1. La fotografia, des de la seva invenció a la fotografia mòbil. Format, tipus d’arxius i sistemes operatius.
2. Fotografia mòbil manera automàtica: òptica, sensors i intel·ligència artificial.
    Funcionament bàsic del mòbil en manera automàtica.
3. Edició fotogràfica.
4. La llum, factor determinant de la fotografia. Temperatura de color.
5. Funcionament de la cambra del mòbil en manera manual. Velocitat d’obturació.
6. Funcionament de la cambra del mòbil en manera manual. ISO i compensació d’exposició.
7. Composició i estètica. Regles fotogràfiques.
8. El color i la seva psicologia.
9. Tipus i estils fotogràfics.
10. Visita a una exposició fotogràfica.
11. Elecció del lloc o esdeveniment a fotografiar. Planificació i proves fotogràfiques.
12. Sortida fotogràfica per documentar un lloc o un esdeveniment en Sant Boi.
13. Visionat, elecció i edició de les fotografies de l’exposició
14. Dissenyo exposició.
15. Muntatge exposició

Burkholder, Dan. Fotografía artística con el iPhone. Madrid: Tutor, DL 2012

Campany, David. Arte y fotografía. Londres, [etc.]: Phaidon, 2006

Darlow, Andrew. 50 técnicas para dominar la fotografía digital. Madrid : Anaya Multimedia, 2018.
Drew, Helen. Fundamentos de la fotografía: introducción a los principios de la fotografía contemporánea. Barcelona: Blume, 2006.

Easterby, John. 150 proyectos de fotografía : técnicas esenciales, ejercicios y proyectos.
Barcelona : Blume, 2010.

Fier, Blue. La Composición en la fotografía. Madrid: Anaya Multimedia, cop. 2010.
George Eastman House. Historia de la fotografía: de 1839 a la actualidad. Köln: Taschen, 2010.

Lewis, Emma. …Ismos para entender la fotografía. Madrid: Turner, cop. 2017

Marzal Felici, José Javier. Cómo se lee una fotografía: interpretaciones de la mirada. Madrid: Cátedra, 2007

Rivas, Rodrigo. La Fotografía móvil. Madrid: Anaya Multimedia, cop. 2015.Rivas, Rodrigo. Fotografía con móviles: visión y ténica fotográfica. Madrid : Anaya Multimedia, [2020]

Short, Maria. Contexto y narración en fotografía. Barcelona: Gustavo Gili, cop. 2013.

Williams, Val. Cuando la fotografía es un arte : 80 obras maestras y los secretos de su éxito. Barcelona: Lunwerg, cop. 2012.

TEMA 1. Olis, ungüents i resines en el dia a dia de l’antic Egipte. Fórmules magistrals del papir d’Ebers
• El perfum a l’antic Egipte
• Sistemes d’obtenció d’essències, olis i ungüents
• La cura del cos, pell i cabell. Envellir en l’antic Egipte
• El procés de momificació

TEMA 2. La cura i higiene del cos en l’Imperi Romà
• Matrones romanes i cànon de bellesa en l’antiga Roma
• La importància de l’oli d’oliva a la cultura romana

TEMA 3. Coneixent la Bíblia a nivell botànic: remeis i manual mèdic
• Unció sagrada de Moisès
• El Cantar de los Cantares i el Rei Salomó

TEMA 4. Fórmules prohibides, fórmules sanadores. De l’Edat Mitjana al S.XIX.
• Les plantes i essències com a sanadores de la pesta
• Avicena. El naixement de les aigües florals
• La destil·lació i l’aigua de roses
• Naixement de la perfumeria

TEMA 5. Destil·lació. Com s’obtenen les essències en l’actualitat
• Funcionament d’un alambí
• Essències naturals i essències químiques

TEMA 6. L’exponent dels productes naturals a la Catalunya del segle XIX i XX: Les trementinaires
• Les trementinaires, dones que anaven pel món

TEMA 7. Olis macerats i tintures
• Macerats i tintures. Formes ancestrals d’obtenció dels principis actius de les plantes

TEMA 8. El mercat actual dels productes naturals
• Productes naturals o essències sintètiques
• Màrqueting olfactiu
• Què passa al nostre cervell quan fem olor

