Select Page
Llibres electrònics de la Biblioteca: accés i consulta

Llibres electrònics de la Biblioteca: accés i consulta

Llibres electrònics de la Biblioteca: accés i consulta

La Biblioteca de la UNED posa al teu abast una àmplia col·lecció de llibres electrònics. Aquesta sessió té com a objectiu facilitar a l’estudiant l’accés i la consulta dels llibres electrònics i conèixer el funcionament de les diferents plataformes que està subscrita la Biblioteca.

 

Objectius:

• Conèixer les col·leccions de llibres electrònics que ofereix la Biblioteca
• Aprendre a localitzar els llibres electrònics i accedir a la seva consulta
• Conèixer les principals plataformes que la Biblioteca de la UNED està subscrita
• Conèixer les diferents opcions de consulta: en línia i/o descàrrega

A qui va adreçat:

Estudiants de grau, màster i curs d’accés

PROGRAMA

• Col·lecció de llibres electrònics de la Biblioteca de la UNED: localització, accés i consulta.​

• Plataformes de llibres electrònics:

• Ebook Central
• e-BUNED
• Ingebook
• UNEBOOK

• Cercador de Bibliografia recomanada de la UNED: Quins llibres recomanats tenen accés electrònic?

Idioma:

Català / Castellà (consulta la informació específica de cada Jornada)

Hores lectives:

2,5 hores

Ponent:

Mireia Roig, responsable de la Biblioteca de Barcelona

Modalitat:

En línia en directe i diferit. Aplicació TEAMS

Inscripció gratuïta:

dilluns 18 de desembre de 2023 – de 10:00 a 12:30h (idioma: català)

dimecres 20 de desembre de 2023 – de 10:00 a 12:30h (idioma: castellà)

dijous 11 de gener de 2024 – de 15:30 a 18:00h (idioma: català)

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
suportestudiant@barcelona.uned.es

Intel·lectuals, heretges i rebels en l’Edat mitjana

Intel·lectuals, heretges i rebels en l’Edat mitjana

Intel·lectuals, heretges i rebels en l’Edat mitjana

Aquest curs vol contribuir a la divulgació del coneixement i els temes de debat universitari actual sobre l’edat mitjana. Estudiarem la relació entre les ideologies, estructures i instruments del poder, amb el pensament crític i els comportaments subversius o marginals al llarg de tot el període medieval.

Mitjançant documents i personatge de l’època farem un recorregut per uns quants períodes i temes en els quals la recerca antiga i recent ha fet aportacions que ens permeten acostar-nos a una comprensió de les gents que van viure a Europa entre els segles V i XV. Acompanyarem la lectura de textos i l’exposició oral del seu context amb l’anàlisi d’imatges i objectes artístics, amb algunes consideracions sobre la imatge de l’edat mitjana, la manera en què solem trobar reflectits els diferents temes en els canals de divulgació històrica més generals (cine, literatura, novel·la gràfica…) i amb una exploració de les possibilitats que ofereixen les xarxes virtuals per continuar enriquint-nos.

PROGRAMA

1. Isidoro de Sevilla i Julián de Toledo. El paper del clergat en el regne visigòtic.
2. L’Església mossàrab, contra l’Imperi i contra Roma. El adopcionisme de Elipando de Toledo i Félix d’Urgell.
3. Els màrtirs mossàrabs. La resistència mossàrab contra l’Islam a la Còrdova dels Omeies.
4. Mir Geribert, príncep d’Olèrdola. La revolta feudal contra el comte de Barcelona.
5. Cluny, el Cister i el triomf del monacat occidental.
6. El mil·lenarisme cristià en el desenvolupament de les Croades.
7. Càtars i dominics al Llenguadoc. Heretgia i canvi social.
8. Pedro Valdo i Francesc d’Assís. Pobresa evangèlica i església catòlica.
9. Aristotèlics i averroistes en l’origen de la universitat cristiana occidental.
10. Penitents i Germans del Lliure Esperit en la Baixa Edat mitjana.
11. Jacquerie, la gran regirada pagesa.
12. Els Ciompi, la revolució urbana a Florència.
13. Catalina de Siena, la dona que es va imposar en temps de crisi.
14. Savonarola, el monjo que va terroritzar als poderosos.

Bibliografia

• Batlle, C. – Vinyoles, T. Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques. Rafael Dalmau, 2002.
• Bisson, T. N. La crisis del siglo XII. El poder, la nobleza y los orígenes de la gobernación europea. Crítica, 2010.
• Cohn, N. En pos del milenio. Revolucionarios milenaristas y anarquistas místicos de la Edad Media. Pepitas de calabaza, 2014.
• Collins, R. La España Visigoda. Crítica, 2005.
• Duby, G. – Perrot, M. Historia de las mujeres. La edad media. Taurus, 1992.
• Focillon, H. El año mil. Altaya, 1997.
• Fossier, R. Gente de la edad media. Taurus, 2007.
• Garín, E. La revolución cultural del Renacimiento. Crítica, 1984.
• Glick, Th. F. Cristianos y musulmanes en la España medieval. Alianza Universidad, 1991.
• Huizinga, J. El otoño de la edad media. Revista de Occidente, 1930
• Le Goff. Los intelectuales en la edad media. Gedisa, 2001.
• Mollat, M. Pobres, humildes y miserables en la edad media. FCE, 1998.
• Paterson, L.M. El mundo de los trovadores. Península, 1997.
• Rabade, M.P. Las universidades en la edad media. Arco, 1996.
• Sabaté, F. La feudalización de la sociedad catalana. EUG, 2007.
• Tyerman, C. Las guerras de Dios. Una nueva historia de las cruzadas. Crítica, 2007.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

