Select Page
Tècniques d’Estudi 8-10 octubre

Tècniques d’Estudi 8-10 octubre

Tècniques d’estudi

Corregeix i millora les teves tècniques d’estudi!! – Millora el teu rendiment!! – Aprofita de forma òptima el temps d’estudi!!

Una bona tècnica d’estudi és fonamental, ja que determinarà el teu aprenentatge i resultats acadèmics.

En interioritzar un mètode d’estudi adequat, establiràs una pauta de treball eficaç a tota la teva trajectòria acadèmica a la UNED.

Programa
Dimarts 8 d’octubre

10:00 a 14:00 hores

ELS 4 PASSOS DE L’APRENENTATGE RÀPID I EFICAÇ: Voluntat, preparació, hàbit i pràctica.

AMBICIÓ DE RESULTATS: Autoestima, Objectius, Motivació, Inquietud, Treball i esforç, Regularitat

LA PRESA D’ANOTACIONS: Tècniques i consells útils per a prendre bones anotacions.

LA SESSIÓ D’ESTUDI: I la importància de tot el context que embolica la sessió d’estudi: factors interns i factors ambientals.

LA LECTURA: Com llegir correctament un text i alguns consells que evitessin una lectura lenta i confusa. Correcció de vicis.

ANALITZAR EL CONTINGUT DE L’ASSIGNATURA

SUBRATLLAT I RESUM: Quan, que i com subratllar, destacant les idees essencials d’un text i obtenir un resum òptim.

Dimecres 9 d’octubre

10:00 a 14:00 hores

ALGUNS MÈTODES: Associació, Síntesi, Acrònims, Repetició

APROFITAR LES NOVES TECNOLOGIES: Aprofitar els beneficis que les noves tecnologies poden aportar al nostre estudi.

MILLORAR LA CONCENTRACIÓ: Com treure el màxim partit amb un grau de concentració òptim.

Dijous 10 d’octubre

10:00 a 14:00 hores

LA FATIGA MENTAL: Factors que la provoquen. I com evitar-la i combatre-la.

L’ESTUDI DIFERENCIAT O PER MATÈRIES: La importància de l’organització en l’estudi

ESTUDI GRUPAL O INDIVIDUAL: La importància del treball en equip. I saber quan s’ha d’estudiar en solitud.

COM AFRONTAR UN EXAMEN EN CONDICIONS: Organització prèvia a l’examen i alguns consells útils segons la tipologia de la prova, el contingut…

Crèdits:

0,5 ECTS (en tràmit)

Hores lectives:

12 hores

Dates:

8, 9 i 10 d’octubre

Horari:

10:00-14:00h

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Inscripció:

35€ alumnes UNED i 50€ per la resta

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

Ponent:

Joaquim Cabeza. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

A qui va adreçat:

A alumnes de la UNED

Objetius:

Un curs de tècniques d’estudi ha d’oferir la possibilitat de millorar i corregir les tècniques adquirides, amb l’objectiu bàsic d’aprofitar de forma òptima el temps dedicat. A més, l’alumne ha de ser conscient que interioritzar un mètode d’estudi adequat establirà una pauta de treball eficaç e tota la seva trajectòria acadèmica en la UNED

Metodologia:

Classes teòriques i pràctiques


Informació del Centre

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Registre de documents

On fer el registre de documents?

Inici » Arxius de July 2019

Barcelona

Avinguda de Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona

Tel: 93 396 80 59
info@barcelona.uned.es

Horari de registre:

Matins: de dilluns a divendres
de 10.00h a 13.00h.

Per registrar els documents cal portar els originals i fotocòpies grandària A4.

El tràmit de registre de documentació és personal i s’ha de presentar el DNI, NIE o PASSAPORT. En el cas d’enviar a una altra persona ha de portar una autorització signada i còpia del DNI, NIE o PASSAPORT de l’estudiant.

 

Santa Coloma de Gramenet

Recinte Torribera, Edifici la Torre
C/Prat de la Riba, 171
08924 Santa Coloma de Gramenet

Tel: 93 468 28 19
info@santa-coloma.uned.es

Horari de registre

Matins: dilluns i dimecres
de 9.30 a 13.00h
Tardes: de dilluns a dijous
de 16.00 a 20.00h

Per registrar els documents cal portar els originals i fotocòpies grandària A4.

