Select Page
La química en el nostre entorn proper

La química en el nostre entorn proper

Existeix la idea en l’inconscient col·lectiu que la química consisteix només en operacions molt complexes que persones molt preparades desenvolupen en laboratoris. També se sol associar la paraula química amb idees com ara tòxic o artificial.

La química és simplement la ciència de la transformació de la matèria, i està molt més present en la nostra vida quotidiana del que pot semblar en un principi. Ocupa un lloc crucial en àmbits tan propers com l’aire que respirem, l’aigua, els aliments que mengem, en infinitat d’objectes i processos que ens envolten (tant naturals com artificials), en indústries de tot tipus i fins i tot en l’interior de l’ésser humà.

En múltiples accions del dia a dia produïm reaccions químiques sense ni tan sols ser-ne conscients. Algunes accions en què intervé la química poden ser: fregir un ou, encendre un llumí, posar en marxa el cotxe o encendre l’interruptor de la llum. Per tant, convé fer pedagogia a la població en general d’aquesta idea més àmplia i propera de la química i de la ciència en general, de manera senzilla i despertant la curiositat pels fenòmens que ens envolten.

PROGRAMA

1. Química ambiental. L’aire
2. Química ambiental. L’aigua
3. Química ambiental. Els sòls
4. Química dels aliments.
5. Química dels detergents i cosmètics.
6. Química dels fàrmacs.
7. Plàstics i altres materials d’interès.
8. Bioquímica: la química dels processos interns del cos humà.
9. Energia i intercanvi de calor.

Bibliografia

Claudi Mans. La truita Cremada, editorial Rubes (2005).
Química en Context. Projecte curricular de química de batxillerat. CESIRE Departament d’Educació de la Generalitat. https://sites.google.com/a/xtec.cat/quimica-en-context/qu%C3%ADmica-en-context-context

 

Dia i hores:

Divendres de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

gener: 31
febrer: 14 i 28
març: 14, 21 i 28
abril: 4, 11 i 25
maig: 9, 16, 23 i 30
juny: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Joaquim Chico Rovira​

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Història mundial de la Noviolència i la pau

Història mundial de la Noviolència i la pau

Ha existit una Història Mundial de la Pau? Realment sí, i ha estat molt més rellevant del què coneixen els joves i adults, la opinió pública i el gruix de la societat en general. Es més, sense una Història Mundial de la Pau hauria estat impossible que la humanitat hagués arribat viva, generació rere generació, fins a l’actualitat. El problema és l’excessiu i exagerat punt de vista violent i bel·licista de la Història de la Humanitat, en la què es fa una extremada historiografia de matances, genocidis i tiranies. N’hi ha hagut sens dubte, i cal explicar-les bé i parlar d’això tant com sigui necessari per a sensibilitzar als ciutadans sobre els seus greus perills. Però ocultar tota l’altra visió d’Història pacífica i pacifista que ha estat tan predominant -tot i que discreta i sovint silenciosa- és una falsedat que només condueix a convèncer a la societat que la violència és inevitable i, no només això, sinó que acaba essent l’únic remeï per a convertir el món en un lloc millor, quan és just al contrari.

PROGRAMA

1. Introducció de conceptes: Pau, Conflicte, Violència i Noviolència.
2. La Ciència Històrica: definició, historiografia, fonts, etapes, característiques.
3. La Història de Violència, Matances, Guerres i Tiranies vigent.
4. La Història dels Drets Humans. I el futur del Dret Humà a la Pau.
5. Grans biografies pacifistes i noviolentes I i II.
6. Històries particulars de Pau, lluites noviolentes dels pobles.
7. La Història Mundial de la Noviolència i la Pau de l’Edat Antiga i l’Edat Medieval
8. La Història Mundial de la Noviolència i la Pau de l’Edat Moderna.
9. La Història Mundial de la Noviolència i la Pau de l’Edat Contemporània.
10. Serà possible un món en Pau en el què les guerres s’hagin acabat?

Bibliografia

ACKERMAN, Peter y DUVALL, J., A Force More Powerfull. A Century of Nonviolent Conflict. New York, Palgrave, 2000.

BARTKOWSKI, M.J. (Ed), Recoveriing nonviolent History. Civil resistance in liberation struggles, Lynne Rienner Publishers, Boulder, 2013.

DÍAZ DEL CORRAL, E., Historia del pensamiento apcifista y noviolento contemporáneo,Hogar del Libro, Barcelona, 1987.

CASTAÑAR PÉREZ, J., Teoría e historia de la revolución noviolenta. Virus Editorial, Barcelona, 2013.