Divendres d’11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Febrer: 16 i 23
Març: 1, 8, 15 i 22
Abril: 5, 12, 19 i 26
Maig: 3, 10, 17 i 31
Juny: 14

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Castellà

Ponent:

Ismael Almazán: Professor tutor de la UNED Sènior

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Història de les religions i futur de l’espiritualitat

Història de les religions i futur de l’espiritualitat

Història de les religions i futur de l’espiritualitat

Les Religions són de les primeres manifestacions que la humanitat construeix des dels inicis de l’època Antiga. Fins i tot en la Prehistòria els primers interrogants que podríem denominar filosòfics que els éssers humans comencen a fer-se, donen lloc a les religions com a resposta de la humanitat al sentit de la seva existència, el seu origen i el seu horitzó, sobretot arran de les defuncions d’éssers estimats i davant l’interrogant de la mort.

Al llarg de la Història, les Religions es van desenvolupant, diversificant, i donen respostes en cada civilització a les inquietuds espirituals i de transcendència. Les seves expressions són diferents, els seus llibres sagrats i la seva organització interna també, fins i tot els ritus i cultes, i també les visions sobre el món, la humanitat, Déu, l’energia, l’univers, el més enllà i l’altra vida, etc.

PROGRAMA

1. Introducció a les religions, la cultura religiosa, les espiritualitats i les tradicions de saviesa, i la diversitat i diàleg interreligiós
2. Les primeres experiències religioses de la humanitat i les religions ancestrals
3. Hinduisme 1, la religió de l’ordre etern: història, fundador i característiques
4. Hinduisme 2: doctrina, culte i ritu, mística i transcendència
5. Budisme 1, la religió del buit: història, fundador i característiques
6. Budisme 2: doctrina, culte i ritu, mística i transcendència
7. Taoisme 1, la religió de l’harmonia: història, fundador i característiques
8. Taoisme 2: doctrina, culte i ritu, mística i transcendència
9. Confucianisme 1, la religió de l’ésser: història, fundador i característiques
10. Confucianisme 2: doctrina, culte i ritu, mística i transcendència
11. Judaisme 1, la religió de la paraula: història, fundador i característiques
12. Judaisme 2: doctrina, culte i ritu, mística i transcendència
13. Cristianisme 1, la religió de l’encarnació: història, fundador i característiques
14. Cristianisme 2: doctrina, culte i ritu, mística i transcendència
15. Islam 1, la religió del llibre: història, fundador i característiques
16. Islam 2: doctrina, culte i ritu, mística i transcendència
17. Baha’i 1, la religió de la pau: història, fundador i característiques
18. Baha’i 2: doctrina, culte i ritu, mística i transcendència
19. Agnosticisme, ateisme i altres religiositats
20. El futur de les religions i l’espiritualitat laica

Bibliografia

BLÁZQUEZ, J.M., MARTÍNEZ-PINNA, J., MONTERO, S., Historia de las Religiones Antiguas: Oriente, Grecia y Roma, Cátedra, Madrid, 2011.
DÍAZ, Carlos, Manual de Historia de las Religiones, Desclée de Brouwer, Bilbao, 2004.
DÍEZ DE VELASCO, Francisco, Breve historia de las religiones, Alianza Editorial, Barcelona, 2002.
ELÍADE, M., Historia de las creencias y las ideas religiosas I. De la Edad de Piedra a los Misterios de Eleusis. Paidós, Barcelona, 1999.
FILORAMO, G., MASSENZIO, M., RAVERI, M., SCARPI, P., Historia de les Religiones, Crítica, Barcelona, 2000.
MORALES DE CASTRO, JORGE, Historia de las religiones. La gran proyección del ser humano, Editorial Libsa, Madrid, 2018.
SMITH, HUSTON, Las religiones del mundo, Kairós, Barcelona, 2017.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

Divendres de 9:00 a 11:00 hores

Calendari:

Febrer: 16 i 23
Març: 1, 8, 15 i 22
Abril: 5, 12, 19 i 26
Maig: 3, 10, 17 i 31
Juny: 14

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Xavier Garí: Professor tutor de la UNED Sènior

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Fake news, manipulació i poder

Fake news, manipulació i poder

Fake news, manipulació i poder

La informació és poder. Focalitza l’atenció sobre determinats temes i àmbits (mentre evita que ens fixem en d’altres), modula la nostra visió de la realitat, genera emocions i estats anímics, condiciona la construcció de la nostra identitat i ens esperona a actuar de determinades maneres i no pas d’altres. No és estrany, doncs, que des de temps immemorials se l’hagi intentat manipular, reprimir, alterar o, directament, falsejar.