El tràmit de registre de documentació és personal i s’ha de presentar el DNI, NIE o PASSAPORT. En el cas d’enviar a una altra persona ha de portar una autorització signada i còpia del DNI, NIE o PASSAPORT de l’estudiant.

St. Boi de Llobregat

Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Tel: 93 654 53 33
Tel: 93 652 98 40
info@santboi.uned.es

Horari de registre

Matins: divendres
de 10.00 a 13.00h
Tardes: de dilluns a dijous
de 16.00 a 20.00h

Per registrar els documents cal portar els originals i fotocòpies grandària A4.

El tràmit de registre de documentació és personal i s’ha de presentar el DNI, NIE o PASSAPORT. En el cas d’enviar a una altra persona ha de portar una autorització signada i còpia del DNI, NIE o PASSAPORT de l’estudiant.

L’amor a la Grècia antiga

L’amor a la Grècia antiga

L’amor a la Grècia antiga

Qui no coneix les aventures de Zeus o d’Apol·lo o el desenfrenament sexual de Dionisio? Qui no ha sentit parlar de la fatídica història de Jàson i Medea; de l’amor prohibit entre Fedra i Hipòlit; de l’amor bestial entre Pasifae i el Minotaure; del transsexual Tiresias; de l’homosexual Jacinto, amant d’Apol·lo; o dels poemes eròtics de Safo de Lesbos? Qui no recorda a Diótima de Mantinea alliçonant a Sòcrates mentre li exposa l’ascens al coneixement per la via de l’amor? No oblidem també l’amor virtuós i ascètic que es fundi amb el cosmos proclamat per estoics i epicuris; o les lliçons del gran Aristòtil sobre la filia. Però què tenen en comú totes aquestes històries i lliçons sobre l’amor?

El curs que proposem per a aquest any acadèmic es titula L’Amor a la Grècia Antiga. És de caràcter introductori i pretén aproximar a l’alumnat a un concepte transversal que està present en la filosofia, la literatura i la societat grega. Es busca aclarir les diferents significacions de l’amor i la seva repercussió en el pla social, les institucions a les quals contribueix a sostenir, els espais en els quals pot exercir el seu poder i com en el pla intel·lectual és recuperat pels filòsofs i membres de les sectes òrfiques. Analitzarem com aquest terme ha arribat fins als nostres dies i com Eros es revela com el mediador de camins iniciàtics.

PROGRAMA
I. L’amor en la literatura clàssica
Els poetes mèlics
Els poetes èpics
Els poetes tràgics
Escriptors alexandrins
II. Els espais de l’amor
Iconografia eròtica
Jardins per a l’amor
 
III. L’amor en la política, l’economia i la societat
Els homes, la polis i l’amor
Les dones, el oikos i l’amor
Dionisos i l’amor
 
IV. Els filòsofs i l’amor
Eros demiürg
L’amor en les teogonías òrfiques
El Simposi de Plató
La filia aristotèlica
Epicureisme, estoïcisme i l’amor
Bibliografia General

AA.VV., El libro de la mitología, Akal, Madrid, 2002
CALAME, Claude, Eros en la Antigua Grecia, Akal, Madrid, 2002
CAMPBELL, Joseph, Diosas, Atalanta, Girona, 2015
DODDS, Eric R., Los griegos y lo irracional, Alianza, Madrid, 1999.
LAROUX, Nicole, Las experiencias de Tiresias. Lo masculino y lo femenino en el mundo griego, Acantilado, Barcelona 2004.
MÉNAGE, Gilles, Historia de las mujeres filósofas, Herder, Barcelona, 2009
MOLAS FONT, Maria Dolors (ed.), Violencia deliberada: las raíces de la violencia patriarcal, Icaria, Barcelona, 2007
MOSSÉ, Claude, La mujer en la Grecia Clásica, Nerea, Hondarribia, 2001
POMEROY, Sarah, Diosas, rameras, esposas y esclavas: mujeres en la Antigüedad clásica, Akal, Madrid, 2013
SÁNCHEZ ROMERO, Margarita (ed.), Arqueología y género, Universidad de Granada, Granada, 2005
VERNANT, Jean-Pierre, Los orígenes del pensamiento griego, Paidós, Barcelona, 2011
VERNANT, Jean-Pierre, Mito y sociedad en la Grecia Antigua, Siglo XXI, Madrid, 2009

