Select Page
La memòria de l’arbre

La memòria de l’arbre

La memòria de l’arbre

Inici » Club de Lectura

Aquest mes llegim:

La memòria de l’arbre

Amb presencia de l’autora:

Tina Vallès

Per què hem triat aquest llibre?

• Perquè és un llibre que és innovador des del punt de vista de com està narrat: un nen d’onze anys s’enfronta a una nova situació familiar i vital que ens explica des de la seva naturalitat i perplexitat.
• Perquè aborda un tema que ens interpel·la directament: la vellesa i com l’abordem des de la societat i la família.
• Perquè un llibre que comença amb aquestes dues cites, ja ens enamora des de l’inici:
◦ Deixem doncs que els patriotes exaltats preparin guerres, tractats, la nostra tomba i la seva estàtua, i parlem de l’important: el meu avi (Gonçalo M. Tavares)
◦ Un nen és un lloc ben bonic per viure-hi. (Roberto Piumini)
• Perquè ens agraden especialment els llibres que arrisquen. I aquest llibre arrisca molt a l’hora d’organitzar com ens explica les coses i en quin ordre. Perquè fins i tot podem permetre’ns el luxe de “desordenar-lo” a l’hora de llegir i entendre’l com minúsculs relats.
• Perquè la Tina Vallés és una narradora jove que té una potent obra publicada i ens agrada portar al Club de Lectura noves veus a fi d’anar-les coneixent.
• Perquè la Tina Vallés ens acompanyarà i ens explicarà el naixement i el creixement d’aquest llibre.

Un tastet, perquè ens vinguin més ganes de llegir….

LES CLONETES

«Són com dues gotes d’aigua», diu l’avi quan la mare i l’àvia discuteixen. «No discutim, nosaltres sempre parlem així», responen l’una o l’altra si els ho retreus. I el millor que pots fer és deixar-les soles.

Que són com dues gotes d’aigua ara ja sé que vol dir que són iguals, m’ho va explicar l’avi, i tot seguit se’n va anar al despatx dels pares i en va tornar amb un àlbum ple de pols per ensenyar-me unes fotos de quan l’àvia tenia l’edat de la mare:

–Són clons! –vaig dir.

Des d’aquell dia la mare i l’àvia són les clonetes. Elles no ho saben, és que l’avi i jo tenim uns quants secrets.

En una de les fotos, sortia l’àvia asseguda al pedrís de davant de casa seva, amb el davantal posat, i la mare fent gargots al terra de ciment amb un guix. Al costat hi havia un arbre dibuixat, molt gros, gairebé de dimensions reals.

–El meu desmai –em va dir l’avi–, un dia te’n parlaré

EL NEN

—Joan, vés a comprar el pa amb el nen.

«El nen» sóc jo. Ara sempre que envien l’avi a fer algun encàrrec jo hi vaig de paquet. De vegades no em ve de gust, perquè estic jugant o llegint, o fins i tot fent els deures. Però acompanyar l’avi passa per davant de tot des de fa unes setmanes.

—Que diu que hem de comprar pa, Jan.

Quan sortim al carrer, l’avi m’agafa fort de la mà i em fa llegir els noms de tots els carrers. Vol que m’aprengui tots els camins que fem, que diu que ja sóc gran i aviat aniré tot sol pel món. I quan em diu això, em falta una mica l’aire, perquè fa uns ulls com de vidre que no li conec. Però li faig cas, a l’avi sempre n’hi faig, i llegeixo les plaques: Urgell, Borrell, Tamarit, Viladomat…

—No et refiïs de les botigues, que sempre canvien. L’únic que no canvia són els carrers. —I es mira les plaques de marbre blanc amb lletres fosques com si per arribar a casa haguéssim de desxifrar missatges secrets a cada xamfrà

Per saber-ne més:

Un article a la revista Núvol

Una ressenya a Babelia

Una entrevista a TV3 amb l’autora quan va publicar el llibre.