Aceites, esencias y ungüentos a lo largo de la historia
Aceites, esencias y ungüentos a lo largo de la historia. Historias de tocador, curas corporales y olfato
LUCAS BAQUÉ I MANZANO, Egipte, la mirada icònica, Ed. Assaigs d’història antiga
WALLIS BUDGE, NACHO ARES Y ZAHI HAWASS, El papiro de Ani, Ed. Kartem
DONALD P., A year in the life of ancient Egypt, Ed. Ryan Michael O’Mara Books Limited
Museu Arqueologia de Catalunya, històries de tocador. Cosmètica i bellesa a l’antiguitat
RODRIGUEZ BADIOLA, M. Isabel, Apuntes sobre el papiro de Ebers
ASIMOV I., Historia de los egipcios, Alianza Editorial
JOSE M. ALBA GÓMEZ, Olive tree cultivation and oil production in ancient Egypt, Tesis doctoral, Universidad de Jaén
N.N. Cultura. El Louvre adquiere el segundo papiro médico egipcio más largo del mundo. El País (Madrid) 6/7/2011.
CARDONA ARENAS, BEATRIZ, Envejecer en el antiguo Egipto, Tesis doctoral
NATIONAL GEOGRAPHIC, Vida cotidiana en la antigua Roma
IRENE MAÑAS ROMERO, Las mujeres y las relaciones de género en la antigua roma, Ed. Síntesis
SCHEUERMANN SANTIAGO, Neuromarketing Olfativo, Tesis de grado, Universidad Nacional de la Plata
PERE NAVALLES VILLAR, Capacitat de reconeixement i identificació d’una marca comercial per mitjà de l’olfacte. Tesis doctoral, UAB
INÉS GÓMEZ BUENO, Marketing olfativo: de la emoción a la decisión, Trabajo fin de grado, Universidad de Valladolid
OTERO DE LA GANDARA, J.L. Notas para la historia de la destilación, Ed. Tebar
JOAN FRIGOLÉ REIXACH, Dones que anaven pel món, Generalitat de Catalunya; N.º 3 edición (3 noviembre 2016)
NAZARETH CASTELLANOS, Neurociencia del cuerpo, Ed. KAIROS

https://www.conprueba.es/

https://conprueba.es/informes

“La memoria del olor”, exposición sobre esta investigación:

https://www.uab.cat/web/sala-de-prensa/detalle-noticia/la-memoria-del-olor-exposicion-sobre-esta-investigacion-1345830290069.html?detid=1345671809736

1. Què és un museu?
a. Història i evolució del col·leccionisme.
b. Col·leccions singulars: el Museu marès, L’Enrajolada de Martorell i la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi.
c. La creació dels primers museus públics. El “Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona” (1891).
d. Els museus de l’església: del Museu Episcopal de Vic al Museu Diocesà de Barcelona.
e. Museus del segle XXI. L’exemple del Museu del Disseny.
f. Visites: Museu Marès, L’Enrajolada de Martorell, Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, Museu del Disseny.

2. Continent i contingut
a. Arquitectura i urbanisme. El cas del MACBA.
b. Tipologies
c. Museologia i museografia.
d. Gestió de col·leccions. La gestió de col·leccions en un museu públic com el Museu Picasso.
e. Públic (s)
f. Reserves. Ús i funció. Reserves visitables. L’exemple del Museu Episcopal de Vic. Les reserves del Museu de l’Hospitalet.
g. Presentació de col·leccions. L’exemple de casa: el Museu de Sant Boi
h. Restauració. La restauració en el MNAC.
i. Visites: Museu de Sant Boi, Museu Picasso, MNAC, Museu de l’Hospitalet.

3. Qüestions del segle XXI
a. Accessibilitat
b. Digitalització
c. Comunicació
d. Qüestions de gènere
e. Serveis pedagògics
f. Visites: Museu d’Art de Cerdanyola.

4. Repensar el museu: els museus com a espais terapèutics.

(Nota: les visites programades poden variar en funció de la disponibilitat i calendari dels centres que volem visitar.)

ALSINA I GALOFRÉ, Esther. El reverso de la historia del arte. Exposiciones, comercio y coleccionismo (1850-1950). Gijón: Trea, 2015.

ARRIETA URTIZBEREA, Iñaki. La sociedad ante los museos: públicos, usuarios y comunidades locales. Bilbao: Universidad del País Vasco, Servicio Editorial, 201.

Colecciones, expolio, museos y mercado artístico en España en los siglos XVIII y XIX. Mª Dolores ANTIGÜEDAD DEL CASTILLO OLIVARES (directora). Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces, D.L. 2011.

El género en el patrimonio cultural. Iñaki ARRIETA URTIZBEREA (ed.). Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco, D.L. 2017.

ESPINOSA RUIZ, Antonio. Manual de accesibilidad e inclusión en museos y lugares del Patrimonio Cultural y Natural. Gijón: Trea, 2013

Exponer o exponerse: la educación en museos como producción cultural crítica. Madrid: Catarata, 2019.

GARCÍA FERNÁNDEZ, Isabel. Museografía y conservación. Madrid: Editorial Síntesis, 2019.

HERNÁNDEZ LEÓN, Juan Miguel. El museo. Su gestión y su arquitectura. Madrid: Círculo de Bellas Artes, 2012

JIMÉNEZ-BLANCO, Maria Dolores. Una historia del museo en nueve conceptos. Madrid: Cátedra, 2014

LEÓN, Aurora. El museo. Teoría, praxis y utopía. Madrid: Ediciones Cátedra, 2010.

LÓPEZ FERNÁNDEZ CAO, Marián, Antonio FERNÁNDEZ VALENCIA, Asunción BERNÁRDEZ RODAL. El protagonismo de las mujeres en los museos. Madrid: Fundamentos, 2012.

LORENTE, Jesús Pedro. Manual de historia de la museología. Gijón: Trea, 2012.

