Select Page
La filosofia política després de la COVID-19

La filosofia política després de la COVID-19

La filosofia política després de la COVID-19

Aquest curs és una introducció a la Filosofia Política i, en particular, a la que esdevé i es desenvoluparà arran de les crisis i les gestions engegades amb la pandèmia global de la COVID-19. L’enfocament, a més de filosòfic, es presentarà ben aferrat en l’actualitat, i es durà a terme tot comentat les principals aportacions teòriques que s’han anat bastint i debatent des que aquest coronavirus va començar a afectar el dia a dia de milions de persones arreu del món. La idea del curs, doncs, és fer una presentació panoràmica i crítica de les principals reflexions que se n’han fet des de la Filosofia Política d’aquest fenomen radical.

OBJECTIUS:

El principal objectiu d’aquest curs és tenir un coneixement general i una postura crítica sobre la Filosofia Política actual que s’ha generat des de l’inici de la pandèmia de la COVID-19. Exposarem i comentarem com i per què aquest fenomen afecta en àmbits com ara la concepció i la projecció de la sobirania, la llibertat, els valors i l’ús de les tecnologies, entre d’altres. Això implica assolir una perspectiva informada i filosòfica, més enllà de prejudicis, ideologies i gremialismes.

Partint que la filosofia és una activitat que emergeix a l’hora d’aclarir conceptes controvertits, siguin del tipus que siguin, del que es tracta en aquest curs és d’aprofundir en els principals dilemes derivats de les gestions d’aquesta pandèmia que ens ha afectat a tothom i com i per què tot plegat convoca necessàriament a la filosofia política.

PROGRAMA

1. Què és la Filosofia Política?
2. COVID-19 i Filosofia Política
3. Marc cultural i geoestratègic en què apareix la COVID-19
4. Principals diagnòstics filosoficopolítics de la pandèmia (1): l’utilitarisme tecnocràtic
5. Principals diagnòstics filosoficopolítics de la pandèmia (2): l’universalisme cosmopolita
6. Principals diagnòstics filosoficopolítics de la pandèmia (3): la biopolítica
7. Principals diagnòstics filosoficopolítics de la pandèmia (4): la psicopolítica
8. Principals diagnòstics filosoficopolítics de la pandèmia (5): el neokeynesianisme
9. Principals diagnòstics filosoficopolítics de la pandèmia (6): el neomarxisme
10. Per què les gestions de la COVID-19 impliquen un paradigma tecno econòmic?
11. La concepció de la sobirania abans i després de la COVID-19
12. Les fronteres abans, durant i després de la COVID-19: introducció
13. La concepció de les fronteres durant la COVID-19: fronteres antagòniques, agòniques i cronotòpiques
14. La concepció de les fronteres durant i després de la COVID-19: la intencionalitat
15. Panoràmica general i crítica de la Filosofia Política actual

Bibliografia General

AAVV (2020). Sopa de Wuhan. Pensamiento contemporáneo en tiempo de pandemias. s/l: ASPO.

AGAMBEN, G. (2020). ¿En qué punto estamos? La epidemia como política. Buenos Aires: Adriana Hidalgo.

BROWN, W. (2015). Estados amurallados, soberanía en declive. Barcelona: Herder.

CAPDEVILA, P. & GARCÍA COLLADO, F. (2017). El futur a l’encreuada. Filosofia i societat. Barcelona: Associació d’estudis filosòfics.

COECKELBERGH, M. (2021). Ética de la inteligencia artificial. Madrid: Cátedra.

DI CESARE, D. (2020). ¿Virus soberano? La asfixia capitalista. Madrid: Siglo XXI.

DURAND, C. (2021). Tecnofeudalismo. Crítica de la economía digital. Huarte (Navarra): La Cebra y Kaxilda

FERRARIS, M. (2017). Movilización total. Barcelona: Herder.

GABRIEL, M. (2021). Ética para tiempos oscuros. Valores universales para el siglo XX. Barcelona: Pasado & Presente.

HAN, B-Ch. (2014). Psicopolítica. Neoliberalismo y nuevas técnicas de poder. Barcelona: Herder.

