Select Page
Criminologia per a principiants

Criminologia per a principiants

Entendre com és possible que l’ésser humà transgredeixi uns certs límits, atemptant contra drets fonamentals com la vida i la integritat física, ha estat i continua sent un misteri que la criminologia tracta de desvetllar des dels seus orígens.
Si parem atenció al “boom” que el “true crime” està tenint en els últims anys prenent com a referència la seva presència en pel·lícules, documentals, sèries i novel·les, podem fer-nos una idea de l’abast magnètic que exerceix aquest fenomen.
Comprendre per què algú és capaç de cometre un delicte, sobretot aquells revesteixen especial violència, entendre quins són els factors condicionen o promouen aquests comportaments, analitzar quins tipus de delictes són els més freqüents, quins els més mediàtics i com evolucionen segons evoluciona la societat, conèixer el perfil de les víctimes i l’impacte que ser-ho té en les seves vides, veure quines formes de control social formal i informal poden ajudar en la prevenció i control de la delinqüència… són algunes de les qüestions que abordarem en aquest curs.
Sent com és la criminologia una ciència interdisciplinària que tracta de desxifrar un fenomen tan complex i que, per a això, beu d’altres ciències com la psicologia, la medicina, el dret penal, la sociologia i l’antropologia, en les nostres classes ens centrarem en fer una aproximació general amb un abordatge senzill, amè i estimulant per a poder iniciar-nos en aquesta fascinant matèria i intentar respondre als seus grans interrogants.

Metodologia:

El curs està dividit en 15 sessions de caràcter presencial, de durada de dues hores cadascuna (30 hores en total).
Les sessions combinaran coneixements teòrics amb recursos complementaris, com a fragments de pel·lícules, documentals i sèries de tv així com casos reals, que ens permetin traslladar a la realitat els nous coneixements adquirits i aconsegueixin els objectius del curs.
Es realitzarà una sortida temàtica consistent a una visita a la Model de Barcelona (https://www.lamodel.barcelona/es/visitas).

PROGRAMA

1.- Què és la Criminologia? La Criminologia com a ciència: definició, objecte, funcions i principis bàsics. Relació amb altres ciències i disciplines. Criminologia versus Criminalística. La criminologia comprensiva.
2.- Breu història de la Criminologia. L’Escola Clàssica. La Criminologia Positiva. L’Escola de Chicago. La Criminologia a Espanya.
3.- El delicte. Processos de penalització i despenalització: criminalització primària i secundària. Delictes i desviacions. Tipologies delictives i perfils criminals. Aportacions criminològiques a la funció preventiva del delicte: polítiques de prevenció criminal.
4.- Delinqüent. Teories explicatives de la criminalitat. Un criminal neix o es fa? Quins factors influeixen? Entenent la violència: explicacions biològiques, psicològiques, sociològiques. Perfils criminals: característiques identificatives. Crims organitzats, desorganitzats i mixtes.
5.- Víctima i Victimologia. Què significa ser víctima d’un delicte? Definició. Tractament de les víctimes i la revictimització. Estadístiques victimològiques. Relació víctima-delinqüent. La mediació penal.
6.- El control social. La reacció social davant el delicte i la seva influència en la prevenció. Mètodes de control social: formal i informal. Forces i Cossos de Seguretat: Policia. Centres Penitenciaris. Alarma social, prejudicis i estereotips. Influència dels mitjans de  comunicació i les xarxes socials.
7.- Mètodes per a l’estudi de la criminalitat: qualitatius i quantitatius. Importància de les estadístiques. La xifra negra.

