Select Page
Mirart de l’antiguitat. D’Egipte a Roma

Mirart de l’antiguitat. D’Egipte a Roma

Mirart de l’antiguitat. D’Egipte a Roma

L’objectiu d’aquest curs és oferir una visió de la història de l’art de l’edat antiga, centrant-nos en l’anàlisi de les realitzacions artístiques de les principals civilitzacions: l’antic Egipte, Pròxim Orient (Mesopotamia, els assiris, hitites, fenicis, palestins i Pèrsia), Grècia i Roma clàssiques.

No es tracta de desenvolupar una història de l’art exhaustiva, sinó de fer un recorregut visual per les principals civilitzacions i establir quines són les característiques generals de les seves produccions artístiques com a mitjà per a comprendre moment històric al qual pertanyen.

La seva delimitació cronològica va aproximadament des del mil·lenni IV aC fins a la caiguda de l’Imperi Romà (segle V). Les primeres civilitzacions estan definides per l’aparició de l’escriptura i el poder polític i religiós.

Geogràficament centrarem el nostre estudi en les civilitzacions mediterrànies i del Pròxim Orient. Tot i que farem una petita incursió per l’Amèrica Precolombina i la Xina, amb una sessió dedicada als guerrers de Xi’an.
Tot plegat és un període apassionant que permet conèixer l’origen de tot l’art i cultures posteriors.

PROGRAMA

1. Presentació del programa. Contextualització cronològica, justificació, objectius i algunes qüestions generals. Amèrica precolombina.
2. Art Egipci. Aspectes generals. Arquitectura.
3. Art Egipci. Tipologies arquitectòniques.
4. Art Egipci. Escultura i principals obres.
5. Art del Pròxim Orient. Aspectes generals. Mesopotamia.
6. Art de Pròxim Orient. Assiris, hitites, fenicis, palestins.
7. Art de Pròxim Orient. Pèrsia i principals obres.
8. Art prehel·lènic. Creta i Micenes.
9. Art grec. Arquitectura.
10. Art grec. Arts plàstiques.
11. Art etrusc. Art romà. Aspectes generals.
12. Art romà. Arquitectura.
13. Art romà. Arquitectura i arts plàstiques.
14. Art romà. Arts plàstiques i art paleocristià.
15. Els guerrers de Xian

Bibliografía General

BORRÁS, G.M., y FATAS, G. Diccionario de términos de Arte y elementos de arqueología, heráldica y numismática. Madrid, Alianza, 1988.

Diccionario visual de términos arquitectónicos. Madrid, Cátedra, 2008.

STEVENSON SMITH, W. Arte y Arquitectura del Antiguo Egipto. Madrid. Cátedra, 2000.

FRANKFORT, H. Arte y arquitectura del Oriente Antiguo.Madrid, Cátedra, 2008. ( ed.Londres, 1954).

ROBERTSON, M. El arte griego. Madrid, Alianza, 1985.

BIANCHI BANDINELLI, R.i TORELLI, M. El arte de la antigüedadclásica. Etruria-Roma.Madrid, Akal, 2000.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dijous de 11:30 a 13:30 hores

Setembre: 12, 19 i 26 Octubre: 3. 10, 17, 24 i 31 Novembre: 7, 14, 21 i 28 Desembre: 5, 12 i 19

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Anabel López. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Amèrica: de l’ordre colonial a les repúbliques complexes

Amèrica: de l’ordre colonial a les repúbliques complexes

Amèrica: de l’ordre colonial a les repúbliques complexes

En aquest curs ens aproparem a les realitats colonials de l’Amèrica del Sud entre els segles XVI i XIX per endinsar-nos, després, en els processos de construcció i desenvolupament de les repúbliques fins als nostres dies.

Analitzarem les relacions entre Europa i Amèrica al llarg del temps, la manera de desenvolupar-se les relacions humanes i socials primer en el món colonial i després en el món republicà i llegirem i escoltarem fonts escrites i visuals que ens ajudin a entendre com han estat i són les diferents expressions de política en els territoris americans al llarg del temps.

En arribar al món recent contemporani analitzarem dictadures, populismes, i també el sorgiment de moviments socials diversos.

PROGRAMA

L’Europa que va descobrir l’existència d’Amèrica. Contextualització política, social i sobretot ideològica de les institucions que van impulsar el procés que va derivar en el descobriment i la conquesta d’Amèrica.

La conquesta d’Amèrica en clau humana. Més enllà dels actors institucionals, les persones que es van traslladar als territoris acabats de descobrir i el que van encarnar els seus cossos.

Conquerir, colonitzar, estabilitzar l’ordre colonial. Les diferents fases del procés en el qual van intervenir institucions, persones i grups culturals diferents i que van consolidar el que pot entendre’s com un ordre que transcendirà fins i tot al segle XIX

Criollitat i mestissatge (del XVI al XVIII). El gran imprevist de la conquesta i els fonaments de l’ordre colonial, les diferències i les relacions d’exclusió entre persones de diferent color de pell

Revoltes, Independències, Guerres de límits i Repúbliques criolles. De pèrdua de privilegis a les declaracions d’independència. Els avatars posteriors i l’assentament dels poders criolls

Les veus de les dones: Repúbliques molt, molt més amples! Escriptores vuitcentistes que van teixir una xarxa americana i amb Europa i que, en els seus escrits, van plantejar Repúbliques més modernes, inclusives i plurals.

