Select Page
La verdad entre el mythos y el logos. Un viaje epistemológico por la Grecia Antigua

La verdad entre el mythos y el logos. Un viaje epistemológico por la Grecia Antigua

T’atrau la història de les idees? T’agradaria comprendre com va néixer la manera de pensar que encara avui dona forma a la nostra cultura? Aquest curs t’invita a viatjar als orígens del pensament filosòfic occidental, explorant com els primers pensadors grecs van passar dels mites que narraven el món a les explicacions racionals que intentaven comprendre’l.

El nostre objectiu és recórrer el camí que va dels presocràtics fins a Aristòtil, descobrint com cada autor va intentar respondre a grans preguntes: Què és la veritat? Què significa conèixer? Com podem comprendre la realitat?

El fil conductor serà aquesta apassionant transició del mythos —el relat simbòlic— al logos —la raó argumentativa—, una transformació que va marcar el naixement de la filosofia.

L’assignatura combina la lectura guiada de textos clàssics, el diàleg i la reflexió compartida, en un ambient participatiu i obert. No es requereix formació prèvia, només curiositat intel·lectual i ganes de pensar plegats.

Objectius:

Explorar l’evolució del pensament epistemològic grec des dels presocràtics fins a Aristòtil, comprenent el trànsit del mythos al logos com el naixement de la reflexió racional sobre la veritat i el coneixement.
• Analitzar les concepcions del coneixement i la veritat en els filòsofs presocràtics.
• Comprendre la problemàtica sofística i el sorgiment del relativisme.
• Examinar la figura de Sòcrates i el seu mètode dialèctic com a cerca racional de la veritat.
• Estudiar la teoria del coneixement i les Idees en Plató.
• Analitzar la crítica aristotèlica a Plató i la sistematització del saber en Aristòtil.
• Fomentar el pensament crític i la discussió filosòfica mitjançant l’anàlisi de textos i el diàleg reflexiu.

Metodologia:

El curs es desenvoluparà en modalitat participativa, combinant exposició teòrica, lectura comentada de textos clàssics i discussió col·lectiva.
No hi haurà exàmens.
La participació activa, la lectura reflexiva i el diàleg filosòfic seran els principals instruments d’aprenentatge.
Es fomentarà la comparació de postures, l’anàlisi crítica i la formulació de preguntes filosòfiques pròpies.
Cada sessió inclourà fragments de lectura dels textos originals (en traducció), seguits de debat guiat.

PROGRAMA

Mòdul I: El sorgiment del logos (Presocràtics)
• El pas del mythos al logos. Context cultural i naixement de la filosofia a Grècia.
• Els milesis (Tales, Anaximandre, Anaxímenes): la recerca de l’arché.
• Heràclit i Parmènides: l’ésser i el devenir.
• Empèdocles, Anaxàgores i els atomistes: pluralitat, necessitat i atzar.
• El problema del coneixement en els presocràtics: percepció, raó i veritat.

Mòdul II: El desafiament sofístic i la resposta socràtica
• Els Sofistes: Protàgores i Gòrgies. El relativisme del saber.
• Sòcrates: el mètode maièutic i la recerca racional de la veritat.
• Ètica i coneixement en Sòcrates: la virtut com a saber.

Mòdul III: Plató i el coneixement de l’intel·ligible
• Introducció a la teoria de les Idees: el món sensible i el món intel·ligible.
• El Mite de la Caverna i la dialèctica com a camí cap a la veritat.
• El coneixement com a reminiscència: Menó i Fedó.

Mòdul IV: Aristòtil i la sistematització del saber
• Ruptura i continuïtat amb Plató: la crítica al món de les Idees.
• La teoria de la ciència en Aristòtil (Analítics, Metafísica).
• Veritat, experiència i causa: l’epistemologia aristotèlica.
• Síntesi general: del mythos al logos — llegat epistemològic de la Grècia antiga.

Bibliografia

Bibliografia bàsica
• Heràclit. Fragments.
• Parmènides. Poema sobre la natura.
• Empèdocles, Anaxàgores i Demòcrit. Fragments i testimonis.
• Plató. Apologia de Sòcrates, Menó, Fedó, República, Teetet.
• Aristòtil. Metafísica, Analítics Posteriors, Ètica a Nicòmac.

