Select Page
Fundamentos de Biología para psicólogos (2ª parte)

Fundamentos de Biología para psicólogos (2ª parte)

Fundamentos de biología para psicólogos

 (2ª parte)

 

El curs és una introducció als fonaments de Biologia que seran necessaris per a que un estudiant del grau de Psicologia pugui realitzar un seguiment correcte de les assignatures de l’àrea de Psicobiologia, fonamentalment l’assignatura de Fonaments de Psicobiologia.

Consta de dues parts:

1a part: (realitzada al novembre de 2023)

– La Psicobiologia.
– L’Evolució.
– Organització general del sistema nerviós.

2a part:

– Sistema Nerviós Central: Organització anatomofuncional.
– Filogènia del Sistema Nerviós.

Programa
Divendres 26 d’abril de 2024

17:00 a 20:00 hores

– Sistema Nerviós Central: Organització anatomofuncional.
– Filogènia del Sistema Nerviós.

 

 

Idioma:

Castellà

Hores lectives:

3 hores

Data:

divendres 26 d’abril de 2024

Horari:

17:00-20:00h

Modalitat:

Presencial i en línia en directe

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Inscripció:

12 €

Devolució de l’import de la inscripció:
– S’efectuarà únicament si se sol·licita amb almenys 3 dies hàbils d’antelació al dia de començament de l’activitat, i sempre justificada per causes de malaltia o incompatibilitat laboral sobrevinguda, per al que l’alumne haurà de presentar la documentació que així ho acrediti.

– Una vegada començat el curs no es realitzaran devolucions.
– Es podrà anul·lar un curs sí concorren condicions excepcionals relacionades amb aspectes docents o d’infraestructura econòmica i material que impedeixin la seva correcta celebració. En tal cas, l’alumne tindrà un termini de 3 mesos des de la data de cancel·lació, per a sol·licitar la devolució de l’import de la matrícula.

Ponent:

Javier Vázquez Correa. Professor-tutor de la Facultat de Psicologia del C.A. UNED Província de Barcelona

A qui va adreçat:

Estudiants de primers cursos de Psicologia.

No és requisit haver fet la 1ª part per assistir.

Objetius:

L’objectiu del curs és proporcionar una introducció als coneixements vertebrals de Biologia necessaris per cursar les assignatures de l’àrea de Psicobiologia del Grau en Psicologia i fomentar el seu aprenentatge mitjançant els recursos proporcionats durant el curs.

Metodologia:

Es realitzaran exposicions magistrals dels continguts que conformen el temari del curs amb el suport de diferents recursos multimèdia (vídeos, animacions, etc.).


Informació del Centre

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
suportestudiant@barcelona.uned.es

Sortida: Barcelona medieval i moderna

Sortida: Barcelona medieval i moderna

Sortida:

Barcelona medieval i moderna

Recorregut pel centre de Barcelona que ens permetrà comentar l’arquitectura i l’escultura medieval, moderna i contemporània.

Responsable de l’activitat:

Anabel López
Professora tutora d’Història de l’Art del centre de Barcelona

Lloc :

Recorregut des de la plaça de la catedral fins Santa Maria del Mar de Barcelona

Dia i hora:

11 de maig a les 10:00hores

25 de maig a les 10:00hores

LLOC DE TROBADA

Dissabte, 11 de maig

Dissabte, 25 de maig

de 10:00 a 13 hores

Lloc de trobada:

A la porta del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Durada aproximada de la visita: 3h.
Porteu calçat còmode. No és molta distància però si estarem a peu quiet.
Recorregut des de la plaça de la catedral fins Santa Maria del Mar.

Dirigit a:

  • Alumnes de l’assignatura d’art modern del grau d’Història
  • Alumnes de l’assignatura d’art medieval del grau d’Història
  • Alumnes de Sènior (Curs MirART)
  • Alumnes de grau d’Història de l’Art
  • Interessats en el tema, No cal coneixements previs.