Tanmateix, la proliferació de dades, imatges i notícies falses mai havia estat tan abundant com ara. I, sobretot, mai com ara havia resultat tan difícil distingir allò veritable i real d’allò tergiversat o, directament, inventat. Quines en són les causes? Com s’entén que mentre el volum d’informació i de coneixement no para de créixer i de difondre’s a més gent, hi hagi cada cop més persones que es creguin tota mena de mentides, algunes, fins i tot les més delirants? I, per últim, quines conseqüències pot tenir per a la salut de la democràcia i de la nostra convivència?

Sens dubte, es tracta d’un fenomen que ja ha generat força bibliografia, així com un ventall considerable de cursos, tallers i conferències. En aquest context, el valor afegit d’aquestes sessions consisteix en oferir una comprensió més global i profunda del seu abast i les seves conseqüències, mitjançant un enfocament interdisciplinari. Així, s’analitzaran les aportacions de la lingüística i les neurociències sobre els “frames” o marcs mentals; les anàlisis sociològiques sobre com i perquè la informació (i, en especial, la seva manipulació i tergiversació) i l’establiment d’un frame hegemònic esdevenen una eina clau en les estratègies de poder. Per últim, també s’analitzarà què poden aportar la psicologia, però també la filosofia, en l’estudi de com, paradoxalment, la societat de la informació degenera en societat de la ignorància i la desinformació.

PROGRAMA

• 1a sessió: presentació i objectius generals del curs. Concepte i abast del terme “fake news”, de desinformació i manipulació.
• 2a sessió: biaixos cognitius i prejudicis Com la ment selecciona i filtra la informació en funció de les nostres actituds i creences.
• 3a sessió: els marcs mentals o “frames”: què son, com funcionen i com interactuen amb els nostres biaixos cognitius.
• 4a sessió: informació i poder: lligams entre el poder polític, econòmic i cultural i la informació.
• 5a sessió: informació i poder: de Gutenberg a la televisió: un breu recorregut històric.
• 6a sessió: informació i poder: de la televisió a les xarxes socials: canvis i continuïtats.
• 7a sessió: les xarxes socials com espai de ressonància de l’odi i la ira.
• 8a sessió: les fake news en el marc de les xarxes socials i el poder actual.
• 9a sessió: les fake news en el marc de les xarxes socials i el poder actual (II).
• 10a sessió: informació i coneixement: (falsos) sinònims.
• 11a sessió: creixement exponencial de la informació i (des)coneixement.
• 12a sessió: immediatesa de la informació i (des)coneixement.
• 13a sessió: Matrix reloated: explosió de fake news i impossibilitat de diferenciar veritat i falsedat.
• 14a sessió: fake news i crisi de la democràcia.
• 15a sessió: conclusions.

Bibliografia

  • Castells, Manuel. Comunicación y poder. Madrid: Aliana, 2009.

  • Habermas, Jurgen. Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Trotta, 2010.

  • Han, Byung-Chul. En el enjambre. Barcelona: Herder, 2012

  • Han, Byung-Chul. Infocràcia: la desinformació i la crisi de la democràcia. Barcelona: La Magrana, 2022.

  • Herreras, Enrique. Lo que la posverdad esconde: medios de comunicación y crisis de la democracia. Barcelona: MRA Ediciones, 2021.

  • Lakoff, George. No pensis en un elefant: llenguatge i debat polític. Barcelona: Viena, 2008.

  • Lakoff, George. No pienses en un elefante: lenguaje y debate político. Barcelona: Península, 2017.

  • Lozano, Irene. Son molinos, no gigantes: cómo las redes sociales y la desinformación amenazan nuestra democracia. Barcelona: Península, 2020.

  • Magallón Rosa, Raúl. Unfaking news: cómo combatir la desinformación. Madrid: Pirámide, 2019.

  • Mayos Solsona, Gonçal (i altres). La sociedad de la ignorancia. Barcelona: Península, 2011.

  • Moreno Bobadilla, Angela (i altres). Fake news, desinformación y otros desórdenes informativos. Madrid: Fragua, 2022.

  • Picón, Joel. El arte de la desinformación: estudio de la comunicación e información digital contaemporánea. Barcelona: Autografía, 2022.

  • Ramonet, Ignacio. La era del conspiracionismo: Trump, el culto a la mentira y el asalto al Capitolio. Buenos Aires: Siglo XXI, 2022.

  • Rid, Thomas. Desinformación y guerra política: historia de un siglo de falsificacions y engaños. Barcelona: Crítica, 2021.

  • Serrano, Pascual. Desinformación: cómo los medios ocultan el mundo. Barcelona: Península, 2020.

  • Stengel, Richard. Guerras de la información: cómo perdimos la batalla de la desinformación y qué podemos hacer en el futuro. Barcelona: Roca editorial, 2021.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

Divendres de 9:00 a 11:00 hores

Calendari:

Febrer: 16 i 23
Març: 1, 8, 15 i 22
Abril: 5, 12, 19 i 26
Maig: 3, 10, 17 i 31
Juny: 14

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Lluís Soler: Professoa tutor de la UNED Sènior

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Noves tendències de l’art actual

Noves tendències de l’art actual

Noves tendències de l’art actual

L’art contemporani gaudeix d’actualitat cultural i, en els últims decennis, a penes podem trobar ciutats que manquin d’un museu o centre dedicat a ell. No obstant això, malgrat les tendències, caldria aturar-se a pensar què és l’art contemporani i, específicament, quina contemporaneïtat invoca.