Bibliografia complementària
• BURNET, J., ROIG, H. i SOCIETAT CATALANA DE FILOSOFIA, 2013. La Filosofia grega: de Tales a Plató. Barcelona: Societat Catalana de Filosofia, Institut d’Estudis Catalans.
• CORNFORD, F.M., 1984. De la religió a la filosofia. Barcelona: Ariel.
• GUTHRIE, W.K.C. i MEDINA GONZÁLEZ, A., 1984. Història de la filosofia grega. Madrid: Gredos.
• JAEGER, W., 1946. Paideia: Els ideals de la cultura grega. FCE.
• XENOFONT, 1993. Records de Sòcrates. Econòmic. Banquet. Apologia de Sòcrates. Madrid: Gredos.
• KIRK, G.S., RAVEN, J.E., SCHOFIELD, M. i GARCÍA FERNÁNDEZ, J., 2014. Els filòsofs presocràtics: història crítica amb selecció de textos. Barcelona: Gredos.
• NUSSBAUM, M., 1986. The Fragility of Goodness: Luck and Ethics in Greek Tragedy and Philosophy.
• REALE, G., 1997. Història del pensament filosòfic i científic I: Antiguitat i Edat Mitjana. Herder.
• VERNANT, Jean-Pierre. 2009. Mite i societat a la Grècia Antiga. Madrid: Siglo XXI.
• VERNANT, Jean-Pierre. 2011. Els orígens del pensament grec. Barcelona: Paidós.

Dia i hores:

Dimecres de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

Febrer: 11, 18 i 25
Març: 4, 11, 18 i 25
Abril: 8, 15, 22 i 29
Maig: 6, 13 i 20
Juny: 3

 

Idioma:

Castellà

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professora Tutora:

Belén González Barros. Professora i tutora de la UNED Barcelona

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Els gèneres del cinema

Els gèneres del cinema

Sens dubte, el cinema ha sigut el gran art del segle XX. El més popular i el que ha generat un imaginari més influent en les persones. Un art que s’expressa amb pel·lícules. Unes pel·lícules que han evolucionat des dels temps del cinema mut, com també ha evolucionat la música que hi ha en elles. Una evolució en el camí dels canvis en la indústria, en els gustos de la gent i dels canvis culturals i socials.

En aquesta assignatura proposem fer un passeig per la història del cinema i de la música del cinema a través dels seus gèneres, des del cinema de terror als musicals. Un passeig centrat en el cinema nordamericà, el principal referent cinematogràfic de tots nosaltres i amb els exemples més comuns per tots coneguts o recordats.

En aquest curs, doncs, oferim dues mirades complementàries al coneixement del cinema: la imatge, a través d’una mirada purament visual cinematogràfica als diversos gèneres cinematogràfics, i la música, a través d’una mirada a aquests mateixos gèneres cinematogràfics però des d’un punt de vista de l’evolució de les seves bandes sonores.

L’assignatura es desenvoluparà en sessions alternes –cinema, música de cinema- amb una sessió final conjunta.

Objectius:

• Realitzar una panoràmica global de la història dels gèneres cinematogràfics i de les seves composicions musicals i de les seves principals fases de desenvolupament històric i musical.
• A través dels diversos gèneres, realitzar un recorregut pels principals moviments i estils cinematogràfics i musical-cinematogràfics.
• Identificar els canvis estilístics motivats pels avanços de les èpoques en la realització cinematogràfica.
• Aprendre a saber interpretar (llegir, comprendre) el cinema des del visual i el cinema des del musical durant el transcurs d’un visionat fílmic.

Metodologia:

Utilitzarem els quatre tipus més corrents de metodologia:
• Expositiva: exposició del tema a tractar en la sessió mitjançant lliçó magistral amb el suport d’un gran nombre d’exemples audiovisuals.
• Demostrativa: a través del visionat de diverses seqüències, descobrirem característiques pròpies del tema a tractar i les relacionarem amb el seu context.
• Per descobriment: Estimular que els alumnes descobreixin conceptes desconeguts i interpretacions noves sobre història del cinema i història de la música cinematogràfica.
• Interrogativa: les preguntes directes als alumnes permetran qüestionar-nos noves
argumentacions.

