Select Page
Mares i fills

Mares i fills

 Mares i fills

Inici » Agenda

Aquest mes llegim:

Mares i fills (Galaxia Gutemberg)

De l’autor:

Theodor Kallifatides

Per què hem triat aquest llibre?

• Perquè Theodor Kallifatides ha estat una de les millors descobertes literàries dels darrers anys. Malgrat el seu llarg recorregut literari, només ara comencem a conèixer-lo
• Perquè la seva manera d’enfrontar-se a la història en general i a la seva història petita i íntima ens ha captivat, en aquest llibre especialment, però també en d’altres com “Una altra vida encara” o “El passat no era un somni”.
• Perquè ens enfronta a uns fets del passat que, tanmateix, encara ens interpel·len com és el tema dels refugiats, de la immigració, del desarrelament, de l’arrelament en un lloc diferent.
• Perquè malgrat no ser, exactament, una novel·la es llegeix amb la fruïció i l’emoció d’una història de ficció.
• Perquè, en el fons, Kallifatides, explica moltes coses de la nostra vida i la nostra manera d’entendre les relacions personals i familiars.

Un tastet, perquè ens vinguin més ganes de llegir….

Inici de trajecte

   Quan era petit, estava convençut que em moriria abans que la mare, segons el principi que l’arbre sobreviu al fruit.

   Amb el temps vaig entendre la successió correcta, o almenys natural, de les coses, quan em vaig topar amb un altre problema: com seria capaç de donar-li un disgust tan gran com la meva mort?

   Aquesta reflexió em va fer atent i assenyat. Els meus jocs mai no havien estat particularment agosarats, normalment intentava quedar-me a prop seu, una cosa que sovint em recorda quan li telefono els dissabtes.

   Ella viu a Atenes. Jo, a Estocolm, des de fa uns quaranta-tres anys.

   Aquestes telefonades són una tradició entre nosaltres. El millor és fer-les al matí, quan s’acaba de llevar i està asseguda, abraçada al cafè. És així com agafa la tassa, repenjant-la sobre l’estómac. Beu el cafè a glops petits, molt petits, de por que sigui amarg. El mínim són tres cullerades de sucre.

   —Hola, mama, soc jo —⁠li dic, quan aixeca l’auricular. Si està de bon humor, em contesta amb alguna rima. Si no està de bon humor, se n’hi posa.

   —Mira que bé, és el meu fill petit, que és a l’estranger, i ara a la mama truca, que és una vella xaruga.

   Algú potser dirà que sempre és la mateixa cantarella, però no l’és. Als seus noranta-dos anys, encara té la capacitat de jugar amb les paraules. Immediatament amolla el seu greuge.

   —Tu, que encara no te m’havies desenganxat de les faldilles, i tan lluny que te’n vas anar.

   No m’acusa, però no ho pot entendre. Ni jo tampoc no ho he entès. Vaig marxar de la meva pàtria, però, què volia deixar exactament al meu darrere?

   Això ja no ho discutim més. Les coses són com són. La mare ho sap. Sempre ho ha sabut. No ho té al moll de l’os, això. Al moll de l’os hi té l’estoïcisme heretat, el talent de fixar-se en les petites alegries que alleugereixen les grans penes. La tassa calenta de cafè que descansa sobre el seu estómac és una bomba atòmica d’alleujament, sobretot amb quatre culleradetes de sucre.

   En poques paraules, com que tots dos sabem que les coses són així, parlem d’altres temes.

   Enguany he fet seixanta-vuit anys i la mare, noranta-dos.

   «No soc el desencadenant principal de la Gran Guerra, però vaig néixer l’any en què va començar», diu de tant en tant, amb aquell seu distanciament irònic que evita que les sensacions la dominin.

   Hem envellit tots dos i ja és hora de fer el que sempre he volgut fer: escriure sobre ella.

   No volia fer-ho en vida seva. Tanmateix, ara em sembla que no tinc cap més remei. La mort se’ns atansa, a l’un i a l’altra. Quina de les dues morts farà la gambada més llarga, no tinc cap manera de saber-ho.

   Dit d’una altra manera, estic obligat a escriure sobre la mare en aquest moment, tenint en compte que és possible que ella ho llegeixi. Probablement en sortirà un text ben diferent. En aquest moment, no sé pas quina mena de text serà.

   Quan el pare va morir, vaig escriure un llibre. Al cap d’uns quants anys, quan vam traslladar la sepultura, en vaig escriure un altre.