La lenta arribada de les democràcies a Amèrica Llatina: guerres, populismes i dictadures. Un repàs per la política i les societats llatinoamericanes del segle XX, incloent-hi la relació amb els EUA.

Moviments socials i feministes a Amèrica (s. XX-XXI). Allà on els estats i les elits no han volgut estar.

Bibliografia General

CARMAGNANI, Marcello. El otro occidente, Editorial Fondo de Cultura Económica. México, 2004.
HALPERIN DONGHI, Tulio. Historia contemporànea de América Latina. Editorial Alianza, Madrid 2008.
RIVERA GARRETAS, María Milagros. La Reina Juana I de España, mal llamada la loca. Edición Sabina, Madrid, 2017.
RIVERA GARRETAS, María Milagros. Enigmas de la casa del Placer de Sor Juana Inés de la Cruz. Ed. Sabina, 2018

Hores lectives:

15 hores

Dies i hora:

Dimecres de 9:00 a 11:00 hores

Setembre:18 i 25 Octubre: 2, 9, 16, 23 i 30 Novembre: 6, 13, 20 i 27 Desembre: 4, 11 i 18 de 2019 i  15 de Gener de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Patrícia Martínez i Álvarez. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Escriure teatre després d’Auschwitz

Escriure teatre després d’Auschwitz

“Escriure teatre després d’Auschwitz”. Camins de la dramatúrgia europea al segon terç del segle XX (1933-1968)

 

El filòsof Theodor Adorno va referir-se diverses vegades a la impossibilitat d’escriure poesia després d’Auschwitz. Tota la filosofia i la cultura europees van haver d’enfrontar-se amb uns fets que les sobrepassaven i que van posar sobre la taula el difícil repte de seguir escrivint o de tornar a escriure.

Aquest fet no és menys significatiu en el teatre, on es produeixen nombroses novetats temàtiques i estilístiques. Després de la tendència realista i naturalista de finals del segle XIX i principis del XX, els fets històrics de 1914 a 1945 obligaran en certa manera el teatre a “abandonar” el realisme davant d’una realitat que s’ha tornat monstruosa, absurda, grotesca, “irreal”…

En el present curs volem centrar-nos en alguns d’aquests corrents que eviten de diferents maneres el realisme i que ens duen, paradoxalment, a una reflexió sobre la realitat humana i sobre les desmesures polítiques i tecnològiques del segle XX.

PROGRAMA

1. Introducció: la “fi” del realisme

2. El teatre de l’absurd

1.1. Eugène Ionesco

1.2. Samuel Beckett

1.3. Lectura: La cantant calba i Tot esperant Godot

3. El teatre de l’existència

2.1. Jean-Paul Sartre

2.2. Albert Camus

2.3. Lectura: A porta tancada i El malentès

4. El teatre anti-totalitari

4.1. Bertold Brecht

4.2. Václav Havel

4.3. Lectura: Terror i misèria del Tercer Reich i El memoràndum

5. Lectura dramatitzada

5.1. El treball de taula

5.2. La posada en escena

 

Bibliografia General

Allardyce, Nicoll: Historia del teatro mundial, Aguilar, Madrid, 1964.
ARTAUD, Antonin: El teatro y su doble, Edhasa, Barcelona, 2001.
BROOK, Peter: El espacio vacío, Península, Barcelona, 2001.
DE MARINIS, Marco: El nuevo teatro (1947-1970), Paidós, Barcelona, 1988.
IBÁÑEZ, Jordi: La lupa de Beckett, Antonio Machado Libros, Madrid, 2004.
PANDOLFI, Vito: Història del Teatre (III), Institut del Teatre, Barcelona, 1989.
RUIZ, Borja: El arte del actor en el siglo XX, Artezblai, Bilbao, 2008.
SALVAT, Ricard: Teatre contemporani, Edicions 62, Barcelona, 1966.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

Setembre: 18 i 25 Octubre: 2, 9, 16, 23 i 30 Novembre: 6, 13, 20 i 27 Desembre: 4, 11 i 18 del 2019 i Gener: 15 del 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Jordi Casasampera. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

L’Islam invasor, l’Islam envaït.

L’Islam invasor, l’Islam envaït.

L’Islam invasor, l’Islam envaït. Introducció a l’Islam

Termes com: “Gihadisme”, salafisme, Alà, xiïta, “integrista”, talibà, “fonamentalisme” … els hem escoltat o pronunciat alguna vegada. Però realment sabem el que volen dir? Coneixem la diferència entre ells?

Això que semblaria fàcil de contestar, no ho és. Alguns conceptes apareixen com a sinònims o són mencionats arbitràriament quan alguns d’ells no existeixen ni en l’imaginari islàmic ni tampoc estan clars en el món occidental. El curs pretén posar fil a l’agulla per ser rigorosos, des del punt de vista etimològic, quan parlem sobre l’islam, perquè com deia una professora meva: La terminologia mai no és innocent.

