Select Page
La dona i la literatura: escriptora i protagonistes

La dona i la literatura: escriptora i protagonistes

Aquest curs pretén analitzar el paper que ha portat a terme la dona al llarg de la història de la literatura, tant des del punt de vista de la creació literària com de la visió que s’ha tingut d’ella en les diferents obres artístiques que s’han anat succeint; és a dir, la dona com a subjecte i com a objecte literari.

El paper de la dona en l’àmbit cultural ha estat sempre secundari e inclús nul i en el món literari no ha estat diferent. Si analitzem la producció literària universal veurem com el número de escriptores és molt inferior a la dels escriptors. La dona ha sigut relegada i discriminada.

En aquest curs pretenem analitzar i explorar la visió que s’ha tingut d’ella i el paper que ha jugat en l’univers literari. Intentarem entendre la raó per la qual aquesta discriminació ha sigut, segle rere segle, defensada i protegida per algunes de les personalitats més importants del món cultural. La idea és fer un repàs històric literari d’aquesta visió repassant també alguns aspectes sociològics que siguin oportuns per entendre aquesta situació, a la vegada que gaudim d’alguns textos literaris escrits per dones que, moltes vegades, han sigut eliminats i menyspreats per raons no estrictament literàries.
Per portar a terme aquest curs no són necessaris uns coneixements específics, únicament tenir ganes d’aprendre i de gaudir a través de la lectura.

PROGRAMA

El programa només és una proposta, es tractaran tots els temes que hi ha proposats però l’extensió i la profunditat seran valorats segons l’interès dels alumnes.
Introducció

◦ El paper de la dona en la societat i la seva imatge a través dels textos literaris.
◦ La dona com a productora de textos.
◦ La dona com a lectora.

• La dona a Grècia i Roma.

◦ Els diferents papers que juga la dona a les diferents cultures de l’època antiga.
◦ La visió que es té de la dona en la literatura antiga: des de Medea fins a Lucrècia.
◦ La producció literària feta per dones: Safo.

• La dona a l’Edat Mitjana.

◦ El paper que desenvolupa la dona durant aquesta època.
◦ L’evolució del personatge femení a la literatura medieval
◦ Producció literària portada a terme per dones: des de Hildegarda von Bingen a Christine de Pisan.

• La dona al Renaixement i al Barroc

◦ L’evolució que pateix el paper de la dona a la societat.
◦ La imatge de la dona en aquesta època: des de la dona angelical a les serranillas.
◦ Producció literària femenina: Santa Teresa de Jesús y Sor Juana Inés.

• La dona a la Il·lustració.

◦ El principi de la lluita pels drets de la dona.
◦ La literatura escrita per dones: Madame de Stäel.

• La dona al Romanticisme.

◦ Situació social de la dona.
◦ Visió romàntica de la dona
◦ Des de Jane Austen i les germanes Brontë fins a Mary Shelley, passant per Rosalía de Castro.

• La dona al Realisme

◦ La imatge de la dona insatisfeta: Madame Bovary
◦ Emilia Pardo Bazán.

• La dona al segle XX

◦ La lluita per l’emancipació de la dona: Simone de Beauvoir.
◦ Repàs de les escriptores del segle XX; Virginia Wolf

• La dona a la literatura contemporània

◦ Anàlisi de la situació actual en quant a l’emancipació de la dona.
◦ Les escriptores actuals.

Bibliografia

A l’inici del curs s’oferirà als alumnes un llistat d’obres, tant de crítica i teoria literària com de lectures que treballarem a classe.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

octubre: 1, 15, 22, 29
novembre: 5, 12,19, 26
desembre: 3,10, 17
gener: 14, 21, 28
febrer: 4

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà

Ponent:

Lara Pons Gómez: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es

 

Aprendre a combinar els aliments per a millorar la nutrició

Aprendre a combinar els aliments per a millorar la nutrició

Segurament haureu sentit a parlar moltes vegades sobre alimentació i nutrició. Però, realment sabeu la diferència que hi ha entre tots dos conceptes?

En aquest curs treballarem les diferències i la relació que hi ha entre ells. Aprendrem els diferents tipus de classificació que hi ha dels aliments i els seus components, tant els nutritius com els no nutritius. Veurem tots els grups d’aliments que tenim, les seves característiques i què ens aporten cadascun. Desglossarem les característiques que ha de tenir la nostra alimentació perquè sigui saludable i com combinar els aliments entre ells per aconseguir una bona absorció dels seus nutrients. A més a més, aprendrem a calcular les nostres necessitats energètiques diàries i com ha de ser la repartició de l’energia diària perquè tinguem una dieta equilibrada. Parlarem dels diferents mètodes de conservació que hi ha avui dia, de les possibles contaminacions d’aliments i toxiinfeccions alimentàries que es poden produir i finalment ens endinsarem en l’important món de l’etiquetatge nutricional per aprendre a valorar la qualitat dels aliments que comprem.

