Select Page
Concepcions filosòfiques de la tècnica. Treball, tecnologia i tragèdia

Concepcions filosòfiques de la tècnica. Treball, tecnologia i tragèdia

Qüestions com “les noves tecnologies” o “el futur del treball” que a tothom ens afecten tenen un important ressò en la reflexió filosòfica. Innovacions disruptives com ara la intel·ligència artificial o l’edició de gens i els xocs entre “tecnòfils” i “tecnòfobs” tenen greus implicacions que van des de dilemes morals a dubtes sobre els límits del coneixement, les quals ens obliguen a fer-nos preguntes sobre qui som i el nostre avenir. Amb tot, és un error creure que les problemàtiques implícites al respecte siguin radicalment noves o que només es puguin atendre amb informació “tècnica” d’avantguarda. Al darrere de les principals respostes i plantejaments de tot plegat hi ha filosofies més o menys nítides. Concretament, concepcions filosòfiques de la tècnica.

Objectius:

El principal objectiu del curs és entendre la dimensió filosòfica de la tècnica. “Què és la tècnica?” és la pregunta que fa de fil conductor. Això, al seu torn, es divideix en quatre objectius articulats entre si. Primer, aclarir conceptualment les distincions entre ‘instrument’, ‘tècnica’ i ‘tecnologia’ i d’altres relacionades com ‘mitjà’, ‘medi de sensacions’ i ‘medi de sentit’. Segon, atendre com cadascun d’aquests fenòmens implica concepcions de l’espai i graus d’agència que són radicalment històrics. Tercer, familiaritzar-se amb els principals filòsofs que han tractat aquestes qüestions (K. Marx, M. Heidegger, G. Simondon, etc.). Finalment, rellegir algunes tragèdies clàssiques (Prometeu, Antígona, etc.) i modernes (Faust, Frankenstein, etc.) sota aquestes reflexions.

Adreçat a:

El curs està especialment adreçat a estudiants tant de disciplines humanístiques interessats en les implicacions filosòfiques de la tècnica com de disciplines tècniques amb interessos humanístics en general i filosòfics en particular. El professorat de secundària i graduats universitaris amb aquests interessos també en poden treure profit. Amb tot, és obert a tothom qui tingui interès per la filosofia i, particularment, per la filosofia de la tècnica.

PROGRAMA

Sessió 1: Com “el fer” fa “l’és”. Dijous 12 de febrer
“Què hi ha” i “què he de fer” són les qüestions fonamentals de la filosofia teorètica i pràctica, respectivament. Amb tot, totes dues tenen implícita una qüestió històricament obviada, “què s’hi fa”, d’ordre poètic, que els grecs anomenaven “tecné”. A la primera sessió, exposarem la rellevància d’aquesta qüestió, les raons del seu oblit i com es construeix l’agència humana (“la consciència”, “el subjecte”, “l’ànima”, etc.) tot aclarint els conceptes principals del curs.

Sessió 2. De les tècniques tradicionals a la tecnologia. Dijous 19 de febrer
Qualsevol cosa implica un espai, un “tópos”. Això comporta que les accions i els fets estan sempre localitzats, que l’enlloc (és a dir, tota utopia) és superficial pel que fa a la qüestió de la tècnica, i que remeten a espais on s’experimenta i arrelen les experiències. A la segona sessió, exposarem per què aquesta qüestió és clau en la transició de les tècniques tradicionals a la tecnologia o tècniques contemporànies, tot aclarint les implicacions filosòfiques de la mecanització sistematitzant.

Sessió 3. Les condicions generals de la nostra civilització. Dijous 26 de febrer
La tecnologia és fonamental a la nostra civilització. D’acord al símil arquitectònic, els límits de qualsevol construcció depenen dels seus fonaments, els quals estableixen què s’hi fa i són bàsics i soterranis. Ara bé, com a construcció, la tecnologia també té fonaments. A la tercera sessió, exposarem què fonamenten la tecnologia i la nostra civilització, per què apareixen i com es desenvolupen fins a l’actualitat, tot explicant com revolucionen les concepcions de l’espai i del treball com no s’ha fet mai.

Sessió 4. Lectures de tragèdies modernes a la llum de la tecnologia. Dijous 5 de març
El mite clau en el context en què arrela la tècnica contemporània o tecnologia és el del progrés. Aquest mite implica que s’han de sacrificar els costums i els acords per tal d’assolir la bona vida, és a dir, fer que la vida tingui sentit, tot d’acord a la “destrucció creadora” que ens envolta i que aparentment no es pot aturar. A la quarta sessió, comentarem com aquestes idees es verbalitzen tràgicament en arquetips literaris com el Faust de Goethe i el Frankenstein de Mary Shelley.

Sessió 5. Una filosofia política de la tècnica. Dijous 12 de març
La tecnologia no ha existit sempre i encara genera dubtes, crisis i rebuigs. Ara bé, si la tecnologia implica alguna civilització corresponent, quin tipus de civilització és alternativa a la tecnologia? Aquesta qüestió implica aclarir-ne un parell d’interconnectades, a saber: com pensar alternatives sense caure en utopies i com és possible que apareguin i desapareguin les civilitzacions. A la quarta sessió, havent paït el contingut de les sessions anteriors, exposarem una filosofia política de la tècnica per tal de poder respondre raonadament aquestes preguntes.