 

 

PROGRAMA

1. El cinema de terror
2. La música del cinema de terror
3. El western cinematogràfic
4. La música del western
5. El cinema negre
6. La música del cinema negre
7. El cinema de ciència ficció
8. La música del cinema de l’espai
9. El musical cinematogràfic
10. La música del musical cinematogràfic
11. El cinema bèl·lic
12. La música del cinema bèl·lic
13. El cinema històric
14. La música del cinema històric
15. Sessió conjunta. Tema a determinar

Bibliografia

Música de cinena
ADORNO – EISLER, El cine y la música, Madrid, Fundamentos, 1981.
BAZIN, André ¿Qué es el cine?, Madrid, Rialp, 2000.
BREU, Ramon La historia a través del cine, Barcelona, Graó, 2012.
BUHLER – NEUMEYER (eds.), Music and Cinema, Middletown (Co), Wesleyan University Press, 2000.
BURT, George The Art of Film Music, Boston, Northesastern University Press, 1994.
CAPARRÓS LERA, Josep Maria 100 películas sobre historia contemporánea, Madrid, Alianza, 1996.
CASETTI, Francesco Cómo analizar un film, Barcelona, Paidós, 1998.
CHION, Michel La música en el cine, Barcelona, Paidós, 1997.
COLÓN PERALES, Carlos, INFANTE DEL ROSAL, Fernando,LOMBARDO ORTEGA, Manuel Historia y teoría de la música en el cine, Sevilla, Alfar, 1997.
COUSINS, Mark Historia del cine, Barcelona, Blume, 2011.
CUETO, Roberto Cien bandas sonoras en la historia del cine, Madrid, Nuer, 1996.
CUETO, Roberto El lenguaje invisible. Entrevistas con compositores del cine español, Madrid, 33 Festival de Cine de Alcalá de Henares-Comunidad de Madrid, 2003.
DICKINSON, Kay (ed.), Movie Music. The “Film” Reader, Londres, Routledge, 2003.
FEUER, Jane El musical de Hollywood, Madrid, Verdoux, 1992.
GUBERN, Romà Historia del cine, Barcelona, Anagrama, 2016.
LACK, Robert La música en el cine, Madrid, Cátedra, 1999.
LATINI,Giulio L’immagine sonora. Caratteri essenziali del suono cinematográfico, Roma, Artemide, 2006.
NIETO, José Música para la imagen. La influencia secreta, Madrid, SGAE, 1996.
OLARTE, MATILDE (ed.), La música en los medios audiovisuales, Salamanca, Plaza Universitaria Ediciones, 2005.
PADROL, Joan Pentagramas de película, Madrid, Nuer, 1998.
SÁNCHEZ NORIEGA, José Luis Historia del cine (teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión), Madrid, Alianza Editorial, 2006.

Cinema
BALLÓ, J. y PÉREZ, J. (1997): La semilla inmortal. Los argumentos universales en el cine. Barcelona, Anagrama.
BAZIN, A. (1991): ¿Qué es el cine?. Madrid, Rialp.
BORDWELL, D. (1996): La narración en el cine de ficción. Barcelona, Paidós.
BURH, N. (1987): El tragaluz del infinito. Contribución a la genealogía del lenguaje cinematográfico. Madrid, Cátedra.
CABRERA INFANTE, G. (1997): Cine o sardina. Alfaguara. Madrid.
Canal + (1997): CINEMEDIA,  Enciclopedia del cine español, en CD Rom
CARRIÈRE, J.C. (1997): La película que no se ve. Barcelona, Paidós.
EISENSTEIN, S. M. (1989): Teoría y técnica cinematográficas. Madrid, Rialp.
FERNÁNDEZ, C. (1976): Iniciación al lenguaje del cine. Madrid, Ministerio de Cultura.
GARCÍA ESCUDERO, J.M. (1970): Vamos a hablar de cine, Madrid, Biblioteca básica Salvat.
GAUDREAULT, A. y JOST, F. (1995): El relato cinematográfico, Barcelona, Piados.
GUBERN, R.: (1995): Historia del Cine. Barcelona, Lumen.
HISTORIA 16. (1995): Cien años de cine. Madrid, Historia 16.
MARÍAS J. (1990): «Reflexión sobre el cine», discurso del Académico electo, leído en el acto de su recepción pública el día 16 de diciembre de 1990 en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
MÉNDEZ LEITE, F (1985): Historia del cine español en 100 películas. Madrid, Jupey.
MOIX, T. (1995): La gran historia del cine. Madrid, Blanco y negro.
PACHÓN RAMÍREZ, A. (1992): La música en el cine contemporáneo. Badajoz, Diputación Provincial.
PUDOVKIN, V. (1957): Lecciones de cinematografía. Madrid, Rialp.
SPOTO, D. (1984): Alfred Hitchcock. Barcelona, Ultramar.
TORRES, A. (1995): 100 años de cine. Madrid, Alianza editorial.
VALS GORINA, M. Y PADROL, J. (1996): Música y cine. Barcelona, Salvat.
VARIOS (1982): Historia universal del cine. Barcelona, Planeta.
VARIOS (1994): Historia del cine. Madrid, País Aguilar.