Bibliografia

– BECCARIA, C., De los delitos y las penas, Ed. Folio Pub. Corp., 2003
– CID MOLINÉ, J. y LARRAURI PIJOAN, E., Teorías criminológicas: explicación y prevención de la delincuencia, Ed.Bosch, 2001.
– COBO MARTÍNEZ, F., Conceptos Básicos De Criminología, Ed. Formación Alcalá, 2013.
– HASSEMER, W. y MUÑOZ CONDE, F., Introducción a la criminología. Ed. Tirant lo Blanch, 2001.
– HERRERO HERRERO, C., Criminología (Parte general y especial), Ed. Dykinson, 2007.
– GARRIDO GENOVÉS, V., True Crime. La fascinación del mal, Ed. Ariel, 2021
– GIL VILLA, F., Introducción a las teorías criminológicas: por qué rompemos con la norma, Ed. Tecnos, 2013.
– LARRAURI PIJOAN, E., Introducción a la criminología y al sistema penal, Ed. Trotta, 2020.
– MARK OLSHAKER, J.D., Cazador de mentes: Mindhunter, Ed. Planeta, 2022
– PORTA, C., Crims: llum a la foscor, Ed.La Campana, 2022.
– ROS CORDÓN, ESTEFANÍA, Manual básico de criminología, ed. Pinolia, 2023
– SERRANO TÀRRAGA, MARÍA DOLORES, Criminología. Introducción a sus principios, Ed. Dykinson S.L., 2018
– TAMARIT SUMALLA, JM, La criminologia, Ed. UOC S.L., 2014
– VELASCO DE LA FUENTE, PAZ, Homo Criminalis, Ed.Ariel, 2021.
– VELASCO DE LA FUENTE, PAZ, Criminal-mente, Ed.Ariel, 2018.
Referencias en Internet:
– https://www.criminolegs.cat /
– http://www.scec.es /
– http://www.criminologia.ne t
– https://eicyc.com /

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

octubre: 2, 9, 16, 23 i 30
novembre: 6, 13, 20 i 27
desembre: 4, 11 i 18
gener: 8, 15 i 22

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professora Tutora:

Beatriz López González

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

Literatura Hispanoamericana del s.XX: el fenómeno del «BOOM» de los años 60.

Literatura Hispanoamericana del s.XX: el fenómeno del «BOOM» de los años 60.

Aquesta assignatura ofereix una aproximació a la literatura hispanoamericana de la segona meitat del S. XX, especialment de la narrativa de l’anomenat BOOM dels anys 60.

Proposa un petit viatge literari a través d’ obres que han esdevingut de culte, entre altres raons per formar part de la preuada llista de premis Nobel.

Ens aproparem a l’Amèrica del Sud a través de la visió d’aquest grup d’autors que, barrejant el costumisme autòcton i l’experimentalisme, van adquirir en pocs anys reconeixement internacional. També, a la imprescindible tasca de les editorials barcelonines per a la difusió d’aquestes obres i a la presència a la ciutat d’autors com Mario Vargas Llosa i Gabriel Garcia Márquez, que s’hi van instal·lar durant aquells anys.

Coneixerem el concepte “realisme màgic” i analitzarem les singularitats de l’ estil de cadascun dels autors i les diferències entre ells, tenint en compte la procedència i els respectius contextos polítics i socioculturals.

Es tracta, sobretot, de gaudir de la lectura i d’un món sovint desconegut o prejutjat que, en conèixer-lo, sorprèn i atrapa el lector.

Objectius:

• Reconèixer les característiques de la novel·la hispanoamericana del Boom, la tradició literària anterior i el concepte de “realisme màgic”.
• Trobar la influència dels diferents contextos polítics i socioculturals en els autors i les seves obres.
• Submergir-nos en l’univers particular de cada autor.
• Posar en comú les impressions personals sobre les lectures.
• Descobrir o revisar versions cinematogràfiques d’algunes d’aquestes obres i exercitar-nos en la crítica.
• Explorar noves lectures i portar-les a terme.

Metodologia:

Cada sessió combinarà una part teòrica, en la qual es presentaran els temes i conceptes que ens ajuden a comprendre amb més profunditat i gaudir les obres, i una segona part en la qual exemplificarà amb diversos materials (lectures, mitjans audiovisuals, etc.) el tema exposat.

