Memòria i cinema: la repressió franquista (1936-1950)
Aquest curs ofereix una mirada crítica i educativa sobre la complexa i persistent repressió exercida pel règim franquista, tot posant en relleu la seva naturalesa multidimensional. Es proposa analitzar la diversitat de formes, àmbits i intensitats amb què la dictadura va desplegar la violència i el control social, polític i ideològic, tant durant com després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). L’anàlisi se centra principalment en el període comprès entre la victòria franquista de 1939 i la dècada de 1950, quan la repressió va assolir els seus moments més intensos, però sense obviar-ne les prolongades conseqüències, que es van estendre fins al final del règim el 1975.
La repressió franquista no es va limitar a l’àmbit militar o judicial, sinó que va ser una estratègia sistemàtica de dominació que afectà totes les dimensions de la vida col·lectiva i individual: des de les execucions i empresonaments fins a la depuració de funcionaris, la marginació política i econòmica, la censura cultural, la persecució d’altres llengües i identitats nacionals, i la repressió de gènere i moral. Aquesta repressió va tenir com a objectiu eliminar qualsevol oposició real o potencial al nou ordre imposat, alhora que pretenia reconstruir la societat segons els valors del nacionalcatolicisme i l’autoritarisme.
En aquest context, el curs proposa l’ús del cinema com a eina central de transmissió, reflexió i construcció de memòria històrica. El cinema, tant de ficció com documental, esdevé un recurs pedagògic poderós que permet explorar no només els fets històrics, sinó també les seves interpretacions, silencis i relats col·lectius. A través de l’anàlisi de pel·lícules clau sobre la Guerra Civil i la postguerra, els i les participants podran apropar-se a les experiències de les víctimes de la repressió franquista i comprendre les diferents formes que aquesta va adoptar: des de la violència directa i la persecució política fins a la repressió econòmica, ideològica, cultural i simbòlica.
Així, el curs no només busca oferir coneixement històric rigorós, sinó també promoure una actitud crítica envers el passat i els mecanismes de construcció de la memòria. Amb aquest enfocament, es vol contribuir al desenvolupament d’una ciutadania compromesa amb la defensa dels drets humans, la justícia social i la memòria democràtica.
Objectius
• Explorar el paper del cinema com a eina educativa i de transmissió de la memòria històrica, utilitzant pel·lícules de ficció i documentals per analitzar i reflexionar sobre episodis clau de la Guerra Civil i la postguerra.
• Visibilitzar les víctimes de la repressió franquista, abordant-ne la diversitat de perfils i les formes específiques de repressió que van patir: militar, política, ideològica, econòmica, cultural, lingüística i de gènere.
• Fomentar el pensament crític respecte als processos de construcció de memòria col·lectiva i als silencis històrics, posant en qüestió els discursos oficials i promovent una comprensió més inclusiva i plural del passat.
• Contribuir a la formació d’una ciutadania compromesa amb la defensa dels drets humans, la justícia social i la memòria democràtica, tot enfortint els valors democràtics a través del coneixement històric i la reflexió ètica.
Metodologia
• Selecció curada i projecció de fragments cinematogràfics representatius i reconeixement dels principals elements característics de cada proposta.
• Selecció curada i lectura de fragments literaris característics i reconeixement dels principals elements característics de cada proposta.
• Qüestionament i reflexió, conjunta amb l’alumnat, sobre la significació històrica i artística de les fonts artístiques emprades.
Adreçat a
Obert al públic en general
PROGRAMA
Alçament Nacional i la repressió de les idees: S’introdueix el context històric dels primers mesos de guerra. Es posa el focus en la persecució de mestres, intel·lectuals i opositors a la ideologia nacional-catòlica. Es treballa la repressió cultural i ideològica i l’impacte sobre la població civil, especialment en l’educació.
Films: La lengua de las mariposas (José Luis Cuerda, 1999), Mientras dure la guerra (Alejandro Amenábar, 2019), Palabras para un fin del mundo (Manuel Menchón, 2020).
Lluita, derrota republicana i l’exili: fronteres, camps i desarrelament. S’explora el paper dels joves al front, els bombardejos de població civil, la retirada cap a l’exili, les condicions als camps de refugiats del sud de França i la deportació republicana als camps nazis. S’aborden temes com la desconnexió identitària, la fam, la por i el dol col·lectiu.
Films: Ebre, del bressol a la batalla (Roman Parrado, 2016), Èxode. De la batalla a la frontera (Roman Parrado, 2019), Josep (Aurel, 2022), El fotografo de Mauthausen (Mar Targarona, 2018), Un cel de plom (Miquel Romans, 2023)
Repressió, silenci i supervivència sota el franquisme: Es treballa la repressió política a través de l’empresonament, els afusellaments, el treball forçat i els “topos”. La sessió mostra el silenci imposat a víctimes i familiars, i posa èmfasi en el caràcter sistemàtic del franquisme com a règim de terror institucionalitzat.
Films: Companys, procés a Catalunya (Josep Maria Forns, 1979), La voz dormida (Benito Zambrano, 2011), Silencio roto (Montxo Armendáriz, 2001), La trinchera infinita (Jon Garaño, Aitor Arregi i José Mari Goenaga, 2019)
Educació, propaganda i infància: el control de les consciències. El fenomen dels infants evacuats, especialment els “nens de Rússia. El paper de l’educació i la propaganda franquista com a eines d’adoctrinament. S’analitza la construcció d’un relat nacional-catòlic i la seva transmissió a través de l’audiovisual.
Films: Ispansi (Carlos Iglesias, 2011), Raza (Rafael Sáenz de Heredia, 1941), Los girasoles ciegos (José Luis Cuerda, 2008), Pa negre (Agustí Villaronga, 2010).
Bibliografia
• BREU, Ramon i PANYELLA: Tractar la memòria a l’aula a través del cinema. Memorial Democràtic, Eines Memòria, 7, Barcelona, 2015.
• JUAN PAYÁN, MIGUEL: La historia de España a través del cine. Editorial Cacitel, Madrid, 2007.
• PRESTON, PAUL: El holocausto español. Odio y exterminio en la Guerra Civil y después. Debate, 2011.
• RICHARDS, MICHAEL: Un tiempo de silencio La guerra civil y la cultura de la represión en la España de Franco, 1936-1945. Editorial Crítica, Barcelona, 1999.
• SÁNCHEZ-BIOSCA, Vicente: Cine y Guerra Civil española. Del mito a la memoria. Alianza Editorial, Madrid, 2006.
Dia i hores:
Dilluns de 19:00 a 20:30 hores
Hores lectives:
9 hores
Calendari:
setembre: 15, 22 i 29
octubre: 6, 13 i 20
Modalitat:
Presencial
Preu:
30€
Idioma:
Català
Lloc:
UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils
Ponent:
Xesco Montañez Zarcero. Historiador i cinèfil
Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.
Tornar a cursos i activitats
Per a més informació:
UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils
Tel. matí: 93 753 96 60
Tel. tarda: 93 753 01 57