Objectius

Aprendre i comentar in situ les característiques del romànic i el gòtic català, a més d’altres obres d’èpoques diverses: Col·legi d’arquitectes, Temple d’August, Capella d’en Marcús, Santa Maria del Mar, el Geni Català i molt més.

Inscripcions

El preu de la inscripció és de 8€ per a àmbit UNED i 10€ per a la resta.


Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Informació del Centre

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Club de lectura: A les dues seran les tres

Club de lectura: A les dues seran les tres

A les dues seran les tres

Inici » Arxius de març 2024 » Pàgina 2

Aquest mes llegim:

A les dues seran les tres

Amb la presència de l’autor Sergi Pàmies

Editorial:

Quaderns Crema

(Versió castellana: A las dos serán las tres. Editorial Anagrama)

Per què hem triat aquest llibre?

  • Perquè és un llibre d’una qualitat literària extraordinària
  • Perquè ens agrada acostar-nos als llibres de contes que ens exigeixen una lectura diversa i acurada i Pàmies s’ha convertit en un mestre indiscutible del gènere.
  • Perquè ens agrada l’acostament que fa l’autor a la memòria amb aquesta barreja tan seva d’ironia i respecte i sense cap nostàlgia sentimental (en el pitjor sentit del terme).
  • Perquè per motius familiars, la història de Sergi Pàmies forma també part de la nostra història i ell ens acosta a una mirada íntima i desmitificadora.
  • Perquè podrem compartir amb l’autor la nostra lectura i la seva experiència d’escriptor.

Un tastet....