També es realitzaran activitats participatives de caràcter col·lectiu, incloent-hi exposicions, lectures i comentaris dels textos que posarem en comú, debats, etc.

Si és possible, mirarem de realitzar algunes activitats complementàries fora de l’ aula: assistir a presentacions de llibres, conferències, exposicions, rutes literàries, visita a Casa América Catalunya, etc.

Per participar en el curs no són necessaris coneixements específics, només cal tenir ganes d’aprendre i de gaudir a través de la lectura.

PROGRAMA

1. Barcelona, 1960-70. El fenomen del Boom. Editors, segells, tertúlies… Una altra “modernitat”.
2. Costumisme, Realisme i Realisme màgic a la narrativa hispanoamericana.
3. Mèxic: Carlos Fuentes, Juan Rulfo i Laura Esquivel.
4. Colòmbia: Gabriel G. Márquez
5. Argentina: Julio Cortázar i J. Luis Borges
6. Xil·le: Mª Luisa Bombal i Isabel Allende.
7. Perú: Mario V. Llosa.

Bibliografia

1. AMPLIACIÓ:

FRANCO, Jean. Historia de la literatura hispanoamericana. Ed. Ariel.
GARCÍA, Guillermo. La literatura hispanoamericana del S. XX.
DONOSO, José. Historia personal del bomm.- Ed. Anagrama
ANDERSON IMBERT, Enrique. El realismo mágico y otros ensayos.
i altres que s’incorporan durant el desenvolupament de les sessions del curs.

2. LECTURES. Lectura parcial i/o completa d’obres sel·leccionades entre les següents:
JUAN RULFO (MÈXIC)
• Pedro Páramo
CARLOS FUENTES (MÈXIC)
• Gringo viejo
LAURA ESQUIVEL (MÈXIC)
• Como agua para chocolate
G. GARCÍA MÁRQUEZ (COLÒMBIA)
• Relato de un náufrago
• Cien años de Soledad
• Crónica de una muerte anunciada
• El amor en los tiempos del cólera
J. CORTÁZAR (ARGENTINA)
• Rayuela
• Casa tomada
• Historas de cronopios y de famas
• Relatos: “La continuidad de los parques”
J. L. BORGES (ARGENTINA)
• Ficciones
• El aleph
ISABEL ALLENDE (XIL.LE)
• La casa de los espíritus
• Cuentos de Eva Luna
M. VARGAS LLOSA (PERÚ)
• La ciudad y los perros
• La casa verde
• Conversación en la catedral

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

octubre: 2, 9, 16, 23 i 30
novembre: 6, 13, 20 i 27
desembre: 4, 11 i 18
gener: 8, 15 i 22

 

Idioma:

Castellà

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professora Tutor:

Àngels Campos Martínez

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

Història & Crispetes. Entreguerres (1914-1945)

Història & Crispetes. Entreguerres (1914-1945)

“El cinema va més enllà de mostrar que la història fa mal; vol que l’espectador experimenti el dolor (i els plaers) d’aquell passat.”
(Robert A. Rosenstone)
La lúcida reflexió d’un dels teòrics nord-americans que millor ha analitzat les relacions entre ficció cinematogràfica i història ens serveix com a punt de partida per a una nova edició del nostre curs. Hi visionarem prop d’un centenar de fragments breus (d’entre 3 i 5 minuts) de pel·lícules de tota mena i època: des del cinema mut fins a l’animació digital més recent. Aventures, batalles, històries d’amor, biografies, musicals, cinema social o d’autor… Una àmplia gamma de gèneres ens ajudarà no només a entendre, sinó també a sentir aquell passat apassionat. Fragment a fragment, crispeta a crispeta, contextualitzarem l’evolució històrica del període comprès entre les dues guerres mundials —una era marcada a sang i ferro que definí la primera meitat del segle XX.

