Sessió 1: Introducció
Presentació del curs i la forma de treball.
De la iconoclàstia religiosa a la iconoclàstia artística. Què és la iconoclàstia en l’art contemporani? Redefinint el “destruir”
Presentació de cas inicial: Exemples primerencs d’art iconoclasta en el segle XX i la seva relació amb la destrucció de valors establerts.
Sessió 2: Art públic, art en l’espai públic:
En la segona meitat del segle XX, el carrer i l’espai públic es van convertir en plataformes d’acció per a l’art més transgressor, fusionant art i política. Analitzarem exemples de moviments clau com el Maig del 68, experiències radicals com Tucumán Crema a l’Argentina, i l’obra d’artistes com Lotty Rosenfeld,
Sessió 3: El Grafiti: orígens i evolució d’un llenguatge transgressor
S’explorarà com aquesta pràctica s’ha consolidat com un llenguatge transgressor en l’art contemporani. Des de les inscripcions de carrer fins a les complexes signatures i tagging dels barris novaiorquesos dels anys 70, analitzarem el grafiti no sols com una forma d’expressió, sinó com un acte inherent d’apropiació i desafiament de l’espai públic.
Examinarem les diferents fases del seu desenvolupament, els seus codis estètics i el seu impacte social, comprenent com va passar de ser reconegut, en molts casos, com una poderosa manifestació artística amb una càrrega iconoclasta intrínseca que qüestiona la propietat, l’autoritat i les convencions de l’art establert
Sessió 4: Institucionalització, mercat i la pèrdua de l’essència iconoclasta
El mòdul se centrarà en la complexa relació entre l’art iconoclasta, la seva institucionalització i el mercat. Analitzarem la “paradoxa de la galeria”, un fenomen on artistes que van néixer al carrer amb un esperit crític cap a la societat de consum i les estructures artístiques tradicionals, són ara exhibits en museus i galeries. Discutirem l’impacte d’aquesta acceptació en el seu missatge original i si aquesta visibilitat implica una pèrdua de l’essència iconoclasta. Un punt central d’aquest debat serà la tensió entre la fama i la identitat oculta de l’autoria.
Sessió 5 Subvertint la societat de consum
Subvertir la societat de consum implica una anàlisi de com l’art contemporani, especialment l’art urbà, ha desconstruït la publicitat i les narratives de consum. En aquest segment del curs, examinarem diferents intervencions urbanes que parodien i critiquen explícitament el consumisme rampant, transformant tanques publicitàries i espais comercials en llenços de dissidència.
Estudiarem com el missatge polític i social es converteix en la força motriu de l’art urbà, actuant com una potent eina de denúncia i activisme. El carrer, en aquest context, emergeix com un veritable àgora, un espai públic on l’art no sols reflecteix la realitat, sinó que també funciona com a catalitzador de diàlegs i consciència social, incitant a la reflexió crítica sobre el nostre entorn i els sistemes que el regeixen..
Sessió 6: Més enllà del mur. Conclusions
Una de les paradoxes fonamentals de l’art iconoclasta, especialment l’art urbà i el grafiti, és la seva naturalesa sovint efímera. Com es pot preservar i documentar una obra que per disseny està destinada a desaparèixer, ser alterada o ser demolida? Explorarem les diverses estratègies que s’han desenvolupat per a registrar aquest tipus d’art, i analitzarem també les implicacions ètiques i curatorials d’aquestes pràctiques de preservació: Què es perd i què es guanya en traslladar una obra del carrer a una galeria, a un museu o a un arxiu digital?