LA SEGONA PERSONA
Endreçant armaris, ensopego amb la virginitat que vaig perdre la tardor del 1978. No recorda va que l’havia conservat com el pètal d’una rosa entre els fulls d’un llibre. De fet, el més habitual és que el pètal es panseixi sense veure mai més la llum. O que un dia, obrint el llibre, caigui, s’esquerdi, ens confronti amb la dificultat de rememorar res relacionat amb la rosa en qüestió i ens obligui a recollir-lo i a llençar-lo a les escombraries. Per sort, la virginitat no ha caigut i no he hagut d’ajupir-me per recompondre el trencaclosques del pètal. Més fossilitzada que pansida, ha aparegut compartint capsa amb un banderí del CSMG i dues cartes escrites per un dels nostres poetes nacionals.
Agafo el fòssil: la càrrega evocadora del vestigi m’empeny cap al passat amb una precisió mil.lesimal de latitud i longitud. La perplexitat s’imposa al valor arqueològic. Em veig amb quaranta quilos menys—un quilo per any—, compartint un plaer llargament anhelat. Aleshores, en els ambients que freqüentava, la virginitat ni tan sols servia com a tema de conversa i estava més ben vist no tenir-ne que conservar-la. I no recordar com, quan i amb qui l’havies perdut conferia galons en l’escalafó de la bohèmia. Parlo en general, és clar, perquè la noia amb qui compartia llit—admiradora de Julio Cortázar, bevedora de Torres 5—ja havia superat aquesta fase i jo no sabia si això m’havia de tranquil·litzar o fer-me témer qualsevol comparació.
Preveig que la virginitat m’ajudarà a acabar un text—l’encàrrec, ben pagat, d’una revista patrocinada pel Parlament Europeu—amb l’epígraf «Per què escric». És un tema tan poc original que encreuo els dits perquè cap dels col·legues que hi participen no hagi tingut la mateixa idea.
¿Què m’agradaria dir? Que per mi escriure no va ser la conseqüència de cap predestinació sinó d’una carambola de temps lliure i equilibri entre esforç, facilitat, atzar i satisfacció. La metàfora de la virginitat podria venir a tomb perquè, salvant les distàncies, l’ofici d’escriure segueix una lògica similar d’expectatives i de voluntat de seducció. Després de molts simulacres en solitud, i si els astres es confabulen a favor, pots acabar trobant algú amb qui perdre-la amb un vigor recíproc.
Per això he triat la segona persona del singular, perquè, igual que quan escric necessito interpel.lar un lector, en el sexe també és preferible que hi hagi algú—ho escric entre cometes—«a l’altre cantó». També m’atrau la idea de tractar una qüestió que, per pura lògica, s’acostuma a plantejar des del punt de vista femení.
Si el fòssil hagués aparegut en un altre moment, no se m’hauria acudit incorporar-lo al text. I aquí és on crec que poden intervenir, com a reforç, les dues cartes rescatades. Escrites a màquina (el poeta patia d’esclerosi múltiple i la seva dona li mecanografiava la correspondència), puc situar-les en el temps i deduir que devien coincidir amb la meva, diguem-ne, primera vegada. La primera carta és del 6 de setembre de 1978. Jo tenia divuit anys i en feia cinc que escrivia poemes saturats d’influències i pretensions. M’havia presentat a diversos premis i com a màxima distinció havia obtingut—dir-ne guanyar seria exagerat— un parell d’accèssits. Amb més voracitat que criteri, m’empassava tots els llibres de versos que corrien per casa, alguns dels quals els havia escrit el poeta. No el tenia com a referent perquè li agradava massa a la meva mare. L’esperit polític del moment—tothom sentia la necessitat de conèixer-se i contribuir a l’objectiu de, per dir-ho amb paraules d’aleshores, «treballar per un país i una societat més justos»—va propiciar que els pares i el poeta tinguessin certa amistat i que, esperonada per la meva insistència, la mare decidís enviar-li una selecció de poemes. Vull creure que, si els versos haguessin sigut una calamitat, no ho hauria fet. I que per evitar l’encegament consanguini devia buscar en algú solvent l’autoritat d’un diagnòstic fiable. Vist amb perspectiva, va ser un encert: no vaig trigar gaire a abandonar la poesia.
A la primera carta, el poeta afirma que m’escriu per dir-me que ha llegit els poemes «per sobre» i que no trigarà a respondre’m d’una manera més formal: «Aquesta carta només és perquè sàpigues que no m’he oblidat de tu i que sóc conscient del deute que t’he de pagar. Pots estar segur que així que pugui ho faré». Refugiant-me en la falsa modèstia, vaig atribuir aquestes paraules a l’amistat del poeta amb els pares. Íntimament, però, les vaig celebrar amb una eufòria semblant a la que devia intervenir en l’operació, igualment expectant, de perdre la virginitat. Un mes i mig més tard va arribar un altre sobre, idèntic a l’anterior. Segell de cinc pessetes a l’escaire superior dret amb la mateixa imatge del rei Joan Carles. Al dors, les famoses tres inicials del poeta i l’adreça (el número 13 d’un carrer costerut) d’un poble que encara no s’havia convertit en santuari patriòtic».
A diferència de la primera carta, escrita en un targetó, la segona ocupa les dues cares d’un full holandès amb interlineat atapeït i una quantitat d’informació que, tot i que l’he llegit més de cent vegades, encara no he paït.

Data:

30 de maig de 2024
de 18:00 a 19:00 hores

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Espai on es realitza:

Aules 6 – 7

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Inscriu-te

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Introducción a la Egiptología. 100 años del descubrimiento de la tumba de Tutankhamon

Introducción a la Egiptología. 100 años del descubrimiento de la tumba de Tutankhamon

Introducción a la Egiptología. 100 años del descubrimiento de la tumba de Tutankhamon

A l’antic Egipte continua despertant avui dia una forta fascinació pels especialistes i curiosos del món antic. La increïble història d’una societat que es va convertir en un dels primers estats del món, amb un poble capaç d’aixecar meravellosos monuments que encara avui dia podem admirar. Com van aconseguir sobreviure amb èxit durant tres mil anys? Quins misteris va desvetllar el descobriment de la tomba de Tutankamon sobre els antics egipcis? Aquestes i moltes altres preguntes, trobaran resposta en aquest curs per apropar-se l’egiptologia i el passat de la terra dels faraons d’un mode rigorós i amè.

