Select Page

Fake news, manipulació i poder

La informació és poder. Focalitza l’atenció sobre determinats temes i àmbits (mentre evita que ens fixem en d’altres), modula la nostra visió de la realitat, genera emocions i estats anímics, condiciona la construcció de la nostra identitat i ens esperona a actuar de determinades maneres i no pas d’altres. No és estrany, doncs, que des de temps immemorials se l’hagi intentat manipular, reprimir, alterar o, directament, falsejar.

Tanmateix, la proliferació de dades, imatges i notícies falses mai havia estat tan abundant com ara. I, sobretot, mai com ara havia resultat tan difícil distingir allò veritable i real d’allò tergiversat o, directament, inventat. Quines en són les causes? Com s’entén que mentre el volum d’informació i de coneixement no para de créixer i de difondre’s a més gent, hi hagi cada cop més persones que es creguin tota mena de mentides, algunes, fins i tot les més delirants? I, per últim, quines conseqüències pot tenir per a la salut de la democràcia i de la nostra convivència?

Sens dubte, es tracta d’un fenomen que ja ha generat força bibliografia, així com un ventall considerable de cursos, tallers i conferències. En aquest context, el valor afegit d’aquestes sessions consisteix en oferir una comprensió més global i profunda del seu abast i les seves conseqüències, mitjançant un enfocament interdisciplinari. Així, s’analitzaran les aportacions de la lingüística i les neurociències sobre els “frames” o marcs mentals; les anàlisis sociològiques sobre com i perquè la informació (i, en especial, la seva manipulació i tergiversació) i l’establiment d’un frame hegemònic esdevenen una eina clau en les estratègies de poder. Per últim, també s’analitzarà què poden aportar la psicologia, però també la filosofia, en l’estudi de com, paradoxalment, la societat de la informació degenera en societat de la ignorància i la desinformació.

PROGRAMA

• 1a sessió: presentació i objectius generals del curs. Concepte i abast del terme “fake news”, de desinformació i manipulació.
• 2a sessió: biaixos cognitius i prejudicis Com la ment selecciona i filtra la informació en funció de les nostres actituds i creences.
• 3a sessió: els marcs mentals o “frames”: què son, com funcionen i com interactuen amb els nostres biaixos cognitius.
• 4a sessió: informació i poder: lligams entre el poder polític, econòmic i cultural i la informació.
• 5a sessió: informació i poder: de Gutenberg a la televisió: un breu recorregut històric.
• 6a sessió: informació i poder: de la televisió a les xarxes socials: canvis i continuïtats.
• 7a sessió: les xarxes socials com espai de ressonància de l’odi i la ira.
• 8a sessió: les fake news en el marc de les xarxes socials i el poder actual.
• 9a sessió: les fake news en el marc de les xarxes socials i el poder actual (II).
• 10a sessió: informació i coneixement: (falsos) sinònims.
• 11a sessió: creixement exponencial de la informació i (des)coneixement.
• 12a sessió: immediatesa de la informació i (des)coneixement.
• 13a sessió: Matrix reloated: explosió de fake news i impossibilitat de diferenciar veritat i falsedat.
• 14a sessió: fake news i crisi de la democràcia.
• 15a sessió: conclusions.

Bibliografia

  • Castells, Manuel. Comunicación y poder. Madrid: Aliana, 2009.

  • Habermas, Jurgen. Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Trotta, 2010.

  • Han, Byung-Chul. En el enjambre. Barcelona: Herder, 2012

  • Han, Byung-Chul. Infocràcia: la desinformació i la crisi de la democràcia. Barcelona: La Magrana, 2022.

  • Herreras, Enrique. Lo que la posverdad esconde: medios de comunicación y crisis de la democracia. Barcelona: MRA Ediciones, 2021.

  • Lakoff, George. No pensis en un elefant: llenguatge i debat polític. Barcelona: Viena, 2008.

  • Lakoff, George. No pienses en un elefante: lenguaje y debate político. Barcelona: Península, 2017.

  • Lozano, Irene. Son molinos, no gigantes: cómo las redes sociales y la desinformación amenazan nuestra democracia. Barcelona: Península, 2020.

  • Magallón Rosa, Raúl. Unfaking news: cómo combatir la desinformación. Madrid: Pirámide, 2019.

  • Mayos Solsona, Gonçal (i altres). La sociedad de la ignorancia. Barcelona: Península, 2011.

  • Moreno Bobadilla, Angela (i altres). Fake news, desinformación y otros desórdenes informativos. Madrid: Fragua, 2022.

  • Picón, Joel. El arte de la desinformación: estudio de la comunicación e información digital contaemporánea. Barcelona: Autografía, 2022.

  • Ramonet, Ignacio. La era del conspiracionismo: Trump, el culto a la mentira y el asalto al Capitolio. Buenos Aires: Siglo XXI, 2022.

  • Rid, Thomas. Desinformación y guerra política: historia de un siglo de falsificacions y engaños. Barcelona: Crítica, 2021.

  • Serrano, Pascual. Desinformación: cómo los medios ocultan el mundo. Barcelona: Península, 2020.

  • Stengel, Richard. Guerras de la información: cómo perdimos la batalla de la desinformación y qué podemos hacer en el futuro. Barcelona: Roca editorial, 2021.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

Divendres de 9:00 a 11:00 hores

Calendari:

Febrer: 16 i 23
Març: 1, 8, 15 i 22
Abril: 5, 12, 19 i 26
Maig: 3, 10, 17 i 31
Juny: 14

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Lluís Soler: Professoa tutor de la UNED Sènior

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es