D’altra banda, la construcció dels grans imperis sempre ha sigut motiu de discussions entre els partidaris de les seves expansions –ja que sovint han aportat riquesa i cultura- i els detractors que esgrimeixen la destrucció total de valors i trets culturals dels nadius, la importació de malalties, etc.

L’islam com a eix vertebrador de diverses invasions no està exempt d’aquestes controvèrsies. Però…, sempre ha sigut invasor? La seves invasions han acabat seduint la població nativa? Mai s’ha lliurat de ser envaït? Quina diferència hi ha entre envair, conquerir o imposar?

Són respostes difícils perquè depenen des de quin punt de la Història partim i si la revisió històrica es fa des del punt de vista de l’invasor o de l’envaït. Tanmateix, aquest curs no pretén jutjar l’imperi islàmic com a víctima o botxí sinó revisar els episodis històrics que l’han fet gran i els episodis que no l’han permès seguir creixent.

PROGRAMA

Presentació. Discussió sobre els conceptes “envair”, “conquerir”, “imposar”, “imperialisme”, “hegemonia”. Conceptes fonamentals de l’islam religiós: Com utilitzar el vocabulari i a quines fonts cal acudir.
La xaria, les escoles jurídiques i les fonts de jurisprudència de l’islam. Les dues branques més importants de l’islam: Sunnites i xiïtes, diferències i semblances. Diferents branques del xiisme.
Conceptes fonamentals de l’islam polític. Com utilitzar el vocabulari i a quines fonts cal acudir. Els “ismes” de l’islam: “Gihadisme”, islamisme, “integrisme”, “fonamentalisme”, salafisme…
Primeres expansions de l’Islam.
L’islam s’estableix al Magreb.
La invasió d’al-Àndalus.
L’islam arriba a l’Àfrica negra.
L’islam penetra a Bòsnia.
L’arribada dels aiatol·làs a l’Iran.
Islam i política a l’Àsia Central.
L’islam particular de Turquia.
L’islam tradicional del Pakistan.
L’islam en els confins del món: Indonèsia.
Conflictes des de la Sociologia del poder: Egipte S. XIX i Palestina S. XX
Resum i cloenda.

Bibliografia General

L’extracte de les propostes bibliogràfiques és de caràcter general. Si algun alumne decideix aprofundir en un tema determinat, al final de cada classe disposaré d’una selecció bibliogràfica específica.

REZA JEZRI, Ahmad. El Islam shií: Historia, ideario y Gobiernos. Ed. Atenea. Madrid, 2008
CORM, GEORGES. Le Proche-Orient: 1956-2003. Ed. Gallimard. Paris, 2003
ROY, Oliver. La nueva Asia Central o la fabricación de naciones. Ed. Sequitur. Madrid, 1997
TAIBO, Carlos. Bòsnia, Kosovo, Txetxènia. Ed. Assaig 1984. Barcelona, 2000
INIESTA, Ferran. El islam del Africa negra. Biblioteca de Estudios Africanos. Ed. Bellaterra. Barcelona, 2009

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dijous de 9:00 a 11:00 hores

Setembre: 12, 19 i 26 Octubre: 3. 10, 17, 24 i 31 Novembre: 7, 14, 21 i 28 Desembre: 5, 12 i 19

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Jordi Belloso. Professor-tutor de la Facultat d’Educació del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Presentació del programa UNED Sènior de Barcelona

Presentació del programa UNED Sènior de Barcelona

Presentació del programa UNED Sènior de Barcelona curs 2019-2020

El proper dimarts 11 de juny y divendres 14 de juny presentarem el programa UNED Sènior de Barcelona que farem en el curs 2019-2020.

T’esperem els dies:

12 de juny a les 10 hores

14 de juny a les 12 hores

També durant la setmana farem els tasts d’alguns dels cursos:

  • Dimarts 11 de juny a les 10 hores: El gòtic i el fantàstic a la narrativa cinematogràfica a càrrec del professor Salvador Bernabé
  • Dimarts 11 de juny a les 11 hores: Descobrint l’Edat Mitjana a càrrec del professor Alberto Reche
  • Dimarts 11 de juny a les 12 hores: Amèrica: de l’ordre colonial a les repúbliques complexes a càrrec de la professora Patrícia Martínez
  • Dimecres 12 de juny a les 11:30 hores: El teatre a través de Comediants a càrrec del professor Jaume Bernadet
  • Dijous 13 de juny a les 10 hores: L’Islam invasor, l’Islam envaït a càrrec del professor Jordi Belloso
  • Dijous 13 de juny a les 11 hores: Aprendre a mirar la música del cinema en 12 pel·lícules, a càrrec del professor Xavier Cazeneuve
  • Dijous 13 de juny a les 12 hores: Matemàtiques per tot arreu. Visualitzem-les i estimem-les, a càrrec de la professora Iolanda Guevara
  • Divendres 14 de juny a les 10 hores: Explorando el cerebro: de la neurona a la cognición a càrrec del professor Diego Redolar

Entrada lliure