PROGRAMA

dimecres, 3 d’abril.
L’Egiptologia i l’antic Egipte, don del Nil i país de les dues terres. Cronologia i geografia d’Egipte.

dimecres, 10 d’abril
Un Faraó per les dues terres. Deus, piràmides i poder en el Regne Antic.

dimecres, 17 d’abril
Invasions, crisis i canvis. De Memfis a Tebes.

dimecres, 24 d’abril
Dinastia XVIII. De Tebes a Amarna i tornar a Tebes, la lluita pel poder i la creació d’un autèntic imperi.

dimecres, 8 de maig
Tutankamon i Howard Carter, el faraó oblidat i el seu inesperat descobridor.

dimecres, 15 de maig
La fi dels faraons. Perses, grecs i romans, un nou Egipte per a tot el mediterrani.

Bibliografia General

KEMP, Barry; El Antiguo Egipto. Tres mil años de historia. Ed. Crítica. Barcelona, 2015.
KEMP, Barry; 100 jeroglificos. Introducción al Antiguo Egipto. Ed. Crítica. Barcelona, 2006
KEMP, Barry; El Antiguo Egipto. Anatomía de una civilización. Ed. Crítica. Barcelona, 2008
DESROCHES NOBLECOURT, Christiane; Tutankhamon, vida y muerte de un faraón. Ed. Confluencias. 2014.
SHAW, Ian; Historia del Antiguo Egipto. Oxford. Ed. La Esfera de los libros. 2010.
ARMOUR, Robert A; Dioses y mitos del Antiguo Egipto. Alianza. 2014.
IKRAM, Salima; Antiguo Egipto. Introducción a su historia y cultura. Ed. Almuzara, 2021.
PADRÓ, Josep; Historia del Egipto Faraónico. Alianza, 2019.

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dimecres de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Abril: 3, 10, 17 i 24

Maig: 8 i 15

Ponent:

Julio Villar Robles. Responsable de los cursos «Ciutats del mediterrani” i “Vides d’art”. Interprete del Patrimonio, guionista, diseñador de viajes culturales, guía, profesor asociado de la Universitat Jaume I, de Castelló, colaborador de Tarraco Viva

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Tornar a oferta de cursos

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Història dels vertebrats

Història dels vertebrats

Història dels vertebrats

Inici » Arxius de març 2024 » Pàgina 2

Aquest mes llegim:

La història dels vertebrats 

Amb la presència de l’autora Mar García Puig

Editorials:

La història dels vertebrats ( La Magrana)

La historia de los vertebrados (Ramdom House) (*)

Per què hem triat aquest llibre?

  • Perquè ens agrada posar-nos i posar-vos reptes i teníem ganes de sortir de les novel.les que expliquen històries per anar, per una vegada, per un camí menys transitat.

  • Perquè una de les preguntes que ens farem al llarg de la lectura és si el llibre és o no, una novel.la. I podrem parlar d’allò tan d’actualitat literària com els límits de l’auto ficció.

  • Perquè el llibre aborda d’una manera valenta temes que han estat tabú durant molt de temps, com és la veritable relació de la dona amb la maternitat i la salut mental.

  • Perquè ens sembla molt interessant com l’autora, partint d’una experiència personal rastreja a través del temps i de la història situacions i moments que, d’una manera críptica i amagada, ens estaven explicant el que avui, l’autora aborda d’una manera sorprenentment oberta.

  • Perquè comptarem amb la presència de la Mar García Puig i podrem fer-li les preguntes que un llibre tan diferent ens ha plantejat.

  • Perquè, en la seva condició de dona ex-diputada, ens pot també explicar fins a quin punt el fet de ser dona, mare i política afegeix o no, dificultat a les tasques de cadascuna d’aquestes condicions vitals.

  • Perquè el llibre és un recorregut històric i literari sobre la maternitat i la bogeria que ens posa sobre la pista d’un munt de lectures interessants.

(*) La versió castellana la podeu trobar a l’Ebiblio.

Un tastet....

