Select Page
Helenismo terapéutico: sabiduría antigua para el bienestar moderno

Helenismo terapéutico: sabiduría antigua para el bienestar moderno

Alguna vegada has sentit que les ensenyances de la filosofia antiga poden oferir respostes als dilemes actuals? Aquesta assignatura de la UNED Sènior et convida a descobrir com les idees de la filosofia hel·lenística —desenvolupades fa més de dos mil anys per estoics, epicuris i escèptics— aporten solucions aplicables a la vida moderna.

Què té a veure l’hel·lenisme amb la vida actual? L’hel·lenisme fou una època de canvis profunds, on la filosofia es va convertir en una guia pràctica per aconseguir la felicitat, la pau mental i la saviesa en temps d’incertesa. Avui dia, enfrontem desafiaments personals, socials i ètics que, tot i ser diferents, s’assemblen en el sentit de recerca i adaptació. Igual que aleshores, avui busquem formes de gestionar l’estrès, comprendre el propòsit de les nostres accions i construir una vida plena. Per això, en aquest curs, intentant entendre i explicar millor el nostre present, explorem com les escoles hel·lenístiques inspiren el benestar emocional i la resiliència.

Els principis estoics, epicuris i escèptics ens ensenyen a desenvolupar la serenitat i a enfortir la capacitat d’afrontar adversitats, aplicant conceptes que van des de l’autosuficiència fins a l’agraïment i la percepció del canvi.

L’estudi de l’ètica pràctica dut a terme durant el període hel·lenístic ens ajuden a situar l’ésser humà concret al centre de la seva reflexió. Això la converteix en una eina ideal per a aquells que cerquen un sentit de propòsit, alineant valors i accions en el seu dia a dia.

En el darrer bloc de l’assignatura, treballarem el neoplatonisme i la recerca de la transcendència, per comprendre la perspectiva sobre la dimensió espiritual i ètica que proposa l’hel·lenisme tardà, el qual ens invita a reflexionar sobre el nostre lloc en el cosmos i la nostra relació amb allò transcendental en un món cada cop més orientat al rendiment i la immediatesa.

PROGRAMA

1. Introducció a l’Hel·lenisme i Context Històric
Contingut: Definició d’hel·lenisme, context històric i transició entre Grècia Clàssica i període hel·lenístic. Introducció a la filosofia com a recerca de saviesa i ètica personal.
2. Orígens de l’Estoïcisme: Zenó de Citi i l’Estoïcisme Primerenc
Contingut: Fonaments de l’estoïcisme, influència de Zenó i la importància de la raó i la naturalesa en la vida quotidiana.
3. Principis Estoics: Raó i Natura
Contingut: Aprofundiment en la doctrina estoica de viure en harmonia amb la natura i la raó. Anàlisi de com aquests principis es poden aplicar a la vida moderna.
4. Ètica Estoica: L’Art de la Resiliència
Contingut: Estoïcisme pràctic, el concepte d’apatheia (absència de passions pertorbadores) i la seva rellevància per a la resiliència moderna.
5. L’Epicureisme: Epicur i la Cerca del Plaer Racional
Contingut: Introducció a la filosofia epicúria, el concepte de plaer (hedoné) i el rebuig de la religió com a font de por.
6. Felicitat i Serenitat a l’Epicureisme
Contingut: Anàlisi de la felicitat i la tranquil·litat (ataraxia) a l’epicureisme. Estratègies per reduir la por i ansietat.
7. Comparació entre Estoïcisme i Epicureisme
Contingut: Contrastos i punts en comú entre estoïcisme i epicureisme quant a ètica, felicitat i maneig de les emocions.
8. L’Escepticisme: Pirró i la Cerca de la Impertorbabilitat
Contingut: Introducció a l’escepticisme, els seus fonaments i el concepte d’epoché (suspensió del judici).
9. La Pràctica Escèptica: El Valor del Dubte
Contingut: Aplicació de la suspensió del judici a la vida moderna com a mitjà per reduir l’estrès i les decisions impulsives.
10. La Filosofia Hel·lenística i la seva Rellevància Ètica
Contingut: La filosofia com a teràpia de vida a l’hel·lenisme. Comparació entre la filosofia hel·lenística i les teràpies modernes.
11. Neoplatonisme: Orígens i Desenvolupament
Contingut: Introducció al neoplatonisme, enfocament de Plotí i la seva influència a l’espiritualitat de l’època.
12. L’U i el Bé al Neoplatonisme
Contingut: Estudi de la concepció de “Un” i la seva interpretació de la recerca d’un sentit transcendental a la vida.
13. Neoplatonisme i Religió a l’Època Hel·lenística Tarda
Contingut: Connexions entre neoplatonisme i religiositat hel·lenística. Transició del paganisme a l’espiritualitat cristiana.
14. Aplicacions Modernes de la Filosofia Hel·lenística
Contingut: Revisió de com els conceptes de l’estoïcisme, epicureisme i escepticisme s’apliquen a la psicologia positiva, el mindfulness i les filosofies pràctiques actuals.
15. Reflexió Final i Debat
Contingut: Revisió dels conceptes apresos i debat sobre l’impacte de la filosofia hel·lenística actualment. Conclusions i perspectives futures d’investigació.