   Va ser difícil, però no tant com ara. El pare se n’havia anat. La seva vida s’havia acabat. El seu llibre ja estava escrit, per dir-ho així.

   En canvi, la mare viu. I de quina manera!

   Una vegada més, em preparo per baixar cap a Atenes. Aquest cop m’enduré la llibreta de notes. He preparat unes quantes preguntes que li hauré de fer. Això em neguiteja i no m’agrada gens. No vull utilitzar la mare com si fos un material. El fill que hi ha a dintre meu vol estar amb ella com abans, amb aquella agradable manca d’objectius. Seure al balcó, escoltar com rondina sobre el govern, o perquè la vida és molt cara, o que em llegeixi el pòsit de la tassa.

   L’escriptor que duc a dintre vol una altra cosa. Posar per escrit cada moviment, cada conversa que té. Com m’afectarà, això? Com l’afectarà a ella quan comprengui que l’estic investigant?

 

Data:

27 d’octubre de 2022
de 18:00 a 19:00 hores

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Espai on es realitza:

Aules 6 – 7

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Inscriu-te

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Acte d’inauguració del Centre de Cornellà de Llobregat

Acte d’inauguració del Centre de Cornellà de Llobregat

Activitats

Acte d’inauguració del Centre de Cornellà

 

Acte:

El 6 d’octubre a les 18 hores celebrarem al Centre de Cornellà de Llobregat l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2022-2023.

La lliçó inaugural anirà a càrrec de la Sra. Empar Fernández Gómez, amb el títol: “La novel·la negra: característiques i evolució

Empar Fernández (Barcelona) és professora d’història a l’Ensenyament Secundari i novel·lista. Ha publicat nombroses novel·les negres (La mujer que no bajó del avión, La última llamada, Maldita verdad, Líbranos del mal…), altres que aborden episodis de la història contemporània europea (Hotel Lutecia, Irina, La epidèmia de la primavera), obres de difusió de la història recent (Vostres i de la causa, La jornada interminable) i una novel·la juvenil, Som uns pringats. La darrera obra de ficció publicada és la novel·la negra Será nuestro secreto (Alrevés, 2022)

Lloc:

Centre Cultural Garcia Nieto

C/Mossen Andreu, 15 3ªplanta

 

Assistència:

Confirma la teva assistència

 

 

Jornades d’Acollida

Jornades d’Acollida

Jornades d’Acollida

Sessions obertes a tots els estudiants que inicien els seus estudis a la UNED. Orientacions sobre la metodologia d’estudi, els recursos disponibles i els serveis del Centre: exàmens, tutories, cursos virtuals, biblioteca,…

 

Campus UNED (consultar el calendari d’exàmens, notes, demanar un certificat, activació i consulta del Correu UNED…)

Cursos Virtuals: guia d’estudi, entrega de proves d’avaluació, consulta de fòrums,…

Tutories presencials (horari de tutories, consulta d’incidències…)

Tutories en línia (oferta del servei, com accedir…)

Jornades d’Acollida per a nous alumnes de GRAU

Selecciona una data per fer la inscripció:

Barcelona (Online en directe):

dimarts 12 de juliol – 17:00h
dimecres 20 de juliol – 11:00h
dimarts 26 de juliol – 17:00h

dimarts 13 de setembre – 17:00h
divendres 23 de setembre – 11:00h – MATRÍCULA TANCADA
dimecres 28 de setembre – 17:00h – MATRÍCULA TANCADA

dijous 6 d’octubre – 17:00h
dilluns 17 d’octubre – 11:00h
dijous 27 d’octubre – 17:00h

dijous 3 de novembre – 11:00h

 

Santa Coloma (presencial):

dimarts 20 de setembre– 17:00h

dimecres 5 d’octubre – 11:00h

Recinte Torribera, Edifici la Torre
C/Prat de la Riba, 171
08924 Santa Coloma de Gramenet

 

Sant Boi (presencial):

dijous 15 de setembre – 19:00h

dijous 20 d’octubre – 19:00h

Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1, 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

 

Jornades d’Acollida per a nous alumnes de CURS D’ACCÉS (+25/+45)

Selecciona una data per fer la inscripció:

Barcelona (Online en directe):

dijous 29 de setembre – 11:00h

dimarts 18 d’octubre – 17:00h

Sant Boi (Presencial):

dijous 29 de setembre – 19:00h

La pintura catalana a caballo entre el sXIX y XX.

