Select Page
II República i Guerra Civil

II República i Guerra Civil

La II República i la Guerra Civil

Qui no ha escoltat històries sobre els temps de la República i la Guerra Civil?, qui no té una història familiar relacionada amb aquests anys? Qui no ha escoltat encesos debats sobre uns anys llunyans però encara ben presents a la nostra societat? En aquest curs de manera amena i divulgativa intentarem donar resposta a les nombroses preguntes que els anys 1931-1939 ens poden suscitar: va poder guanyar la guerra la República?, com s’articulà l’autonomia catalana durant aquells anys?, com era la vida a la rereguarda catalana durant  el conflicte?, proclamà Companys la independència el 6 d’octubre de 1934?, quina fou la importància de la intervenció estrangera?…, i tantes altres. Igualment es tindrà la voluntat d’endreçar els coneixements al respecte, enriquir-los i suscitar l’interès pel tema, com a preludi a futures lectures o ampliació de coneixements.

PROGRAMA
  1.  Introducció. El fracàs i enfonsament de la monarquia borbònica (1930-1931).
  2. La proclamació de la II República i el Bienni Reformista. L’autonomia catalana (1931-1933)
  3. El Bienni radical-cedista. La crisi d’octubre de 1934 (1933-1936)
  4. El Front Popular. La preparació del cop militar (febrer/juliol – 1936)
  5. Del cop d’Estat fracassat a la Guerra Civil. La delimitació dels fronts.  Les violències de rereguarda i els mecanismes repressius. La guerra de columnes
  6. Guerra total: evolució dels fronts militars. De l’ordre revolucionari a l’ordre legal: la República en guerra. Militars, tradicionalistes, feixistes: el naixement del Nou Estat. 
  7. La internacionalització del conflicte. Cultura de guerra. Sindicalització i militarització.
  8. Fi de la guerra, exili, derrota republicana.

 

 

Bibliografia

ÁLVAREZ JUNCO, J. y SHUBERT, A (2018)., Nueva Historia de la España Contemporánea  (1808-2018), Barcelona, Galaxia Gutenberg.

AVILÉS, J. et. al. (2002): Historia política de España 1875-1939, Madrid, Istmo.

BAHAMONDE, A. (coord.); Carasa, P.; Martínez, J.A.; i Pizarroso, A. (2000): Historia de España. Siglo XX, 1875-1939, Madrid, Cátedra.

BALLESTER, D. (1996): Marginalitats i hegemonies: L’UGT de Catalunya (1888-1936), Barcelona, Columna.

BALLESTER, D. (1998): Els anys de la guerra. La UGT de Catalunya (1936-1939),  Barcelona, Columna.

CASANOVA, J., GIL, C. (2010): Historia de España en el siglo XX, Madrid, Ariel.

CASANOVA, J. (1997): De la calle al frente. El anarcosindicalismo en España, 1931-  1939, Barcelona, Crítica.

CASANOVA, J. (2007): República y Guerra Civil, Barcelona/Madrid, Crítica/Marcial    Pons [Vol.  8 de la Historia de España, dirigida per J. Fontana i R. Villares]

CRUZ, R. (2006): En el nombre del pueblo. República, rebelión y guerra en la España de 1936, Madrid, Siglo XXI.

GALLEGO, F. (2014): El evangelio fascista. La formación de la cultura política del franquismo (1930-1950), Barcelona, Crítica, 2014

GIL PECHARROMÁN, J. (2006): LaSegunda República Española, Madrid, Biblioteca Nueva.

GONZÁLEZ CALLEJA, E., Cobo, F. et. at. (2015): La Segunda República Española,  Barcelona, Pasado & Presente.

GRAHAM, H. (2006) La República Española en Guerra (1936-1939), Barcelona, Debate.

JULIÁ, S. (1999), Víctimas de la Guerra Civil, Madrid, Temas de Hoy.

JULIÁ, S.(2004): Historias de las dos Españas, Madrid, Taurus, 2004.

LEDESMA, J.L., MUÑOZ, J., RODRIGO, J. (eds.) (2005): Culturas y políticas de la violencia. España siglo XX, Madrid, Siete Mares.

MARTÍN RAMOS, J.L. (2015): El Frente Popular. Victoria y derrota de la democracia en España, Barcelona, Pasado y Presente.