Data:

19 de maig de 2022
de 18:00 a 19:00 hores

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Espai on es realitza:

Aules 6 – 7

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Inscriu-te

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Tothom et recordarà

Tothom et recordarà

Tothom et recordarà

Inici » Club de Lectura

Aquest mes llegim:

Tothom et recordarà

Amb presencia de l’autor:

Andreu Martin

Per què hem triat aquest llibre?

• Perquè ens agrada incloure una bona novel.la negra en cada temporada del Club de Lectura, ja que considerem que cal conèixer tots els gèneres literaris amb les seves peculiaritats.

• Perquè l’Andreu Martín és un autor consolidat en el gènere i ha tingut l’amabilitat d’acceptar la nostra invitació i ens acompanyarà per a parlar de la novel.la.

• Perquè ens agrada especialment la novel.la negra que va més enllà de la novel.la de lladres i serenos i juga a explicar el món que vivim.

• Perquè aquesta novel.la, concretament, ens enfronta als fets viscuts per tots nosaltres fa ben poc i que van suposar una ferida profunda per la nostra ciutat.

Un tastet, perquè ens vinguin més ganes de llegir….

Un cop ha arribat la comitiva judicial, han establert, a través de la documentació que portava a sobre, que la víctima era Santiago Ortuño Carrero, de cinquanta-quatre anys, inspector del cos de la Policia Nacional.

Hem estat els Mossos d’Esquadra els que hem acudit a la trucada del 112, però de seguida notifiquem al jutge que és costum que la investigació de l’homicidi d’un policia s’encarregui a companys del seu propi cos, ja siguin d’Homicidis o d’Afers Interns.

Quan han arribat els agents de la Policia Nacional, ens hem retirat.

Això passava dissabte. El dilluns següent, 26 de febrer, el jutge d’instrucció del 33, el senyor Barabino Cuberes, convoca al seu despatx l’inspector en cap de la Unitat d’Investigació de Mossos d’Esquadra. Quan hi acut, junt amb el magistrat l’està esperant un inspector de la Policia Nacional que s’esforça per demostrar que dissimula una santa indignació. Mou una mica les barres però manté els llavis premuts com si tingués por que, si relaxa una mica els músculs del rostre, pugui sortir a crits la imatge més negativa de si mateix.

—Aquest matí, algú m’ha dit —comença el magistrat, després de les quatre paraules protocol·làries de rigor— que Santiago Ortuño Carrero, el mort d’ahir, va tenir problemes amb els seus companys. —L’inspector de la Policia Nacional nega amb el cap, exasperat, però calla—. M’han parlat de quatre o cinc agents del cos que, en un judici, van comparèixer voluntàriament per declarar que era culpable de violació i d’intent d’assassinat. Malgrat això, la causa va ser desestimada. No sé ni quin magistrat se’n va encarregar. Diu que Ortuño es va ficar en un tema de terrorisme gihadista, que no li corresponia; i que va tenir una batussa amb aquests companys seus, que el van lesionar, de manera que darrerament se l’ha vist amb crosses. No sé què hi ha de veritat en aquests rumors, haurem de demanar informes a Recursos Humans i a Afers Interns de la Policia Nacional per veure què va passar. En definitiva, per a més seguretat i equanimitat, penso que és millor que siguin els Mossos els que portin el cas. Volia que fossin presents tots dos per assegurar-me que entenen bé els motius.

L’inspector de la Policia Nacional es mostra en desacord tot i que la seva veterania li ha d’haver ensenyat que, en una situació com aquesta, tota resistència és inútil. L’han obligat a encaixar la humiliació, però, i per dignitat se sent en l’obligació de fer la rebequeria.

No hi ha res a fer.

Quan surten del jutjat, el cas Ortuño és dels Mossos.

 

Data:

17 de febrer de 2022
de 18:00 a 19:00 hores

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Espai on es realitza:

Es pot seguir presencialment ( màxim 34 persones)

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Inscriu-te

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Solitud

Solitud

Solitud

Inici » Club de Lectura

Aquest mes llegim:

Solitud

Autora:

Caterina Albert (Víctor Català)

Per què hem triat aquest llibre?

