1. Què podem conèixer després del gran relat de “la fi dels grans relats”?
2. Què diu (i què no pot dir) la natura de nosaltres?
3. Quines ments hi ha a més de la que explica la natura i justifica el que fem?
4. Què és el que fa possible que puguem viure en societat?
5. Per què ens ha de preocupar la Intel·ligència Artificial?
6. Poden les noves tecnologies dinamitar la democràcia?
7. Què podria passar si deixéssim de ser humans?
8. Quins són els principals dilemes morals del segle XXI?
9. Seguim vivint en una civilització capitalista?
10. Què podem esperar del nostre avenir com a espècie?

• Abel, Günter (2018). El mundo como signo e interpretación. Tecnos.

• Alcoberro, Ramon (2022). Ex Machina. Ètica, Big Data, Algoritmes i Robots. Edicions Enoanda.

• Boden, Margaret (2022). Inteligencia Artificial. Colección AZ.

• Boladeras, Margarita (2022). ¿Puede la bioética poner límites a la ciencia? Tecnos.

• Bostrom, Nick (2016). Superinteligencia. Caminos, peligros, estrategias. TEELL.

• Braidotti, Rosi (2015). Lo Posthumano. Gedisa.

• Brown, Wendy (2021). Em las ruinas del neoliberalismo. Traficantes de sueños.

• Diéguez, Antonio (2017). Transhumanismo. La búsqueda tecnológica Del mejoramiento humano. Herder.

• Garcés, Marina (2017). Nova il·lustració radical. Anagrama.

• Churchland, Patricia (2020). El cerebro moral. Lo que la neurociencia nos cuenta sobre la moralidad. Paidós.

• Coeckelbergh, Mark (2023). La filosofía política de la inteligencia artificial. Una introducción. Cátedra.

• Critchley, Simon (2014). Tragedia y modernidad. Trotta.

• Daston, Lorraine (2020). Contra la naturaleza. Herder.

• Echeverría, Javier (2017). El arte de innovar. Naturalezas, lenguajes, sociedades. Plaza y Valdés.

• Ferraris, Maurizio (2013). Manifiesto del nuevo realismo. Biblioteca Nueva.

• Ferry, Luc (2017). La revolución transhumanista. Cómo la tecnomedicina y la uberización del mundo van a transformar nuestras vidas. Alianza.

• Fisher, Mark (2017). Realismo capitalista. ¿No hay alternativa? Caja negra.

• Fricker, Amanda (2017). Injusticia epistêmica. El poder y la ética del conocimiento. Herder.

• Garcés, Marina (2017). Nova il·lustració radical. Anagrama.

• García Rodríguez, Ángel (2023). El pensamiento de los animales. Un modelo expresivo. Cátedra.

• Godfrey-Smith, Peter (2022). Otras mentes. El pulpo, el mar, y los orígenes profundos de la conciencia. Taurus.

• Grayling, A. C. (2022). Por el bien común. ¿Se puede lograr un consenso global para los desafíos de la humanidad? Ediciones Urano.

• Han, Byung-Chul (2022). Infocràcia. La digitalització i la crisi de la democràcia. La Magrana.

• Hui, Yuk (2022). Recursividad y contingencia. Caja Negra.

• Huici, Germán (2016). El Dios ausente. Iconografía y metafísica del capitalismo. Elba.

• Jappe, Anselm (2019). La sociedad autófaga. Capitalismo, desmesura y autodestrucción. Pepitas de calabaza.

• Laval, Christian i Dardot, Pierre (2021). Dominar. Estudio sobre la soberanía del Estado de Occidente. Gedisa.

• Maher, Chauncey (2022). Mentes vegetales. Una defensa filosófica. Bauplan.

• Mazzeo, Marco (2022). Capitalismo lingüístico y naturaleza humana. Por uma historia natural. Tercero incluido.

• Meijer, Eva (2022). Habladores. Conversaciones privadas entre seres vivos. Taurus.

• Metzinger, M (2018). El túnel del yo. Ciencia de la mente y mito del sujeto. Enclave.

• Monsó, (2021). La zarigüeya de Schrödinger. Cómo viven y entienden la muerte los animales. Plaza y Valdés.

• Mouffe, Chantal (2018). Izquierda. Por un populismo de izquierda. Siglo XXI.

• Nussbaum, Marta C. (2020). La tradición cosmopolita. Un noble e imperfecto ideal. Paidós.

• Pigem, Jordi (2021). Pandèmia i postveritat. La vida, la consciência i la Quarta Revolució Industrial. Fragmenta.

• Rivadulla, Andrés (2015). Meta, método y mito em ciencia. Trotta.

• Sadin, Éric (2020). La Inteligencia Artificial o el desafio del siglo. Anatomía de un antihumanismo radical. Caja negra.

• Sandel, Michael J. (2020). Filosofía pública. Ensayos sobre moral en política. Debate.