MARTÍN RAMOS, J.L. (2018): Guerra y revolución en Cataluña 1936-1939, Barcelona, Crítica. 

MORENTE, F. (ed.) (2012), España en la crisis de entreguerras. República, fascismo y Guerra Civil, Madrid, Los Libros de la Catarata.

NÚÑEZ SEIXAS, X.M. (2006): ¡Fuera el invasor! Nacionalismos y movilización bélica durante la guerra civil española (1936-1939), Madrid, Marcial Pons.

PÉREZ LEDESMA, M. (dir.) (2007), De súbditos a ciudadanos. Una historia de la ciudadanía en España, Madrid, Centro de Estudios Constitucionales. 

PRESTON, P. (1994): Franco, “Caudillo de España”, Barcelona, Grijalbo Mondadori.

PRESTON, P. (2001[1994]): La destrucción de la democracia en España: reforma, reacción y revolución en la Segunda República, Barcelona, Grijalbo.

PRESTON, P. (2006), La Guerra Civil Espanyola, Barcelona, Base.

PRESTON, P. (2019), Un pueblo traicionado. España de 1876 a nuestros días. Corrupción, incom-petencia política y división social, Barcelona, Debate.

RODRIGO, J. (2008): Hasta la raíz. Violencia durante la guerra civil y el franquismo,    Madrid, Alianza.

RODRIGO, J. (ed.) (2009): Retaguardia y cultura de guerra, 1936-39Ayer, 76.

TERMES, J. (1987), De la Revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939), Història de Catalunya, vol. VI, Barcelona, Edicions 62.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimecres de 11:30 a 13:30hores

Calendari:

Febrer: 15, 22
Març: 1, 8, 15, 22,
Abril: 12, 19, 26
Maig: 3, 10, 17, 31
Juny:  14, 21

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

David Ballester historiador especialista en història contemporània (CEDID-UAB)

Inscripció:

 PLACES ESGOTADES

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Una historia de la filosofía a través de la bebida y la comida

Una historia de la filosofía a través de la bebida y la comida

Una historia de la filosofía a través de la bebida y la comida

Aquest curs és una història diferent de la filosofia, perquè harmonitza el progrés de les idees, amb el menjar i la beguda, per a recórrer de forma no lineal i comprendre el context d’algunes dels principals corrents filosòfics d’occident.

A mitjan segle XIX el filòsof alemany Ludwig Feuerbach, de qui Karl Marx en va estudiar el materialisme, cridava l’atenció sobre el rol central de la gastronomia sòlida i líquida (tal com les denominem avui) concebuda com un pilar que va servir per a fundar la humanitat i les seves relacions socials. El seu convenciment sobre la funció de l’alimentació era tal, que va arribar a afirmar que l’home és el que menja. Fins i tot l’evolució de la humanitat, per a aquest filòsof precursor de l’humanisme ateu, està relacionada amb la qualitat d’allò que mengem, abans que amb els discursos morals.

Llavors, seguint la línia d’aquesta afirmació, els nostres pensaments estan condicionats pel que ingerim? Evidentment, l’equació no té un resultat únic, i a més de ser el que mengem també és important la manera de preparar-ho i de prendre-ho.

No obstant això, el que sí que és cert, és que els aliments són un recurs capital de la humanitat tant per a la creació de societat, com d’una cultura comuna. En definitiva, la gastronomia també ens defineix com a grup i la manera en la qual pensem o concebem els nostres vincles humans. Així que, d’una banda, el menjar és manteniment, però també té a veure amb la felicitat, el comportament moral, el gust, les religions i creences, el plaer, i és precisament aquí on la filosofia i la gastronomia es relacionen.

Des de l’antiguitat clàssica fins als nostres dies, molts filòsofs i filòsofes van escriure sobre les coses del menjar i del beure, fins i tot alguns van ser precursors d’algunes de les ‘modes’ gastronòmiques molt en voga en l’actualitat, com el vegetarianisme o allò biodinàmic. Al llarg de les classes d’aquest curs, entreteixirem una història de la filosofia fent maridatge entre pensament i gastronomia, mostrant la unió intrínseca que existeix entre tots dos i com la mateixa idea de gastronomia neix com un concepte filosòfic.