PROGRAMA

1. Bromatologia, alimentació i nutrició
2. Components dels aliments i classificació
3. Macronutrients: hidrats de carboni, lípids i proteïnes
4. Micronutrients: Vitamines, minerals i aigua
5. Components no nutritius dels aliments
6. Necessitats nutricionals: requeriments energètics i piràmide dels aliments.
7. Additius alimentaris: colorants, conservants, antioxidants, edulcorants, potenciadors de sabor.
8. Mètodes de conservació dels aliments.
9. Toxiinfeccions alimentàries
10. Etiquetatge nutricional

A part de les classes magistrals, es realitzaran 3 tallers de caràcter pràctic on es treballaran alguns aspectes dels temes realitzats durant el curs:

1. Càlcul de les necessitats energètiques personals i quins aliments ens poden aportar els nutrients que necessitem.
2. Visita a un mercat per a veure aliments de proximitat.
3. Lectura i aprenentatge d’etiquetes nutricio

Bibliografia

• CESNID (2008): Tablas de composición de alimentos por medidas caseras de consumo habitual. Ed. McGraw-Hill,Madrid.
• MOREIRAS, O.; CARBAJAL,A.;CABRERA,L.; CUADRADO,C. (2006):Tablas de composición de alimentos. Ediciones Pirámide, Madrid.
• ASTIASARÁN, I.; LACERAS, B.; ARIÑO, A.; MARTÍNEZ, A.(2003) Alimentos y nutrición en la práctica sanitaria. Díaz de Santos. Madrid.
• BELLO GUTIÉRREZ, J. (2005). Calidad de vida, alimentos y salud humana.
• KUKLINSKI, C. (2003). Nutrición y Bromatología. Omega. Barcelona.
• MAHAN, L.K.; ESCOTT-STUMP, S. (2009). Krause Dietoterapia. 12ª ed. Elsevier Masson, Barcelona.
• SOCIEDAD ESPAÑOLA DE NUTRICIÓN COMUNITARIA (SENC): “Guías alimentarias para la población española”. IMC&C, S.A. Madrid (2001).
• SALAS-SALVADÓ, J. et al. (2008). Nutrición y Dietética Clínica. 2ª ed. Elsevier Masson, Barcelona

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

octubre: 1, 15, 22, 29
novembre: 5, 12,19, 26
desembre: 3,10, 17
gener: 14, 21, 28
febrer: 4

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà

Ponent:

Carme Ferrer Alfonso: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es

 

Habitants del planeta global: una mirada antropològica sobre el segle XXI

Habitants del planeta global: una mirada antropològica sobre el segle XXI

Aquest curs aspira a dotar als i a les participants dels elements i instruments que la perspectiva antropològica aporta per a una comprensió més profunda d’alguns dels principals fenòmens socioculturals del món actual. Ens aproximarem a qüestions d’innegable actualitat com els drets humans, els moviments socials, els conflictes, els moviments migratoris, l’ecologia o la mateixa economia. Tanmateix, la mirada que ens ofereix l’Antropologia Sociocultural ens permetrà construir ponts amb fenòmens socials anteriors i amb les pròpies experiències viscudes, així com visualitzar les connexions entre el que passa a la nostra societat i en d’altres llocs del planeta.

PROGRAMA

El programa es presentarà dividit en diversos blocs (alguns dels quals englobaran més d’una sessió) en els que reflexionarem sobre diverses temàtiques a partir de l’estudi etnogràfic de diferents fenòmens socioculturals.
1. L’Antropologia i l’estudi de l’altre. Què és i què estudia l’Antropologia? El relativisme cultural, molt més que una perspectiva.
2. Drets humans, drets universals? L’estudi dels principals conflictes que s’han generat i es generen al voltant dels anomenats drets humans ens permetrà abordar qüestions com la diversitat de cultures jurídiques, l’origen contextual dels drets, relacions de poder…
3. Els genocidis: una mirada antropològica. Ens centrarem en la dimensió socio-lògica dels principals genocidis contemporanis per conèixer els mecanismes que han portat a la perpetració d’aquests.
4. L’Economia: molt més que diners. La perspectiva de l’Antropologia econòmica ens permetrà reconèixer la multiplicitats de formes econòmiques presents a la humanitat alhora que reflexionar sobre el nostre model i la seva dimensió ideològica.
5. Les crisis i les noves formes econòmiques. L’anàlisi de l’actual context de crisi –financera, econòmica, política, ideològica i, fins i tot, social- ens permetrà aproximar-nos a noves (o no) formes de relació econòmica que estan apareixent com l’intercanvi, les cooperatives…
6. Els moviments socials. A partir de l’anàlisi de moviments que estan apareixent amb el nou segle com el 15-M, Friday for future… ens aproximarem al paper dels moviments socials en les nostres societats.
7. Les religions en el món d’avui. Per una banda, prestarem especial atenció a la religió com a discurs diferenciador i legitimador en les relacions entre societats, cultures i/o estats. Per l’altra, ens aproximarem al fenomen dels nous moviments religiosos o sectes.

