Select Page
100 obres mestres de la Música Clàssica

100 obres mestres de la Música Clàssica

Qui no ha escoltat Les quatre estacions de Vivaldi, la Simfonia nº5 de Beethoven, El Danubi blau de Johann Strauss II, o les marxes nupcials de Mendelssohn i Wagner?. Què tenen aquestes i altres peces perquè ens enamorin des dels primers compassos?. En aquest curs escoltarem cent peces immortals de la música clàssica, que podrien considerar-se les més famoses i estimades pel públic. Coneixerem el context en el que van ser compostes, analitzarem les seves característiques principals, i descobrirem per què són les més escoltades i programades als auditoris internacionals.

Objectius:

• Conèixer cent obres mestres de la Història de la Música
• Reconèixer, comprendre i valorar els diferents estils i tendències estètiques musicals relacionades amb les obres seleccionades
• Conèixer correctament les característiques dels diferents períodes de la Història de la Música contemplats al curs, relacionant les diferents influències que concorren a cada un d’ells
• Conèixer i reconèixer els instruments musicals que participen a les obres seleccionades, relacionant-los amb les èpoques i estils als quals pertanyen
• Valorar la importància que han tingut els autors de les obres seleccionades des del punt de vista artístic, cultural i social

Metodologia:

La metodologia es basarà en l’explicació i el desenvolupament dels temes exposats, amb la projecció de powerpoint i lliurament dels apunts inclosos al mateix, i l’audició i visualització de les obres del programa, per Spotify i Youtube.

PROGRAMA

1.Tomaso Albinoni (Remo Giazotto). Marc-Antoine Charpentier. Jean-Philippe Rameau. Johann Pachelbel. Johann Sebastian Bach. Georg Friedrich Haendel
2. Antonio Vivaldi, Franz Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart
3. Luigi Boccherini. Ludwig van Beethoven. Franz Schubert
4.Fryderyk Chopin. Ferenc Liszt. Felix Mendelssohn. Robert Schumann. Johannes Brahms
5.Johann Strauss I. Johann Strauss II. Richard Strauss. Gustav Mahler
6.Gioachino Rossini. Vincenzo Bellini. Gaetano Donizetti. Giuseppe Verdi. Richard Wagner
7.Ruggero Leoncavallo. Giacomo Puccini. Georges Bizet. Léo Delibes. Jacques Offenbach
8.César Franck. Jules Massenet. Camille Saint-Saëns. Claude Debussy
9.Maurice Ravel. Erik Satie. Paul Dukas
10.Piotr Txaikovski. Rimsky Korsakov. Modest Músorgski
11.Serguéi Rajmáninoff. Serguéi Prokófiev. Dimitri Shostakóvich. Ígor Stravinski
12.Edvard Grieg. Edward Elgar. Bedrich Smetana
13.Jean Sibelius. Antonín Dvorák. Aram Khachaturian
14.Manuel de Falla. Enric Granados. Joaquín Rodrigo. Isaac Albéniz. Francisco Tárrega
15.George Gershwin. Samuel Barber. Carl Orff

Bibliografia

Història general de la Música
Alsina, Pep & Sesé, Frederic. La música y su evolución. Historia de la música con propuestas didácticas y 49 audiciones. Libro y 2 CD. Ed. Graó. 2000
Burrows, John. Música clásica. Guías visuales Espasa. Editorial Espasa, 2006
Comellas, José Luis. Historia sencilla de la música. Ediciones Rialp. 2008
Grout, Donald J. & Palisca, Claude V. Historia de la música occidental I i II. Dos volums. Alianza Música. 1997
Michel, Ulrich Atlas de música I i II. Dos volums. Alianza editorial. 1998
Pérez Gutiérrez, Mariano. Comprende y ama la música. Sociedad general española de librería. 1992
Schonberg, Harold C. Los grandes compositores. Ed. Ma non troppo. 2007
Sadie, Stanley. Guía Akal de la música. Akal Música. 2000