CASTAÑAR PÉREZ, J., Las revoluciones noviolentas. Movimientos y teorías. Ediciones Revolussia, Cáceres, 2020.

GARCÍA PICAZO, P., La guerra y la paz, en teoría. Un recorrido por la historia y el pensamiento de los clásicos internacionales, Tecnos, Madrid, 2016.

GLASS, C., Desertores. Una historia silenciada de la Segunda Guerra Mundial. Planeta, Barcelona, 2014.

GONZÁLEZ, N., Los Derechos Humanos en la Historia, Publicacions UAB, Bellaterra, 1998.

LÓPEZ MARTÍNEZ, Mario, Política sin violencia. La noviolencia como humanización de la política. Universidad Minuto de Dios, Bogotá, 2010.

LÓPEZ MARTÍNEZ, Mario (dir.) Enciclopedia de paz y conflictos. Granada, Consejería Educación y Ciencia-Editorial Universidad de Granada, 2004.

MUÑOZ, F.A., LÓPEZ MARTÍNEZ, M., Historia de la Paz. Tiempos, espacios y actores. Instituto de la Paz y los Conflictos. Granada, 2000.

MORRIS, I., Guerra, ¿para qué sirve? El papel de los conflictos en la civilización. Ático de los Libros, Barcelona, 2022.

PARKER, G. (Ed), Historia de la guerra. Ed. Akal, Madrid, 2010. PÉREZ ESQUIVEL, A., Caminar junto a los pueblos. Lugar Editorial, Madrid, 1998.

Dia i hores:

Divendres de 9:00 a 11:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 14, 21 i 28
març: 7, 14, 21 i 28
abril: 4, 11 i 25
maig: 9, 16 i 30
juny: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Xavier Garí de Barbarà

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Història de l’Àfrica subasahariana

Història de l’Àfrica subasahariana

Molta gent no podria dir pràcticament res de la Història del continent africà, perquè mai no se li va ensenyar res. D’altres, han seguit amb interès allò que hi passa a través de novel·les, pàgines web no massa rigoroses o relats de coneguts. Però és possible que els hagin arribat més prejudicis que coneixements. Donarem a conèixer la rica història del continent africà per al públic no especialista, però que senti curiositat pel passat d’aquest continent tan ignorat. De forma simple però rigorosa, es tractarà de donar les claus per a conèixer una història tan rica com desconeguda.

També es pretendrà combatre la visió eurocèntrica que s’acostuma a assumir en la història “universal”. Aquesta explicació del passat del continent té com a darrer objectiu ajudar-nos a entendre la relació d’Europa amb la resta de continents.

PROGRAMA

1. Com s’ha explicat la història africana?
2. Especificitats de la prehistòria africana.
3. L’Àfrica clàssica? Dels bantús a la cultura swahili
4. Els regnes del Sahel
5. El tràfic atlàntic d’esclaus
6. La fi del tràfic atlàntic d’esclaus. Espanya i l’esclavatge
7. Europa a la conquesta del mon. Els orígens del colonialisme
8. Els sistemes colonials europeus
9. La fi del colonialisme
10. L’Espanya colonial
11. Taller: literatura africana i història
12. Europa, l’Àfrica i el neocolonialisme. La guerra freda
13. La fi de la guerra freda, la condicionalitat. La cooperació al desenvolupament
14. Els conflictes a l’Àfrica postcolonial. El genocidi de Ruanda
15. La nova Àfrica. Classes socials, etnicitat i gènere en un mon canviant