El present curs s’endinsa en el debat de l’art contemporani, introduint elements de la teoria estètica i de l’art, a través d’eines teòriques que provenen de la filosofia, i la teoria de l’art (com a projecte crític).

Per a això es durà a terme un rumb conceptual sobre les últimes tendències i temàtiques rellevants, que es desenvoluparan en cadascuna de les classes presencials. A més, s’inclouran dues sortides per a visitar diferents espais d’art de Barcelona (el preu de les sortides no està inclòs a la matrícula).

PROGRAMA

El programa es desenvoluparà en vuit eixos temàtics:

1. La difusa sensació de la contemporaneïtat: introducció i presentació de l’assignatura.

2. Obres d’art “biofíliques”: naturalesa, ecologia i la reconstrucció de la bellesa de la Terra. Relació amb el Land Art i la Performance. L’art amb impacte positiu per al planeta.

3. Els entorns digitals: NetArt; què va ser dels NFT?; art generatiu; l’avanç de la Intel·ligència Artificial en el món de l’art. Walter Benjamin i les obres d’art auràtiques.

4. Art com a forma d’activisme polític. Entre les Avantguardes i l’Artivisme

5. De la cultura Hip hop a l’art urbà. Grafiti i Post-Grafiti.

6. Les veus de l’art de la subalternitat: post-colonialisme i pràctiques discursives contrahegemòniques.

7. Art amb tots els sentits: art comestible, food art i art de l’aroma.

8. El turisme artístic i les exposicions sense obres d’art. L’emergència d’exposicions immersives

Bibliografia

Berti, Gabriela; Pioneros del graffiti en España; UPV; Valencia; 2009.

Danto, Arthur; El abuso de la belleza. La estética y la concepción del arte; Paidós; Buenos Aires; 2005.

Danto, Arthur; La transfiguración del lugar común; Paidós; Barcelona; 2002.

Deleuze, Gilles y Guattari, Félix, ¿Qué es la filosofía?; Anagrama; Barcelona; 2006.

Rancière, Jacques; El inconsciente estético; Del estante editorial; Buenos Aires; 2005.

Rancière, Jacques; El reparto de lo sensible. Estética y política, trad. Mónica Padró, Buenos Aires; Prometeo; 2014.

Rebentisch Juliane, Teorías del arte contemporáneo. Una introducción; PUV; Valencia; 2021.

Vilar, Gerard; Precariedad, estética y política; Circulo Rojo; España; 2017.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

Dijous d’ 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Febrer: 15, 22 i 29
Març: 7, 14 i 21
Abril: 4, 11, 18 i 25
Maig: 2, 9, 16, 23 i 30

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Castellà

Ponent:

Gabriela Berti: Professora tutora de la UNED Sènior

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

La Química en el nostre entorn proper

La Química en el nostre entorn proper

La Química en el nostre entorn proper

Existeix la idea en l’inconscient col·lectiu que la química consisteix només en operacions molt complexes que persones molt preparades desenvolupen en laboratoris. També se sol associar la paraula química amb idees com ara tòxic o artificial.
La química és simplement la ciència de la transformació de la matèria, i està molt més present en la nostra vida quotidiana del que pot semblar en un principi. Ocupa un lloc crucial en àmbits tan propers com l’aire que respirem, l’aigua, els aliments que mengem, en infinitat d’objectes i processos que ens envolten (tant naturals com artificials), en indústries de tot tipus i fins i tot en l’interior de l’ésser humà. En múltiples accions del dia a dia produïm reaccions químiques sense ni tan sols ser-ne conscients. Algunes accions en què intervé la química poden ser: fregir un ou, encendre un llumí, posar en marxa el cotxe o encendre l’interruptor de la llum. Per tant, convé fer pedagogia a la població en general d’aquesta idea més àmplia i propera de la química i de la ciència en general, de manera senzilla i despertant la curiositat pels fenòmens que ens envolten.

PROGRAMA

Àmbits proposats (amb la possibilitat d’incorporar-ne algun més):

· Química ambiental. L’aire
· Química ambiental. L’aigua
· Química ambiental. Els sòls
· Química dels aliments.
· Química dels detergents i cosmètics.
· Química dels fàrmacs.
· Plàstics i altres materials d’interès.
· Bioquímica: la química dels processos interns del cos humà.
· Energia i intercanvi de calor.

Bibliografia

Claudi Mans. La truita Cremada, editorial Rubes (2005).

Química en Context. Projecte curricular de química de batxillerat. CESIRE Departament d’Educació de la Generalitat. https://sites.google.com/a/xtec.cat/quimica-en-context/qu%C3%ADmica-en-context
També hi haurà una bibliografia específica conformada durant el curs que estarà relacionada amb alguns dels temes presentats i que es treballarà a l’aula.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

Dijous de 9:00 a 11:00 hores

Calendari:

Febrer: 15, 22 i 29
Març: 7, 14 i 21
Abril: 4, 11, 18 i 25
Maig: 2, 9, 16 i 30
Juny: 13

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Joaquim Chico: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

L’antropologia sociocultural per entendre realitats quotidianes incomprensibles

L’antropologia sociocultural per entendre realitats quotidianes incomprensibles

L’antropologia sociocultural per entendre realitats quotidianes incomprensibles

Aquest curs aspira a dotar als i a les participants dels elements i instruments que la perspectiva antropològica aporta per a una comprensió més profunda d’alguns dels principals fenòmens socioculturals.