Història de la Música per períodes
Varis autors. Història de la música. Dotze volums que es venen per separat. Editorial Turner Música
Downs, Philip G. La música clásica. Editorial Akal Música. 1998 (1992)
Morgan, Robert P. La música del siglo XX. Akal Música. 1999 (1994)
Plantinga, León. La música romántica. Editorial Akal Música. 1992 (1984)
Rosen, Charles. El estilo clásico: Haydn, Mozart, Beethoven. Alianza Música. 1999 (1971)
Rushton, Julian. Música clásica. Ediciones Destino. 1998 (1986)
Whittall, Arnold. Música romántica. Ediciones Destino. 2001 (1987)

Instruments musicals
Abrashev, Bozhidar & Gadjev, Vladimir. Enciclopedia ilustrada de los instrumentos musicales. Ed. Könemann
Cantus. Diccionario de Instrumentos de la Edad Media y el Renacimiento. 2002
Harmonia Mundi. Le jeu des instruments. Un jeu de mémoire. 2008
Maideu i Puig, Joaquim. Instruments musicals. Eumo Editorial. 1995
Ricercar. Guide des instruments anciens. 2009
Wade-Matthews, Max. Atlas ilustrado de la música y los instrumentos musicales. Editorial Susaeta

Estètica musical
Fubini, Enrico. La estética musical desde la Antigüedad hasta el siglo XX. Alianza Editorial. 1999

Diccionaris
Randel, Don Michael. Diccionario Harvard de música. Alianza Diccionarios. 2006
Tranchefort, François-René. Guía de la música de cámara. Alianza Diccionarios. 2002
Tranchefort, François-René. Guía de la música sinfónica. Alianza Diccionarios. 2002

Òpera
Alier, Roger. Diccionario de la ópera. Ediciones Robinbook, 2012
Alier, Roger. Guía universal de la ópera. Ediciones Robinbook, 2007
Alier, Roger. Historia de la ópera. Ediciones Robinbook, 2007
Alier, Roger. ¿Qué es esto de la ópera?. Ediciones Robinbook, 2007
Batta, András. Ópera: compositores, obras, intérpretes. Ed. Könemann, 1999
Martín Triana, José María. El libro de la ópera. Ed. Alianza, 2001
Maynés Gutiérrez, Verónica. La ópera, su historia y sus protagonistas. Ópera Actual.
Col·lecció de seixanta-tres capítols que es troba disponible a internet
Menéndez Torrellas, Gabriel. Historia de la ópera. Ed. Akal, 2013
Radigales, Jaume. Una tarda a l’òpera. Ed. Huygens, 2015
Sadie, Stanley y otros autores. Atlas ilustrado de la ópera. Ed.Susaeta 2011
Snowman, Daniel. La ópera: una historia social. Ed. Siruela, 2009
Varis autors. This is Opera. Col·lecció de trenta llibres amb cd i dvd. 2016

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 23 i 30
octubre: 7,14,21 i 28
novembre: 4,11,18 i 25
desembre: 2, 9 i 16
gener: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professora Tutora:

Verónica Maynés Gutiérrez


Places exhaurides

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

Com hem arribat fins aquí. De la Segona Guerra Mundial als nostres dies

Com hem arribat fins aquí. De la Segona Guerra Mundial als nostres dies

Des de la Segona Guerra Mundial es va dibuixar un nou status quo al món que passà a ser dirigit pels vencedors de la guerra més terrible que hagi conegut mai la humanitat. Aquest fenomen, marcat per l’aparició de l’amenaça nuclear i una incipient i progressiva globalització, ha desenvolupat i contraposat models d’estat, corrents de pensament i cultura econòmica.
Per primera vegada a la història Europa no domina el món com en segles anteriors. Serà l’aparició de dues noves superpotències com els Estats Units i la Unió Soviètica qui rivalitzaran fins l’extenuació. A través d’unes noves Nacions Unides a les que no deixen de sumar-se nous estats, majoritàriament sortits de la descolonització de les velles potències europees, el món viurà a través de nous conceptes com: bomba atòmica, emancipació, Drets Humans, genocidi, seguretat social, tecnologia, població mundial, patró dòlar, tercer món, globalització, etc.
La desintegració d’una de les superpotències comportarà la reconfiguració parcial d’un món cada cop més digitalitzat i intercomunicat, molt marcat per les economies i que ens ha portat fins als nostres dies.