Sessió 6. Lectures de tragèdies clàssiques a la llum de la tècnica. Dijous 19 de març
El mite clau en el context en què esdevé per primer cop la filosofia és el de la puresa. Aquest mite implica que hi ha coses que estan més enllà de la voluntat humana i que de les quals aquesta n’és deutora i ha de ser-ne conscient per tal d’entendre com és possible el món on viu. A la darrera sessió, comentarem com aquestes idees es verbalitzen tràgicament en arquetips literaris com el Prometeu de Plató i l’Antígona de Sòfocles.

Dia i hores:

Dijous de 16:00 a 17:30 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

febrer: 12, 19 i 26

març: 5, 12 i 19

Preu matrícula:

40€ / 30€ alumnes UNED

Idioma:

Català

Modalitat:

Presencial i Virtual en directe i diferit
Servei tècnic: 93 606 56 92

Ponent:

Joan Morro Delgado: Doctor en Humanitats i professor-tutor de Lògica i Ètica a la UNED

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

Presentació del programa UNED Sènior 2n quadrimestre Sant Boi

Presentació del programa UNED Sènior 2n quadrimestre Sant Boi

Presentació del programa UNED Sènior Sant Boi

2n quadrimestre 2025-2026

 

 

L’equip UNED Sant Boi ha preparat una trobada on el professorat tutor presentarà les assignatures UNED Sènior que realitzarem al segon quadrimestre del curs 2025-2026.

 

Per a més informació:

UNED Sant Boi
Edifici l’Olivera.
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel: 93 654 53 33 / 93 652 98 40
info@santboi.uned.es

Club de lectura: La muerte ajena de Claudia Piñeiro

Club de lectura: La muerte ajena de Claudia Piñeiro

La muerte ajena

Inici » Activitats culturals » Pàgina 3

Aquest mes llegim:

La muerte ajena de Claudia Piñeiro

Editorial:

Editorial Alfaguara

Per què hem triat aquest llibre?

– Perquè ja s’ha tornat una mena de tradició que el mes de febrer, coincidint amb la Barcelona Negra llegim una novel.la que pot ser considerada “negra” o “thriller” però que aporti valors afegits al fet d’ aconseguir resoldre l’enigma que presenta i aquest llibre és un excel.lent exemple.
– Perquè ens agrada com la Claudia Piñeiro és capaç d’incorporar els temes de més marcada actualitat com a part integrant de la seva ficció. I en aquesta novel.la ho fa d’una manera absolutament contundent.
– Perquè aborda diversos temes que ens han de fer reflexionar sobre les relacions de poder, la corrupció política y la hipocresia.
– Perquè a més de tot això, l’autora ha aconseguit un exercici d’estil impressionant amb el seu jocs de narradors i perspectives. Pura literatura.
– Perquè també planteja un tema de vital importància en els temps que vivim: On és la veritat? Quina és la veritat? O encara més terrible: existeix “la” veritat?

Un tastet....

Capítulo 1

Amanece, siempre amanece. Tal vez, por esa razón, Verónica Balda no presiente el abismo. Abismo o bisagra o sismo o cataclismo, cualquiera de esas palabras, aunque no son equivalentes, podrían describir lo que le espera. Sismo, elijamos sismo. O terremoto, con sus cuatro sílabas contundentes. Terremoto. Ella no sabe, no hay inquietud, no hay dolor en la boca de su estómago, ni siquiera cosquilleo. No hay instinto premonitorio: ese que hace que hormigas, ratas y otros animales abandonen el territorio que será devastado, mientras los humanos siguen de fiesta sin advertir nada, sin oler en el aire la catástrofe, sin el saber de otras especies. Sólo sueño como cada mañana; sueño es lo único que ella siente, por ahora. ¿Por qué habría de sospechar algo inusual si el mecanismo del universo se repite y el sol se presenta por la mañana? Su vida antes y después del terremoto.

Siempre creyó que a cada persona el destino le tiene reservado uno o dos en la vida. Ni más, ni menos. Más sería un exceso. Menos, un tedio. Y a ella no sólo la había abandonado su padre en la adolescencia, sino que un cáncer fulminante se había llevado a su madre, un tiempo después, cuando Verónica tenía apenas veintitrés años. Dos terremotos. Así que, en esta mañana, en la que amanece como cada día, su cuota de catástrofes personales se encuentra cubierta. Y en cuanto al tedio, aburrida no está. O sí, pero no es consciente. Para más confusión, si cabía alguna posibilidad de advertir el peligro, esa posibilidad se termina de esfumar cuando los rayos de sol empiezan a tomar altura y rebotan contra los últimos pisos de los edificios más altos de la ciudad, del otro lado del parque. Esa luminosidad, Verónica cree, le promete un día perfecto.

¿Será? Será, se pregunta y responde en un mismo acto.