PROGRAMA
  • Conceptes bàsics i objectius de l’assignatura. La gastronomia com a fet cultural. Diferències entre fet culinari i gastronomia; la teoria del gust.
  • La gastronomia en l’antiguitat clàssica. De l’herbolari i la dietètica, a la poesia i la gastronomia de Brillat-Savarin. La distribució de la polis en funció del menjar i el cultiu: Aristòtil i l’home com ésser polític.
  • Els Titans de la Ilíada rostien nens: comportaments propis i aliens com a marca de la moral de les persones. La funció simbòlica del menjar: religió i l’opi del poble.
  • La filosofia darrere del vegetarianisme, la frugalitat i la cuina com a ofici degradat. Un banquet entre Pitàgores i Plató, la transmigració de les ànimes.
  • El just mitjà per al menjar, l’ètica i la filosofia: Aristòtil. La categorització dels sabors del Liceu, de Brillat-Savarin, i les noves tendències sobre allò gustós.
  • En el vi està la veritat, entre Plini el vell i Pasteur. Un vermut per a la salut: Hipócrates de Cos i l’estudi del cos humà a la Itàlia del S XIX.
  • L’ultratge de la borratxera de Pitàgores i el mecanisme per a beure en la justa mesura. L’experimentació en filosofia de Deleuze i Guattari, alcohol i altres substàncies.
  • Un jardí per al delit. L’hedonisme i la filosofia d’Epicur: el menjar i la beguda com a plaer sense culpes. Les dones a la cuina però fora de la filosofia.
  • La gola i la filosofia. El càstig del cos en la filosofia medieval occidental. Agustí d’Hipona, un luxuriós que criticava la impuresa de l’apetit. El model de la convivialitat en les filosofies de la Roma Imperial i l’assetjament a l’hedonisme.
  • El plaer de sabors del pròxim orient i la importància del pensament àrab: Averroes, Maimonides i la medicina filosòfica.
  • Floriment artístic: el renaixement en la cuina i la filosofia. Els mites de Leonardo da Vinci. El futurisme entre fogons.
  • La cuina de la modernitat i la vara del racionalisme filosòfic. Descartes, Kant i les raons del gust.
  • La teoria del gust d’Hume i el seu impacte en el desenvolupament de l’estètica del gust contemporània.
  • Marx i el vi: la teoria del valor va néixer de les vinyes. El vi com a vincle d’unió amb Friedrich Engels, com a herència familiar i com a exemple del capitalisme.
  • Nietzsche, el menjar per davant de la teologia i el vegetarianisme. L’alimentació com a marxamo de la societat.
  • Prenem un te? Filosofia zen i menjar: senzillesa, responsabilitat, respecte a la natura i Oryoki (la quantitat justa)
  • La revolució del carro de la compra: menja com penses o la cassola com justícia social. La filosofia de Rudolf Steiner i el cultiu biodinàmic. Moviments de sostenibilitat i slow food, la crítica al capitalisme.
Bibliografia
Aduritz, Andoni e Inerarity, Daniel; Cocinar, comer vivir; Destino; 2012.

Berti Gabriela, Epicuro. El objetivo supremo de la filosofía es conseguir la felicidad; Ed. RBA; 2015.

Brillat-Savarin Jean Anthelme, Fisiología del gusto; Bruguera; 1986.

Caballero, Oscar; Comer es una historia; Planeta Gastro; Barcelona, 2018.

Giménez García Francisco, La cocina de los filósofos; Ediciones Libertarias; 2002.

Infante Eduardo y Macía Cristina; Gastrosofía; Ed. Rosamerón; 2022.

Platón, El Banquete; Trad. Carlos García Gual; Ed. Alianza; 2013

Rigotti Francesca, Filosofía en la cocina: pequeña crítica de la razón culinaria; Ed. Herder; 2001.

Slingerland Edward, Borrachos: cómo comimos, bailamos y tropezamos en nuestro camino hacia la civilización; Ed. Deusto; 2022.

Toussaint -Samat M., Historia natural y moral de los alimentos; Alianza Editorial, 1991.

Vázquez Montalbán, Manuel; Contra los gourmets; De Bolsillo; Barcelona; 2005.