Bibliografia

Marco Aurelio, Meditaciones, Alianza, Madrid, 2007
Epicur (M. Jufresa; M. Camps; F. Mestre), Obras, Tecnos, Madrid 2008
Sexto Empírico, Esbozos pirrónicos, Gredos, Madrid, 2002
Pierre Hadot, Philosophy as a way of life: ancients and moderns, Chichester, West Sussex, U.K, 2013
Mª José. Hernández Espinosa, Epicuro / Séneca: Leyendo Carta a Meneceo / la Vida Feliz, Universidad de València Servicio de Publicaciones, Valencia, 2012.
Werner Jaeger, El cristianismo primitivo y paideia griega, FCE, Madrid, 2004
Diógenes Laercio, Vidas y opiniones de los filósofos ilustres, Alianza Editorial, Madrid, 2022
Salvador Más Torres, Epicuro, epicúreos y el epicureísmo en Roma, UNED, Madrid, 2018
Martha C. Nussbaum, La terapia del deseo. Teoría y práctica en la ética helenística, Paidós, 2003
Plotino, Enéadas, Gredos, Madrid, 2002
Giovanni Reale, Historia de la filosofía, Herder, Barcelona, 2010.

Dia i hores:

Dimecres: de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 12, 19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 2, 9, 23 i 30
maig: 7, 14 i 28
juny: 11

 

Idioma:

Castellà

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professora Tutora:

Belén González Barros​

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Dècades de cinema i música!

Dècades de cinema i música!

Sens dubte, el cinema ha sigut el gran art del segle XX. El més popular i el que ha generat un imaginari més influent en les persones. Un art que s’expressa amb pel·lícules. Unes pel·lícules que han evolucionat des dels temps del cinema mut, com també ha evolucionat la música que hi ha en elles. Una evolució en el camí dels canvis en la indústria, en els gustos de la gent i dels canvis culturals i socials.

En aquesta assignatura proposem fer un passeig per la història del cinema i de la música del cinema a través de les seves dècades, des del cinema mut fins l’actual segle XXI. Un passeig centrat en el cinema nord-americà, el principal referent cinematogràfic de tots nosaltres i amb els exemples més comuns per tots coneguts o recordats.

Així, doncs, oferim dues mirades complementàries al coneixement del cinema: la imatge, a través d’una selecció de pel·lícules representatives de cada dècada, i la música, a través d’una selecció de les seves millors bandes sonores.

El programa es desenvoluparà en sessions alternes –cinema, música de cinema- amb una sessió final conjunta.

PROGRAMA

1. El cinema mut
2. La música del cinema mut
3. El cinema dels anys 30
4. La música del cinema dels anys 30
5. El cinema dels anys 40
6. La música del cinema dels anys 40
7. El cinema dels anys 50-60
8. La música del cinema dels anys 50-60
9. El cinema dels anys 70
10. La música del cinema dels anys 70
11. El cinema dels anys 80
12. La música del cinema dels anys 80
13. El cinema dels anys 90-segle XXI
14. La música del cinema dels anys 90-segle XXI
15. Sessió conjunta.