La pintura catalana a caballo entre el sXIX y XX.

La pintura catalana a caballo entre el sXIX y XX. Desde la escuela, el bazar y la taberna al museo

Com evoluciona la pintura catalana des de finals del s XIX a les portes del segle XX i com aquesta evolució afecta l’art espanyol?

Moltes coses que a finals del s.XIX a la Barcelona de Rius i Taulet van tenir un aire de novetat, ja s’havien implantat a l’Escola de Belles Arts de la Llotja durant el segle XVIII. Entre els homes que van passar per l’escola i es van deixar influenciar per l’ensenyança de Milà i Fontanals, influenciant a la vegada l’art català d’aquell moment, trobem a Fortuny, Mirabent, Simón Gómez o Benet Mercadé. Mercadé és l’epígon d’una tradició que acaba a l’Escola de la Llotja, per deixar pas a una cosa nova de la ma de Vayreda en el saló Parés.

Estem en el trànsit entre el romanticisme i el naturalisme i la figura de Joaquim Vayreda se’ns presenta com la primera ja lliure d’aquelles ensenyances de l’Escola.

La tradició del colorisme sensual que comença amb Fortuny incorpora el seu corrent a l’impressionisme. Dir que Fortuny era un pintor impressionista seria quasi “il·legítim”, però no ho seria en absolut en el cas d’Anglada i Camarasa. L’obra d’Anglada en el mitjà barceloní va tenit quelcom de sorpresa. És el moment de Els quatre Gats, la taverna que veurà néixer i que introduirà a la societat barcelonina, a través de l’obra d’artistes com Anglada o Pidelaserra, les primeres avantguardes. Els paisatges de Pidelaserra tenen certa execució anatòmica, quasi geomètrica… es presenta a Catalunya el puntillisme de Seurat i de Signat.

PROGRAMA
  1. Context historicoartístic. El moment català i la seva relació amb altres àmbits.
  2. La pintura catalana del s. XIX. Costumisme, paisatge i retrat. Des de l’Escola de la Llotja al Saló Parés.
  3. L’artista bohemi. Els casos de Ramon Casas, R. Martí i Alsina, S. Rusiñol i… quatre gats més…
  4. Els catalans a Paris vs. els catalans a Barcelona
  5. Realisme i Impressionisme català, existeixen?
  6. La burgesia catalana, el retrat burgès i el col·leccionisme artístic privat. El naixement d’una col·lecció nacional.
Bibliografia General

BENET, R.: “L’Art Neoclasic i Romántic” en, FOLCH i TORRES, J.: L’Art català, vol II, Barcelona. Aymà, 1958.

CALVO SERRALLER, F.: La imagen romántica de España. Madrid. Alianza, 1995.

CARBONELL, J.A. et alii. : Cien años de paisajismo catalán. Centenario de la muerte de Lluís Rigalt, Ramón Martí Alsina y Joaquim Vayreda. Barcelona. MNAC, (cat. exp.), 1994.

FOLCH I TORRES, J.: “Los primeros “cuadros de género” en la pintura barcelonesa” en Destino, 1278, (1962), pp. 22-24.

FONTBONA, Fr.: “L’Art català. Del Neoclasicisme a la Restauraciò, 1808-1888” en, MIRALLES, F. (ed.): L’Art Català. Barcelona. Edicions 62, 1983.

FONTBONA, Fr. y JORBA, M. (dir.): El Romanticisme a Catalunya, 1820-1874. Barcelona. Pòrtic, 1999.

GARRUT, J.Mª: Dos siglos de pintura catalana. XIX-XX. Madrid. Ibérico europea de ediciones, 1974.

JARDÍ, E.: “Cataluña II. Arte. El Romanticismo, el Realismo y tendencias eclécticas” en Tierras de España. Madrid. Noguer S.A., 1978

MIRALLES, F. (ed.): Història de l’Art català. Barcelona. Edicions 62, 1983.

VV.AA: Artistes catalans. Pintors. Romanticisme i Realisme en el segle XIX. Barcelona. Nova Catalunya, 2008.