Onfray, Michel; La razón del gourmet: filosofía del gusto; Ediciones de la Flor; Buenos Aires; 1999.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimarts de 11:30  a 13:30 hores

Calendari:

Febrer: 14, 21, 28
Març: 7, 14, 21, 28
Abril: 11, 18, 25
Maig: 2, 9, 16, 30
Juny:  13

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Castellà

Ponent:

Gabriela Berti  Dra. en Filosofia, escriptora i creadora del projecte Los Foodistas

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al Centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Les colònies espanyoles a l’Àfrica. Entre legionaris, “moros amigos”, Claretians, prostitutes, plantadors de cacau i bracers.

Les colònies espanyoles a l’Àfrica. Entre legionaris, “moros amigos”, Claretians, prostitutes, plantadors de cacau i bracers.

Les colònies espanyoles a l’Àfrica. Entre legionaris, “moros amigos”, Claretians, prostitutes, plantadors de cacau i bracers.

Espanya no va tenir un gran imperi africà. En el seu moment de màxima extensió només comprenia una part del protectorat del Marroc, Ifni, el Sàhara i els tres territoris de la Guinea Española (Fernando Poo, Río Muni i Annobón). Però aquests petits territoris van jugar un paper determinant en la història de l’Espanya del segle XX: en la Setmana Tràgica, en l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, en la guerra civil, en l’ascens al poder de Franco… Una història a vegades tremendament dura, per als espanyols, i sobretot per als colonitzats, que no es va tancar fins a la mort de Franco, el 1975.

En uns moments en què en diversos països del món s’han enderrocat les estàtues de Colom o de Cecile Rhodes i s’inicia una revisió a fons del fenomen colonial, convé estudiar a fons el colonialisme espanyol, alliberant-se dels tòpics colonialistes encara molt arrelats per fer una història en què hi tinguin cabuda, també, els colonitzats. Perquè només arribarem a entendre completament la nostra societat si veiem com aquesta ha actuat en relació amb l’exterior.

PROGRAMA

Introducció

Geografia de les colònies espanyoles: població i recursos. Contextualització de les relacions entre Espanya i l’Àfrica abans del fenomen colonial. El projecte colonial espanyol i el portuguès. La divisió del món a Tordesillas. Espanya i el tràfic d’esclaus. El Tractat de Sant Ildefonso de 1778. Els esclaus de l’Amèrica espanyola. Les factories negreres espanyoles a l’Àfrica. Beneficis de l’esclavatge i revolució industrial a Catalunya.

Corisco (1470-1914). L’aposta per la colònia

Contextualització de la societat de l’illa de Corisco: La presència anglesa, francesa, holandesa… Comerciants d’esclaus, mercaders legals, missioners protestants i catòlics, prostitutes i treballadors qualificats.

Espanya en el món colonial i en la voràgine descolonitzadora

Colonialisme i imperialisme. Colonialisme a Amèrica i colonialisme a l’Àfrica. La penetració colonial a principis del XIX. La cursa per l’Àfrica. La barrera racial. La penetració colonial. Economies colonials. El canvi després de la Segona Guerra Mundial. Les descolonitzacions africanes.

L’economia colonial: el model cacaoter

Els dubtes en el projecte colonitzador: colonització religiosa, colonització penal, colònia de poblament… L’abandonisme. El gir cacaoter. La centralitat de Fernando Poo. Propietaris, bubis i finquers… Expropiacions dels autòctons.

La conquesta del Muni. Els darrers rebels d’un continent

Els fang. Resistències a la colonització. La Primera Guerra Mundial i la rebel·lió fang. De guerrers a bracers. El tractat de París. La Compagnie d’Explorations Coloniales. El tinent Ayala i els crims colonials. La gran fam. El procés de conquesta i ocupació del territori.

La cantera militar: Marroc de 1859 a 1927

La guerra de l’Àfrica i l’eufòria colonial. De la gran guerra a la “paz chica”. La Setmana Tràgica. Abandonisme i anticolonialisme. La guerra inacabable i els militars africanistes. “Moros amigos”: entre l’autoritarisme i les concessions. Annual: el desastre. La Campanya de Responsabilitats i la dictadura de Primo de Rivera. Alhucemas i la fi del conflicte.