Bibliografia

Música de cinema
ADORNO – EISLER, El cine y la música, Madrid, Fundamentos, 1981.
BAZIN, André ¿Qué es el cine?, Madrid, Rialp, 2000.
BREU, Ramon La historia a través del cine, Barcelona, Graó, 2012.
BUHLER – NEUMEYER (eds.), Music and Cinema, Middletown (Co), Wesleyan University Press, 2000.
BURT, George The Art of Film Music, Boston, Northesastern University Press, 1994.
CAPARRÓS LERA, Josep Maria 100 películas sobre historia contemporánea, Madrid, Alianza, 1996.
CASETTI, Francesco Cómo analizar un film, Barcelona, Paidós, 1998.
CHION, Michel La música en el cine, Barcelona, Paidós, 1997.
COLÓN PERALES, Carlos, INFANTE DEL ROSAL, Fernando,LOMBARDO ORTEGA, Manuel Historia y teoría de la música en el cine, Sevilla, Alfar, 1997.
COUSINS, Mark Historia del cine, Barcelona, Blume, 2011.
CUETO, Roberto Cien bandas sonoras en la historia del cine, Madrid, Nuer, 1996.
CUETO, Roberto El lenguaje invisible. Entrevistas con compositores del cine español, Madrid, 33 Festival de Cine de Alcalá de Henares-Comunidad de Madrid, 2003.
DICKINSON, Kay (ed.), Movie Music. The “Film” Reader, Londres, Routledge, 2003.
FEUER, Jane El musical de Hollywood, Madrid, Verdoux, 1992.
GUBERN, Romà Historia del cine, Barcelona, Anagrama, 2016.
LACK, Robert La música en el cine, Madrid, Cátedra, 1999.
LATINI,Giulio L’immagine sonora. Caratteri essenziali del suono cinematográfico, Roma, Artemide, 2006.
NIETO, José Música para la imagen. La influencia secreta, Madrid, SGAE, 1996.
OLARTE, MATILDE (ed.), La música en los medios audiovisuales, Salamanca, Plaza Universitaria Ediciones, 2005.
PADROL, Joan Pentagramas de película, Madrid, Nuer, 1998.
SÁNCHEZ NORIEGA, José Luis Historia del cine (teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión), Madrid, Alianza Editorial, 2006.

Cinema
BALLÓ, J. y PÉREZ, J. (1997): La semilla inmortal. Los argumentos universales en el cine. Barcelona, Anagrama.
BAZIN, A. (1991): ¿Qué es el cine?. Madrid, Rialp.
BORDWELL, D. (1996): La narración en el cine de ficción. Barcelona, Paidós.
BURH, N. (1987): El tragaluz del infinito. Contribución a la genealogía del lenguaje cinematográfico. Madrid, Cátedra.
CABRERA INFANTE, G. (1997): Cine o sardina. Alfaguara. Madrid.
Canal + (1997): CINEMEDIA,  Enciclopedia del cine español, en CD Rom
CARRIÈRE, J.C. (1997): La película que no se ve. Barcelona, Paidós.
EISENSTEIN, S. M. (1989): Teoría y técnica cinematográficas. Madrid, Rialp.
FERNÁNDEZ, C. (1976): Iniciación al lenguaje del cine. Madrid, Ministerio de Cultura.
GARCÍA ESCUDERO, J.M. (1970): Vamos a hablar de cine, Madrid, Biblioteca básica Salvat.
GAUDREAULT, A. y JOST, F. (1995): El relato cinematográfico, Barcelona, Piados.
GUBERN, R.: (1995): Historia del Cine. Barcelona, Lumen.
HISTORIA 16. (1995): Cien años de cine. Madrid, Historia 16.
MARÍAS J. (1990): «Reflexión sobre el cine», discurso del Académico electo, leído en el acto de su recepción pública el día 16 de diciembre de 1990 en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
MÉNDEZ LEITE, F (1985): Historia del cine español en 100 películas. Madrid, Jupey.
MOIX, T. (1995): La gran historia del cine. Madrid, Blanco y negro.
PACHÓN RAMÍREZ, A. (1992): La música en el cine contemporáneo. Badajoz, Diputación Provincial.
PUDOVKIN, V. (1957): Lecciones de cinematografía. Madrid, Rialp.
SPOTO, D. (1984): Alfred Hitchcock. Barcelona, Ultramar.
TORRES, A. (1995): 100 años de cine. Madrid, Alianza editorial.
VALS GORINA, M. Y PADROL, J. (1996): Música y cine. Barcelona, Salvat.
VARIOS (1982): Historia universal del cine. Barcelona, Planeta.
VARIOS (1994): Historia del cine. Madrid, País Aguilar.