Objectius:

‒ Realitzar un recorregut per la història i la cultura de la Baixa Edat Contemporània entre 1914-1945 a través del cinema de ficció històrica, llargmetratges, telefilms i telesèries.
‒ Aprendre a analitzar críticament les imatges i les produccions filmogràfiques en el seu context contemporani i alhora com a eines pel coneixement dels grans fenòmens del nostre passat i present.
‒ Estimular la participació, el debat i l’esperit crític des de l’experiència personal de l’alumne davant els esdeveniments històrics i els diferents discursos historiogràfics.

Metodologia:

‒ Introducció i presentació dels aspectes fonamentals del coneixement històric (factors, esdeveniments, processos …)
‒ Reconeixement dels principals elements característics de cada fenomen històric analitzat mitjançant una selecció curada de fragments cinematogràfics significatius.
‒ Qüestionament i reflexió, conjunta amb l’alumnat, sobre la veracitat històrica i la versemblança artística de les fonts emprades.

Amb cada fragment projectat a la nostra aula sènior, com qui va degustant crispetes a la sala de cinema, gràcies al cel·luloide reviuran Zapata i Pancho Villa. Lluitarem als camps de Flandes, entre màscares i gas mostassa i Lawrence cavalcarà per alliberar Damasc. El
Potemkin tronarà i, amb rauxa bolxevic assaltarem el Palau d’Hivern de la mà de la càmera d’Eisentein. Capitularem i desfilarem amb Willson per les avingudes de Versalles.
Morirem de Grip espanyola a Filadèlfia i emigrarem per treballar com a extres a Hollywood.
I marxarem cap a Roma, cantant amb els camicie nere. A les grans cerveseries de Munich brindarem sota el signe de la nova esvàstica. A Xicago, dispararem contra la llei seca i, abans no arribi el crac del 29 serem l’avantguarda dels cabarets de Berlín.
Impulsats per la gana farem la ruta 66 fins la daurada Califòrnia. Fugirem de la Lubianka en plena nit estalinista. Defensarem Madrid, perdrem a l’Ebre i ens retirarem de Barcelona tot caminant fins les platges d’Argelès. Sota els efectes de les amfetamines conduirem
panzers camí de París. Cridaran les sirenes antiaèries i ens amagarem dins les andanes del metro de Londres. Caurà Singapur, gaudirem d’una doble identitat a Casablanca i a l’Atlàntic serem mossegats per llops submarins. Suarem la cansalada al desert i a la selva birmana, fins travessar una delgada línia vermella de bogeria i violència. Al nostre receptor de ràdio sintonitzarem la música de Shostakóvitx. Desapareixerem per milers als forns d’Auschwitz, als carrers d’Stalingrad, a les platges de la Normandia i a les coves d’Iwo
Jima. Contemplarem les runes fantasmagòriques de Varsòvia, Budapest, Dresden, Hiroshima i Nagasaki.

PROGRAMA

Les tres dècades compreses entre 1914 i 1945 representen la travessia més tràgica i transcendental del segle XX, un període on el món va viure l’enfonsament de les velles certeses i l’ascens de nous i inquietants horitzons polítics. De les trinxeres de la Gran Guerra a les ruïnes de Berlín i Hiroshima, el xoc entre el liberalisme, el feixisme i l’estalinisme marcarà una època de gran radicalització ideològica, i els Estats Units i la Unió Soviètica emergiran finalment com a noves potències en oberta disputa pel domini mundial. Aquest curs ens convida a fer una aproximació cinematogràfica a un temps tan convuls com interessant, una època que va oscil·lar entre l’esperança i el terror: des del somni de les joves democràcies fins a la nit dels camps de concentració; de l’art de l’avantguarda als bombardeigs sistemàtics; de la proclamació de llibertats al silenci imposat pels totalitarismes.

Les 15 sessions del curs desenvoluparan el següent temari i continguts històrics:
1) La Primera Guerra Mundial (1914-1918).
2) Revolució russa i naixement de la Unió Soviètica.
3) Roaring Twenties i Gran Depressió.
4) Ascens i caiguda del feixisme i del nazisme.
5) De la Guerra d’Espanya a la Segona Guerra Mundial (1936-45).