La guerra civil a l’Àfrica i el somni imperial de Franco

17 de juliol, el dia de l’Àfrica. El paper dels africanistes en el cop. La guerra de columnes. El paper de les tropes mores i de la Legió en els combats. Toledo i la reafirmació del paper de Franco. La gestió de les tropes mores. L’hegemonia dels africanistes. El traspàs del model africanista a la Península. La conspiració republicana al Marroc. La guerra al Sàhara i a la Guinea. Els enemics com a “moros”. La devolució forçosa dels marroquins. L’africanisme i el somni colonial. L’irredentisme franquista: de Biafra a l’Alguer. Tànger: l’única realització. Hendaya: negociació impossible. Massa gana per tant poc pastís. La guerra a la Guinea, al Sàhara i al Marroc. L’operació Torch: el gir. Jugar amb foc: l’independentisme marroquí. La derrota alemanya i com refer una virginitat. L’imperi simbòlic.

El sistema de colonització franquista

La dualitat colonial espanyola: les colònies nord-africanes i la Guinea Equatorial. L’emancipació. Els treballs forçats. Les presons. Estratègies jurídiques de control de poblacions

L’hispanotropicalisme. Temps de canvi

El gir espanyol i Nacions Unides. Províncies i autonomies en un marc impossible. El canvi intel·lectual: lusotropicalisme i hispanotropicalisme. Peculiaritats del discurs colonial. L’increment de la inversió colonial i la reducció del racisme. OJE, Sección Femenina i partits d’oposició. Projecció de la segona part del documental Memòria negra.

Taller: literatures i colonialisme: Donato Ndongo, Francisco Zamora i Mohamed Sibari

Es farà un taller amb algun conte de Sibari (Marroc), alguns poemes de Francisco Zamora (Guinea) i un fragment d’una novel·la de Donato Ndongo (Guinea). A través d’aquests textos es mostraran als alumnes les diferents pràctiques colonials espanyoles i les diferents percepcions que els africans tenen d’aquestes.

Ifni: incomprensible perquè

La història perduda de Santa Cruz de la Mar Pequeña. La guerra de l’Àfrica i la cessió. El gran secarral. La colonització militar. Condemna a perpetuïtat. La independència del Marroc i la descolonització incompleta. La guerra menys coneguda i l’operació Épervier. Retenir no res. La memòria dels militars.

La descolonització: ¡Qué difícil es morir!”

La fi d’Ifni, de la guerra a la teoria de l’equivocació. Deixar Guinea, passi el que passi. El fracàs del projecte neocolonial guineà. El Sàhara i els fosfats. Agafar-se a la darrera colònia. L’agonia colonial espanyola. La fi d’una colònia i la fi d’un règim. Tercera i darrera projecció del documental “Memòria negra”.

El gran intent neocolonial de la UCD

Macías: l’imitador incòmode. El cop d’Estat contra Macías i la intervenció internacional. El projecte Graullera. La primera experiència de cooperació. El fracàs en la neocolonització. La fi de la Guinea espanyola. L’aproximació a França i el manteniment de les relacions amb Corea del Nord, Rússia i Cuba.

Què en queda del colonialisme espanyol?

Anàlisi de la herència colonial a Catalunya i a Espanya. La presència del colonialisme a l’espai públic. El debat pendent de les reparacions. El nacionalisme espanyol i el colonialisme. La pervivència de l’hispanotropicalisme. Anàlisi també de les pervivències colonials a les societats colonitzades.

Taller: la memòria colonial

Al llarg del curs es demanarà als alumnes que vagin lliurant al professor papers amb petits relats de les seves referències sobre l’activitat colonial espanyola: històries de parents, afició a la numismàtica, novel·les llegides, anècdotes sentides de missioners, pel·lícules vistes… El professor prepararà una sessió en què els diferents alumnes explicaran les seves referències i conjuntament es contextualitzaran en el marc de la història colonial espanyola.

Bibliografia

Bibliografia general

Akmir, Youssef, Entre Mogador y Sidi Ifni. Una historia de espejismos, Málaga, Almuzara, 2019.

Aranzadi, Juan – Álvarez-Chillida, Gonzalo, Guinea Ecuatorial (des)conocida: (lo que sabemos, ignoramos, inventamos y deformamos acerca de su pasado y su presente), Madrid, UNED, 2020.

Delgado Ruiz, Manuel et alii, Ikunde. Barcelona, metròpoli colonial, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2017.

López Bargados, Alberto, Arenas coloniales: los Awlad Dalim ante la colonización franco-española del Sáhara, Barcelona, Ed. Bellaterra, 2003.