 

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Divendres de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Novembre: 4, 11, 18, 25

Desembre: 2, 16

Ponent:

Dr. Ioannis Mouratidis. Professor tutor de la UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

El cubismo: Orígenes, desarrollo y difusión (1906-1914)

El cubismo: Orígenes, desarrollo y difusión (1906-1914)

El cubismo: Orígenes, desarrollo y difusión (1906-1914)

En els anys vint, Pablo Picasso assenyalava sobre el llenguatge plàstic que Georges Braque i ell havien configurat en els anys anteriors a l’esclat  de la Primera Guerra Mundial: «El fet que durant molt temps el cubisme no hagi estat entès i que encara avui hi hagi molta gent que no hi vegi res en ell, no vol dir res. Jo no entenc l’anglès, i per tant un llibre en anglès és per mi un llibre en blanc. Això no vol dir que la llengua anglesa no existeixi. Per què culpar a ningú més que a mi mateix si no puc entendre alguna cosa de la que no en sé res? (De Zayas, 1923). Aquestes paraules tan provocadores de Picasso ens serviran com a punt de partida per analitzar les obres i els escrits dels principals representants del Cubisme, posant una atenció especial a les aportacions dels dos pares fundadors del moviment, Braque i Picasso.

L’objectiu del curs serà entendre les manifestacions cubistes en el context de canvi de paradigme que va començar a manifestar-se en el món de l’art amb l’Impressionisme i que es va consolidar amb els «ismes» de les avantguardes de la primera meitat del segle XX.

 

 

 

PROGRAMA
  1. El Cubisme: qüestions sobre terminologia i periodització.
  2. Picasso i Braque cap a la gènesis del cubisme.
  3. Les Demoiselles d’Avignon.
  4. Del cubisme cezannià al cubisme analític.
  5. Del collage al cubisme sintètic.
  6. Cubistes “de marxant” i cubistes “de saló”.
Bibliografia General

JAQUES PI, Jèssica. Picasso en Gósol, 1906: un verano para la modernidad. Madrid: A. Machado Libros, 2007.

Picasso ibero. Santander: Fundación Botín / Madrid: La Fábrica, 2021.

CARMONA, Eugenio, et al. Picasso y la escultura africana. Los orígenes de Las Señoritas de Avignon. Tenerife: Tenerife Espacio de las Artes (TEA), Artemisa Ediciones, 2010.

OCAÑA, Maria Teresa, et al. Les Demoiselles d’Avignon. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1988.

RUBIN, William. Picasso y Braque. La invención del cubismo. Barcelona: Ed. Polígrafa, 1991.

GLEIZES, Albert; METZINGER, Jean. Sobre el cubismo. [S. l.]: Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Murcia, 1986 (ed. original: 1912).

GREEN, Christopher (com.): Cubismo y guerra. El cristal en la llama. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Museu Picasso, 2016.

KAHNWEILER, Daniel H. Mis galerías y mis pintores, Madrid: Árdora, 1991.

VIDAL, M. 1912: L’Exposició d’Art Cubista de les Galeries Dalmau, Barcelona: ed. Universitat de Barcelona, 1996.

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei  tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dimecres de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Novembre: 2, 9, 16, 23, 30

Desembre: 14, 21

Ponent:

Michela Rosso. Llicenciada en Conservació dels Béns Culturals por la Universitá degli Studi di Udine (Itàlia) i Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona amb una Tesi titulada “Joaquín Torres-García y el Universalismo Constructivo: el sentido primordial del arte”, dirigida per la Dra. Lourdes Cirlot. Des de 2010 treballa com professora Associada del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. La seva activitat com a docent, investigadora i divulgadora se centra principalment en les avantguardes artístiques de la primera meitat del segle XX.

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Lluís Domènech i Montaner (1849-1923).  El llegat arquitectònic a la ciutat de Barcelona

Lluís Domènech i Montaner (1849-1923). El llegat arquitectònic a la ciutat de Barcelona

Lluís Domènech i Montaner (1849-1923). El llegat arquitectònic a la ciutat de Barcelona

El curs Lluís Domènech i Montaner (1849-1923). El llegat arquitectònic, polític i cultural a la ciutat de Barcelona  és una reflexió al voltant del llegat patrimonial que va deixar l’arquitecte a Barcelona, on va viure i treballar gran part de la seva vida.

Un curs adreçat al públic en general i especialment a gestors culturals i guies turístiques que vulguin incorporar nous continguts al seu treball professsional sobre Lluís Domènech i Montaner.