Bibliografia

Breu, Ramon: La historia a través del cine. Editorial Graó. Barcelona, 2012.
Barrenetxea Marañón, Igor: “El fenómeno del nazismo en el cine de ficción”, en Entelequia, Revista Interdisciplinar, núm. 17, 2004.
Bueno Urritzelki, Mikel: “La revolución rusa en el cine: un análisis comparativo”. FilmHistoria Online, Vol. 29, núms. 1-2 (2019).
Caparros Lera, José María: 100 películas sobre historia contemporánea. Alianza editorial. Madrid, 1997.
Coro Rubio, Pobes: La historia a través del cine. Estados Unidos: una mirada a su imaginario colectivo. Editorial de la Universidad del País Vasco, Bilbao, 2010.
Da Costa: El cine del III Reich. Desmontando el cine nazi en 50 películas (1933-1945). Notorius Ediciones, Madrid, 2016.
Ferro, Marc: Historia contemporánea y cine. Ariel Historia. Barcelona, 1995.
Gubern, Roman: Historia del cine. Editorial Lumen. Barcelona, 1989.
Hobsbawn, Eric: Història del Siglo XX. Editorial Crítica, Barcelona, 2011.
López Varona, Luis: La Segunda Guerra Mundial y el cine. Edición especial 80th aniversario. Cult Books, Madrid, 2019.
Monterde, José Enrique; Selva Masoliver, Marta i Solà Arguimbau, Anna: La representación cinematográfica de la historia. Akal. Barcelona, 2002.
Romero, Emilio G.: La primera guerra mundial en el cine. El refugio de los canallas. T&B Editores, Madrid, 2013.
Rosenstone, Robert A.: La historia en el cine. El cine sobre la historia. Ediciones Rialp. Madrid, 2016.
Sánchez-Biosca, Vicente: Cine y Guerra Civil española. Del mito a la memoria. Alianza Editorial, Madrid, 2006.
Valero Martínez, Tomás: La Historia de España Contemporánea vista por el cine. Colección Film-Historia, 13, Universitat de Barcelona, 2010.

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

octubre: 2, 9, 16, 23 i 30
novembre: 6, 13, 20 i 27
desembre: 4, 11 i 18
gener: 8, 15 i 22

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professors Tutors:

Xesco Montañez Zarcero
Jose Luís Subías Barrera
Miguel Alonso Ibarra

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

L’art de comunicar-nos

L’art de comunicar-nos

La nostra vida està modulada pels cicles canviants de la nostra manera de comunicar-nos.
A la infantesa no hi ha filtres i resulta molt fàcil fer nous amics simplement amb la pregunta: “Vols ser amic meu?”.
L’adolescència és una època complicada, caracteritzada per la solidesa del grup d’amistats, i a la vegada per un sentiment profund i dolorós de soledat: “Ningú no m’entén”.
La fase juvenil fins als 30 té tot l’esbojarrament dels amics, la universitat, els grups, la nit. A més els estudis permeten una bona dosi de temps d’oci que compartim amb joia amb els amics. “Quedem?”
Arriba l’edat adulta i els fills i les relacions no familiars s’espaien. La feina, les activitats infantils, la construcció d’una vida adulta plena de responsabilitats són llastres per a l’amistat. “Uff, no tinc temps”.

Però ai….arriba l’edat madura i resulta que el buit i allò que em descuidat es fa palès amb marxa dels fills de la casa, amb l’arribada de la jubilació o amb la reflexió:

• Què fer amb tot aquest temps?
• Amb qui compartir-lo?
• Com sortit de la soledat no desitjada?
• De debò que és tant difícil conèixer nova gent?

Però, i si no fos així? Podem revertir aquest cicle desfavorable?

I tant que sí!

