Select Page

Fantàstics, morals, humorístics, reivindicatius…..

Contes i més contes

En el principi hi hagué el cant i el conte. Els primers elements culturals que ens apropen al que avui coneixem com a literatura estarien vinculats a aquestes dues maneres que l’ésser humà utilitza per explicar i explicar-se. El cant primigeni que acompanya les feines i les activitats quotidianes acabarà arribant a nosaltres amb la forma de la poesia. Al seu costat, el conte, la narració, l’explicació apareix com una manera de fer partícip l’altre dels successos del present o del passat o com una manera d’imaginar el futur col·lectiu.

No és en va que les religions utilitzin el conte – el mite, les paràboles- com a manera de fer arribar a tothom allò que volen transmetre.

En el principi de la idea de narrar, doncs, trobem el conte, la narració curta, sovint amb una voluntat didàctica, que parteix d’unes premisses que coneixen emissor y receptor i que, per tant, ambdós són capaços de fer convergir a l’hora d’entendre el seu significat.
Quan ens aboquem al cor que coneixem com a història de la literatura trobem exemples ben coneguts, Les mil i una nits, el Decameró, per exemple, què son sinó uns meravellosos reculls de contes?

Durant un llarg període de temps, els contes, però, no van ocupar un lloc massa visible en la literatura que tenia èxit. La novel.la va créixer fins a fer-se el centre de la narrativa en prosa. Malgrat això el conte mai va desaparèixer del tot.

Serà, però, al llarg del Segle XIX quan reapareixerà amb força com el gènere on tot és possible; on es pot jugar amb el temps, amb el lloc, amb l’ordre narratiu i amb la lògica dels esdeveniments. Des d’aquest moment, la importància del conte com a gènere que pertany a la narrativa però que manté unes característiques que el fan absolutament diferenciat de la novel.la i que li permeten una absoluta llibertat no ha fet més que créixer. De la mateixa manera que hi ha escriptors exclusivament de contes, hi ha lectors que han fet del conte el seu gènere preferit.

En aquest curs intentarem acostar-nos a la seva evolució i les característiques que, al llarg del temps, l’han anat forjant. Ens acostarem a alguns dels millors escriptors de contes i mirarem d’abocar-nos a uns quants relats per veure per què són capaços de generar-nos aquesta atracció.

PROGRAMA

1. El conte: orígens.

2. Conte literari versus conte tradicional

3. El conte a la història de la literatura: presencia i absències

4. El conte moral

5. El conte fantàstic

6. La ciència ficció arriba al conte.

7. El conte reivindicatiu: feminisme i d’altres lluites

8. Contistes imprescindibles.

9. Contes imprescindibles

10. La nostra tria de contes.

Bibliografia

Els llibres proposats com a lectures per aquest curs son (No necessàriament es treballaran en aquest ordre, que ja es concretarà a l’inici de curs):

1. Dorothy Parker: Narracions Completes/Narrativa Completa
2. Ray Bradbury: Croniques Marcianes/ Crónicas Marcianas
3. Julio Cortázar: Todos los fuegos, el fuego.
4. Anton Chejov: 24 Contes /Cuentos completos.
5. Mercè Rodoreda: Vint-i-dos contes
6. Sergi Pàmies: l’art de portar gabardina.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimarts de 9:00  a 11:00 hores

Calendari:

Setembre: 19 i 26
Octubre: 3, 10, 17, 24 i 31
Novembre: 7, 14, 21 i 28
Desembre: 5, 12 i 19
Gener: 9

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Glòria López Forcén. Professora de la UNED Sènior i coordinadora del Club de Lectura de la UNED Barcelona

Inscripció:

Finalitzat el temini.

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al Centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es