Bibliografia

ARANZADI, Juan Ramón – ÁLVAREZ CHILLIDA, Gonzalo (ed.), Guinea Ecuatorial (des)conocida. Lo que sabemos, ignoramos, inventamos y deformamos sobre su pasado y su presente. Madrid: UNED, 2020.
AA.VV. Historia General de Africa 8 volums, UNESCO-Tecnos, Madrid 1980-1985 (la versió completa en anglès, francès o portuguès; és accessible de manera gratuïta EN LÍNIA).
COQUÉRY-VIDROVITCH, Cathérine, Petite histoire de l’Afrique: L’Afrique au sud du Sahara, de la préhistoire à nos jours. París, La Découverte, 2016
COQUERY-VIDROVITCH, Catherine – MESNARD, Éric, Ser esclavo en África y América entre los siglos XV y XIX. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2015.
DAVIDSON, B. Historia de Africa Folio, Barcelona 2002
FALOYIN, Dipo, África no es un país. Barcelona, Capitán Swing, 2024.
GARCÍA MORAL, Eric, Breve historia de África Subsahariana. Madrid, Nowtilus, 2017.
GENTILI, Anna Maria (2012) El león y el cazador. Historia de África Subsahariana. Buenos Aires: Clacso.
INIESTA, F. Kuma. Historia del África Negra Bellaterra, Barcelona 1998.
____ Emitai. Estudios de historia africana Barcelona, Bellaterra, 2000.
MABANCKOU, Alain, El llanto del hombre negro. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2017.
MILLÁN, Vicente – CANO, Adelina, Crónica del país de los negros. Tarij as-Sudan. Córdoba: Almuzara, 2010.
MINANI PASSY, Pascasie, Les femmes dans l’histoire en Afrique Noire. París: Sepia, 2023
NERÍN, Gustau, Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica. Barcelona: Proa, 2016.
PIQUERAS, José Antonio, Negreros. Españoles en el tráfico y en los capitales esclavistas. Madrid, Los Libros de la Catarata, 2021.
ROIG, Joan, África. Breve historia de un continente olvidado. Barcelona: EMSE EDAPP, 2017.
SANT GISBERT, Jordi – Gargallo, Eduard. El Petit Imperi. Catalans en la colonització de la Guinea Espanyola. Barcelona, Angle, 2021.
SHERIFF, Abdul. Dhow culture and the Indian Ocean: Cosmopolitanism, Commerce and Islam. Columbia University Press, 2010.

Dia i hores:

Divendres de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 14, 21 i 28
març: 7, 14, 21 i 28
abril: 4, 11 i 25
maig: 9, 16 i 30
juny: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Gustau Nerín Abad

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Crisi de la democràcia: com hi hem arribat? Hi ha alguna sortida?

Crisi de la democràcia: com hi hem arribat? Hi ha alguna sortida?

Les nostres democràcies estan en crisi. Una crisi profunda, sistèmica. La confiança en els dirigents i les institucions minva, els partits nacional-populistes cada cop reben més vots i protagonisme, el debat cedeix pas a la crispació i l’insult. Més encara: les enquestes detecten que un percentatge significatiu de la població ―en especial, del jovent― comença a creure que un sistema autoritari podria resoldre millor els nostres problemes que no pas un de democràtic. O que els drets i les llibertats són prescindibles, un destorb que impedeix la interacció directa entre el líder i la voluntat popular.

Per què? Quines en són les causes? Un primer factor és l’increment sostingut de les desigualtats i la progressiva precarització de les capes mitjanes i populars. Pèrdua de poder adquisitiu, sí, però també creixent inseguretat laboral. I, sobretot, la percepció que la població jove tindrà un nivell de vida inferior al dels seus progenitors.

Però això no és tot. També assistim a un deteriorament dels lligams culturals i de la cohesió social. Escola, partits, sindicats i associacions de veïns perden protagonisme. Els valors, les idees i els estils de vida s’atomitzen. L’individualisme avança sense fre, però, paral·lelament, es reforcen els moviments identitaris. El resultat? La pèrdua de referents comuns. I, sense ells, el demos ―la noció de ciutadania, bàsica en democràcia― trontolla.

Per últim, som davant una crisi epistèmica: l’auge de les fake news i la manipulació, combinada amb l’augment exponencial de la informació i la lògica perversa dels algoritmes, fan que posem en dubte que existeixi una realitat i que hi hagi veritats i falsedats. I com pactar, o senzillament dialogar, si no ens posem d’acord sobre què és real, què és cert?

El resultat de tot plegat és la progressiva erosió dels drets i les llibertats personals. I, també, del diàleg, del debat. Si les coses no canvien radicalment, potser seguirem votant i escollint, sí. Però sense equilibri de poders, sense garanties, sense respecte a l’altre. Una democràcia convertida en una carcassa buida, en una porta oberta a l’autoritarisme i l’odi.

PROGRAMA

1. Presentació i objectius generals del curs. Primera aproximació al concepte i abast de democràcia representativa, tot diferenciant-lo del model grec clàssic.
2. Però, a què ens referim quan parlem de democràcia? Diferències i similituds entre els dos models clàssics de democràcia: el liberal i el republicà.
3. I si hi hagués un tercer model? La “democràcia deliberativa” de Habermas.
4. Democràcia, estat de dret i llibertats: són un tot o es poden dissociar?
5. Poder sense democràcia? Com i perquè les decisions clau es prenen, cada cop més, al marge de la voluntat de la ciutadania.
6. Democràcia sense drets ni llibertats? L’auge de règims polítics triats democràticament, però on no hi ha garanties que preservin l’equilibri de poders, els drets bàsics i les llibertats fonamentals.
7. Què es el populisme i, més concretament, el nacional-populisme i com i per què porta a l’erosió de drets i llibertats.
8. Les causes (I): l’erosió de les classes mitjanes i la fi de “l’ascensor social”.
9. Les causes (II): “No society”. La fi dels lligams socials i culturals.
10. Les causes (III): multiculturalitat i polítiques de la identitat: reforçament o crisi del demos?
11. Les causes (IV): fake news, pèrdua de les nocions de realitat i veritat i crisi de la democràcia.
12. L’impacte combinat de tots aquests factors en la democràcia i les llibertats.
13. La intel·ligència artificial: oportunitat o amenaça?
14. Possibles alternatives.
15. Conclusions.