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimecres de 09:00 a 11:00 hores

Gener: 22 i 29 Febrer: 5, 19 i 26 Març: 4, 11, 18 i 25 Abril: 1, 15, 22 i 29 Maig 6 i 13 de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Ana Belén González. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Els secrets del mercat de l’art contemporani

Els secrets del mercat de l’art contemporani

Els secrets del mercat de l’art contemporani

L’art contemporani ens arriba de la mà de diferents agents que configuren el que es coneix com a Mercat de l’Art. Tots ells se situen en una espècie de mecanisme que regula una sèrie de normes que tenen a veure amb la gestió d’exposicions, les fires internacionals, els col·leccionistes i el rol de l’artista contemporani.
El que existeix entre les bambolines del Mercat té a veure amb la legislació, les polítiques de gestió cultural, comunicació i brànding, que generen un producte llest per a ser consumit per l’espectador. Aquest producte està emparat per unes bases legals que afecten tant el patrimoni cultural d’un estat com la propietat intel·lectual de l’artista.
Què hi ha darrere d’una exposició eventual en un museu? Per a què serveixen les fires internacionals d’art? Quin rol exerceix l’artista contemporani?
El curs pretén donar resposta a aquestes preguntes i algunes més, perquè l’estudiant sigui capaç de comprendre com funciona el mercat de l’art, com s’ha adaptat als nous temps i com l’artista ha necessitat formar-se per a crear la seva pròpia marca.

Els objectius del curs són:

-Conèixer els aspectes pràctics que afecten la gestió d’una col·lecció: el mercat de l’art, mecenatge i polítiques culturals, conservació i restauració i fiscalitat sobre art.
-Familiaritzar-se amb els conceptes bàsics relacionats amb la fiscalitat de l’art contemporani.
-Conèixer les lleis que regulen el patrimoni històric.
-Definir de forma genèrica el mercat de l’art.
-Entendre la motivació que porta els operadors del mercat a configurar les transaccions d’una manera o altra.
-Conèixer l’origen dels museus i les seves diferències respecte a altres espais expositius actuals de l’art contemporani.
-Diferenciar entre “museologia” i “museografia”.
-Conèixer les estratègies de marca i comunicació per a posicionar i diferenciar a les organitzacions artístiques.
-Entendre com ha de gestionar un artista la seva pròpia carrera i conèixer els drets d’autor. VEGAP.

PROGRAMA

1. Bases legals i propietat intel·lectual

1.1. Normativa internacional
1.2. Patrimoni històric
1.3. Fiscalitat en l’art
1.4. Contractació
1.5. Què és la propietat intel·lectual?
1.6. Durada i límits dels drets d’autor
1.7. La llicència dels drets

2. Museografia i gestió d’exposicions

2.1. Els espais de l’art
2.2. La planificació d’un museu o un centre d’art
2.3. Exposicions

3. Galeries i mercat d’art

3.1. Les galeries d’art contemporani
3.2. El funcionament d’una galeria
3.3. El mercat de l’art contemporani
3.4. Els clients
3.5. Mercat de l’art i teoria econòmica

4. Comunicació i brànding en art

4.1. Comunicar en art
4.2 El context de l’art actual. Tendències i nous llenguatges artístics
4.2. Creació de marca per part de l’artista
4.3. L’estudi de l’artista.
4.4. El currículum de l’artista. La redacció del statement artístic