 

PROGRAMA

1 EL FI DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL.
1.1 Conferències de Teheran, Ialta i Postdam.
1.2 Nuremberg i Tokio.
1.3 Naixement de les Nacions Unides.

2 LA GUERRA FREDA.
2.1 El Teló d’Acer: OTAN – Pacte de Varsòvia.
2.2 La ciutat de Berlín.
2.3 Guerres de la Guerra Freda: Corea, Cuba, Vietnam, Afganistan.
2.4 Hongria 1956 i Praga 1968.
2.5 Cops d’Estat a l’Amèrica Llatina i guerrillers.

3 DESCOLONITZACIÓ.
3.1 Descolonització i el principi d’emancipació.
3.2 Regne Unit: La Commonwealth.
3.3 França: La Unió Francesa i el fracàs dels departaments.
3.4 Imperis menors: Països Baixos, Bèlgica, Dinamarca, Portugal, Espanya.

4 UN NOU ESTAT: ISRAEL.
4.1 Creació de l’estat al 1947 i la guerra del 48.
4.2 1956: La guerra del Sinaí i el Canal de Suez.
4.3 1967: La guerra dels Sis Dies.
4.4 1973: La guerra del Yom Kipur.
4.5 1982: Guerra del Líban.

5 LA CAIGUDA DEL MUR DE BERLÍN. FI DE LA GUERRA FREDA.
5.1 Glasnost i Perestroika.
5.2 Solidarnosc i els canvis a l’Europa de d’Est.
5.3 La segona unificació alemanya.

6 ELS NOSTRES DIES.
6.1 Neoliberalismes.
6.2 Guerres pel comerç i la guerra d’Ucraïna.

Bibliografia

A ARACIL, Rafael, OLIVER, Joan, SEGURA, Antoni. El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días. Barcelona: Ed. Universitat de Barcelona, 1995.
CIPOLLA, Carlo M. Allegro ma non troppo. Barcelona: Ed. Crítica, 2007. (1988).
FONTANA, Josep. El siglo de la revolución. Barcelona: Ed. Crítica, 2017.
FONTANA, Josep. Por el bien del imperio. Barcelona: Ed. Pasado y Presente, 2011.
GARCÉS, Joan E. Soberanos e intervenidos. Madrid: Ed. Siglo XXI, 2012
HOBSBAWM, Eric J. Historia del siglo XX. Barcelona: Ed. Crítica (Grijalbo Mondadori), 1998.
HOBSBAWM, Eric J. Entrevista sobre el siglo XXI. Barcelona: Ed. Crítica 2016.
HOWARD, Michael, ROGER LOUIS, WM. The Oxford History of the Twentieth Century. New York: Oxford University Press, 1998.
KINDER, Hermann, HILGEMANN, Werner. Atlas histórico mundial (II). Madrid: Ediciones Istmo 1996.
NUÑEZ SEIXAS, Xosé M. Las utopías pendientes. Barcelona: Ed. Crítica, 2015.
OSTERHAMMEL, Jürgen. El vuelo del águila. Barcelona: 2018.
PROCACCI, Giuliano. Historia general del mundo actual. Barcelona, Ed. Crítica, 2001.
SASSON, Donald. Síntomas mórbidos. Anatomía de un mundo en crisis. Barcelona: Ed. Crítica, 2020.
SALVADORI, Massimo L. Breve historia del siglo XX. Madrid: Alianza Editorial, 2013.
SEGURA, Antoni. El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la independència global. Barcelona: Ed. Universitat de Barcelona, 2023.
VILLARES, Ramón, BAHAMONDE, Ángel. El mundo contemporáneo: del siglo XIX al XXI. Barcelona: Taurus – Penguin Random House, 2016.
WEISNER-HANKS, Merry E. Breve historia del mundo. Madrid: Ed. Akal, 2020.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 23 i 30
octubre: 7, 14, 21 i 28
novembre: 4, 11, 18 i 25
desembre: 2, 9 i 16
gener: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professor Tutor:

Oriol Giménez Oter

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

Les Plantes Remeieres a la Mediterrània del segle XIII a l’actualitat

Les Plantes Remeieres a la Mediterrània del segle XIII a l’actualitat

L’ús de les plantes medicinals afortunadament és una tradició que perdura.