Dia i hores:

Dimecres de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 11, 18 i 25
març: 4, 11, 18 i 25
abril: 8, 15, 22 i 29
maig: 6, 13 i 20
juny: 3

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professors Tutors:

Xavier Cazeneuve i Descarrega. Historiador i divulgador de música de cinema.
Salvador Bernabé Ridorsa. Historiador de l’art especialista en cinema.

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

De Sarajevo a Hiroshima: guerra, comunisme i feixisme (1914-1945)

De Sarajevo a Hiroshima: guerra, comunisme i feixisme (1914-1945)

El curs té per objectiu oferir una panoràmica sobre temes cabdals de la Història Contemporània i en especial del convuls període d’Entreguerres. Així es tractaran les dues guerres mundials, la Revolució Russa, el feixisme, el crack del 29, les relacions internacionals del període… La densitat dels diferents temes ens obligarà en centrar-nos en els seus aspectes més importants, però en cap cas es donarà una visió superficial dels mateixos, sinó que s’incidirà en les interpretacions més recents alhora que s’entrelligaran els diferents temes, amb el fi que l’alumnat assoleixi una visió global del període objecte d’estudi. Igualment es facilitarà a l’alumnat la corresponent bibliografia per aquells que vulguin ampliar coneixements, a més de facilitar sessió a sessió, mitjançant la plataforma, diverses lectures corresponents a cada tema, i cada setmana s’oferiran suggeriments de caire audiovisual per acabar d’arrodonir la perspectiva del temari.

Objectius:

Oferir a l’alumnat una panoràmica global del període objecte d’estudi, amb un relat que serveixi tant per aquells que tinguin un coneixement escàs del tema com aquells que hagin pogut realitzar lectures al respecte.

Metodologia:

El tema serà explicat a classe pel professor, amb el suport d’un PowerPoint.

PROGRAMA

1. La Gran Guerra. La primera guerra industrial de la Història.
2. Versalles, el primer pas cap un nou conflicte. El món després de la I Guerra Mundial
3. La Revolució Russa…
4. …i la URSS
5. Del “Red Scare” al Crack del 29
6. Crisi de les democràcies i autoritarisme
7. La Itàlia feixista
8. L’Alemanya nazi
9. El camí cap a la guerra
10. La guerra que Hitler no podia guanyar

Bibliografia

Derek ALDCROFT, Historia de la economía europea, 1914-1980, Barcelona, Crítica, 1990.
Aurora BOSCH, Historia de Estados Unidos 1776-1945, Barcelona, Crítica, 2010.
Orlando FIGES, La revolución rusa (1891-1924). La tragedia de un pueblo, Barcelona,EDHASA, 2000.
Ferran GALLEGO, De Múnich a Auschwitz. Una historia del nazismo, 1919-1945, Barcelona, 2001 (i succesives edicions en DeBolsillo)
Emilio. GENTILE, Fascismo. Historia e interpretación, Madrid, Alianza Editorial, 2005.
Andreas HILLGRUBER, La Segunda Guerra Mundial. Objetivos de guerra y estrategia de las grandes potencias, Madrid, Alianza Universidad, 1995.
Eric HOBSBAWM, La era del Imperio (1875-1914), Barcelona, Labor, 1990.
Michael HOWARD, La Primera Guerra Mundial, Barcelona, Crítica, 2003.
David M. KENNEDY, Entre el miedo y la libertad: los EE.UU., de la Gran Depresión al fin de la Segunda Guerra Mundial (1929-1945), Barcelona: Edhasa, 2005.
Martin KITCHEN, El periodo de entreguerras en Europa, Madrid, Alianza Editorial, 1992.
Margaret MCMILLAN, 1914. De la paz a la guerra, Barcelona, Turner, 2013
Giuliano PROCACCI, Historia general del siglo XX, Barcelona, Crítica, 2004.
Norman STONE, La Europa transformada, 1878-1919. Madrid, 2019.
Adam TOOZE, El diluvio. La Gran Guerra y la reconstrucción del Orden Mundial (1916-1931), Barcelona: Crítica, 2018.
Enzo TRAVERSO, A sangre y fuego. De la guerra civil europea (1914-1945), Valencia, PUV, 2009.

Dia i hores:

Dimecres d’11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 11, 18 i 25
març: 4, 11, 18 i 25
abril: 8, 15, 22 i 29
maig: 6, 13 i 20
juny: 17

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

David Ballester Muñoz. Historiador especialista en història contemporània

Places exhaurides

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es