Bibliografia General

AA.VV. Medidas jurídicas y prácticas contra el tráfico ilícito de bienes culturales MANUAL DE LA UNESCO
LEY 23/2006, de 7 de julio.BOE núm.162 .Madrid 8 de junio de 2006 por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril
REAL DECRETO 281/2003, de 7 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento del Registro General de la Propiedad Intelectual.
GONZÁLEZ-VARAS IBAÑEZ, Ignacio. Patrimonio cultural: conceptos, debates y problemas. Madrid: Cátedra, 2015
HERNÁNDEZ CARDONA, Francesc Xavier. Museografía didáctica e interpretación de espacios arqueológicos. Gijón: Trea, 2012
ARTS COUNCIL ENGLAND GRANT-IN-AID.Annual Report & Accounts.ISBN = 978-1-5286-0352-2
AA.VV,Desacuerdos. Sobre arte, políticas y esfera pública en el Estado español,2003.ISBN: 84-89771-08-1
AA.VV The 21st-century curator A report into the evolving role of the UK museum curator, and their needs for the future,2016.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimarts de 18:30 a 20:30 hores

Gener: 28 Febrer: 4, 18 i 25 Març: 3, 10, 17, 24 i 31  Abril:  14, 21 i 28 Maig: 5, 12 i 26 de 2020

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Mónica Marañón. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per falta de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució s’habrà de presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

El teatre a través dels Comediants

El teatre a través dels Comediants

El teatre a través dels Comediants

El teatre a través de Comediants és ensenyar, a través de l’experiència pròpia, els diferents estils i llenguatges del teatre utilitzats per la companyia i les influències que hem tingut d’altres creadors i grups del nostre país i de la resta del món.

El teatre de Comediants posa en escena l’imaginari col·lectiu. Hem estat professionals de l’efímer, investigadors de la  comunicació i la participació ciutadana. Innovadors de les dramatúrgies festives. Creadors de grans espectacles de carrer arreu del món. Ens hem barrejat amb altres grups i ens hem enriquit amb les seves troballes. Som divulgadors de les nostres arrels. Adoradors del sol i del foc, enamorats dels contes sota la lluna, ambaixadors de la llum i el tarannà   mediterrani. Constructors d’un llenguatge que arriba a totes les edats. Bàsicament se’ns coneix com a grup teatral,
però també hem fet discos, llibres, cerimònies esportives, pel·lícules, exposicions, materials pedagògics, sèries de televisió, operes. Durant els 44 anys d’existència hem estat autodidactes però també hem tingut grans mestres, hem treballat la creació col·lectiva, hem escrit el text, hem compost les partitures, après a coreografiar i a dansar, hem confeccionat vestuari per centenars de personatges, hem modelat nombroses mascares i construït escenografies de totes mides.Hem après a utilitzar el foc en els nostres grans espectacles. Hem viscut molts anys en una comunitat de creació artística i hem anat inventant un nou llenguatge: el llenguatge Comediants. A partir del camí recorregut pel nostre estil de fer teatre proposo explicar la seva forma i el seu fonament i contextualitzar-lo dins l’evolució del teatre en general.

Coneixerem i comentarem quins materials emocionals, artístics, poètics, musicals, tradicionals, llegendaris, costumistes  treballa la companyia per fer el seu teatre.

Veurem quines són les fonts d’inspiració. Anirem de viatge a altres cultures per veure quines influències d’altres grups, estils i col·lectius ens han condicionat i guiat. Valorarem el teatre d’arrel. Som fills del que es coneix com a teatre independent que sorgeix d’una tradició teatral rica i fecunda a casa nostra: no hi ha poble que no representi els pastorets, gran pedrera d’actors i actrius. Reivindicarem la importància del teatre nascut a les acaballes de la dictadura, un temps gris, però amb molta gent de teatre compromesa a cercar noves formes per assolir la llibertat. La companyia ha crescut i ha evolucionat gràcies a la imprescindible acollida de la gent i a les oportunitats brindades per entitats veïnals i ciutadanes que ens ha permès aprendre i desenvolupar el llenguatge de carrer. Junts, ciutadans, ciutadanes i actors hem recuperat el carrer com espai de llibertat. No volem oblidar d’on venim; de les valuoses aportacions d’actors, actrius, dramaturgs i artistes compromisos, que van ser estroncades per la guerra civil, com tantes i tantes iniciatives progressistes que van engegar els homes i dones que van començar a construir la República.