Dia i hores:

Dimecres de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 12, 19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 2, 9, 23 i 30
maig: 7, 14 i 28
juny: 11

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professors Tutors:

Xavier Cazeneuve i Descarrega

Salvador Bernabé Ridorsa​

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

La Transició i la consolidació de la democràcia

La Transició i la consolidació de la democràcia

Aquesta assignatura tractarà d’oferir una panoràmica, rigorosa, analítica, però també amena, d’un període que els alumnes han viscut, però del qual probablement els hi manqui perspectiva històrica.

Com a objectiu, pretendrem aconseguir que els alumnes adquireixin perspectiva històrica del període objecte d’estudi, independentment del seu nivell inicial, intentant oferir un relat i uns materials que serveixin tant per enriquir a aquells que parteixen d’uns pressupostos més baixos, com d’aquells que ja hagin pogut realitzar algunes lectures al respecte.

PROGRAMA

1. Introducció. Cronologia, context i interpretacions. Oblits i protagonistes.
2. El fracàs del govern d’Arias: els límits de l’aperturisme.
3. La carta Suárez. Reforma o ruptura? Del «habla, pueblo, habla» a les primeres eleccions democràtiques, passant pel gener sagnant de 1977.
4. El 15-J. El restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas.
5. La Constitució i les eleccions de 1979. L’Estatut de Sau, les primeres eleccions autonòmiques i la posada en marxa de l’autonomia.
6. La fi d’Adolfo Suárez i el cop d’estat del 23-F.
7. Crisi i descomposició de la UCD i la victòria del PSOE.
8. Els governs del PSOE. De les majories absolutes als GAL i la crisi final del «Felipismo».

Bibliografia

ADAM, Roger, Andrés ANTEBI, Pablo GONZÁLEZ, Cops de gent. Crònica gràfica de les mobilitzacions ciutadanes a Barcelona, 1890-2003, Barcelona, Viena Edicions-Ajuntament de Barcelona, 2005.

AA.DD., La Transición, treinta años después. De la dictadura a la instauración y consolidación de la democracia, Península, Barcelona, 2006.

AGUILAR, Paloma, Justicia, política y memoria. Los legados del franquismo en la transición española, Madrid, Insitituto Juan March, 2001.

ANDREU ACEBAL, Marc, Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), Barcelona, L’Avenç, 2015.
BALLESTER, David, Manel RISQUES, Les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer a Barcelona, Barcelona, Edicions 62, 2001.

BALLESTER, David, Manel RISQUES i Jaume SOBREQUÉS, El triomf de la memòria. La manifestació de l’Onze de setembre de 1977, Barcelona, Base, 2002.

BALLESTER, David, Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya, 1964-1980, València, PUV, 2017.

BALLESTER, David, M. VICENTE, Corre democràcia, corre. Manifestacions i repressió policial a la Catalunya de la Transició (1975-1980), Barcelona, Base, 2019.

BALLESTER, David, Las otras víctimas. La violència policial durante la Transición (1975-1982), Zaragoza, Publicaciones de la Universidad de Zaragoza, 2022.

BALLESTER, David, Una historia de la policia española. De los grises y Conesa a los azules y Villarejo, Barcelona, Pasado y Presente, 2024.

CALVET Josep i Oriol LUJÁN, Poble català, posa’t a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat, Barcelona, Angle Editorial, 2016.

CASALS, Xavier, La transición española, el voto ignorado de las armas. Barcelona, Pasado&Presente, 2016.

COLOMER, Josep Ma., La transición a la democràcia: el modelo español, Barcelona, Anagrama, 1998.

COTARELO, Ramón, Transición política y consolidación democrática a España (1975-1986), Madrid, CIS, 1992.

CUADRA, S., ¡No os importe matar!. Sanfermines 78: crimen de estado, Tafalla, Txalaparta, 2020.

FERNÁNDEZ LÓPEZ, Javier, El rey y otros militares. Los militares en el cambio de régimen político en España (1969-1982), Madrid, Trotta, 1998.

GALLARDO, Juan José, Tortura y Transición Democrática: El caso Téllez. Barcelona, Carena, 2004.

GRIMALDOS, Alfredo, La sombra de Franco en la transición, Fuenlabrada, Oberón, 2004.

GUINDAL, Mariano, Juan H. GIMÉNEZ, El libro negro de Vitoria,
Madrid, Ediciones 99, 1976. Transición. Historia de una política espanyola (1937-2017), Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2017.