Ilusa Verónica.

Buenos Aires, la ciudad donde vive desde que nació, apenas parece enterada de que ya empezó el día para muchas de las personas que circulan por sus calles. O, al menos, el barrio dormido que ella transita. A esta hora, Palermo es un estanque quieto, casi inmóvil, silencioso; Verónica lo observa a través de la ventanilla del taxi que la lleva de su casa a la radio, mientras se toma unos minutos de relax antes de buscar en la cartera su teléfono para empezar a contestar mensajes. Sabe que ya tendrá varios. El de Analía Pastor, la productora del programa, anunciando las que se supone serán las noticias más importantes del día. El audio del dueño de la radio, Esteban Manrique, felicitándola por los últimos ratings que no sólo la posicionan como la periodista más escuchada en su franja horaria, sino de toda la programación de la emisora, lo que la hace merecedora de elogios y de envidias por partes iguales. El “buen día, amor” de Pablo, que se despierta irremediablemente unos minutos después de que Verónica deja la casa, se siente culpable por no haberse levantado para compartir el desayuno apurado que ella toma cada mañana, manda el mensaje que alivia esa culpa y sigue durmiendo.

Cinco años después de haber pasado del periodismo gráfico al radial, Verónica Balda aún se recrimina que, cuando dejó el diario, no sopesó a conciencia los pros y los contras de un cambio que, no lo niega, era necesario. Quince años en una redacción frenética, en una sección frenética —Política—, en un país frenético, en un medio con una frenética línea editorial —que a menudo ella no compartía— la hicieron cansarse y hasta desconfiar de aquello que la había entusiasmado en sus primeros tiempos de periodismo. Ni hablar del sueldo, cada vez más miserable y que de ningún modo compensaba con aquel premio Rey de España al periodismo que había ganado años atrás, y del que, por inseguridades propias y sospechas de otros, nunca terminó de sentirse enteramente dueña. Cómo no comprenderla. Sin embargo, la libertad que le da la radio, por lo menos esa radio para la que trabaja, no impide que cada mañana reniegue de ella, haciéndose reproches que pueden suponerse menores pero, a la vez, irrebatibles. En especial, y considerando su biorritmo, se maldice por no haberle dado la importancia debida al hecho desolador de tener que levantarse de madrugada, sin luz natural en casi todo el año, para sumergirse en una ciudad desierta y dormida. Verónica Balda no puede entender cómo no le otorgó el peso necesario a un detalle que hoy juzga determinante. A esta hora su humor no se enciende, el termostato no le funciona bien, siempre se abriga de más o de menos, desayuna a las corridas, si es que puede llamarse desayuno a beber un café que le quema la garganta y morder una barra de cereal ultraprocesada, de las que compra Pablo a pesar de que ella las detesta, o una porción de pizza fría, restos de la cena que le entusiasman más que la barra de cereal, aunque le caen peor.

Una sirena que aúlla, desenfrenada, la saca de sus pensamientos. No es que la asombre, ni siquiera tan temprano. La ciudad aturde con el ulular de sirenas a toda hora, algunas veces innecesariamente, cree; ella está cansada de batallar en su programa contra la contaminación sonora que a nadie parece importarle. Ni esa contaminación, ni ninguna otra cuando toca ciertos intereses. “Para gran parte de los oyentes lo ambiental no es prioridad, por más que esté de moda; para algunos, la causa ni siquiera entró en su radar”, le contestó su jefe en una reunión de producción general en la que Verónica propuso una serie de notas con un experto para hablar del asunto. Y por más que ella esté convencida de que no es así, sabe que insistir no la llevará a ninguna parte, porque no se trata de que Manrique esté equivocado o desinformado, sino de sus compromisos comerciales con empresas que compran publicidad en el programa. Money, money, money. La sirena que suena esta mañana en particular, además, es persistente y desacoplada; Verónica apuesta a que se trata de la de un camión de bomberos. Se equivoca, como cuando aceptó la promesa de que sería un lindo día. Lo sabrá muy pronto, porque el ulular se acerca y, antes de que el taxista pueda doblar en la avenida, tal como le permite la luz verde del semáforo, una ambulancia pasa a toda velocidad en sentido contrario. Detrás, un coche de policía; y detrás, otro. No era un camión de bomberos. Tampoco una sirena, sino tres, por eso el desacople.

(*) Podeu trobar el llibre a la EBiblio :
https://biblioteca.ebiblio.cat/info/la-muerte-ajena-00757732

Data:

12 de febrer a les 18:00 hores

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Espai on es realitza:

pendent

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Presentació del programa UNED Sènior 2n quadrimestre Cornellà

Presentació del programa UNED Sènior 2n quadrimestre Cornellà

Presentació del programa UNED Sènior Cornellà

2n quadrimestre 2025-2026

L’equip UNED Cornellà us espera a la presentació de les assignatures del programa Sènior del segon quadrimestre del curs acadèmic 2025-2026, amb la participació del professorat tutor.

 

 

 

 

Per a més informació:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà de Llobregat
Tel: 93 376 70 11
info@cornella.uned.es