• Perquè ens agrada incloure en les programacions de cada any un clàssic, de manera que ens acostem a obres sempre sentides i mai llegides o llegides a l’escola i oblidades. Volem entendre per què són clàssics, és a dir, perennes en el temps i, per tant, encara d’interès.
• Perquè planteja un tema etern: la relació entre ciutat i ruralia, sense cap mena de sentimentalisme ni idealització.
• Perquè ens podrem acostar al modernisme en la novel·la, un aspecte d’aquest moviment artístic no sempre ben conegut.
• Perquè el personatge de la Mila s’ha convertit en un dels grans personatges de la literatura catalana.
• Perquè mirant l’actualitat dels darrers temps, potser podrem encetar una discussió sobre els pseudònims dels escriptors i de les escriptores… (ja sabeu que ens agrada el debat)
• Perquè creiem que, malgrat que al principi ens espanti un llenguatge allunyat del nostre estàndard d’avui, descobrirem que, un cop dintre, ni és tan estrany ni tan difícil, i això ens obrirà la porta a altres textos que potser ens han fet por…

Un tastet, perquè ens vinguin més ganes de llegir….

El pastor s’alarmà de l’estat de la dona.
—Ermitana! —li digué un dia que l’atrapà plorant, i ella tingué de confessar-li palesament que no sabia de què plorava—: vós aneu pas com cal fa una passada i hem de posar-li remei, a tot això… mes pas remei de ca l’apotecari, veieu… Vós heu replegat mal de muntanya, pensi, que és una mena de malaltia pesarosa que es curi pas més que amb divertiments. N’hi ha pas de molt grossos per ci devers, mes prou serà que busquem pas enginyar-ne algun. Primer de tot, cal pas que vos estigueu més soleta com un mussol a dins del cau: la companyia és mitja vida; no fa? Demà tancareu la porta i vos en vindreu a engegar amb nosatros, vos esta bé? Puja pas un trist papau de fava a l’ermita, llevat del vostre home, i si aquest puja i troba barrat, que s’esperi o que se n’entorni: atrament mos fa pas una bella fallica.
I endolcint amb un to lleuger i un somriure la seriesa d’aquestes paraules, convingué ell tot sol, sense esperar el consentiment d’ella, en què se l’enduria per la muntanya.
—Penseu pas que s’hi estiga tan malament com a la força… Ja m’ho sabreu dire, i si no teniu espera pregunteu-ho al menut.
La Mila no hi posà cap impediment ni resistència, com si tingués la voluntat esmorteïda o segrestada; i l’endemà es deixà dur darrera la ramada mansament amb una mansuetud de criatura de mames. Pel camí el pastor anà entretenint-la amb sa conversa, després s’aturaren a fer beguda sota la Volva, més tard veié el vailet jugar a bili i pedregar els aires amb la fona, i més tard encara confegiren tots dos les beceroles que el pastor duia al sarró.
Quan davallaven per la costellada de cetaci del Roquís Mitjà, i les ovelles es precipitaren envestint-se unes a les altres, cap a l’ermita, la dona recordà tota estranyada, que de molts dies ençà aquell era el primer que havia passat sense donar-se’n compte; i una alenada de fresca estimulant, anunciadora del proper capvespre, l’abrigà de dalt a baix i semblà desensopir-la, reviscolant-li gratament les mortes energies.
Víctor Català, Solitud. Barcelona: Selecta, 1975, p.183-196.

Data:

16 de desembre de 2021
de 18:00 a 19:00 hores

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Espai on es realitza:

Es pot seguir presencialment ( màxim 34 persones)

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Inscriu-te

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Llum de febrer

Llum de febrer

Llum de febrer

Inici » Club de Lectura

Et convidem a parlar de l’obra “Llum de febrer​ ” de l’autora Elizabeth Strout

 

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Data:

4 de novembre de 2021
de 18:00 a 19:00 hores

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Espai on es realitza:

Es pot seguir presencialment ( màxim 34 persones)

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Inscriu-te