Des de les antigues civilitzacions fins als nostres dies, les plantes han estat utilitzades en rituals religiosos i pagans, per a curar malalties, alleujar símptomes, en tractaments de bellesa i a promoure la salut en general. No obstant això, l’ús de les plantes ha estat objecte de persecució i oblit en alguns moments de la història.

És per això que en aquest curs explorarem la relació de les plantes medicinals i les dones que van ser perseguides com a bruixes en la gran cacera que va tenir lloc entre els segles XIV i XVI. Coneixerem alguns dels judicis de dones acusades de ser les practicants de plantes i que durant segles van ser el recurs de pràctiques medicinals per a la població.

Objectius

Aquest curs té com a objectiu explorar una sèrie de temes interconnectats que revelen la complexa relació entre la societat, la salut i el coneixement tradicional a la Catalunya rural des del segle XIII fins a l’actualitat.

Ens endinsarem en el ric llegat del saber popular, explorant les plantes populars dels nostres camps i boscos, detallant les seves propietats, components i aplicacions tradicionals. Aquest coneixement ancestral es manifesta també en els remeis populars catalans de les nostres àvies, pràctiques transmeses oralment i basades en la utilització de recursos naturals locals que han caigut en desús perquè les últimes dècades van comportar un gran canvi social, educatiu, tecnològic i sanitari on noves eines van desbancar les tradicions i coneixements que durant segles es van anar transmetent de generació en generació.

A través d’aquest curs, recordarem remeis populars utilitzant plantes medicinals, tintures i *oleatos, i explorarem la seguretat i les precaucions necessàries per a utilitzar aquestes plantes de manera efectiva.

També descobrirem com els monestirs van jugar un paper clau en la conservació i transmissió del coneixement sobre plantes medicinals durant l’Edat mitjana.
Pretenem també una reflexionarem sobre la importància de preservar la saviesa tradicional perquè noves generacions posin en valor i reconeixement totes aquelles les tasques que les nostres àvies i avantpassades van desenvolupar en la societat.

Metodologia

El curs està dividit en 15 sessions de dues hores cadascuna d’elles.
L’eix principal de les sessions serà l’exposició oral del docent i es fomentarà i propiciarà la participació dels alumnes per a poder compartir experiències i coneixements de preparats domèstics i rurals.
Totes les sessions estaran secundades per material audiovisual, power point, filmacions, fotografies i lliurament de documentació escrita, per a una major comprensió, suport i estudi. Així mateix, estaran a la disposició dels alumnes ungüents, olis, rèpliques d’eines i altres materials emprats en el món rural.

PROGRAMA
TEMA 1. Les plantes remeieres. Usos i aplicacions
TEMA 2. Plantes populars dels nostres camps i boscos
– Propietats
– Aplicacions
– Formes d’ús
– Precaucions
TEMA 3. Plantes i bruixes a l’Edat mitjana. La foguera de la ignorància: La cacera de bruixes a Catalunya
TEMA 4. Els monestirs, primers apotecaris, conservadors i transmissors del coneixement sobre plantes medicinals.
TEMA 5. Les trementinaires, dones avançades a la seva època
TEMA 6. Els remeis populars catalans de les nostres àvies
TEMA 7. Destil·lació, ungüents i tintures
Bibliografia
SALRACH, JOSEP MARIA, Sociedad rural y mercados en la Cataluña rural, Universitat Pompeu FAbra

SIMON TARRÉS, ANTONI, Cataluña en el siglo XVII .la revuelta campesina y popular de 1640.
https://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/download/52313/60011

TELLO, ENRIC, La conflictividad social en el mundo rural catalán, del Antiguo Régimen a la Revolución liberal, 1720-1833. NOTICIARIO DE HISTORIA AGRARIA. n.” 13 • 1997

A. MORENO, T. DOMENECH, J. GUNZBERG, J. PLANAGUMA, Las crisis demográficas en Cataluña en los siglos XIV al XVII. Algunas reflexiones, Universidad de Barcelona

