per tal que aquesta complementarietat sigui percebuda com quelcom possible i necessari.
• Debatre sobre les possibilitats que una redefinició d’ambdós conceptes pugui obrir les portes a una regeneració democràtica.

Metodologia:

Aquest curs alternarà l’exposició i la comprensió de les principals aportacions teòriques i conceptuals amb l’anàlisi de casos i exemples actuals de les repercussions de la concepció que avui predomina de llibertat i igualtat, i dels lligams entre aquestes nous significats i l’erosió dels drets i el retrocés de la qualitat de les nostres democràcies.

D’altra banda, l’enfocament serà marcadament interdisciplinar, tot combinant teories i aportacions de la sociologia, la ciència política, l’economia i la filosofia.

PROGRAMA

1. Presentació i objectius generals del curs. Primera aproximació als conceptes de llibertat i igualtat i de llur importància a nivell cultural, social, ideològic i polític.
2. Presentació de la problemàtica: llibertat i igualtat sovint apareixen com incompatibles.
3. A què ens referim quan parlem de llibertat? (I): trets bàsics, evolució i context històric del concepte de llibertat “negativa” (Isaiah Berlin), bàsic en el liberalisme clàssic.
4. A què ens referim quan parlem de llibertat? (II): trets bàsics, evolució i context històric del concepte de “llibertat positiva”, bàsic en les tradicions republicana i socialdemòcrata.
5. A què ens referim quan parlem d’igualtat? Diferències clau entre la igualtat d’oportunitats, la igualtat de resultats i la igualtat de capacitats.
6. Meritocràcia: concepte, evolució recent i lligams amb la igualtat i la llibertat.
7. El marc geopolític i econòmic actual: revolució tecnològica, globalització, neoliberalisme i auge de l’economia financers i
8. el marc social i cultural actual: postmodernitat, individualisme atomitzat i discurs identitari.
9. Intel·ligència artificial, determinisme, llibertat i igualtat.
10. Les repercussions (I): metamorfosi o crisi radical de la igualtat?
11. Les repercussions (II): l’auge de la llibertat entesa com a enemiga de l’estat del benestar i de l’acció col·lectiva.
12. Redefinició actual de la igualtat i la llibertat i auge dels nacionalpopulismes i dels moviments reaccionaris en general.
13. Possibles alternatives (I): cercant una nova convergència entre llibertat i igualtat. Aproximació a les tesis de John Rawls, Amartya Sen i Martha Nussbaum.
14. Possibles alternatives (II): nova convergència entre llibertat i igualtat i regeneració democràtica.
15. Recapitulació general: la importància de la llibertat i la igualtat i exploració de la seva possible complementarietat.