Començarem per una breu aproximació a l’Antropologia sociocultural tot posant l’èmfasi en la forma de “mirar” a l’altre que ens ofereix.

Per tot seguit, passar a analitzar algunes qüestions de rabiosa actualitat en aquest món global i tot sovint desconcerta, estranya, preocupa o simplement desperta la curiositat d’aquella que no en forma part d’aquesta. Ens aproparem a qüestions com les identitats i els processos d’identificació: el món de les diversitats de gènere i sexo-afectives; els populismes; les cares menys conegudes del(s) capitalisme(s); entre altres que se’ns presenten com a elements representatius de les societats del segle XXI.

En aquest sentit, l’autoanàlisi que ens ofereix l’Antropologia Sociocultural ens permet construir ponts amb fenòmens socials anteriors i amb les mateixes experiències viscudes, visualitzar les connexions entre el que passa a la nostra societat i en altres llocs del planeta, i, molt important, adonar-nos del filtre a través del que entenem (i/o ignorem) el món.

PROGRAMA

El programa es presentarà dividit en diversos blocs (de dues sessions o més de duració) en els que reflexionarem sobre diverses temàtiques a partir de l’estudi etnogràfic de diferents fenòmens socioculturals.

  • L’Antropologia sociocultural com a forma d’aprehendre la realitat. Enguany obrirem el curs tot endinsant-nos en la particular forma de “mirar” que ens proposa l’Antropologia sociocultural sobre l’altre i que retorna també com una mirada cap a nosaltres mateixes.
  • Una identitat darrera l’altra. Provarem de fer una primera aproximació al complex món de les identitats i les identificacions, de les representacions i autorepresentacions. Creences religioses, ideologies, cultures, paisatges, estats o fins i tot equips esportius tot sovint esdevenen elements referencials per a moltes, què hi ha darrere?
  • Les diversitats al voltant del gènere, la sexualitat i el sexe. Tot sovint aquelles persones que visqueren la revolució sexual dels anys 60 i 70 s’enfronten perplexos a la realitat d’avui des de la incomprensió d’un món que no pot ser llegit des del seu coneixement.
  • Una aproximació als populismes. Sentir el mateix concepte evoca en totes nosaltres una infinitat d’idees que entremesclen elements presents amb fets pretèrits, trets compartits i elements particulars; etc., tanmateix la comunicació, les idees, els discursos, la interpretació dels fets, la construcció de la realitat… són elements fonamentals per a tot populisme, i per això es proposa una aproximació a aquesta dimensió.
  • Altres cares del capitalisme. La simplificació del capitalisme habitual en els mitjans de comunicació ens allunya de la comprensió complexa que requereix l’anàlisi de la multimorfa realitat econòmica i qüestions tan presents com per exemple l’anomenat extractivisme.
  • La segregació espacial. L’espai és l’escenari de tot tipus d’interacció social i en aquesta ocasió volem dirigir la mirada cap la definició i ús dels espais com a mecanisme d’estigmatització, exclusió…; des de l’espai més ínfim fins al ghetto com paradigma de l’estigmatització territorial.
  •  Allunyar-se del món… en comunitat Establir un breu recorregut per alguns dels exemples més coneguts de la vida en comunitat pot esdevenir la millor porta d’accés a un fenomen present en la majoria de societats complexes i que apareix com a resposta possible en espais socials aparentment tant diferents com el de les religions o el de la militància política.
Bibliografia

Hi ha una bibliografia bàsica en què s’ofereix una visió general de l’Antropologia:

  • BOIVIN, M.F.; ROSATO, A.; ARRIBAS, V. (Eds.) (2004) Constructores de Otredad. Una introducción a la Antropología Social y Cultural. Buenos Aires: Antropofagia.
  • BOHANNAN, P. (1992) Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid: Akal.
  • COPANS, J. (1999) Introducción a la Etnología y a la Antropología. Madrid: Acento.
  • EMBER, C. R.; EMBER, M. (1997) Antropología cultural, Madrid: Prentice Hall.
  • HARRIS, M. (1998) Introducción a la Antropología General. Madrid : Alianza.
  • LLOBERA, J. R. (1999) Manual d’antropologia social, Barcelona: Edicions de la UOC.

També hi haurà una bibliografia específica conformada durant el curs que estarà relacionada amb alguns dels temes presentats i que es treballarà a l’aula.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Grup 1: Dijous de 9:00 a 11:00 hores

Grup 2: Dijous d’ 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Febrer: 15, 22 i 29
Març: 7, 14 i 21
Abril: 4, 11, 18 i 25
Maig: 2, 9, 16 i 30
Juny: 13

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponents:

Miguel Doñate: Professor tutor de la UNED Sènior

Raúl Márquez: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

La Novel·la negra. Història i característiques d’un gènere. Del menyspreu a gènere de moda.