Bibliografia

Hi ha una bibliografia bàsica en què s’ofereix una visió general de l’Antropologia:
• BOIVIN, M.F.; ROSATO, A.; ARRIBAS, V. (Eds.) (2004) Constructores de Otredad. Una introducción a la Antropología Social y Cultural. Buenos Aires: Antropofagia.
• BOHANNAN, P. (1992) Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid: Akal.
• COPANS, J. (1999) Introducción a la Etnología y a la Antropología. Madrid:
• Acento.
• EMBER, C. R.; EMBER, M. (1997) Antropología cultural, Madrid: Prentice Hall.
• HARRIS, M. (1998) Introducción a la Antropología General. Madrid : Alianza.
• LLOBERA, J. R. (1999) Manual d’antropologia social, Barcelona: Edicions de la UOC.
També hi haurà una bibliografia específica conformada durant el curs que estarà relacionada amb alguns dels temes presentats i que es treballarà a l’aula.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

octubre: 1, 15, 22, 29
novembre: 5, 12,19, 26
desembre: 3,10, 17
gener: 14, 21, 28
febrer: 4

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà

Ponents:

Miguel Doñate Sastre: Professor tutor de la UNED Sènior. Col·labora: Raúl Márquez Porras

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es

 

Al Andalus: La porta d’entrada de la ciència a Europa

Al Andalus: La porta d’entrada de la ciència a Europa

El curs pretén repassar -més enllà dels tòpics recollits en els llibres de text- aspectes de la història social i política de la península ibèrica des del segle VIII fins al segle XV; i també ser una guia inicial en el transvasament cap a Europa que es produeix a través d’Al Andalus, tant de la ciència oriental (persa o babilònica) com de la ciència de l’Antiguitat (grega i llatina). A part de l’art i literatura, potser camps més coneguts per tots nosaltres d’aquesta època -que també estudiarem-, observarem el quefer dels nostres avantpassats en els camps de la filosofia, ciències ocultes, matemàtiques, alquímia, cuina, botànica i moltes més disciplines.

PROGRAMA

• Vocabulari bàsic.
• De l’Imperi Omeia a l’Imperi Abbàsida a Orient.
• Les “fitnes” de l’Islam.
• Reflexions entorn de l’origen del nom d’Al Andalus. Discussions sobre: “envair”, “conquistar”, “ocupar”, “colonitzar”, “assimilar”
• Situació en la península Ibèrica abans de l’arribada dels musulmans.
• Al Andalus en els llibres de text. Definicions i llegat.
• Etapa de l’Emirat. Marc històric i anàlisi soci polític.
• Etapa del Califat. Marc històric i anàlisi soci polític.
• Etapa del Regne de Taifes. Marc històric i anàlisi soci polític.
• Etapa dels Almohades, Almoràvits i Nassarites. Marc històric i anàlisi soci polític.
• L’Escola de Traductors de Toledo.
• Les ciències en el X i XI.
• Les ciències en el XII: Filosofia, ciències ocultes, matemàtiques, astronomia, astrologia, òptica, alquímia i medicina.  La cuina en època del Regne de Taifes.
• Les ciències en el XIII: Botànica, zoologia, nàutica.
• La sexualitat en Al Andalus.
• La literatura andalusí. Els poetes astròlegs. Els poemes de l’Alhambra.

Bibliografia

L’extracte de les propostes bibliogràfiques és de caràcter general. Si algun alumne decideix aprofundir en un tema determinat, al final de cada classe disposaré d’una selecció bibliogràfica específica.

• Al Kardabus, Ibn. “Historia de Al Andalus”. Ed. Akal. Madrid, 1986

• Bramon, Dolors. “Moros, jueus, i cristians en terra catalana: Memòria del nostre passat”. Ed. Pagès. Lleida, 2013

• Vernet, Juan. “Lo que Europa debe al Islam de España”. Ed. Acantilado. Madrid, 2006

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

octubre: 1, 15, 22, 29
novembre: 5, 12,19, 26
desembre: 3,10, 17
gener: 14, 21, 28
febrer: 4

Idioma:

Català – castellà

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà

Ponent:

Jordi Belloso Rimbau: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es

 

Escoltem la pintura, pintem la música!