Martín Corrales, Eloy, La imagen del magrebí en España. Una perspectiva histórica siglos XVI-XX, Barcelona, ed. Bellaterra, 2002.

Martín Corrales, Eloy (ed.), Marruecos y el colonialismo español (1859-1912) : de la guerra de África a la “penetración pacífica”, Barcelona, ed. Bellaterra, 2002.

Martín Corrales, Eloy – Pich i Mitjana, Josep (ed.), España frente a la independencia de Marruecos, Barcelona, ed. Bellaterra, 2017.

Mateo Dieste, Josep Lluís, La “hermandad” hispano-marroquí : política y religión bajo el Protectorado español en Marruecos (1912-1956), Barcelona, Ed. Bellaterra, 2003.

Nerín, Gustau, Guinea Equatorial, història en blanc i negre, Barcelona, Península, 1998.

Nerín, Gustau, La guerra que vino de África, Barcelona, Crítica, 2005.

Nerín, Gustau, Un guàrdia civil a la selva, Barcelona, La Campana, 2009.

Nerín, Gustau, La última selva de España, Madrid, Los Libros de la Catarata, 2012.

Nerín, Gustau, Corisco y el estuario del Muni (1470-1931), París, L’Harmattan, 2016.

Nerín, Gustau – Bosch, Alfred, El imperio que nunca existió. La aventura colonial discutida en Hendaya, Barcelona, Plaza & Janés, 2001.

Vilanova, José Luis, El protectorado de España en Marruecos, Barcelona, Ed. Bellaterra, 2009.

Literatura

Cabanellas, Guillermo, La selva siempre triunfa, El Cobre, Barcelona, 2008.

DD.AA., Caminos para la paz. Literatura israelí y árabe en castellano, Corregidor, Buenos Aires, 2007.

DD.AA., Saharauidades. 15 relatos, Wanafrica, Barcelona, 2020.

Ndongo, Donato, Las tinieblas de tu memoria negra, El Cobre, Barcelona, 2009.

Ndongo, Donato (ed.), Literatura de Guinea Ecuatorial. Antología, Madrid, Sial, 2010.

Sibari, Mohamed, El caballo, Slaiki Ikhwan, Tetuán, 2011.

Xukri, Mohamed, El pa de cada dia, Bromera, València, 1990.

Zamora, Francisco  Memoria de laberintos, Sial, Madrid, 2009.

Zamora, Francisco, Desde el viyil y otras crónicas, Sial, Madrid, 2010.

Recursos online

Calle 19 de septiembre: història i memòria de Guinea Equatorial

http://calle19septiembre.blogspot.com/2019/09/el-callejero-y-la-memoria-historica.html

Asodegue (Asociación para la Solidaridad Democrática con Guinea Ecuatorial): notícies d’actualitat sobre Guinea i d’altres informacions sobre el país:

http://www.asodeguesegundaetapa.org/

Centro de Estudios Afro-Hispánicos de la UNED (amb una interessant biblioteca virtual):

https://estudiosafrohispanicos.wordpress.com/biblioteca-virtual/

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimarts de 11:30  a 13:30 hores

Calendari:

Febrer: 14, 21, 28
Març: 7, 14, 21, 28
Abril: 11, 18, 25
Maig: 2, 9, 16, 30
Juny:  13

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Gustau Nerín professor-tutor UNED Senior Barcelona professor d’Història de l’Àfrica a la UB. autor del llibre “Un guàrdia civil a la selva”

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada. 

Per a més informació al Centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

MBSR, Atenció Plena: Benestar i Salut

MBSR, Atenció Plena: Benestar i Salut

MBSR, Atenció Plena: Benestar i Salut

El curs es fonamenta en el Programa de Reducció de l´Estrès basat en Mindfulness (MBSR: Mindfulness-Based Stress Reduction) creat pel Dr. Jon Kabat-Zinn, del Centre Mèdic de la Universitat de Massachusetts. Aquest programa es basa en elements claus de la Teràpia Cognitiva fonamentada en Mindfulness (MBCT), desenvolupada ja prèviament al Regne Unit i el Canadà per M. Williams, J. Teasdale i Z. Segal.
És una intervenció comprovada científicament i reconeguda per institucions universitàries i de salut de molts països. Així, amb dades del 2004, en què la Clínica de Reducció de l’Estrès del Centre Mèdic de la Universitat de Massachusetts complia 25 anys, més de 16.000 pacients van completar el programa de 8 setmanes.