La Novel·la negra. Història i característiques d’un gènere. Del menyspreu a gènere de moda.

Conferència: La novel.la negra. Història i característiques d’un gènere. Del menyspreu al gènere de moda.

 

​Conferència-Presentació del curs La Novel·la negra. Història i característiques d’un gènere. Del menyspreu a gènere de moda, que iniciarem al febrer de 2024. Una visió sintètica, mitjançant les diferents denominacions, escoles i autors per a definir un gènere en les seves vessants històrica, sociològica i artística.

Modalitat

Presencial

Dia i hora:

Dijous 21 de desembre a les 18:00 hores

Lloc:

UNED Cabrils
Can Pepito Maco; Carrer Mestre J, Jambert, 6
08348 – Cabrils

 

Ponent:

Joan R. Herrador

A qui va adreçat:

Aquest curs s’adreça als amants del gènere negre i de la literatura en general, entenent-la com a font de divulgació literària, històrica i de reflexió cultural. No calen coneixements previs.

Objectius:

  • Conèixer la història del gènere
  • Analitzar aquelles «escoles» i autors indispensables.
  • Induir la reflexió crítica mitjançant una introducció al gènere.

 

Idioma

Català

 

Inscripció gratuïta:

Més informació al Centre:

UNED Cabrils
Can Pepito Maco
c/ Mestre J. Jambert, 6
08348 Cabrils
activitats@barcelona.uned.es

Història del franquisme. Un passat que no vol passar?

Història del franquisme. Un passat que no vol passar?

Història del franquisme. Un passat que no vol passar?

El curs versa sobre un tema fonamental de la Història Contemporània, al qual cal acostar-se amb la rigorositat necessària, sense que aquesta sigui obstacle perquè el curs sigui accessible a alumnes de divers nivell de formació.

Objectius:

Al ser un tema objecte de permanent debat i actualitat, més enllà de l’àmbit historiogràfic, cal aportar la informació i la documentació necessària per a aclarir un període tendent a ser objecte de manipulacions interessades i diverses, més enllà de les pròpies deformacions de la història oral sobre aquest tema que cada alumne hagi pogut rebre o les seves pròpies percepcions, en els casos d’aquells que convisquessin amb la dictadura en la seva etapa final com a adults

 

PROGRAMA

1. Característiques del franquisme. Pilars del règim i suport social.
2. La repressió.
3. Les relacions internacionals. De la II Guerra Mundial als tractats amb els EUA.
4. L’estructura del nou estat. Els anys de l’autarquia, 1939-1959 (18/10).
5. L’oposició. Exili i resistència.
6. Creixement econòmic i canvi social en una societat més conflictiva. El desarrollisme, 1959-1973.
7. El canvi social. Reformisme i immobilisme.
8. L’oposició. Del maquis a l’assemblea de Catalunya.
9. La crisi de la dictadura, 1973-1975.