 

PROGRAMA
  1. Introducció. Orígens familiars. Pere Domènech Saló. Maria Montaner Vila. El taller Domènech. Els estudis i l’Escola d’Arquitectura de San Fernando de Madrid. Disseny, arts gràfiques i món editorial. La seva aportació al catalanisme polític. Les investigacions sobre heràldica, història de l’art i història de Catalunya.
  2. Les influències de l’arquitectura hispànica i europea en l’obra domenequiana. Gestació estilística i etapes. Anàlisi de l’arquitectura de Lluís Domènech i Montaner: forma i funció, decorativisme, organicisme i moviment, simbolisme, romanticisme, òptica, estructura i composició, llum, higienisme social i monumentalisme.
  3. Les obres primerenques amb Josep Vilaseca: Panteó Anselm Clavé (1876), la reforma de l’església de la Bonanova (1876) i el projecte d’edificis per a les Institucions Provincials (1877-1882). La Torre Simon (1878). Els projectes de pisos de l’Eixample: Casa Maria Montaner (1880), Adela Domènech (1880), Ramon Font (1882), Dolors Rabassa (1889) i Casa Maria Montaner (1891), Matilde Serrallés. La Montaner i Simon Editores (1881), el projecte de reforma de la Confiteria del Liceu (1876-1883 aprox), el projecte de Monument al General Lacy (1881), l’Avantprojecte de la Duana del Port de Barcelona (1883),
  4. Les obres de l’Exposició Internacional: l’Hotel Internacional, Castell dels Tres Dragons (1888), el Palau Montaner (1895), la reforma del Col·legi d’Advocats (1895-1902), la Farmàcia Duran i Espanya (1896) Casa Thomas (1898), la Fonda Espanya (1905), Casa Lamadrid (1902), Casa Lleó Morera (1905), reforma de la Cambra de Comerç (1909), Monument a Joan Maragall (1913), la Casa Fuster (1908-1911) i el projecte de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1914).
  5. El Palau de la Música (1905-1908).
  6. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. (1902-1930) Cloenda del curs.
Bibliografia General

ALCALDE, Sergi; CARBONELL, Maite; MARTÍ, Gemma; et al (2016). Lluís Domènech i Montaner (1849-1923. Obra arquitectònica raonada. Volum. 1 Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner.

ALCALDE, Sergi; CARBONELL, Maite; MARTÍ, Gemma; et al (2015): Lluís Domènech i Montaner (1849-1923. Obra arquitectònica raonada. Volum. 2 Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner.

DOMÈNECH, Lluís, FIGUERAS Lourdes (1989): Lluís Domènech i Montaner i el director d’orquestra. Barcelona: Fundació Caixa Barcelona.

DOMÈNECH GIRBAU, Lluís; LLIMARGAS I CASAS, Marc (2000). El Palau de la Música Catalana de Lluís Domènech i Montaner. Barcelona: Lunwerg,

FARRÉ GIL, Núria (2013). El Taller de vitralls modernista Rigalt, Granell i Cia (1890-1931). Tesi doctoral. Barcelona, Universitat de Barcelona.

FIGUERAS, LOURDES (2007). Lluís Domènech i Montaner. Barcelona: Santa & Cole.

García-Martín, Manuel (1987). Benvolgut Palau de la Música Catalana. Barcelona: Catalana de Gas.

GARCÍA-MARTÍN, Manuel (1988). La Casa Lleó Morera. Catalana de Gas. Barcelona.

MARTÍ, Gemma i SÀIZ, Carles (2021). Domènech i Montaner. Modernisme a la Dreta de l’Eixample. Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2019). “L’antiga farmàcia Duran i España de Barcelona: una obra desconeguda de Lluís Domènech i Montaner.” El Sot de l’Aubó, núm. 29, p. 13-18.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2013). Epistolari Lluís Domènech i Montaner (1878-1903). Canet de Mar, Edicions Els 2 Pins.

SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2021). “L’edifici per a les Institucions Provincials d’Ensenyament de   la Diputació de Barcelona 1877-1882. Lluís Domènech i Montaner i els orígens de l’arqui tectura moderna”. Domenechiana, núm. 21, p.

SERRACLARA, M. Teresa (2008). Casa Fuster, culmina l’Eixample. Barcelona, Ajuntament de Barcelona.

SERRACLARA, M. Teresa (2011). Hotel España Ramblas. Barcelona, Condes Hotels.

Idioma:

Català

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dimarts de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Novembre: 8, 15, 22, 29

Desembre: 13, 19

Ponent:

Carles Sàiz  i Xiqués. Professor- tutor UNED Sènior i coordinador de UNED Sènior de Canet de Mar.

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es