Escoltem la pintura, pintem la música!

Des de les èpoques més remotes, els éssers humans han utilitzat les arts amb diferents finalitats: per comunicar-se amb els déus, per atreure la pluja, per celebrar rituals, per expressar els seus sentiments, per manifestar la seva visió del món, per deixar constància del seu pas per un lloc, o com a via per accedir a la bellesa. La música i la pintura són dues de les arts que més ponts han establert entre sí, beneficiant-se mútuament de les seves particularitats. En aquest curs buscarem els nexes entre aquestes dues arts, i apreciarem l’evolució de la música a través de la seva representació iconogràfica. Escoltarem els instruments que apareixen a diferents pintures, i farem un recorregut històric i estètic, analitzant les característiques comuns a les diverses arts des de l’antiguitat fins els temps actuals.

PROGRAMA

1. Música i pintura. Primeres representacions musicals a l’art
2. Iconografia musical des de l’Edat Mitjana fins el segle XX: l’Edat Mitjana
3. Renaixement (I)
4. Renaixement (II)
5. Barroc (I)
6. Barroc (II)
7. Classicisme (I)
8. Classicisme (II)
9. Romanticisme (I)
10. Romanticisme (II)
11. Impressionisme. La sinestèsia entre la música i la pintura: Aleksander Skriabin, Rimsky-Korsakov, Jean Sibelius, Vassili Kandinsky, Olivier Messiaen
12. Segle XX
13. Claude Debussy. Enric Granados. Modest Mussorgski. Sergei Rachmaninov. Vassili Kandinsky
14. Sortida per determinar
15. Quina música posem?. Selecció d’obres d’art per acompanyar-les amb música triada pels alumnes i viceversa

Bibliografia

Música i pintura
Ausoni, Alberto. Dizionari dell’Arte: la musica. Mondadori Electa, 2005

Música i mitologia
Andrés, Ramón. Diccionario de música, mitología, magia y religión. Editorial Acantilado. 2012

Història general de la Música
Alsina, Pep & Sesé, Frederic. La música y su evolución. Historia de la música con propuestas didácticas y 49 audiciones. Libro y 2 CD. Ed. Graó. 2000
Burrows, John. Música clásica. Guías visuales Espasa. Editorial Espasa, 2006
Comellas, José Luis. Historia sencilla de la música. Ediciones Rialp. 2008
Grout, Donald J. & Palisca, Claude V. Historia de la música occidental I i II. Dos volums. Alianza Música. 1997
Michel, Ulrich Atlas de música I i II. Dos volums. Alianza editorial. 1998
Pérez Gutiérrez, Mariano. Comprende y ama la música. Sociedad general española de librería. 1992
Schonberg, Harold C. Los grandes compositores. Ed. Ma non troppo. 2007
Sadie, Stanley. Guía Akal de la música. Akal Música. 2000

Història de la Música per períodes
Varis autors. Història de la música. Dotze volums que es venen per separat. Editorial Turner Música
Downs, Philip G. La música clásica. Editorial Akal Música. 1998 (1992)
Morgan, Robert P. La música del siglo XX. Akal Música. 1999 (1994)
Plantinga, León. La música romántica. Editorial Akal Música. 1992 (1984)
Rosen, Charles. El estilo clásico: Haydn, Mozart, Beethoven. Alianza Música. 1999 (1971)
Rushton, Julian. Música clásica. Ediciones Destino. 1998 (1986)
Whittall, Arnold. Música romántica. Ediciones Destino. 2001 (1987)

Instruments musicals
Abrashev, Bozhidar & Gadjev, Vladimir. Enciclopedia ilustrada de los instrumentos musicales. Ed. Könemann
Cantus. Diccionario de Instrumentos de la Edad Media y el Renacimiento. 2002
Harmonia Mundi. Le jeu des instruments. Un jeu de mémoire. 2008
Maideu i Puig, Joaquim. Instruments musicals. Eumo Editorial. 1995
Ricercar. Guide des instruments anciens. 2009
Wade-Matthews, Max. Atlas ilustrado de la música y los instrumentos musicales. Editorial Susaeta

Estètica musical
Fubini, Enrico. La estética musical desde la Antigüedad hasta el siglo XX. Alianza Editorial. 1999

Diccionaris
Randel, Don Michael. Diccionario Harvard de música. Alianza Diccionarios. 2006
Tranchefort, François-René. Guía de la música de cámara. Alianza Diccionarios. 2002
Tranchefort, François-René. Guía de la música sinfónica. Alianza Diccionarios. 2002

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

octubre: 1, 15, 22, 29
novembre: 5, 12,19, 26
desembre: 3,10, 17
gener: 14, 21, 28
febrer: 4

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà

Ponent:

Verònica Maynés: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es