I si resulta que podem aplicar tots els recursos apresos durant la vida?

a) Parlem de la timidesa
b) Aprofitem tot el bagatge de coneixements i experiència que tenim
c) Aprofitem el radar natural que tenim a certes edats per evitar la toxicitat.
d) Descobrim que tenim un munt de coses que compartir amb gent com nosaltres.
e) Reconeixem les mancances dels altres: mateixes ganes de fer amistat que nosaltres.

En aquest curs, aprendrem i treballarem de manera pràctica i dinàmica, tècniques de comunicació integrades i assertivitat amb coneixements d’intel·ligència emocional, comunicació no verbal i resolució de conflictes amb serenitat.

PROGRAMA

Bloc 1: Fonaments de la comunicació (Sessions 1-4)
Objectiu: Entendre què és la comunicació i com la fem servir dia a dia.
1. Introducció al curs i al concepte de comunicació
◦ Presentació de participants.
◦ Què vol dir comunicar-se? Tipus de comunicació.
◦ Dinàmica.
2. La comunicació verbal i no verbal
◦ Paraules, to, gestos i expressions facials.
◦ Dinàmica.
3. Escolta activa i empatia
◦ Què és escoltar? Com ho fem bé?
◦ Exercicis d’escolta en parelles.
4. Barreres i palanques per a la comunicació
◦ Malentesos, prejudicis, distraccions, dificultats pròpies de l’edat.
◦ Debat: Situacions reals i com superar-les.

Bloc 2: Expressar-se amb confiança (Sessions 5-7)
Objectiu: Millorar la seguretat i claredat al parlar.
5. Parlar amb claredat i assertivitat
◦ Diferència entre assertivitat, passivitat i agressivitat.
◦ Dinàmica.
6. Comunicar emocions de manera saludable
◦ Expressar sentiments sense ferir ni reprimir.
◦ Exercici: “Jo sento que… quan tu…”
7. Practicar situacions quotidianes
◦ Fer nous amics, iniciar converses, mantenir-les.
◦ Role-playing.

Bloc 3: Fer i mantenir amistats (Sessions 8-10)
Objectiu: Enfocar la comunicació per crear vincles socials nous i duradors.
8. Conèixer gent nova
◦ Superar la timidesa i la por al rebuig.
◦ Joc de presentació múltiple en rotació.
9. Mantenir les relacions en el temps
◦ Comunicació contínua, gestos i atenció a l’altre.
◦ Dinàmica.
10. Escoltar per fer amics
◦ L’art d’interessar-se sincerament pels altres.
◦ Dinàmica.

Bloc 4: Resolució de conflictes (Sessions 11-13)
Objectiu: Gestionar desacords i malentesos de forma constructiva.
11. Comprendre el conflicte
◦ Causes habituals i actituds que l’alimenten.
◦ Casos pràctics.
12. Tècniques per resoldre conflictes
◦ Comunicació no violenta, escolta activa, negociació.
◦ Role-playing: Discussió entre amics amb solució cooperativa.
13. Perdonar i deixar anar
◦ El paper del perdó i la tolerància en l’amistat.
◦ Dinàmica.

Bloc 5: Consolidació i aplicació (Sessions 14-15)
Objectiu: Integrar el que s’ha après i crear vincles entre els participants.
14. Simulació social
◦ Creació d’un espai informal de trobada i conversa.
◦ Pràctica: “Els dimecres, quedem” (simulació d’una trobada entre amics).
15. Tancament i valoració del curs
◦ Compartir aprenentatges, emocions i experiències.
◦ Activitat final: arbre dels missatges d’amistat.