SERRA ASSUMPTA, Masia i família pagesa a Catalunya entre el segle xvi i el començament del xx, CATALAN HISTORICAL REVIEW, 9: 169-180 (2016), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona

VIDAL I BENDITO, TOMAS, Èxode rural i problemàtica demespacial a Catalunya (1860-1970)
https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/99519

MONIQUE SIMMONDS / MELANIE-JAYNE HOWES / JASON IRVING, Guia del jardí sobre plantes medicinals. Remeis casolans i plantes guaridores de la A a la Z, Cossetania Edicions

MARIA MANONELLES FERNÀNDEZ, NÚRIA DURAN, RAMON PASCUAL LLUVIÀ, Guia de plantes medicinals dels països catalans: 5 (Guíes de camp), Cossetania Edicions
NATACHA FILIPPI, GUILLEM FIGUERAS, Plantes i paisatge a l’Espluga de Francolí, Fundació Carulla

FRA VALENTI SERRA, Tornar als remeis de sempre, Edicions Morera

Remeis populars de les Guilleries les comarques gironines, Museu Guilleries

El món de les lavandes, Parc de les Olors

WINTON, CHARLES J., ACEITES VEGETALES: OBTENCIÓN – REFINACIÓN – PROPIEDADES – USOS, Editorial Pan América

CLERGEAUD LIONEL & CHANTAL, Aceites vegetales, Amyris Ediciones

JOSE EMILIO PARDO GONZALEZ, MANUEL ALVAREZ ORTI, ADRIAN RABADAN GUERRA, Obtención y caracterización de aceite de frutos secos virgen, AMB Ediciones

PAU CASTELL GRANADOS, Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV i XVI), Universitat de Barcelona

OTERO DE LA GANDARA, Notas para la historia de la destilación, Editorial Tebar

AA.VV, Como hacer tus aguardientes y licores, Editorial Susaeta

OTRAS FUENTES: recetario tradicional elaborado a partir de las aportaciones orales de la cultura popular de la Conca de Barberá de Tarragona

J. SPRENGER Y H. KRAMER. Malleus maleficarum. El martillo de los brujos. Circulo latino SL Editorial

TRINIDAD, Alfonso, Caza de brujas, la auténtica historia de los jueces de la verdad, Ediciones Luciérnaga

MAS FONT, Jordi, Brujas por querer ser mujeres, Libros Indie

MICHELET, Jules, La bruja, Ediciones Akal

GARCIA QUERA, Oriol, Bruixes 1617, l’any del diluvi, Rafael Dalmau Edicions

ALCOBERRO, Agustí, Judici a una bruixa catalana, La història de l’Anna Boixadors i la persecució de les dones al segle XVII, Ed. La Campana

GUILLAMET, JOAN, Bruixeria a Catalunya

FERRAN, JOSEP i FERRANDO, TRINITAT, els remeis de l’àvia

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 23 i 30
octubre: 7,14,21 i 28
novembre: 4,11,18 i 25
desembre: 2, 9 i 16
gener: 13 i 20

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professora Tutora:

Mª Lluïsa Martínez Montserrat

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

L’art de comunicar-nos

L’art de comunicar-nos

La nostra vida està modulada pels cicles canviants de la nostra manera de comunicar-nos.
A la infantesa no hi ha filtres i resulta molt fàcil fer nous amics simplement amb la pregunta: “Vols ser amic meu?”.
L’adolescència és una època complicada, caracteritzada per la solidesa del grup d’amistats, i a la vegada per un sentiment profund i dolorós de soledat: “Ningú no m’entén”.
La fase juvenil fins als 30 té tot l’esbojarrament dels amics, la universitat, els grups, la nit. A més els estudis permeten una bona dosi de temps d’oci que compartim amb joia amb els amics. “Quedem?”
Arriba l’edat adulta i els fills i les relacions no familiars s’espaien. La feina, les activitats infantils, la construcció d’una vida adulta plena de responsabilitats són llastres per a l’amistat. “Uff, no tinc temps”.