HARVEY, D. (2019). Marx, El capital y la locura de la razón económica. Madrid: Akal.

MAYOS, G. & MORRO, J. (2014). Hi ha una nova política? Barcelona: La Busca.

SENABRE, E. & COSTA, V. (2021). Intel·ligència artificial. Com els algorismes condicionen les nostres vides. València: Sembra.

STIGLITZ, J. E. (2020). Capitalismo progresista. La respuesta a la era del malestar. Barcelona: Taurus.

ZOLO, D. (1994). Democracia y complejidad. Un enfoque realista. Buenos Aires: Nueva Visión.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Octubre: 7, 14, 21 i 28 Novembre: 4, 11, 18 i 25  Desembre: 2 i 16 de 2021 Gener: 13, 20 i 27 Febrer: 3 i 10 de 2022

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat

Centre Cultural Garcia Nieto

C/Mossèn Andreu, 15 3ª planta

08940 Cornellà de Llobregat

Ponent:

Joan Morro. Professor-tutor de la UNED Sènior de Cornellà de Llobregat

Inscripció:

La inscripció s’ha de fer emplenant la butlleta i enviant-la al correu electrònic: info@cornella.uned.es

Més informació al Centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural Garcia Nieto
C/Mossèn Andreu, 15 3ª planta
08940 Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

De Velázques a Goya

De Velázques a Goya

De Velázques a Goya

“De Velázquez a Goya” és una de les noves assignatures del curs 2021-2022 de la UNED Sènior / Universitat de la Gent Gran de Cornellà. Amb ella farem una aproximació a la pintura que es desenvolupa a la península ibèrica entre els segles XVII i XVIII.

Començarem amb la producció artística pictòrica del Segle d’Or i arribarem a principis del segle XIX, prenent com a extrems cronològics la data de naixement de Diego Velázquez (1599) i la de mort de Francisco de Goya (1828). Ens aproparem a la literatura artística, la sociologia de l’art, la situació dels i les artistes (materials, fonts, viatges…) i els gèneres de la pintura. Treballarem els tallers i les obres, sense deixar de banda el discurs de gènere que vam començar amb l’assignatura “Grans oblidades: dones artistes en la història de l’art”.

No són necessaris coneixements previs ni específics i està dirigida a totes aquelles persones interessades en conèixer un dels moments artístics més apassionants de la història de l’art a Espanya.

OBJECTIUS:

  • Conèixer la pintura dels segles XVII i XVIII a Espanya.
  • Conèixer el context històric i l’evolució de la pintura espanyola en aquest període.
  • Conèixer els autors que participen del canvi en la cultura visual al llarg de l’edat moderna a Espanya.
  • Incorporar el discurs de gènere dins el discurs general de la història de l’art.
  • Fer una aproximació a les fonts literàries de l’època.
  • Analitzar els continguts iconogràfics de les obres seleccionades.
PROGRAMA

– Introducció al període històric. Literatura artística (vides, quaderns, cartilles, tractats). Encàrrecs i col·leccionisme. Clients i mecenes.

– El pintor (formació, situació social i cultura). Temes i gèneres (retrat, natura morta, història, mitologia, pintura religiosa, vanitas, paisatge, pintura de gènere).

– La cort de Madrid. Bartolomé Carducho, Vicente Carducho, Eugenio Cajés. Caravaggisme a la cort; Juan Bautista Maíno, Pedro Nuñez.

–  La ciutat de Toledo, centre avantguardista de la pintura: els precedents de la pintura d’El Greco. Juan Sánchez Cotán i Pedro Orrente.

– València i el comerç mediterrani: Francisco Ribalta.

– La ciutat cosmopolita de Sevilla. Francisco Pacheco, Juan de Roelas, Francisco Herrera “El Viejo”.

– José de Ribera i el regne de Nàpols.

– Alonso Cano i l’inici de l’escola granadina.

– Diego Velázquez.

– Francisco Rizi i els pintors del barroc ple: Juan Carreño de Miranda, Claudio Coello, Bartolomé Esteban Murillo, Juan Valdés Leal.

– Antonio Palomino i la pintura a Madrid a principis del segle XVIII.