JULIÁ, Santos, MARIN, J.Ma; C. MOLINERO i P. YSÀS; Historia política de España 1939-2000, Istmo, Madrid, 2001.

MARTÍNEZ, J. (Coord.); Historia de España siglo XX, 1939-1996, Cátedra, Madrid, 1999.

MARTÍNEZ REVERTE, Jorge i Isabel MARTÍNEZ REVERTE, La matanza de Atocha, 24 de enero de 1977, Madrid, La Esfera de los Libros, 2016.

MAYAYO, Andreu, La ruptura catalana, Catarroja, Afers, 2002.

MOLAS, Isidre (ed.), Diccionari dels partits polítics de Catalunya segle XX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2000.

MOLINERO, Carme (ed.), La transición, treinta años después, Barcelona, Península, 2006.

MOLINERO, C. i P. YSÀS (dirs.), De la dictadura a la democràcia, 1960-1980, vol. 11, deHistòria, Societat, Política, Cultura dels Països Catalans, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998.

MOLINERO, C. I P. YSÀS; La Transición. historia y relatos, Siglo XXI, Madrid, 2018.
MOLINERO, Carme i Pere YSÀS, Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981), Barcelona, L’Avenç, 2010.

MORÁN, Gregorio, El precio de la Transición,Barcelona, Planeta, 1991.

PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL, Por el cambio. Programa electoral del PSOE 1982, Madrid, 1982

.PASAMAR, Gonzalo, La Transición espanyola a la democràcia ayer y hoy. Memoria cultural, historiografia y política, Madrid, Marcial Pons, 2019.

PONS PRADES, Eduardo, Los años oscuros de la Transición española, Barcelona, Belaqua, 2005.

POWELL, Ch.; España en democracia, 1975-2000, Plaza&Janés, Barcelona, 2000.

PREGO, Victoria, Así se hizo la transición, Barcelona, Plaza y Janés, 1995.

PRESTON, Paul, Un poble traït. Corrupció, incompetència política i divisió social Espanya des del 1873 fins als nostres dies, Barcelona, base, 2019.

QUIROSA, R. (Ed.), La sociedad española en la Transición. Los movimientos sociales y el proceso democratizador, Biblioteca Nueva, Madrid, 2011.

RAMOS, Antonio, El caso Almería: Mil Kilómetros al sur, Barcelona, Argos Vergara, 1982.

REDERO, M. (ed.); La transición a la democracia en España, Ayer, 15, 1994.

ROVIRA, Marta, La Transició franquista. Un exercici d’apropiació de la història, Barcelona, Pòrtic, 2014.

SÁNCHEZ SOLER, Mariano, La transición sangrienta. Una historia violenta del proceso democrático en España (1975-1983), Barcelona, Península, 2010.
SÁNCHEZ-CUENCA, Ignacio, “La violencia terrorista en la transición española a la democracia”, Historia del Presente, 14 (2009).

SÁNCHEZ-TERÁN, Salvador, De Franco a la Generalitat, Barcelona, Planeta, 1988.

SARTORIUS, Nicolás i Alberto SABIO, El final de la dictadura, la conquista de la democracia en España (noviembre de 1975 – junio de 1977), Madrid, Temas de hoy, 2007.

SOTO, Á; Transición y cambio en España, 1975-1996, Alianza Editorial, Madrid, 2005.

TARRADELLAS, Josep, Ja sóc aquí. Record d’un retorn, Barcelona, Planeta, 1989.

J. TUSELL (Coord.); La transición a la democracia y el reinado de Juan Carlos I, la
Historia de España Menéndez Pidal, vol. XLII, Espasa Calpe, Madrid, 2003.

TUSELL, Javier, i Álvaro SOTO (eds.), Historia de la transición, 1975-1986. Alianza Editorial, Madrid, 1996.

VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel, Crónica sentimental de la transición. Los desnudos, los vivos y los muertos de una transición que no sólo ha sido política. Barcelona, Planeta, 1985.
VINADER, Xavier, Quan els obrers van ser els amos. Una setmana de vaga general política a Sabadell el febrer de 1976. Lleida, Pagès Editors, 2012.

Dia i hores:

Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 12,19 i 26
març: 5, 12, 19 i 26
abril: 2, 9, 23 i 30
maig: 7 i 14
juny: 11 i 18

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

David Ballester Muñoz

Inscripcions:

Places esgotades.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es