Però ai….arriba l’edat madura i resulta que el buit i allò que em descuidat es fa palès amb marxa dels fills de la casa, amb l’arribada de la jubilació o amb la reflexió:

• Què fer amb tot aquest temps?
• Amb qui compartir-lo?
• Com sortit de la soledat no desitjada?
• De debò que és tant difícil conèixer nova gent?

Però, i si no fos així? Podem revertir aquest cicle desfavorable?

I tant que sí!

I si resulta que podem aplicar tots els recursos apresos durant la vida?

a) Parlem de la timidesa
b) Aprofitem tot el bagatge de coneixements i experiència que tenim
c) Aprofitem el radar natural que tenim a certes edats per evitar la toxicitat.
d) Descobrim que tenim un munt de coses que compartir amb gent com nosaltres.
e) Reconeixem les mancances dels altres: mateixes ganes de fer amistat que nosaltres.

En aquest curs, aprendrem i treballarem de manera pràctica i dinàmica, tècniques de comunicació integrades i assertivitat amb coneixements d’intel·ligència emocional, comunicació no verbal i resolució de conflictes amb serenitat.

PROGRAMA

Bloc 1: Fonaments de la comunicació (Sessions 1-4)
Objectiu: Entendre què és la comunicació i com la fem servir dia a dia.
1. Introducció al curs i al concepte de comunicació
◦ Presentació de participants.
◦ Què vol dir comunicar-se? Tipus de comunicació.
◦ Dinàmica.
2. La comunicació verbal i no verbal
◦ Paraules, to, gestos i expressions facials.
◦ Dinàmica.
3. Escolta activa i empatia
◦ Què és escoltar? Com ho fem bé?
◦ Exercicis d’escolta en parelles.
4. Barreres i palanques per a la comunicació
◦ Malentesos, prejudicis, distraccions, dificultats pròpies de l’edat.
◦ Debat: Situacions reals i com superar-les.

Bloc 2: Expressar-se amb confiança (Sessions 5-7)
Objectiu: Millorar la seguretat i claredat al parlar.
5. Parlar amb claredat i assertivitat
◦ Diferència entre assertivitat, passivitat i agressivitat.
◦ Dinàmica.
6. Comunicar emocions de manera saludable
◦ Expressar sentiments sense ferir ni reprimir.
◦ Exercici: “Jo sento que… quan tu…”
7. Practicar situacions quotidianes
◦ Fer nous amics, iniciar converses, mantenir-les.
◦ Role-playing.

Bloc 3: Fer i mantenir amistats (Sessions 8-10)
Objectiu: Enfocar la comunicació per crear vincles socials nous i duradors.
8. Conèixer gent nova
◦ Superar la timidesa i la por al rebuig.
◦ Joc de presentació múltiple en rotació.
9. Mantenir les relacions en el temps
◦ Comunicació contínua, gestos i atenció a l’altre.
◦ Dinàmica.
10. Escoltar per fer amics
◦ L’art d’interessar-se sincerament pels altres.
◦ Dinàmica.

Bloc 4: Resolució de conflictes (Sessions 11-13)
Objectiu: Gestionar desacords i malentesos de forma constructiva.
11. Comprendre el conflicte
◦ Causes habituals i actituds que l’alimenten.
◦ Casos pràctics.
12. Tècniques per resoldre conflictes
◦ Comunicació no violenta, escolta activa, negociació.
◦ Role-playing: Discussió entre amics amb solució cooperativa.
13. Perdonar i deixar anar
◦ El paper del perdó i la tolerància en l’amistat.
◦ Dinàmica.

Bloc 5: Consolidació i aplicació (Sessions 14-15)
Objectiu: Integrar el que s’ha après i crear vincles entre els participants.
14. Simulació social
◦ Creació d’un espai informal de trobada i conversa.
◦ Pràctica: “Els dimecres, quedem” (simulació d’una trobada entre amics).
15. Tancament i valoració del curs
◦ Compartir aprenentatges, emocions i experiències.
◦ Activitat final: arbre dels missatges d’amistat.