Bibliografia

 

1. Casafont, D. (2017) : Viatge al teu cervell: Descobreix com funciona el cervell i entén millor la teva comunicació. Rosa dels Vents.
2. Capdevila, R. (2015) : Educar les emocions: El repte de la comunicació afectiva. Eumo Editorial.
3. Soler, J., & Tort, A. (2013) : Parlar i escoltar: La comunicació interpersonal com a eina de canvi. Graó.
4. Martínez, M. (2019) : Assertivitat i comunicació: Dir el que penses sense ferir ni callar-te. Editorial UOC.
5. Viladoms, C. (2021) : Relacions humanes i benestar: Claus per a una vida social més plena. Angle Editorial.
6. Goleman, D. (1995) : La inteligencia emocional: Por qué es más importante que el coeficiente intelectual. Editorial Kairós.
7. Rosenberg, M. (2003) : Comunicación no violenta: Un lenguaje de vida. Gran Aldea Editores.
8. Covey, S. (2004) : Los 7 hábitos de la gente altamente efectiva: Lecciones poderosas para el cambio personal. Paidós.
9. Riso, W. (2012) : Pensar bien, sentirse bien: Técnicas para desarrollar el pensamiento positivo. Editorial Planeta.
10. Ferrer, A. (2018): Escuchar para entender: Claves para una comunicación empática. Editorial Desclée de Brouwer.
11. Garcès, M. (2025): La pasión de los extraños. Una filosofia de la amistad, Gutenberg.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 23 i 30
octubre: 7,14,21 i 28
novembre: 4,11,18 i 25
desembre: 2, 9 i 16
gener: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professora Tutora:

Rosa Solà Maset

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

Fenòmens socials contemporanis explicats des de l’Antropologia

Fenòmens socials contemporanis explicats des de l’Antropologia

Aquest curs aspira a dotar als i a les participants dels elements i instruments que la perspectiva antropològica aporta per a una comprensió més profunda d’alguns dels principals fenòmens socioculturals del món contemporani. Partirem de fer una aproximació a com l’antropologia s’atansa a la diversitat humana i la forma de “mirar” que té. I a partir d’aquest punt en aproximarem a qüestions fonamentals la natura, les urbs, l’organització política, les relacions de poder, els moviments migratoris, les formes d’organització econòmica o el pensament religiós. Tanmateix, la mirada que ens ofereix l’Antropologia Sociocultural d’aquests fenòmens contemporanis ens permetrà construir ponts amb fenòmens socials anteriors i amb les pròpies experiències viscudes, així com visualitzar les connexions entre el que passa a la nostra societat i en d’altres llocs del planeta.

Objectius:

Els principals objectius són:
• Presentar la diversitat humana (social i cultural) com a característica essencial de l’ésser humà i, alhora, com a valor a preservar.
• Aprofundir en el coneixement d’alguns dels fenòmens socioculturals rellevants de l’actualitat.
• Traçar les continuïtats, discontinuïtats i innovacions que en aquests fenòmens s’observen.
• Destacar la necessitat de reconèixer la complexitat de tota realitat social, emfatitzant en la diversitat de discursos, representacions, percepcions i vivències que d’un mateix fet es generen.
• Dotar d’elements i instruments que permetin analitzar críticament els fenòmens socioculturals, tot prestant especial atenció al procés de construcció dels discursos i representacions dominants sobre aquests.
• Transmetre la importància del relativisme cultural en l’anàlisi de les societats i cultures humanes.
• Familiaritzar-se amb alguns dels principals conceptes mètodes i teories de l’Antropologia sociocultural.
• Valoritzar les experiències viscudes i els seus protagonistes.
• Capacitar en l’anàlisi de la informació que els múltiples suports i formats actuals ofereixen (premsa, televisió, internet, xarxes socials, etc.).
• Fomentar la reflexió, el diàleg i l’intercanvi d’idees.

Metodologia:

El curs es troba dividit en 15 sessions de caràcter presencial de dues hores cadascuna (30 hores en total).

Les sessions es basaran en dinàmiques participatives; entenent que la participació sempre ha de ser activa. En aquest sentit, la docència fugirà del format de la classe magistral, sense que això sigui una renúncia a la transmissió de coneixements propis de la disciplina.