Bibliografia

 • Aron, Raymond. Democracia y totalitarismo. Barcelona: Página Indómita, 2017.
• Aron, Raymond. Ensayo sobre las libertades. Madrid: Alianza, 2017.
• Aron, Raymond. Libertad e igualdad: conferencia en el Collège de France. Barcelona: Página Indómita, 2021.
• Arendt, Hannah. La libertad de ser libres. Barcelona: Taurus, 2018.
• Bauman, Zygmunt. Libertad. Buenos Aires: Losada, 2007.
• Berlin, Isaiah. Sobre la libertad y la igualdad. Barcelona: Página Indómita, 2022.
• Berlin, Isaiah. Sobre la libertad. Madrid: Alianza, 2004.
• Bobbio, Norberto. Derecha e izquierda: razones y significados de una distinción política. Madrid: Taurus, 1995.
• Bobbio, Norberto. Igualdad y libertad. Barcelona: Paidós, 1993.
• Castells, Manuel. Ruptura: la crisis de la democracia liberal. Madrid: Alianza, 2020.
• Coeckelbergh, Mark. Por qué la IA debilita la democracia y qué hacer al respecto. Madrid: Cátedra, 2024.
• Coignard, Sophie. La tiranía de la mediocridad: por qué debemos salvar el mérito. Barcelona: Ediciones Deusto, 2024.
• Fukuyama, Francis. El liberalismo y sus desencantados: cómo defender y salvaguardar nuestras democracias liberales. Barcelona: Deusto, 2022.
• Godàs, Xavier. Fer política en l’imperi del jo: per què la societat individualista posa en risc la democràcia. Vic: Eumo editorial, 2024.
• Guilluy, Christophe. No society: el fin de la clase media occidental. Barcelona: Taurus, 2019.
• Han, Byung-Chul. En el enjambre. Barcelona: Herder, 2012
• Han, Byung-Chul. Infocràcia: la digitalització i la crisi de la democràcia. Barcelona: La Magrana, 2022.
• Han, Byung-Chul. La expulsión de lo distinto: percepción y comunicación en la sociedad actual. Barcelona: Herder, 2022.
• Han, Byung-Chul. Psicopolítica: neoliberalismo y nuevas técnicas de poder. Barcelona: Herder, 2014.
• Harari, Yuval Noah. Nexus: una breu historia de les xarxes d’informació des de l’edat de pedra fins a la IA. Barcelona: Edicions 62, 2024.
• Hayek, F. A. Los fundamentos de la libertad: antología. Madrid: Alianza, 2022.
• Hayek, F. A. Camí de servitud. Barcelona: Proa, 2003.
• Honneth, Axel. El derecho de la libertad: esbozo de una eticidad democrática. Madrid: Clave intelectual, 2014.
• Kaiser, Axel. La tiranía de la igualdad: por qué el igualitarismo es inmoral y socava el progreso de nuestra sociedad. Barcelona: Deusto, 2017.
• Larrauri, Maite. La libertad según Hannah Arendt. València: Tandem, 2001.
• Levitsky, Steven; Ziblatt, Daniel. Cómo mueren las democracias. Barcelona: Ariel, 2018.
• Manheim, Karl. Llibertat, poder i planificació democrática. Barcelona: Edicions 62, 1965.
• Marshall, T. H. Ciudadanía y clase social. Madrid: Alianza Editorial, 2023.
• Mill, Stuart. Sobre la libertad. Barcelona: Página Indómita, 2020.
• Miró, Francesc. El arte de fabricar sueños: un relato cultural sobre las trampas de la meritocracia. Valencia: Berlín libros, 2025.
• Mounk, Yascha. El pueblo contra la democracia: por qué nuestra libertad está en peligro y cómo salvarla. Barcelona: Paidós, 2018.
• Mounk, Yascha. La trampa identitaria: una historia sobre las ideas y el poder en nuestro tiempo. Barcelona: Paidós, 2024.
• Nussbaum, Martha. Crear capacidades: propuesta para el desarrollo humano. Barcelona: Paidós, 2012.
• Piketty, Thomas. Igualtat: què és i per què importa. Barcelona: Edicions 62, 2025.
• Piketty, Thomas. Una breu història de la igualtat. Barcelona: Edicions 62, 2021.
• Prior Olmos, Ángel. El problema de la libertad en el pensamiento de Marx. Barcelona: Biblioteca Nueva, 2004.
• Roine, Jesper. Piketty essencial. Barcelona: Angle, 2017.
• Rosanvallon, Pierre. El siglo del populismo: historia teoría, crítica. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020.
• Sandel, Michael. La tiranía del mérito: ¿qué ha sido del bien común? Barcelona: Debate, 2020.
• Sen, Amartya. La idea de la justicia. Madrid: Taurus, 2010.
• Snyder, Timothy. El camino hacia la no libertad. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2018.
• Snyder, Timothy. Sobre la libertad: para los que quieren ser libres. Barcelona: Galaxia Gutenbert, 2024.
• Stiglitz, Joseph E. Camino de libertad: la economía y la buena sociedad. Madrid: Taurus, 2025.
• Tezanos, José Felix. La sociedad dividida: estructura de clases y desigualdades en las sociedades tecnológicas. Madrid: Biblioteca Nueva, 2022.
• Wolf, Martin. La crisis del capitalismo democrático. Barcelona: Deusto, 2023.

Dia i hores:

Divendres d’11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 13, 20 i 27
març: 6, 13, 20 i 27
abril: 10, 17 i 24
maig: 8, 15 i 22
juny: 5 i 19

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Lluís Soler Alsina. Llicenciat en Ciències Polítiques, Sociologia i Humanitats. Dr. en Filosofia

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es