Bibliografia

J.J. DEL ÁGUILA, El TOP. La represión de la libertad (1963-1977), Planeta, Barcelona, 2020.
J. ARÓSTEGUI, Franco, la represión como sistema, Flor del viento, Barcelona, 2012.
J. BABIANO, G. GÓMEZ, A. MÍGUEZ i J. TÉBAR, Verdugos impunes. El Franquismo y la violación sistemática de los derechos humanos, Barcelona, Pasado@Presente, 2017.
D. BALLESTER, “Va caure tot Déu”. La repressió del socialisme català (novembre de 1958), Fundació Campalans, Barcelona, 2008.
D. BALLESTER, Ramon Porqueras. L’heterodòxia militant. Un socialista contra Franco, Fundació Josep Comaposada, Barcelona, 2010.
D. BALLESTER, Els homes sense nom. L’exili i la clandestinitat de la UGT de Catalunya (1939-1976), Viena Edicions, Barcelona, 2003.
D. BALLESTER, Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980), Publicacions de la Universitat de València, València, 2019.
C. BARCIELA et al., La España de Franco (1939-1975). Economia, Síntesis, Madrid, 2001.
J. BENET, L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1995.
J. CLARET, Ganar la guerra. Perder la paz. Memorias del general Latorre Roca, Barcelona, Crítica, 2019.
G. GÓMEZ BRAVO i D. MARTÍNEZ LÓPEZ, Esclavos del Tercer Reich: Los españoles en el campo de Mauthausen, Madrid, Cátedra, 2022.
G. CARDONA, El gigante descalzo. El ejército de Franco, Aguilar, Madrid, 2003.
R. CARR (Coord.), La época de Franco (1939-1975). Política, ejército, iglesia, economía y administración, a Historia de España Menéndez Pidal, vol. XLI, Espasa Calpe, Madrid, 1996.
J, CASANOVA, La Iglesia de Franco, Temas de Hoy, Madrid, 2001.
J. CASANOVA, Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco, Crítica, Barcelona, 2002.
F. ESPINOSA MAESTRE, J.Mª. GARCÍA MÁRQUEZ, P. GIL VICO, J.L. LEDESMA, Violencia roja y azul. España, 1936-1939, Crítica, Barcelona, 2010.
F. ESPINOSA, A. VIÑAS, G. PORTILLA, Castigar a los rojos. Acedo Colunga, el gran arquitecto de la represión franquista, Crítica, Barcelona, 2022.
J.P. FUSI (Coord.); La época de Franco (1939-1975). Sociedad, vida y cultura, a Historia de España Menéndez Pidal, vol. XLI.2, Espasa Calpe, Madrid, 2001.
F. GALLEGO El evangelio fascista. La formación de la cultura política del franquismo (1930-1950), Crítica, Barcelona, 2014.
J. C. García Fuentes, Desafectos. Batallones de trabajo forzado en el franquismo, Granada, Comares, 2022.
G. GÓMEZ BRAVO, J. MARCO, La obra del miedo. Violencia y sociedad en la España franquista (1936-1950), Península, Barcelona, 2011.
E. GONZÁLEZ CALLEJA, Cifras Cruentas, Comares, Granada, 2015.
D. GONZÁLEZ MADRID i M. ORTIZ HERAS (EDS.), Violencia franquista y gestión del pasado traumático, Madrid, Sílex, 2021.
J. GRACIA, M.A. RUIZ CARNICER, La España de Franco (1939-1975). Cultura y vida cotidiana, Síntesis, Madrid, 2001.
C. HERNÁNDEZ DE MIGUEL, Los campos de concentración de Franco, Barcelona, Penguin, 2019.
E. HERNANDEZ SANDOICA, M.A. RUIZ CARNICER, M. BALDÓ, Estudiantes contra Franco (1939-1975), La Esfera de los Libros, Madrid, 2007
S. JULIÁ (Coord.); Víctimas de la guerra civil, Temas de Hoy, Madrid, 1999.
S. JULIÁ; Historia de las dos Españas, Taurus, Madrid, 2004.
J. C. LOSADA; Ideología del ejército franquista (1939-1959), Istmo, Madrid, 1990.
M. MARÍN, M. Història del franquisme a Catalunya, Eumo, Vic, 2006.
J.Mª MARIN, C. MOLINERO, P. YSÀS, Historia política de España 1939-2000, Istmo, Madrid, 2001.
J. MARTÍNEZ (Coord.), Historia de España siglo XX, 1939-1996, Cátedra, Madrid, 1999.
ISIDRE MOLAS; J.B. CULLA (dirs.), Diccionari de Partits Polítics de Catalunya, segle XX, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2000.
C. MOLINERO; La captación de las masas. Política social y propaganda en el régimen franquista, Cátedra, Madrid, 2005.
C. MOLINERO, M. RISQUES, F.VILANOVA (coords.), Sobre el franquisme i Catalunya, Efadós, Barcelona, 2015.
C. MOLINERO, P. YSÀS, El règim franquista. Feixisme, modernit¬zació i consens, 2ª edició, Eumo, Vic, 2003.
C. MOLINERO, P. YSÀS. (dirs.), De la dictadura a la democràcia, 1960-1980, vol. 11, de Història, Societat, Política, Cultura dels Països Catalans, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1998.
C. MOLINERO, P. YSÀS, Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera y conflictividad laboral en la España franquista, Siglo XXI, Madrid, 1998.
C. MOLINERO, P. YSÀS, La anatomía del franquismo. De la supervivencia a la agonía, 1945-1977, Crítica, Barcelona, 2008.
E. MORADIELLOS, La España de Franco (1939-1975). Política y sociedad, Síntesis, Madrid, 2000.
F. Moreno Gómez, La victoria sangrienta, 1939-1945, Alpuerto, Madrid, 2014.
X. MORENO JULIÀ, La división azul, Crítica, Barcelona, 2005.
J. NADAL, A. CARRERAS, C. SUDRIÀ (comp.); La economía española en el siglo XX. Una perspectiva histórica, Ariel, Barcelona, 1987.
E. NICOLÁS, La libertad encadenada. España en la dictadura franquista 1939-1975, Alianza Ed., Madrid, 2005.
PELAI PAGÈS (dir), Franquisme i repressió. La repressió franquista als Països Catalans (1939-1975), Publicacions de la Universitat de València, València, 2004.
E. PONS PRADES, Republicanos españoles en la Segunda Guerra Mundial, La Esfera de los libros, Madrid, 2003.
F. PORTERO, Franco aislado. La cuestión española (1945-1950), Aguilar, Madrid, 1989.
P. PRESTON; Franco. Caudillo de España, Grijalbo, 1994.
P. PRESTON, Arquitectes del terror. Franco i els artífex de l’odi, Barcelona, Base, 2021.
K. RICHMOND, Las mujeres en el fascismo español, Alianza Ed., Madrid, 2004
B. de RIQUER, La dictadura de Franco, Historia de España. Vol. 9, Crítica/Marcial Pons, Barcelona, 2010.
B. DE RIQUER, La llarga postguerra, 1939-1959, vol. 10 de Història, Societat, Política, Cultura dels Països Catalans, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1999.
M. ROS AGUDO; La guerra secreta de Franco, Crítica, Barcelona, 2002.
D. RUIZ (dir.); Historia de Comisiones Obreras (1958-1988), Siglo XXI, Madrid, 1993.
M.A. RUIZ CARNICER; El Sindicato Español Universitario (SEU) 1939-1965. La socialización política de la juventud universitaria en el franquismo, Siglo XXI, Madrid, 1996.
J.J. RUIZ RICO; El papel político de la Iglesia católica en la España de Franco (1939-1971), Tecnos, Madrid, 1977.
I. SAZ, España contra España. Los nacionalismos franquistas, Marcial Pons, Madrid, 2003
I. SAZ (ed): Crisis y descomposición del franquismo, Ayer, 68, 2007.
S. SERRANO, Maquis. Historia de la guerrilla antifranquista, Ediciones Temas de Hoy, Madrid, 2001.
F. SEVILLANO; Propaganda y medios de comunicación en el franquismo, Publicaciones Universidad de Alicante, Alicante, 1998.
J.M. SOLÉ SABATÉ, El Franquisme a Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 2005. 4 vols.
J. TÉBAR (Ed.), Resistencia ordinària. La militància y el antifranquisme catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963-1977), PUV, València, 2012.
J. TÉBAR, M. RISQUES, M. MARÍN, P. CASANELLAS, Gobernadores. Barcelona en la España franquista (1939-1977), Comares, Granada, 2015.
J.Mª THOMÀS, La Falange de Franco, Plaza & Janés, Barcelona, 2001.
J. TUSELL; Carrero. La eminencia gris del régimen de Franco, Temas de Hoy, Madrid, 1993.
J. TUSELL, GENOVEVA G. QUEIPO DE LLANO, Tiempo de incertidumbre. Carlos Arias Navarro entre el franquismo y la Transición (1973-1976), Cr´tica, Barcelona, 2003.
VV.AA., Catalunya durant el franquisme. Diccionari, Vic, Eumo, 2000
F. VILANOVA, El franquismo en guerra. De la destrucción de Checoslovaquia a la batalla de Stalingrado, Península, Barcelona, 2005.
F. VILANOVA, Una burgesia sense ànima. El franquisme i la traïció catalana, Empúries, Barcelona, 2005.
A. VIÑAS, En las garras del águila. Los pactos con Estados Unidos, Crítica, Barcelona, 2003.
A. VIÑAS (Ed), En el combate por la historia. República, la guerra civil, el franquismo, Pasado&Presente, Barcelona, 2012.
P. YSÀS; Disidencia y subversión. La lucha del régimen franquista por su supervivencia, 1960-1975, Crítica, Barcelona, 2004.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimecres de 11:30 a 13:30hores