PROGRAMA

UNITAT 1. NON PLUS PLIS I EL TEATRE DELS ANYS 60-70
1. Introducció a l’obra i al context.
2. Fugint del teatre de tresillo.
3. Grup d’estudis teatrals d’Horta i la renovació teatral.
4. Joglars, el mim i el llenguatge del cos.
5. Fabià Puigcerver, Lluís Pasqual, J.J. Graells, impulsors del Teatre Lliure.
6. Fills dels Pastorets i La Passió.
7. El Teatre Amateur, viver de nous talents.
8. A la recerca d’un Teatre ritual. Trencar l’espai, el cercle forma primitiva del teatre.
9. Elements tradicionals en un escenari transgressor. Música, gest, gegants i capgrossos a escena.
10. Non Plus Plis, treball de fi de curs de l’Institut del teatre de BCN (1 /6/1972)
11. La censura.
12. Espurnes de llibertat: actuant a la Universitat de Prada (25/8/1972)

UNITAT 2. CATACROC I ELS MESTRES (1973)
1. El joc, base del teatre.
2. El mestre Jaques Lecoq i l’escola de París.
3. El bufó, el clown, el Pierrot, l’Arlequí.
4. Donato Sartori i els arquetips de la Commedia dell’arte.
5. Creadors i directors de casa nostra: J. A. Codina, Arrizabalaga, Iago Pericot.
6. Catacroc, comunicació directa amb el públic.
7. Teatre a la TV. Un globo, dos globos, tres globos (1975)

UNITAT 3. PLOU i FA SOL, COMMEDIA DELL’ARTE A LA CATALANA (1976)
1. Teatre fet amb elements de terrat i de les golfes.
2. L’alegria que passa.
3. Teatre per la recuperació del carrer i per les associacions de veïns.
4. El Grec 75 i l’assemblea d’actors i directors: Un teatre pel poble.
5. Plou i fa sol, mètode de creació col·lectiva.
6. El dilema de viure al camp o a la ciutat. Nòmada-sedentari
7. La revolució dels espais escènics.
8. Taller perquè tothom faci teatre.
9. Reobrint teatres tancats arreu de Catalunya des del temps de la guerra.

UNITAT 4. TERRA D’ESCUDELLA I ELS PRIMERS GUIONISTES DE LA COMPANYIA (1976)
1. El guió televisiu versus guió teatral: Obiols, Vidal i Camps.
2. Del guió escrit a l’actuació al plató. Adaptacions i modificacions.
3. Com representar la història de Catalunya d’una manera molt informal.
4. Lliçons de català.
5. La Filomena, nena transgressora.
6. Exteriors a Canet i Esterri d’Àneu.
7. Els entremesos de la festa incorporats al discurs teatral.

UNITAT 5. DEL TEATRE ODÈON DE CANET AL MÓN (1975-1985)
1. Saló Diana. (77) Autogestió teatral a càrrec de l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle.
2. L’Odèon de Canet. Obertura, recerca de llenguatges, espai d’experimentació
3. La Performance i el Happening. Llenguatges teatrals urbans.
4. Gira a Polònia. Ósmego Dnia. Intercanvi i co-creació.
5. Bread and Puppet. Teatre de compromís polític.
6. Odin Teatret i les arrels antropològiques del teatre.
7. El Living Theatre i el teatre de provocació.
8. La Claca i el pintor Joan Miró a “Mori el Merma“.
9. Tortell Poltrona i el Circ català.
10. La Orquesta Platería, una altra festa major possible.
11. Bergamo i el Terzo Teatro. Eugenio Barba i Jerzy Grotowski.

UNITAT 6. CERIMÒNIA INAUGURAL I CERCAVILES . LA RECUPERACIÓ DEL CARNAVAL DE VENÈCIA (1975-2016)
1. Canet, camp de proves de llenguatges de teatre de carrer.
2. El Carnaval de Canet. Recuperació i estructura dramàtica.
3. Venècia. Recerca per inventar el nou Carnaval.
4. La Tauromàquia i el vol del Turc. Dramatitzant mites i tradicions.
5. L’Ingenio, els germans Salvador, Casa Forest (globus de paper, decorats, mascares de paper, disfresses i artesania teatral i festiva).
6. Teatre a espais no teatrals (mercats, carreteres, terrats, patis, estacions de metro, poliesportius).
7. Festes Majors. Inventant noves formes d’actuació al carrer.
8. Els Comediants. Invasione diabólica degli spagnoli a Napoli.