MACAYA, Albert, Rosa M. RICOMÀ, Marisa SUÁREZ. Art, museus i inclusió social: el mirall múltiple. Tarragona: Diputació Tarragona, 2011.

POULOT, Dominique. Museo y museología. Madrid: Abada, 2011.

RUIZ CANTERO, Jorge. Nuevas plataformas de difusión de la cultura en red: museos virtuales, cibercultura e interacción. Valencia: Tirant Lo Blanch, 2018.

RUIZ DE AEL, Mariano J. Arquitectura de museos & museos de arquitectura. Vitoria-Gasteiz: CVAEHAI, 2012

1. Introducció:

• Presentació del curs
• Evolució de l’alimentació
• Fisiologia heretada dels nostres avantpassats
• Definició de conceptes bàsics

2. Mites alimentaris:
• Analitzar els mites alimentaris, que s’han anat mantenint amb el temps, i que les noves evidències científiques els han deixat obsolets.

3. Macronutrients:
• Què són els hidrats de carboni, les proteïnes i els lípids
• D’on els obtenim i com els utilitza el nostre organisme

4. Micronutrients:
• Vitamines, minerals i oligoelements
• Essencials per a moltes funcions metabòliques

5. Grups d’aliments:
• Classificació i valor nutricional.
• Freqüència de consum dels diferents grups

6. Models alimentaris:
• Tipus de dietes, piràmides nutricionals, modes
• Noves evidències científiques en aquests models

7. Introducció als processos metabòlics:
• Digestió i absorció dels aliments
• Microbiota intestinal

8. Al·lèrgies, intoleràncies i patologies:
• Diferències entre al·lèrgies i intoleràncies i com abordar-les
• L’alimentació en la prevenció de malalties
• Sobrepès, obesitat i conducta alimentària

9. Etapes fisiològiques:
• Necessitats nutricionals segons les diferents etapes de la vida
• La importància de l’alimentació per un envelliment saludable

10. Exercici i bons hàbits:
• La importància d’incorporar l’exercici físic per una vida saludable
• Incorporar bons hàbits, que es puguin mantenir en el temps

11. Seguretat alimentària:
• Mètodes de conservació
• Manipulació dels aliments i prevenció de toxiinfeccions alimentàries
• Estris més adequats

12. Taller d’etiquetatge:
• Pràctica per aprendre a interpretar les etiquetes de la gran oferta d’aliments que tenim a la nostra disposició
• Màrqueting i publicitat enganyosa

13. Superaliments, aliments funcionals i suplements:
• Què són i com s’utilitzen
• Importància i valor nutricional

15. Planificació de menús:
• Aplicar el que hem après confeccionant menús saludables
• Càlcul de les necessitats energètiques personals

AA.VV. Historia Moderna. Tres Cantos: Akal.
Arendt, Hannah. Sobre la revolución. Barcelona: Alianza.
Pérez, Joseph. La revolución de las Comunidades de Castilla (1520-1521). Madrid: Siglo XXI.
Pincus, Steve. 1688. La primera revolución moderna. Madrid: Acantilado.
Recio Morales, Óscar. Las revoluciones inglesas del siglo XVII y la transformación de las islas británicas. Madrid: Síntesis.
Schama, Simon. Ciudadanos. Una crónica de la Revolución Francesa. Madrid: Debate.
Van Dülmen, Richard. Los inicios de la Europa moderna, 1550-1648. Madrid: Siglo XXI.

L’Europa moderna es va caracteritzar per ser un període on la inestabilitat dins unes regions canviants en l’àmbit polític. La formació de l’anomenat “estat modern”, la tensió entre dinasties i la seva transformació van provocar una sèrie de revoltes i revolucions que, més o menys, van formar el món com el coneixem.
Sobre revoltes i revolucions a l’Europa moderna i contemporània.
Germanies (1519-1523) i comunitats (1520-1522).
Els camperols alemanys (1524-1525).
La revolta dels Països Baixos (1568-1648)
La revolta de les Alpujarras (1568-1571)
La Revolució Anglesa (1642-1651)
Les Frondes (1648-1653)
Les revoltes a la Monarquia Hispànica del segle XVII: Catalunya, Portugal, Nàpols i Messina.
La Revolució Gloriosa (1688)
Les revoltes jacobites (1688-1746)
La Revolució Americana (1776)
La Revolució Francesa (1789)

AA.VV. Historia Moderna. Tres Cantos: Akal.
Arendt, Hannah. Sobre la revolución. Barcelona: Alianza.
Pérez, Joseph. La revolución de las Comunidades de Castilla (1520-1521). Madrid: Siglo XXI.
Pincus, Steve. 1688. La primera revolución moderna. Madrid: Acantilado.
Recio Morales, Óscar. Las revoluciones inglesas del siglo XVII y la transformación de las islas británicas. Madrid: Síntesis.
Schama, Simon. Ciudadanos. Una crónica de la Revolución Francesa. Madrid: Debate.
Van Dülmen, Richard. Los inicios de la Europa moderna, 1550-1648. Madrid: Siglo XXI.