Des d’aleshores, el treball ha continuat i s’ha expandit per tot el món…

L’Atenció Conscient, Plena o Mindfulness és un estat d’atenció en el moment present on es poden percebre clarament els pensaments, les sensacions físiques, les emocions i els esdeveniments en el moment en que ocorren, sense reaccionar automàticament o de forma habitual. D’aquesta manera aconseguim tenir més eleccions en la forma de respondre a les coses i als fets, i tenir així una vida rica i satisfactòria, fins i tot davant circumstàncies difícils.
Un dels avantatges del programa és que l’Atenció Plena o mindfulness no depèn de cap ideologia ni sistema de creences i, per tant, els seus beneficis són accessibles per a qualsevol persona que vulgui practicar-la.

Amb Mindfulness s’aprèn:

– a distingir entre el patiment primari (per exemple, el dolor físic o les circumstàncies estressants) i el sofriment secundari (totes les nostres reaccions habituals davant d’aquestes experiències difícils, com són la tensió física, l’ansietat o el fet de pensar de manera negativa).
– a reduir o, fins i tot, superar aquest nivell de sofriment, de manera que millori significativament la nostra qualitat de vida.
– a veure diferents aspectes de la pròpia experiència com a parts d’una consciència més àmplia, donant-se la possibilitat de viure amb més equanimitat i estabilitat emocional.

La manera principal és aprenent a estar “despert a la vida” en el moment present, fins i tot si inclou dificultats. D’aquesta forma es pot tenir més llibertat d’elecció sobre com respondre a les diverses situacions plantejades.
El programa fa servir diverses eines relacionades amb la meditació per alleujar el patiment associat al dolor i a la malaltia, sigui quin sigui el diagnòstic. Així, i d’una manera experimental i interactiva, s’inclouen tècniques de relaxació, meditació i ioga suau, combinades amb explicacions teòriques útils relatives als fonaments perceptius de la construcció de la realitat, l’estrès, les emocions i el patiment.
Les sessions alternen explicacions i exploracions en el grup amb la pràctica dels diferents exercicis del programa. Sempre es busquen aplicacions pràctiques, útils per a la vida quotidiana i professional.
L’objectiu final és practicar la Consciència Plena per “estar present” en allò que està succeint, i donar a cada individu l’oportunitat d’afrontar conscientment l’estrès, el malestar, la malaltia, la pèrdua i els desafiaments de la vida, fent especial atenció a tot allò que fa referència a la salut i/o a la manca d’ella.

PROGRAMA

La reducció de l’estrès basat en l’Atenció Plena

El control de qualitat mental i construcció de la realitat

El triangle de l’atenció

                  L’estrès:

                 Exercici: exploració del cos

                            Exercici: atenció a la respiració

La resposta i la realitat

La percepció

La percepció i la realitat: models mentals

Mapes mentals: de la percepció a l’acció

                  El paper de les percepcions i de les pautes de pensament en la salut

Propostes d’entrenament setmanal

 Emocions en acció

Tipologia emocional

El model A-B-C emocional

Les emocions i la seva autoregulació

L’ autoregulació emocional i la influència en la salut

Unitat Ment-Cos: factors mentals i emocionals

Propostes d’entrenament setmanal

Respondre, enlloc de reaccionar, davant l’estrès

Aplicacions de Mindfulness: estratègies d’afrontament i comunicació 

Gestió del temps/activitats i planificació i consecució d’objectius

Pla d’acció i cicle de renovació

Aspectes específics: gestió de conflictes, autocura d’un mateix i burn-out, patiment i mort

Eines per cuidar-se a l’hora d’atendre a persones que pateixen

Forma de pensar i actuar, i el seu efecte en la nostra salut física i en la nostra capacitat de recuperació de malalties i       lesions

Pràctiques i exercicis

Bibliografia

MARTIN, Andrés, Con rumbo propio. Responder a situaciones de crisis. Plataforma Actual

MARTÍN, Andrés, Sabiduría estratégica. Plataforma Actual

LANGER, Ellen J, Atrasa tu reloj. IG Rigden IG

GOLEMAN, D, La inteligencia emocional. Kairos.

GOLEMAN, D, La práctica de la inteligencia emocional. Kairos.