UNITAT 7. SARAU. EL BALL TRADICIONAL TEATRALITZAT (1976)
1. Els actors aprenem a ser músics i a fer passos de dansa.
2. La importància de la música en el nostre teatre.
3. Dharma i Comediants. Teatre per concerts i música per a teatre.
4. El Canet-Rock. Teatre per a milers d’espectadors.
5. Els llenguatges parateatrals, cabaret, music-hall, màgia, ombres.
6. Integració del públic en l’obra.
7. Apoteòsic Sarau de Gala: del ball tradicional a la participació teatralitzada.
8. Temporada Sarau al 5è aniversari del Lliure de Gràcia. (’81)
9. La importància de l’activisme cultural de les cooperatives. A cada poble un teatre, com a mínim.

UNITAT 8. SOL SOLET. DEL CARRER AL TEATRE, AL LLIBRE I AL DISC (1978)
1. La creació col·lectiva.
2. La primavera al Tinell.
3. Dramatització de llegendes, aplecs, danses.
4. Dramatúrgies de carrer i adaptacions a teatres convencionals.
5. El Sol Solet a escenaris de tot el món. Llenguatge universal.
6. L’arquitectura és l’escenari.
7. D’obra de teatre a llibre interactiu.
8. Enregistrament d’un disc en honor del viatge del sol.

UNITAT 9. DIMONIS, UN CLÀSSIC DE TEATRE DE CARRER (1981-2016)
1. Faunes, sàtirs, arlequins.
2. La Patum de Berga. Rites i mites dels catalans.
4. Dant i l’infern.
5. El foc i la música.
6. L’escenografia pirotècnica.
7. Actors i músics convertits en muntadors i manipuladors de pirotècnia.
8. Dimonis i la propagació del correfoc arreu de pobles de Catalunya.
9. Dimonis, un clàssic del teatre de carrer.
10. El foc de la festa. Dimonis a la cerimònia de Cloenda dels jocs olímpics BCN’92.
11. Dimonis segueixen transformant espais.

UNITAT 10. TÀRREGA, DE FESTA MAJOR A FESTIVAL DE TEATRE ( 1981)
1. Sant’Arcangelo di Romagna. Expedició del teatre català.
2. Integració dels “teatrerus” a la vida del poble.
3. Carrers i places convertides en escenaris a l’aire lliure.
4. Sant Isidro i el documental “Que vienen los còmicos“.
5. Obertura de les festes de la Mercè de Barcelona: neix el Correfoc.
6. Somni d’un carrer. Catàleg de llenguatges del nou teatre de carrer (1982).
7. Triomfant al Festival d’Avinyó.
8. Les Influències de Pina Bausch.

UNITAT 11. ALÈ. LA CREACIÓ COL·LECTIVA AL MÀXIM EXPONENT
1. Inspirats en la temàtica de l’Auto sacramental.
2. La creació col·lectiva com a mètode dramatúrgic.
3. Els oficis del teatre.
4. Karnabal. D’obra de teatre a pel·lícula.
5. Companys de viatge: El Footsbarn Travelling Theatre, els actors d’Arianne Mnouchkine del Théâtre du Soleil.
6. Maurizio Scaparro, Rafael Azcona i la versió d’El Quixot a Cinecittà.
7. Les influències del cineasta Federico Fellini (I Clown i Amarcord) al nostre teatre.

UNITAT 12. LA NIT. LA VINYA CENTRE DE CREACIÓ COMEDIANTS
1. Actors, músics i ballarins fent un altre llibre.
2. Centre de Creació Comediants La Vinya.
3. La Vinya convertida en Canet Città pel rodatge de la sèrie “Teveo de Noche“.
4. Nit de Nits i el curs internacional de teatre.
5. El Congrés Internacional de Cultura a la Vinya de Canet. Ens visiten els Mestres.
6. La Vinya, seu de la FAI AR (Formació Avançada Itinerant de les Arts del Carrer).
7. El Batxillerat d’arts escèniques.
8. La Capsa de somnis. Maleta pedagògica per ensenyar a fer teatre.
9. Les colònies artístiques amb el cor infantil de l’Orfeó Català.
10. Les colònies artístiques amb l’OSV (Orquestra Simfònica del Vallès).