Calendari:

Febrer: 14, 21 i 28
Març: 6, 13 i 20
Abril: 3, 10, 17 i 24
Maig: 8, 15 i 29
Juny: 12 i 19

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Castalà

Ponent:

David Ballester: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

La tragèdia grega com a anamnesi

La tragèdia grega com a anamnesi

La tragèdia grega com a anamnesi

La tragèdia grega és la culminació més elegant, profunda i clara de manifestar artísticament que el destí d’un home és ignorat i inaccessible a la raó. Avui dia continuem conreant aquest gènere gràcies al llegat dels antics grecs. Aquest exercici d’anamnesi ens ajuda a assimilar i digerir el caràcter terrible de l’existència a la qual tot ésser pensant està abocat.

Us proposo en aquest curs titulat «La tragèdia grega com a anamnesi», una aproximació a la tragèdia clàssica d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Per a això s’han seleccionat 4 obres (Les Euménides, Èdip Rei, Antígona i Medea) amb una doble finalitat: la principal, gaudir de la lectura d’aquestes; la segona, atès que el discerniment i l’anàlisi ajuden a la comprensió de l’objecte d’estudi, treballarem la interpretació que han rebut aquestes obres des de la filosofia. Aquests dos objectius marcats ens ajudaran a comprendre el problema de l’esperit tràgic o el tràgic per a la configuració del nostre temps i la nostra cultura.

La professora de l’assignatura és Ana Belén González Barros. És llicenciada en Filosofia i Màster en Pensament Contemporani i Tradició Clàssica per la Universitat de Barcelona. Actualment exerceix com a docent d’educació secundària i investiga temes relacionats amb la dona en l’antiguitat, la mitologia comparada i la relació entre el valor i la moneda en l’Antiga Grècia. Per a qualsevol dubte o interès relacionat amb el curs podeu contactar amb ella a través de la següent direcció d’e-mail: bgonzalez@barcelona.uned.es

PROGRAMA

1. El teatre grec: origen i funció social.

2. Els déus i els homes: cicle tebà i cicle troià

3. Deute de sang i tipus de mort

4. Èsquil

a. La Orestíada: aproximació general
b. Les Eumènides: imatges, símbols i la llei

5. Sòfocles

a. Èdip Rei i la tragèdia perfecta
b. Antígona i Hegel

6. Eurípides

a. Medea: contextualització de l’obra
b. Instint maternal, mite o realitat?

7. Esperit tràgic: Aristòtil, Nietzsche i Freud

8. La tragèdia com a educació per a la humanitat

Bibliografia

S’anirà indicant la bibliografia de cada apartat al llarg del curs.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimecres de 9:00 a 11:00hores

Calendari:

Febrer: 14, 21 i 28
Març: 6, 13 i 20
Abril: 3, 10, 17 i 24
Maig: 8, 15 i 29
Juny: 12 i 19

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Castellà

Ponent:

Ana Belén González: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es