• Savulescu, Julian (2012). ¿Decisiones peligrosas? Una bioética desafiante. Tecnos.

• Schneider, Susan (2021). Inteligencia Artificial. Uma exploración filosófica sobre el futuro de la mente y la conciencia. Koan.

• Segarra, Marta (2022). Humanimales. Abrir las fronteras de lo humano. Galaxia Gutenberg.

• Stenglers, Isabelle (2022). Reactivar el sentido común. Whitehead en tiempos de debacle y negacionismo. NED Ediciones.

• Stiegler, Bernard (2015). Lo que hace que la vida merezca ser vivida. De la farmacología. Avarigani.

• Tingyang, Zhao (2021). Tianxia: uma filosofia para la gobernanza global. Herder.

• Velasco Sesma, Angélica (2020). La ética animal. ¿Una cuestión feminista? Cátedra.

• Véliz, Carissa (2021). Privacidad es poder. Datos, vigilancia y libertad en la era digital. Debate.

• Wark, McKenzie (2021). El capitalismo ha muerto. El ascenso de la clase vectorialista. Holobionte.

• Welsch, Wolfgang (2014). Hombre y mundo. Filosofía en perspectiva evolucionista. Pre-Textos.

• Williams, James (2021). Clics contra la humanidad. Libertad y resistencia en la era de la distracción tecnológica. Gatopardo.

• Žižek, Slavoj (2023). Hegel y el cérebro conectado. Paidós.

*Consulteu la disponibilitat de l’obres que us interessin en la Xarxa de Biblioteques Municipals. S’hi pot accedir al catàleg en aquest enllaç: https://aladi.diba.cat/ . En cas que no hi siguin, demaneu-les formalment als responsables corresponents: sempre obre la possibilitat de què puguin demostrar que “la cultura és un bé públic” i que estan compromesos amb la democràcia.

– Situacions de viatge. Presentació d’informació bàsica personal.
– Intercanvi d’informació personal.
– Descripció de persones, objectes i llocs
– Opinions i gustos
– Expressió de desitjos.
– Diàleg. Intercanvi d’opinions.
– Iniciació en l’expressió del passat i del present continu

L’ordre del programa pot variar d’acord amb el desenvolupament del curs i el seu inicial
anivellament.

S’utilitzarà un dossier de material rescatat del manual English File (Beginner).

Encara que el programa es caracteritzi per posseir una certa dosi de permeabilitat respecte dels continguts, en funció de les característiques del grup, sí que hi haurà aspectes ineludibles que es treballaran: 

– llibre de lectura adaptat.
– contextos comunicatius: activitats freqüents, converses sobre temàtiques senzilles, ordres i proposicions, invitacions, instruccions i peticions.
– vocabulari relatiu al viatge, temps lliure, cinema, televisió, música, ciutat, comerç, història, menjar i beure, esports, entre d’altres.
– aspectes gramaticals: present simple, passat simple, present continuous, prepositions, quantifiers, comparative adjetivassuperlativas, question words,  object pronouns, countable anduncountable nous.

Es faran servir recursos un llibre de lectura (que es decidirà amb els alumnes el primer dia de classe) activitats adaptades, pròpies i online.

1. Bromatologia, alimentació i nutrició

2. Components dels aliments i classificació

3. Macronutrients: hidrats de carboni, lípids i proteïnes

4. Micronutrients: Vitamines, minerals i aigua

5. Components no nutritius dels aliments

6. Necessitats nutricionals: requeriments energètics i piràmide dels aliments.

7. Additius alimentaris: colorants, conservants, antioxidants, edulcorants, potenciadors de sabor.

8. Mètodes de conservació dels aliments.

9. Toxiinfeccions alimentàries

10. Etiquetatge nutricional

• CESNID (2008): Tablas de composición de alimentos por medidas caseras de consumo habitual. Ed. McGraw-Hill,Madrid.
• MOREIRAS, O.; CARBAJAL,A.;CABRERA,L.; CUADRADO,C. (2006):Tablas de composición de alimentos. Ediciones Pirámide, Madrid.
• ASTIASARÁN, I.; LACERAS, B.; ARIÑO, A.; MARTÍNEZ, A.(2003) Alimentos y nutrición en la práctica sanitaria. Díaz de Santos. Madrid.
• BELLO GUTIÉRREZ, J. (2005). Calidad de vida, alimentos y salud humana.
• KUKLINSKI, C. (2003). Nutrición y Bromatología. Omega. Barcelona.
• MAHAN, L.K.; ESCOTT-STUMP, S. (2009). Krause Dietoterapia. 12ª ed. Elsevier Masson, Barcelona.
• SOCIEDAD ESPAÑOLA DE NUTRICIÓN COMUNITARIA (SENC): “Guías alimentarias para la población española”. IMC&C, S.A. Madrid (2001).
• SALAS-SALVADÓ, J. et al. (2008). Nutrición y Dietética Clínica. 2ª ed. Elsevier Masson, Barcelona

El curs s’articularà en una sèrie de 15 sessions que desenvoluparan el següent temari i continguts generals:

1) La Revolució francesa i el convuls període napoleònic.
2) Washington: un nova potència transcontinental.
3) L’Estat-Nació burgés: pel liberalisme i contra el moviment obrer.
4) La cursa colonial: de l’esclavatge a l’imperialisme.
5) La cultura vuitcentista: transformacions científiques i artístiques.