El 20 de desembre de 2015 em vaig convertir en mare i vaig embogir. Prop de la mitjanit, en una sala blanca de l’hospital barceloní de la Vall d’Hebron, un cap sortia del meu cos com un foc enmig d’un esbarzer. Mentre empenyia, em semblà veure en les motllures del sostre un drac que, quan el nadó esclatà en un plor estrident, ja en braços aliens, fugia per la finestra i amb la cua arrossegava les estrelles d’aquella nit clara per deixar-les caure a terra amb un cop sec. Sense gairebé adonar-me’n, distreta pensant en qui netejaria aquell desastre d’astres, tenia la meva filla sobre el pit, gelatina i miracle. «Només un segon», em van dir i, en arrabassar-me-la, em van estrènyer fort la panxa. Encara no havíem acabat. Vaig continuar donant a llum aquell foc i vaig veure, entre les meves cames, un segon cap. Em sorprengué un altre plor, que, fonent-se amb el primer, es filtrà amb l’estrèpit de mil cascades per les esquerdes del paritori. Des de damunt em van donar els meus fills, un a cada costat. I vaig voler comptar-los els dits, els de dalt, els de baix. Quan vaig arribar als vint, vaig besar el dit petit d’aquells ínfims peus de bronze brunyit.

Vaig parpellejar i, de sobte, ja no els tenia amb mi. Vaig mirar a banda i banda. Potser havien tornat a la panxa? Havien sentit aversió pel món que els havia tocat? Però sota els meus pits tot era buit. Un metge a qui no havia vist mai se m’acostà. Els bessons anaven rumb a la incubadora, on les màquines acabarien la tasca que el meu ventre havia deixat inconclusa. «Els dits hi són tots», el vaig avisar.

Quan el seguici de metges desaparegué, se’m revelà una realitat en què no havia pensat: jo havia donat a llum un nou món, perquè aquell en què els meus fills no exis­tien havia desaparegut, i avui començava tot. El part havia obert la porta que connecta el ser i el no ser, la vida i la mort, la llum i la foscor, i jo ja no la podria tancar mai.

L’any 1942, la poeta Silvia Mistral escrigué, després de parir la seva filla: «He tornat de la mort i no he resat a Déu». Jo tampoc vaig resar a Déu, però, de la mort, en vaig tornar només a mitges.

Els grecs creien que les nostres vides estaven en mans de tres germanes, temudes i detestades alhora, les moires. Fins i tot el poderós Zeus estava sotmès a la seva voluntat. Filles de la Nit i la Foscor infernal, aquestes tres dames decrèpites expliquen, des de l’eco de la història, que les nostres vides pengen d’un fil. La més jove, Cloto, teixeix el fil de la vida; Làquesis fa girar el fus, on afegeix, al fil daurat, estam blanc per als dies feliços i negre per als infeliços, i, finalment, Àtropos, la més terrible, talla el cabdell amb unes tisores brillants i decideix el moment de la mort. El dia del seu casament, les núvies gregues intentaven aplacar-les amb flocs de les seves cabelleres fèrtils. Avui, les tres germanes donen nom a tres asteroides que orbiten entre Mart i Júpiter. No les veiem, però des de la negror de l’univers continuen filant.

Al llarg de la meva vida, la major part del temps havia aconseguit oblidar-me de les moires. Imprudent, vaig conservar tots els flocs de cabell. Però, enmig de la desmesura del part, les tres velles van prorrompre a crits a la sala sense que ningú, llevat de la nova mare, les veiés.

Els homes expressen sorpresa pel dolor que suportem les dones en donar a llum. Però poc o gens es parla d’aquest camí que emprenem ni de la terra sense retorn que veiem al final, on nosaltres i allò a què hem donat vida serem pols. Perquè, en engendrar la propera generació, les mares confirmem la nostra pròpia mortalitat, però sobretot assumim un risc de pèrdua de què mai més podrem desprendre’ns. En el moment en què el doctor em posà per primera vegada els fills sobre el pit, quan el que no era es tornà os, carn i sang, ho vaig saber: un dia, les tisores d’Àtropos tallarien el fil i la separació dels meus fills seria inapel·lable. I això, jo no era capaç d’acceptar-ho.

Data:

25 d’abril de 2024
de 18:00 a 20:00 hores

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Espai on es realitza:

Aules 6 – 7

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Inscriu-te

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es