Bibliografia

 

1. Casafont, D. (2017) : Viatge al teu cervell: Descobreix com funciona el cervell i entén millor la teva comunicació. Rosa dels Vents.
2. Capdevila, R. (2015) : Educar les emocions: El repte de la comunicació afectiva. Eumo Editorial.
3. Soler, J., & Tort, A. (2013) : Parlar i escoltar: La comunicació interpersonal com a eina de canvi. Graó.
4. Martínez, M. (2019) : Assertivitat i comunicació: Dir el que penses sense ferir ni callar-te. Editorial UOC.
5. Viladoms, C. (2021) : Relacions humanes i benestar: Claus per a una vida social més plena. Angle Editorial.
6. Goleman, D. (1995) : La inteligencia emocional: Por qué es más importante que el coeficiente intelectual. Editorial Kairós.
7. Rosenberg, M. (2003) : Comunicación no violenta: Un lenguaje de vida. Gran Aldea Editores.
8. Covey, S. (2004) : Los 7 hábitos de la gente altamente efectiva: Lecciones poderosas para el cambio personal. Paidós.
9. Riso, W. (2012) : Pensar bien, sentirse bien: Técnicas para desarrollar el pensamiento positivo. Editorial Planeta.
10. Ferrer, A. (2018): Escuchar para entender: Claves para una comunicación empática. Editorial Desclée de Brouwer.
11. Garcès, M. (2025): La pasión de los extraños. Una filosofia de la amistad, Gutenberg.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 23 i 30
octubre: 7,14,21 i 28
novembre: 4,11,18 i 25
desembre: 2, 9 i 16
gener: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professora Tutora:

Rosa Solà Maset

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

Fenòmens socials contemporanis explicats des de l’Antropologia

Fenòmens socials contemporanis explicats des de l’Antropologia

Aquest curs aspira a dotar als i a les participants dels elements i instruments que la perspectiva antropològica aporta per a una comprensió més profunda d’alguns dels principals fenòmens socioculturals del món contemporani. Partirem de fer una aproximació a com l’antropologia s’atansa a la diversitat humana i la forma de “mirar” que té. I a partir d’aquest punt en aproximarem a qüestions fonamentals la natura, les urbs, l’organització política, les relacions de poder, els moviments migratoris, les formes d’organització econòmica o el pensament religiós. Tanmateix, la mirada que ens ofereix l’Antropologia Sociocultural d’aquests fenòmens contemporanis ens permetrà construir ponts amb fenòmens socials anteriors i amb les pròpies experiències viscudes, així com visualitzar les connexions entre el que passa a la nostra societat i en d’altres llocs del planeta.

Objectius:

Els principals objectius són:
• Presentar la diversitat humana (social i cultural) com a característica essencial de l’ésser humà i, alhora, com a valor a preservar.
• Aprofundir en el coneixement d’alguns dels fenòmens socioculturals rellevants de l’actualitat.
• Traçar les continuïtats, discontinuïtats i innovacions que en aquests fenòmens s’observen.
• Destacar la necessitat de reconèixer la complexitat de tota realitat social, emfatitzant en la diversitat de discursos, representacions, percepcions i vivències que d’un mateix fet es generen.
• Dotar d’elements i instruments que permetin analitzar críticament els fenòmens socioculturals, tot prestant especial atenció al procés de construcció dels discursos i representacions dominants sobre aquests.
• Transmetre la importància del relativisme cultural en l’anàlisi de les societats i cultures humanes.
• Familiaritzar-se amb alguns dels principals conceptes mètodes i teories de l’Antropologia sociocultural.
• Valoritzar les experiències viscudes i els seus protagonistes.
• Capacitar en l’anàlisi de la informació que els múltiples suports i formats actuals ofereixen (premsa, televisió, internet, xarxes socials, etc.).
• Fomentar la reflexió, el diàleg i l’intercanvi d’idees.

Metodologia:

El curs es troba dividit en 15 sessions de caràcter presencial de dues hores cadascuna (30 hores en total).

Les sessions es basaran en dinàmiques participatives; entenent que la participació sempre ha de ser activa. En aquest sentit, la docència fugirà del format de la classe magistral, sense que això sigui una renúncia a la transmissió de coneixements propis de la disciplina.