Un curs pensat a parts iguals pels amants del cinema i de la història, on visualitzarem petits fragments (d’entre 3 i 5 minuts) de grans pel·lícules de tota època i condició de realització. Gràcies a la força expressiva del cinema més divers, rememorarem i reflexionarem sobre el naixement del món contemporani durant el segle XIX. Des del primer cinema mut a l’actual animació digital, tocarem tots els gèneres cinematogràfics: històric, d’aventures, bèl·lic, drama romàntic, musical, social. I també biopics, thrillers, falsos documentals, adaptacions literàries i cinema d’autor.
Serà així que, crispeta a crispeta, a la pantalla de la nostra aula sènior caurà la Bastilla. I pujarem les muntanyes del llunyà país del Kafiristan. Formarem amb els requetès carlistes a les portes de Bilbao. Contemplarem amb Napoleó com Moscou crema tota la nit. Morirem als camps de Gettisburg lluitant per la vella Virgínia. Remuntarem el cor tenebrós del gran riu Congo. Amb la camisa vermella lluirem sota el sol mediterrani de Palerm. En tren recorrerem tota Europa amb un fantasma, Engels, Marx i també amb la seva filla. Amb solemnitat ritual ens farem l’harakiri davant el nostre Shogun. Als telers de Manchester treballarem fins a l’esgotament i l’extenuació. Passada la febrer de l’Or de Califòrnia ens banyarem en l’or negre de l’Estrella Solitària. Entre crits d’angoixa esclatarà la bomba a l’antic Liceu. Serà a les fonts del Nil que tocarem la glòria. Perseguirem la gran balena blanca fins el fons de l’ànima humana. Creuarem els Andes amb el General San Martín. Ens tallarem l’orella amb Van Gogh abans de ser vampiritzats pel comte Dràcula. Negra nit, esperarem a Prim al carrer del Turc. A Viena i Budapest ballarem el vals amb l’Emperadriu de la doble corona. Recitant el poema de Tennyson carregarem lleugers contra Sebastòpol. Des del Masnou salparem amb el nostre falutxo negrer camí de la Guinea. Caurem massacrats amb els companys i companyes de la Comuna de París. A punta de llança zulu empaitarem la caravana bòer. Tocarem el Nou Món a la Illa d’Ellis mentre els últims de Filipines tornen palúdics a casa.
Durant el curs es realitzaran diverses sessions de cinefòrum a partir de pel·lícules especialment significatives històricament i estètica.

• Alberich, Enric: Películas clave del cine histórico, Ediciones Robinbook, Barcelona, 2009.
• Breu, Ramon: La historia a través del cine. Editorial Graó. Barcelona, 2012.
• Caparros Lera, José María: 100 películas sobre historia contemporánea. Alianza editorial. Madrid, 1997.
• Coro Rubio, Pobes: La historia a través del cine. Estados Unidos: una mirada a su imaginario colectivo. Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco, Bilbao, 2010.
• Ferro, Marc: Historia contemporánea y cine. Ariel Historia. Barcelona, 1995.
• García, María Ángeles: Vidas de mujer que el cine cuenta. Machado Libros, Pensamiento. Madrid, 2020.
• Gispert, Esther: Cine, ficción y educación. Laertes Educación . Barcelona, 2009.
• Gubern, Roman: Historia del cine. Editorial Lumen. Barcelona, 1989.
• Herederos, Carlos i Fernández, Joxean (coords.): De Lumière a Kaurismaki: La clase obrera en el cine. Donostia Kultura, San Sebastián, 2014.
• Montero, Julio i Rodríguez, Araceli: El cine cambia la historia. Ediciones Rialp. Madrid, 2005.
• Monterde, José Enrique; Selva Masoliver, Marta i Solà Arguimbau, Anna: La representación cinematográfica de la historia. Akal. Barcelona, 2002.
• Rosenstone, Robert A.: El pasado en imágenes. El desafío del cine a nuestra idea de la historia. Ariel. Barcelona, 1997.
• Sorolla Romero, Teresa i Mínguez Cornelles, Víctor: El mejor y peor de los tiempos. 50 películas sobre la Revolución Francesa. UOC Ediciones, Filmografías esenciales, Barcelona, 2020.
• Valero Martínez, Tomás: La Historia de España Contemporánea vista por el cine. Colección Film-Historia, 13, Universitat de Barcelona, 2010.