UNITAT 13. TEATRE PER A GRANS ESDEVENIMENTS. CAVALCADA EXPO
1. El teatre de carrer a les cavalcades.
2. Renovar les formes teatrals dels carros al·legòrics del Renaixement.
3. Altres formes de cavalcades. Públic sense moure’s, el teatre passa per davant seu.
4. Escenaris de carrer. El públic itinera d’escena a escena.
5. La magia del tiempo. Cabalgata de l’Expo Sevilla.
6. Elogio de la locura. Cavalcada pels 500 anys del Quixot.
7. Altres cavalcades: Mozart andante. Terpsícore. Cabalgata de las artes. Llevantada d’artistes. Rierada Espriu.

UNITAT 14. EL LLIBRE DE LES BÈSTIES (1995). LITERATURA A ESCENA
1. Comediants posa en escena el primer text d’un autor.
2. El llegat de Ramon Llull.
3. J. J. Guillén. Escenògraf que deixa petja.
4. El Llibre de les Bèsties. L’espai escènic i la màscara antropomòrfica.
5. Les influències del moviment de la Bauhaus. Escola de creació interdisciplinari dels anys 20 a Alemanya.
7. Personatges amb formes geomètriques.
8. Artefactes parateatrals.

15. TEMPUS (1997) I EL TEATRE D’ARRELS
1. Comediants inaugura la sala petita del TNC.
2. Els Germans Castells, constructors d’escenografies.
3. La Mort i la vida, tema molt present en les dramatúrgies de Comediants.
4. El cicle festiu de l’any a escena.
5. La font d’inspiració inesgotable del Costumari de Joan Amades.
6. A la recerca d’una nova teatralitat: Innovant la tradició.
7. Ecos de la Patum. Posada en escena de l’evocació d’un sentiment.
8. La marxa dels vigatans, l’espectacle d’uns fets històrics al servei del país.

Bibliografia General

AMADES, Joan, Costumari català
ARONICA, Daniela, El Quijote según Scaparro
ATIENZA, Juan G, Guia de la España Magica
BARBANY, Damià, Castells i Planes
BRAVO, Isidre, L’escenografia catalana
CARO BAROJA, Julio, El Carnaval
DEGAINE, André, Histoire du Teatre dessiné
FABRE, Daniel, Carnaval ou la Fete à l’envers
FABREGAS, Xavier, Les arrels llegendaries de Catalunya
FABREGAS, Xavier, Tradicions, mites i creencies dels catalans
FELLINI, Federico, I Clowns
FO, Dario, Manuale minimo dell’attore
GARCÍA RODERO, Cristina, España fiestas y ritos
GIMBUTAS, Marija, Il linguaggio della dea
GRAELLS, Guillem-Jordi; BUESO, Antonio, Fabià Puigserver
GUILLEN, J.J, Artefactes parateatrals
HOLME, Bryan, Princely Feasts and festivals
HOLME, Bryan, Lo spettacolo del Medioevo
INSTITUT DEL TEATRE, El teatre d’ombres arreu del món
KANDISNKY, Le Coque
KANDISNKY, Punto y linea sobre el plano
LUZZATO, Liz; POMPAS, Renata, Il significato dei colori
MACLAGAN, David, Creation Myths
PASQUAL, Lluís, De la mano de Federico
PISU, Renata, L’opera di Pechino
PIZZI, Paola, Rito e mito della maschera. L’opera dei Sartori
RUMBO, Albert, Patum!
SHEEYI, Theatre of wonder: 25 years in the heart of the beast
STRONG, Roy, Arte e potere. Le feste del rinascimento
TOSCHI, Rito e mito della maschera. L’opera dei Sartori
XARXA TEATRE, La Escena callejera ( 1960-1984)

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimarts de 11:30 a 13:30 hores

Gener: 28 Febrer: 4, 11, 18 i 25 Març: 3, 10, 17, 24 i 31 Abril: 14, 21 i 28 Maig: 5 i 12 de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Jaume Bernadet. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es