Select Page
Una historia de la filosofía a través de la bebida y la comida

Aquest curs és una història diferent de la filosofia, perquè harmonitza el progrés de les idees, amb el menjar i la beguda, per a recórrer de forma no lineal i comprendre el context d’algunes dels principals corrents filosòfics d’occident.

A mitjan segle XIX el filòsof alemany Ludwig Feuerbach, de qui Karl Marx en va estudiar el materialisme, cridava l’atenció sobre el rol central de la gastronomia sòlida i líquida (tal com les denominem avui) concebuda com un pilar que va servir per a fundar la humanitat i les seves relacions socials. El seu convenciment sobre la funció de l’alimentació era tal, que va arribar a afirmar que l’home és el que menja. Fins i tot l’evolució de la humanitat, per a aquest filòsof precursor de l’humanisme ateu, està relacionada amb la qualitat d’allò que mengem, abans que amb els discursos morals.

Llavors, seguint la línia d’aquesta afirmació, els nostres pensaments estan condicionats pel que ingerim? Evidentment, l’equació no té un resultat únic, i a més de ser el que mengem també és important la manera de preparar-ho i de prendre-ho.

No obstant això, el que sí que és cert, és que els aliments són un recurs capital de la humanitat tant per a la creació de societat, com d’una cultura comuna. En definitiva, la gastronomia també ens defineix com a grup i la manera en la qual pensem o concebem els nostres vincles humans. Així que, d’una banda, el menjar és manteniment, però també té a veure amb la felicitat, el comportament moral, el gust, les religions i creences, el plaer, i és precisament aquí on la filosofia i la gastronomia es relacionen.

Des de l’antiguitat clàssica fins als nostres dies, molts filòsofs i filòsofes van escriure sobre les coses del menjar i del beure, fins i tot alguns van ser precursors d’algunes de les ‘modes’ gastronòmiques molt en voga en l’actualitat, com el vegetarianisme o allò biodinàmic. Al llarg de les classes d’aquest curs, entreteixirem una història de la filosofia fent maridatge entre pensament i gastronomia, mostrant la unió intrínseca que existeix entre tots dos i com la mateixa idea de gastronomia neix com un concepte filosòfic.

PROGRAMA
  • Conceptes bàsics i objectius de l’assignatura. La gastronomia com a fet cultural. Diferències entre fet culinari i gastronomia; la teoria del gust.
  • La gastronomia en l’antiguitat clàssica. De l’herbolari i la dietètica, a la poesia i la gastronomia de Brillat-Savarin. La distribució de la polis en funció del menjar i el cultiu: Aristòtil i l’home com ésser polític.
  • Els Titans de la Ilíada rostien nens: comportaments propis i aliens com a marca de la moral de les persones. La funció simbòlica del menjar: religió i l’opi del poble.
  • La filosofia darrere del vegetarianisme, la frugalitat i la cuina com a ofici degradat. Un banquet entre Pitàgores i Plató, la transmigració de les ànimes.
  • El just mitjà per al menjar, l’ètica i la filosofia: Aristòtil. La categorització dels sabors del Liceu, de Brillat-Savarin, i les noves tendències sobre allò gustós.
  • En el vi està la veritat, entre Plini el vell i Pasteur. Un vermut per a la salut: Hipócrates de Cos i l’estudi del cos humà a la Itàlia del S XIX.
  • L’ultratge de la borratxera de Pitàgores i el mecanisme per a beure en la justa mesura. L’experimentació en filosofia de Deleuze i Guattari, alcohol i altres substàncies.
  • Un jardí per al delit. L’hedonisme i la filosofia d’Epicur: el menjar i la beguda com a plaer sense culpes. Les dones a la cuina però fora de la filosofia.
  • La gola i la filosofia. El càstig del cos en la filosofia medieval occidental. Agustí d’Hipona, un luxuriós que criticava la impuresa de l’apetit. El model de la convivialitat en les filosofies de la Roma Imperial i l’assetjament a l’hedonisme.
  • El plaer de sabors del pròxim orient i la importància del pensament àrab: Averroes, Maimonides i la medicina filosòfica.
  • Floriment artístic: el renaixement en la cuina i la filosofia. Els mites de Leonardo da Vinci. El futurisme entre fogons.
  • La cuina de la modernitat i la vara del racionalisme filosòfic. Descartes, Kant i les raons del gust.
  • La teoria del gust d’Hume i el seu impacte en el desenvolupament de l’estètica del gust contemporània.
  • Marx i el vi: la teoria del valor va néixer de les vinyes. El vi com a vincle d’unió amb Friedrich Engels, com a herència familiar i com a exemple del capitalisme.
  • Nietzsche, el menjar per davant de la teologia i el vegetarianisme. L’alimentació com a marxamo de la societat.
  • Prenem un te? Filosofia zen i menjar: senzillesa, responsabilitat, respecte a la natura i Oryoki (la quantitat justa)
  • La revolució del carro de la compra: menja com penses o la cassola com justícia social. La filosofia de Rudolf Steiner i el cultiu biodinàmic. Moviments de sostenibilitat i slow food, la crítica al capitalisme.
Bibliografia
Aduritz, Andoni e Inerarity, Daniel; Cocinar, comer vivir; Destino; 2012.

Berti Gabriela, Epicuro. El objetivo supremo de la filosofía es conseguir la felicidad; Ed. RBA; 2015.

Brillat-Savarin Jean Anthelme, Fisiología del gusto; Bruguera; 1986.

Caballero, Oscar; Comer es una historia; Planeta Gastro; Barcelona, 2018.

Giménez García Francisco, La cocina de los filósofos; Ediciones Libertarias; 2002.

Infante Eduardo y Macía Cristina; Gastrosofía; Ed. Rosamerón; 2022.

Platón, El Banquete; Trad. Carlos García Gual; Ed. Alianza; 2013

Rigotti Francesca, Filosofía en la cocina: pequeña crítica de la razón culinaria; Ed. Herder; 2001.

Slingerland Edward, Borrachos: cómo comimos, bailamos y tropezamos en nuestro camino hacia la civilización; Ed. Deusto; 2022.

Toussaint -Samat M., Historia natural y moral de los alimentos; Alianza Editorial, 1991.

Vázquez Montalbán, Manuel; Contra los gourmets; De Bolsillo; Barcelona; 2005.

Onfray, Michel; La razón del gourmet: filosofía del gusto; Ediciones de la Flor; Buenos Aires; 1999.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimarts de 11:30  a 13:30 hores

Calendari:

Febrer: 14, 21, 28
Març: 7, 14, 21, 28
Abril: 11, 18, 25
Maig: 2, 9, 16, 30
Juny:  13

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Castellà

Ponent:

Gabriela Berti  Dra. en Filosofia, escriptora i creadora del projecte Los Foodistas

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al Centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es