MORGADO, Ignacio. Como percibimos el mundo. Ariel.

KABAT-ZINN, Jon,  Mindfulness en la vida cotidiana. Paidós

KABAT-ZINN, Jon,  Vivir con plenitud las crisis. Kairos.

GREENBERG, Leslie. Emociones: una guía interna. Desclée De Bruwer.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dilluns de 09:00a 11:00 hores

Calendari:

Febrer: 6, 13, 20 i 27
Març: 6, 13, 20 i 27
Abril: 17 i 24
Maig: 8, 15 i 22
Juny: 5 i 12

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Antoni Lacueva: Biòleg. Professor de Neurolinguística. Coach certificat. Instructor certificat de Mindfulness-MBSR

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Del món tancat a l’univers infinit. Concepció del cosmos en la filosofia moderna

Del món tancat a l’univers infinit. Concepció del cosmos en la filosofia moderna

Del món tancat a l’univers infinit. Concepció del cosmos en la filosofia moderna

L’any 1704 Jonathan Swift, el cèlebre autor d’Els viatges de Gulliver, escrivia una petita obra titulada La batalla del llibres, en què defensava la preeminència dels autors clàssics respecte els de la seva època. Aquest fou –i encara és– un tema candent: eren millors els antics o els moderns? La batalla o querella, òbviament, només es pot establir en el moment que apareixen uns “moderns” que es volen diferents –i tal vegada millors– que els antics i medievals. En què consisteix, però, la modernitat? És Hegel qui –al final de la suposada modernitat– endreça la història de la filosofia d’aquesta manera, que nosaltres hem adoptat. Si avui, diuen, som post-moderns, ens caldrà investigar què vol dir ser modern, per tal de saber respecte de què som “post”, si és que ho som. La tasca d’aquest curs, doncs, consistirà a recórrer –amb un cert detall i fugint tant com puguem dels “ismes”– els textos dels autors més emblemàtics d’aquest trajecte que es dona entre els segles XVII i XIX. Un dels seus orígens –i principal motiu d’aquella sensació de superioritat respecte dels antics– és sens dubte el canvi en la visió de l’univers i en el mètode de la ciència, amb les possibilitats de domini tècnic que això comporta, tot fent de l’home, segons la famosa expressió de Descartes, “mestre i posseïdor de la naturalesa”. Des d’aquí, el projecte modern es presenta com un intent de “reconstrucció de l’ordre del món”, mirant de fer que la raó sigui el fonament de totes les dimensions de la vida humana, la qual cosa hauria de permetre el progrés en el coneixement, el bé moral i la llibertat i justícia polítiques. Aquest projecte modern, sistematitzat en la il·lustració i portat a l’extrem per Hegel, tindrà també les seves alternatives, variacions i crisis, fins al punt que alguns es plantejaran la possibilitat del seu final. En aquest curs ens centrarem en aquesta concepció del món físic i el seu nou endreçament, però veurem també com aquests canvis influeixen decisivament en qüestions de tipus antropològic, moral i polític.

PROGRAMA
  1. Del món tancat a l’univers infinit
  2. El mètode cartesià i l’arbre de la saviesa
  3. El problema de les substàncies. Què és la realitat?
  4. Déu, l’ésser humà, el món. Les propostes de Spinoza i Leibniz
  5. Pascal i el silenci de l’espai infinit
  6. La perspectiva empirista. Locke i Hume
  7. La revolució copernicana de Kant
  8. Naturalesa i esperit. De Fichte a Hegel
  9. La ciència moderna segons Nietzsche
  10. La proposta husserliana del món de la vida
Bibliografia

KOYRÉ, Alexandre. Del mundo cerrado al universo infinito, Siglo XXI, 1979

TURRÓ, Salvi. Filosofia i Modernitat. La reconstrucció de l’ordre del món, UB, 2016

REALE, G. & ANTISERI, D. Historia del pensamiento filosófico i científico, Herder, 1995

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

Divendres de 10:00 a 12:00 hores

Calendari:

Febrer: 17, 24
Març: 3, 10, 17, 24, 31
Abril: 14, 21, 28
Maig: 5, 12, 19
Juny:  2, 16

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Jordi Casasampera: Doctor en Filosofia per la UB, Premi Extraordinari de Màster i de Llicenciatura.

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al Centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es