Un primer recurs per assolir aquest equilibri entre la participació activa i la transmissió, es troba en la mateixa elecció dels fenòmens tractats. L’actualitat dels fets garanteix un coneixement previ per part de l’alumnat que convida a participar; i, alhora, l’interès que aquests desperten, facilita la introducció de la perspectiva científica per al seu anàlisi.

De la mateixa manera, la utilització durant les sessions de materials audiovisuals (documentals, films…), escrits i les pròpies experiències/coneixements dels alumnes al respecte, permetran un ritme més dinàmic i distés però alhora vehicular la transmissió de conceptes, teories… en ser analitzats com a material etnogràfic.

Tanmateix, en algunes de les sessions, es treballaran documents de caire científic (però amb consonància al nivell de l’alumnat) que s’analitzaran conjuntament amb el doble objectiu de familiaritzar-se amb aquests tipus de materials i dotar de les eines analítiques per abordar-los.

L’esquema de qualsevol de les sessions podria ser:
• breu presentació del fenomen;
• una primera aproximació des de la perspectiva antropològica;
• visionat de material audiovisual o textual;
• reflexió conjunta sobre aquest material;
• aprofundiment etnogràfic en el fenomen, establiment de connexions entre la visió macro del fenomen i les experiències personals però també entre aquests i fenòmens anteriors (i en cas d’haver-hi, també amb les vivències personals en els fenòmens anteriors)

PROGRAMA
El programa es presentarà dividit en diversos blocs (alguns dels quals englobaran més d’una sessió) en els que reflexionarem sobre diverses temàtiques a partir de l’estudi etnogràfic de diferents fenòmens socioculturals.
• L’Antropologia i l’estudi de l’altre: quan l’altre pot ser un mateix. Abordarem novament la qüestió del relativisme cultural per capbussar-nos en els processos d’alterització i alhora entendre com “mira” l’antropologia.
• La cerca de justícia com a universal. A partir d’aquest plantejament inicial ens endinsarem en l’àmbit del jurídic i la diversitat de formes que existeixen per assolir la justícia. Ens detindrem en una mirada contrastada d’algun exemple de dret vindicatori.
• Els moviments migratoris. Transcendirem l’anàlisi dels elements comuns a tot desplaçament, per abordar les problemàtiques compartides que es generen en les societats d’origen i en les receptores. Tanmateix portarem a terme l’anàlisi crític i la desconstrucció del concepte “immigrant”.
• La religió a occident. Establirem una doble aproximació: per una banda, cap a com ha anat variant la/les religions que s’han practicat a les nostres societats; i per l’altra, la relació que aquesta canvis en la religiositat guarden amb els produïts a les nostres societats.
• L’urbanisme: molt més que aixecar cases. Analitzarem a partir d’alguns casos propers el paper que l’urbanisme juga a les nostres societats per “endreçar el nostre món”.
• Els espais públics. Ens aproximarem al món de l’espai públic com a escenari privilegiat de tot tipus de relacions socials.
Bibliografia
Hi ha una bibliografia bàsica en què s’ofereix una visió general de l’Antropologia:
• BOHANNAN, P. (1992) Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid: Akal.
• COPANS, J. (1999) Introducción a la Etnología y a la Antropología. Madrid: Acento.
• EMBER, C. R.; EMBER, M. (1997) Antropología cultural, Madrid: Prentice Hall.
• HARRIS, M. (1998) Introducción a la Antropología General. Madrid : Alianza.
• LLOBERA, J. R. (1999) Manual d’antropologia social, Barcelona: Edicions de la UOC.

També hi haurà una bibliografia específica conformada durant el curs que estarà relacionada amb alguns dels temes presentats i que es treballarà a l’aula.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 23 i 30
octubre: 7 ,14, 21 i 28
novembre: 4, 11, 18 i 25
desembre: 2, 9 i 16
gener: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professors Tutors:

Miguel Doñate Sastre
Raúl Márquez Porras

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es