– Pintura del barroc a Catalunya: Lluís Gaudin, Joan Gallart, Pau Priu, Antoni Viladomat i Francesc Tramulles.

– Francisco Bayeu i la cort de Carles III. El Grand Tour i el camí cap el neoclacissisme.

– Francisco de Goya.

Bibliografia General

La bibliografia compartida en aquesta guia és bàsica per tenir una visió general dels continguts de l’assignatura. En cada bloc, al llarg del curs, es facilitarà bibliografia específica dels temes tractats.

ANGULO INÍGUEZ, Diego: “Pintura del siglo XVII”, a Ars Hispaniae. Historia Universal del Arte Hispánico, Madrid, Editorial Plus Ultra, 1971.

BATICLE, Jeannine, Goya, Barcelona, Crítica, 1995.

BROWN, Jonathan: Imágenes e ideas de la pintura española, Madrid, Alianza Forma, 1980.

BROWN, Jonathan: La Edad de Oro de la pintura en España, Madrid, Nerea, 1990.

El siglo de oro de la pintura española. Biblioteca Mondadori, Fundación Amigos del Museo del Prado, 1991.

Fuentes y modelos de la pintura barroca madrileña. Madrid: Arco/ Libros, 2008.

GALLEGO, Julián: El pintor de artesano a artista, Granada, Universidad, 1976.

GALLEGO, Julián: Visión y símbolos en la pintura española del siglo de oro, Madrid, Ensayos de Arte Cátedra, 1991.

HELLWIG, Karin: La literatura artística española del siglo XVII. Visor, col.lecció la Balsa de la Medusa, 1999.

MARTÍN GONZÁLEZ, Juan José: El artista en la sociedad española del siglo XVII, Madrid, Ensayos de Arte Cátedra, 1993 (2 ed.).

MORALES Y MARÍN, José Luis, Pintura en España. 1750-1808, Madrid, Cátedra, 1994.

MORAN TURINA, Miguel i PORTÚS PÉREZ, Javier: El arte de mirar. La pintura y su público en la España de Velázquez. Madrid, Istmo, 1997.

MUÑOZ GONZÁLEZ, Maria Jesús: El mercado español de pinturas en el siglo XVII. Madrid: Fundación Caja Madrid, 2008.

PÉREZ SÁNCHEZ, Alfonso E.: Pintura barroca en España, 1600-1750, Madrid, Manuales de Arte Cátedra, 1992 (2010).

PÉREZ SÁNCHEZ, Alfonso E.: De pintura y pintores. La configuración de los modelos visuales en la pintura española. Madrid, Alianza Forma, 1993.

STOICHITA, Victor I: El ojo místico. Pintura y visión religiosa en el Siglo de Oro español, Madrid, Alianza Forma, núm. 139, 1996 (1995).

TORRAS TILLÓ, Santi: Pintura catalana del Barroc. L’auge col·leccionista i l’ofici de pintor al segle XVII. Girona, Universitat de Girona, 2012.

TRIADÓ I TUR, Joan-Ramon: La pintura española. El Siglo de Oro. Barcelona, Carroggio, 1999.

VVAA: El siglo de oro de la pintura española. Biblioteca Mondadori, Fundación Amigos del Museo del Prado, 1991.

WALDMANN, Susann: El artista y su retrato en la España del siglo XVII. Una aportación al estudio de la pintura retratística española. Madrid, Alianza Forma (núm. 155), 2007.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Octubre: 7, 14, 21 i 28 Novembre: 4, 11, 18 i 25  Desembre: 2 i 16 de 2021 Gener: 13, 20 i 27 Febrer: 3 i 10 de 2022

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat

Centre Cultural Garcia Nieto

C/Mossèn Andreu, 15 3ª planta

08940 Cornellà de Llobregat

Ponent:

Vanessa Martín. Professora-tutora de la UNED Sènior de Cornellà de Llobregat

Inscripció:

La inscripció s’ha de fer emplenant la butlleta i enviant-la al correu electrònic: info@cornella.uned.es

Més informació al Centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural Garcia Nieto
C/Mossèn Andreu, 15 3ª planta
08940 Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es