Un primer recurs per assolir aquest equilibri entre la participació activa i la transmissió, es troba en la mateixa elecció dels fenòmens tractats. L’actualitat dels fets garanteix un coneixement previ per part de l’alumnat que convida a participar; i, alhora, l’interès que aquests desperten, facilita la introducció de la perspectiva científica per al seu anàlisi.

De la mateixa manera, la utilització durant les sessions de materials audiovisuals (documentals, films…), escrits i les pròpies experiències/coneixements dels alumnes al respecte, permetran un ritme més dinàmic i distés però alhora vehicular la transmissió de conceptes, teories… en ser analitzats com a material etnogràfic.

Tanmateix, en algunes de les sessions, es treballaran documents de caire científic (però amb consonància al nivell de l’alumnat) que s’analitzaran conjuntament amb el doble objectiu de familiaritzar-se amb aquests tipus de materials i dotar de les eines analítiques per abordar-los.

L’esquema de qualsevol de les sessions podria ser:
• breu presentació del fenomen;
• una primera aproximació des de la perspectiva antropològica;
• visionat de material audiovisual o textual;
• reflexió conjunta sobre aquest material;
• aprofundiment etnogràfic en el fenomen, establiment de connexions entre la visió macro del fenomen i les experiències personals però també entre aquests i fenòmens anteriors (i en cas d’haver-hi, també amb les vivències personals en els fenòmens anteriors)

PROGRAMA
El programa es presentarà dividit en diversos blocs (alguns dels quals englobaran més d’una sessió) en els que reflexionarem sobre diverses temàtiques a partir de l’estudi etnogràfic de diferents fenòmens socioculturals.
• L’Antropologia i l’estudi de l’altre: quan l’altre pot ser un mateix. Abordarem novament la qüestió del relativisme cultural per capbussar-nos en els processos d’alterització i alhora entendre com “mira” l’antropologia.
• La cerca de justícia com a universal. A partir d’aquest plantejament inicial ens endinsarem en l’àmbit del jurídic i la diversitat de formes que existeixen per assolir la justícia. Ens detindrem en una mirada contrastada d’algun exemple de dret vindicatori.
• Els moviments migratoris. Transcendirem l’anàlisi dels elements comuns a tot desplaçament, per abordar les problemàtiques compartides que es generen en les societats d’origen i en les receptores. Tanmateix portarem a terme l’anàlisi crític i la desconstrucció del concepte “immigrant”.
• La religió a occident. Establirem una doble aproximació: per una banda, cap a com ha anat variant la/les religions que s’han practicat a les nostres societats; i per l’altra, la relació que aquesta canvis en la religiositat guarden amb els produïts a les nostres societats.
• L’urbanisme: molt més que aixecar cases. Analitzarem a partir d’alguns casos propers el paper que l’urbanisme juga a les nostres societats per “endreçar el nostre món”.
• Els espais públics. Ens aproximarem al món de l’espai públic com a escenari privilegiat de tot tipus de relacions socials.
Bibliografia
Hi ha una bibliografia bàsica en què s’ofereix una visió general de l’Antropologia:
• BOHANNAN, P. (1992) Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid: Akal.
• COPANS, J. (1999) Introducción a la Etnología y a la Antropología. Madrid: Acento.
• EMBER, C. R.; EMBER, M. (1997) Antropología cultural, Madrid: Prentice Hall.
• HARRIS, M. (1998) Introducción a la Antropología General. Madrid : Alianza.
• LLOBERA, J. R. (1999) Manual d’antropologia social, Barcelona: Edicions de la UOC.

També hi haurà una bibliografia específica conformada durant el curs que estarà relacionada amb alguns dels temes presentats i que es treballarà a l’aula.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

30 hores lectives

Calendari:

setembre: 23 i 30
octubre: 7 ,14, 21 i 28
novembre: 4, 11, 18 i 25
desembre: 2, 9 i 16
gener: 13 i 20

 

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat

Professors Tutors:

Miguel Doñate Sastre
Raúl Márquez Porras


Places exhaurides

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà
Centre Cultural García Nieto
C/Mossèn Andreu, 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es