Bibliografia

Applebaum, Anne. El ocaso de la democracia, la tentación del autoritarismo. Barcelona: Debate, 2021.
Bosch, Joaquim. Jaque a la democracia: España ante la amenaza de la deriva antidemocrática mundial. Barcelona: Ariel, 2024.
Castells, Manuel. Ruptura: la crisis de la democracia liberal. Madrid: Alianza, 2020.
Fukuyama, Francis. El liberalismo y sus desencantados: cómo defender y salvaguardar nuestras democracias liberales. Barcelona: Deusto, 2022.
Godàs, Xavier. Fer política en l’imperi del jo: per què la societat individualista posa en risc la democràcia. Vic: Eumo editorial, 2024.
Guilluy, Christophe. No society: el fin de la clase media occidental. Barcelona: Taurus, 2019.
Habermas, Jurgen. Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Trotta, 2010.
Habermas, Jürgen. Un nou canvi estructural en l’esfera pública i la política deliberativa. Barcelona: Edicions 62, 2023.
Han, Byung-Chul. En el enjambre. Barcelona: Herder, 2012
Han, Byung-Chul. Infocràcia: la digitalització i la crisi de la democràcia. Barcelona: La Magrana, 2022.
Han, Byung-Chul. La expulsión de lo distinto: percepción y comunicación en la sociedad actual. Barcelona: Herder, 2022.
Han, Byung-Chul. Psicopolítica: neoliberalismo y nuevas técnicas de poder. Barcelona: Herder, 2014.
Harari, Yuval Noah. Nexus: una breu historia de les xarxes d’informació des de l’edat de pedra fins a la IA. Barcelona: Edicions 62, 2024.
Kelsen, Hans. Esencia y valor de la democracia. Granada: Comares, 2002.
Lozano, Irene. Son molinos, no gigantes: cómo las redes sociales y la desinformación amenazan nuestra democracia. Barcelona: Península, 2020.
Marshall, T. H. Ciudadanía y clase social. Madrid: Alianza Editorial, 2023.
Mayos Solsona, Gonçal (i altres). La sociedad de la ignorancia. Barcelona: Península, 2011.
Moreno Bobadilla, Angela (i altres). Fake news, desinformación y otros desórdenes informativos. Madrid: Fragua, 2022.
Mounk, Yascha. El pueblo contra la democracia: por qué nuestra libertad está en peligro y cómo salvarla. Barcelona: Paidós, 2018.
Mounk, Yascha. La trampa identitaria: una historia sobre las ideas y el poder en nuestro tiempo. Barcelona: Paidós, 2024.
Piketty, Thomas. Una breu història de la igualtat. Barcelona: Edicions 62, 2021.
Ramonet, Ignacio. La era del conspiracionismo: Trump, el culto a la mentira y el asalto al Capitolio. Buenos Aires: Siglo XXI, 2022.
Rid, Thomas. Desinformación y guerra política: historia de un siglo de falsificaciones y engaños. Barcelona: Crítica, 2021.
Rosanvallon, Pierre. El siglo del populismo: historia teoría, crítica. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020.
Serrano, Pascual. Desinformación: cómo los medios ocultan el mundo. Barcelona: Península, 2020.
Snyder, Timothy. El camino hacia la no libertad. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2018.
Stengel, Richard. Guerras de la información: cómo perdimos la batalla de la desinformación y qué podemos hacer en el futuro. Barcelona: Roca editorial, 2021.
Tezanos, José Felix. La sociedad dividida: estructura de clases y desigualdades en las sociedades tecnológicas. Madrid: Biblioteca Nueva, 2022.
Wolf, Martin. La crisis del capitalismo democrático. Barcelona: Deusto, 2023.

Dia i hores:

Divendres de 11:30 a 13:30 hores

30 hores lectives

Calendari:

febrer: 14, 21 i 28
març: 7, 14, 21 i 28
abril: 4, 11 i 25
maig: 9, 16 i 30
juny: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Professor Tutor:

Lluís Soler Alsina​

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es