Inici » Agenda

Aquest mes llegim:

La memòria de l’arbre

Amb presencia de l’autora:

Tina Vallès

Per què hem triat aquest llibre?

• Perquè és un llibre que és innovador des del punt de vista de com està narrat: un nen d’onze anys s’enfronta a una nova situació familiar i vital que ens explica des de la seva naturalitat i perplexitat.
• Perquè aborda un tema que ens interpel·la directament: la vellesa i com l’abordem des de la societat i la família.
• Perquè un llibre que comença amb aquestes dues cites, ja ens enamora des de l’inici:
◦ Deixem doncs que els patriotes exaltats preparin guerres, tractats, la nostra tomba i la seva estàtua, i parlem de l’important: el meu avi (Gonçalo M. Tavares)
◦ Un nen és un lloc ben bonic per viure-hi. (Roberto Piumini)
• Perquè ens agraden especialment els llibres que arrisquen. I aquest llibre arrisca molt a l’hora d’organitzar com ens explica les coses i en quin ordre. Perquè fins i tot podem permetre’ns el luxe de “desordenar-lo” a l’hora de llegir i entendre’l com minúsculs relats.
• Perquè la Tina Vallés és una narradora jove que té una potent obra publicada i ens agrada portar al Club de Lectura noves veus a fi d’anar-les coneixent.
• Perquè la Tina Vallés ens acompanyarà i ens explicarà el naixement i el creixement d’aquest llibre.

Un tastet, perquè ens vinguin més ganes de llegir….

LES CLONETES

«Són com dues gotes d’aigua», diu l’avi quan la mare i l’àvia discuteixen. «No discutim, nosaltres sempre parlem així», responen l’una o l’altra si els ho retreus. I el millor que pots fer és deixar-les soles.

Que són com dues gotes d’aigua ara ja sé que vol dir que són iguals, m’ho va explicar l’avi, i tot seguit se’n va anar al despatx dels pares i en va tornar amb un àlbum ple de pols per ensenyar-me unes fotos de quan l’àvia tenia l’edat de la mare:

–Són clons! –vaig dir.

Des d’aquell dia la mare i l’àvia són les clonetes. Elles no ho saben, és que l’avi i jo tenim uns quants secrets.

En una de les fotos, sortia l’àvia asseguda al pedrís de davant de casa seva, amb el davantal posat, i la mare fent gargots al terra de ciment amb un guix. Al costat hi havia un arbre dibuixat, molt gros, gairebé de dimensions reals.

–El meu desmai –em va dir l’avi–, un dia te’n parlaré

EL NEN

—Joan, vés a comprar el pa amb el nen.

«El nen» sóc jo. Ara sempre que envien l’avi a fer algun encàrrec jo hi vaig de paquet. De vegades no em ve de gust, perquè estic jugant o llegint, o fins i tot fent els deures. Però acompanyar l’avi passa per davant de tot des de fa unes setmanes.

—Que diu que hem de comprar pa, Jan.

Quan sortim al carrer, l’avi m’agafa fort de la mà i em fa llegir els noms de tots els carrers. Vol que m’aprengui tots els camins que fem, que diu que ja sóc gran i aviat aniré tot sol pel món. I quan em diu això, em falta una mica l’aire, perquè fa uns ulls com de vidre que no li conec. Però li faig cas, a l’avi sempre n’hi faig, i llegeixo les plaques: Urgell, Borrell, Tamarit, Viladomat…

—No et refiïs de les botigues, que sempre canvien. L’únic que no canvia són els carrers. —I es mira les plaques de marbre blanc amb lletres fosques com si per arribar a casa haguéssim de desxifrar missatges secrets a cada xamfrà

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Espai on es realitza:

Aules 6 – 7

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Inscriu-te

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es